Estem treballant per restaurar l'aplicació de Unionpedia a la Google Play Store
SortintEntrant
🌟Hem simplificat el nostre disseny per a una millor navegació!
Instagram Facebook X LinkedIn

Llengües andines

Índex Llengües andines

El quítxua és la família de llengües andina amb major nombre de parlants: es parla a l'Argentina, Bolívia, Xile, Colòmbia, l'Equador i el Perú. Als països ombrejats és oficial (verd fort) o cooficial (verd pàl·lid). Llengües preincaiques en el segle XVI.

Taula de continguts

  1. 43 les relacions: Andes, Arranjament morfosintàctic, Aspecte gramatical, Àrea lingüística, Cambridge University Press, Cas oblic, Castellà, Clític, Consonant africada, Consonant fricativa, Culle, Família lingüística, Gènere (gramàtica), Gününa-këna, Huaorani, Joseph Greenberg, Leco, Llengües aimara, Llengües amazòniques, Llengües ameríndies, Llengües andines septentrionals, Llengües cahuapanes, Llengües catacaoanes, Llengües hibito-cholón, Llengües zaparoanes, Llengua aïllada, Llengua aglutinant, Llengua fusional, Llengua kawésqar, Llengua oficial, Macrofamília, Mapudungun, Merritt Ruhlen, Nasalització, Numeral, Puquina, Quítxua, Quechumara, Sechura, Temps gramatical, Tipologia lingüística, Urarina, Uru.

Andes

La serralada dels Andes La serralada dels Andes s'estén des de Veneçuela fins a la Patagònia i travessa tota l'Amèrica del Sud (l'Argentina, Xile, el Perú, Bolívia, l'Equador, Colòmbia i Veneçuela).

Veure Llengües andines і Andes

Arranjament morfosintàctic

L'alineament morfosintàctic és un terme que s'empra per descriure la forma en què es marquen els arguments de verbs transitius i intransitius a les oracions d'algunes llengües. Des d'aquesta visió, la majoria de les llengües es poden classificar bé com a nominatiu-acusatives o bé com ergativo-absolutives (un tercer tipus és l'alineament actiu-inactiu i alineaments mixts dels tipus anteriors).

Veure Llengües andines і Arranjament morfosintàctic

Aspecte gramatical

L'aspecte gramatical és una característica de la conjugació verbal de determinades llengües que lliga l'acció a la temporalitat real, més enllà del temps verbal.

Veure Llengües andines і Aspecte gramatical

Àrea lingüística

Una àrea lingüística (també coneguda com a àrea de difusió, de convergència o Sprachbund) és un grup de llenguatges que s'influencien mútuament per la proximitat geogràfica, estiguin o no relacionats genèticament.

Veure Llengües andines і Àrea lingüística

Cambridge University Press

Cambridge University Press és l'editorial de la Universitat de Cambridge, considerada la més antiga del món encara activa (va ser fundada el 1534) i sense interrupcions.

Veure Llengües andines і Cambridge University Press

Cas oblic

En lingüística, el cas oblic o objectiu és un cas gramatical que s'empra normalment en un substantiu o pronom que no és el subjecte de l'oració.

Veure Llengües andines і Cas oblic

Castellà

El castellà o espanyol és un idioma nascut a l'antic Regne de Castella; segons Ramón Menéndez Pidal va néixer en una zona que comprèn el centre i est de l'actual Cantàbria, l'oest de Biscaia i d'Àlaba, La Rioja, i el nord de la província de Burgos.

Veure Llengües andines і Castellà

Clític

En lingüística un clític és un morfema o paraula gramaticalment independent però fonèticament dependent o, cosa que és el mateix, que en la pronunciació sempre apareix lligat a una de les paraules adjacents.

Veure Llengües andines і Clític

Consonant africada

Una consonant africada (o simplement africada en l'àmbit de la fonètica) és aquella consonant que s'articula com una oclusiva més una fricativa al mateix punt d'articulació.

Veure Llengües andines і Consonant africada

Consonant fricativa

Una consonant fricativa (o simplement fricativa en l'àmbit de la fonètica) és aquella consonant que s'articula produint una fricció o turbulència en el pas de l'aire per la boca provocada per l'apropament màxim dels òrgans articuladors sense que s'arribin a tancar del tot (en aquest cas s'articularia una oclusiva).

Veure Llengües andines і Consonant fricativa

Culle

El culli o culle, també anomenat ilinga, va ser una llengua originària poc documentada anteriorment i parlada a la serra nord del Perú, a l'àrea entre la ciutat costanera de Trujillo i el riu Marañón, una àrea que comprèn l'interior del departament de La Libertad i les províncies de Cajabamba i Pallasca.

Veure Llengües andines і Culle

Família lingüística

Famílies de llengües al Món. Una família lingüística és un grup de llengües emparentades històricament i que semblen derivar d'una llengua més antiga que, per diversificació dialectal i mecanismes de canvi lingüístic, va donar lloc a diferents llengües, normalment inintel·ligibles entre si.

Veure Llengües andines і Família lingüística

Gènere (gramàtica)

El gènere és una distinció de la gramàtica que classifica les paraules variables.

Veure Llengües andines і Gènere (gramàtica)

Gününa-këna

El gününa-këna ((a vegades anomenat pueltxe) (autoglotònim: gününa yajïč // o gününa iajëch) fou parlada pels gününa-këna (a vegades anomenats pueltxes), un poble nòmada de l'actual Patagònia argentina i les valls muntanyenques del sud de Xile.

Veure Llengües andines і Gününa-këna

Huaorani

Els huaorani, també anomenats waorani, waodani o aucas (terme quítxua per a «salvatge») són un grup ètnic de l'Amazònia de l'Equador.

Veure Llengües andines і Huaorani

Joseph Greenberg

Joseph Harold Greenberg (Brooklyn, Nova York, 28 de maig de 1915 - 7 de maig de 2001), lingüista estatunidenc, conegut pel seu treball en classificació i tipologia lingüística.

Veure Llengües andines і Joseph Greenberg

Leco

El leco o leko és una llengua poc coneguda i parlada originalment en una part remota dels Andes orientals de Bolívia.

Veure Llengües andines і Leco

Llengües aimara

Les llengües aimara, llengües aru o llengües jaqi són una família de llengües sud-americana conformada per tres idiomes moderns: aimara, jaqaru i kawki.

Veure Llengües andines і Llengües aimara

Llengües amazòniques

Les llengües tupí són la família de llengües més estesa de tota l'Amazònia. Llengües amazòniques és el terme usat per a referir-se a les llengües indígenes autòctones de l'Amazònia.

Veure Llengües andines і Llengües amazòniques

Llengües ameríndies

264x264px Les llengües ameríndies són tots aquells idiomes parlats a Amèrica abans de l'arribada de Cristòfor Colom pels amerindis nord-americans i pels amerindis sud-americans.

Veure Llengües andines і Llengües ameríndies

Llengües andines septentrionals

Les llengües andines septentrionals són una unitat filogenètica hipotetizada per Greenberg dins de les llengües andines, el parentiu de les quals és molt dubtós, i ha estat molt criticat per alguns especialistes, no sent acceptat per la majoria d'americanistes.

Veure Llengües andines і Llengües andines septentrionals

Llengües cahuapanes

Les llengües cahuapanes són una família lingüística de la conca amazònica del Perú septentrional.

Veure Llengües andines і Llengües cahuapanes

Llengües catacaoanes

Les llengües catacaoanes són una família extingida de tres idiomes parlats a la regió de Piura del Perú.

Veure Llengües andines і Llengües catacaoanes

Llengües hibito-cholón

Les llengües hibito-cholón són un grup de dues llengües probablement emparentades i actualment extintes parlades al Perú fins a la segona meitat del segle XX.

Veure Llengües andines і Llengües hibito-cholón

Llengües zaparoanes

Les llengües zaparoanes o záparo constitueixen un conjunt de llengües indígenes d'Amèrica gairebé extintes parlades a les regions amazòniques del Perú i l'Equador.

Veure Llengües andines і Llengües zaparoanes

Llengua aïllada

Una llengua aïllada és, sensu stricto, una llengua natural sense lligam genètic demostrable amb cap altra llengua viva.

Veure Llengües andines і Llengua aïllada

Llengua aglutinant

Una llengua aglutinant és aquella que forma els seus mots per encadenat o combinació de morfemes.

Veure Llengües andines і Llengua aglutinant

Llengua fusional

Una llengua fusional és un tipus de llengua flexiva.

Veure Llengües andines і Llengua fusional

Llengua kawésqar

El kawésqar (qawasqar), també conegut pel nom d'alacaluf, és una llengua aïllada del sud de l'actual Xile parlada pel poble kawésqar. Originalment formava part d'una petita família lingüística, actualment n'és l'únic supervivent.

Veure Llengües andines і Llengua kawésqar

Llengua oficial

La llengua oficial o idioma oficial d'un país és l'idioma que s'adopta com a propi i preferent en les negociacions entre el govern i el poble o entre aquell país i d'altres.

Veure Llengües andines і Llengua oficial

Macrofamília

Macrofamílies proposades per Joseph Greenberg. En lingüística històrica, una macrofamília o superfamília és una unitat filogenètica conjecturada que englobaria diverses famílies de llengües, filogenèticament demostrades.

Veure Llengües andines і Macrofamília

Mapudungun

Mapudungun, també anomenada mapudungu, maputxe o araucà, és la llengua dels maputxes, un poble indígena de Xile i l'Argentina.

Veure Llengües andines і Mapudungun

Merritt Ruhlen

Merritt Ruhlen (Washington DC, 10 de maig de 1944) és un lingüista que estudia la classificació dels idiomes en famílies lingüístiques, que al seu torn pertanyen a una macrofamília, en una línia d'estudis similar a la de Joseph Greenberg.

Veure Llengües andines і Merritt Ruhlen

Nasalització

La nasalització és un fenomen fonètic que afecta tant a les vocals com a les consonants i que consisteix a articular el so deixant sortir alhora l'aire pel nas i per la boca.

Veure Llengües andines і Nasalització

Numeral

Un numeral és una paraula o símbol (o grup de símbols) que representa un nombre.

Veure Llengües andines і Numeral

Puquina

Distribució del pukina al 1600 CE. Puquina o Pukina és el nom d'una petita i hipotètica família lingüística, o bé d'una llengua aïllada.

Veure Llengües andines і Puquina

Quítxua

El quítxua és una família de llengües indígenes d'Amèrica del Sud.

Veure Llengües andines і Quítxua

Quechumara

Llengües quítxues en blau i llengües aimara en taronja. Quechumara o quechuamarán és una hipotètica macrofamília de llengües ameríndies conformada per dues famílies dels Andes Centrals: la quítxua i la aimara.

Veure Llengües andines і Quechumara

Sechura

El sec o sechura és una llengua ja extinta originari de la província peruana de Sechura a la costa nord del Perú.

Veure Llengües andines і Sechura

Temps gramatical

En gramàtica, el temps gramatical es refereix al temps referencial d'una oració, i pot diferenciar-se en dos tipus principals: Els «temps absoluts» al seu torn solen separar-se informalment en tres moments: passat, present i futur. Aquests tres possibles valors retraten les idees intuïtives d'abans/anterior, ara/simultani, després/posterior.

Veure Llengües andines і Temps gramatical

Tipologia lingüística

La tipologia lingüística classifica les llengües per trets gramaticals comuns i no per famílies o semblances genètiques.

Veure Llengües andines і Tipologia lingüística

Urarina

Lurarina és una llengua aïllada de l'Amazònia peruana parlada per menys de 3.000 persones del poble urarina, de la Província de Loreto (Perú).

Veure Llengües andines і Urarina

Uru

L'uru o uruquilla és una llengua indígena de l'ètnia dels urus, antics habitants de les illes del llac Titicaca i les ribes del riu Desaguadero.

Veure Llengües andines і Uru