Accés més ràpid que el navegador!
14 les relacions: Anglès, Cas acusatiu, Cas datiu, Cas ergatiu, Cas nominatiu, Cas vocatiu, Francès, Hindi, Lingüística, Llengües indoeuropees, Llengües romàniques, Paixtu, Postposició, Urdú.
Anglès
L'anglès o anglés (English) és una llengua germànica occidental de la família de les llengües indoeuropees.
Nou!!: Cas oblic і Anglès · Veure més »
Cas acusatiu
El cas acusatiu és el cas gramatical utilitzat per marcar l'objecte directe d'un verb.
Nou!!: Cas oblic і Cas acusatiu · Veure més »
Cas datiu
En lingüística, el cas datiu s'associa amb l'objecte indirecte, és a dir, amb el beneficiari de l'acció d'un verb.
Nou!!: Cas oblic і Cas datiu · Veure més »
Cas ergatiu
El cas ergatiu és un cas gramatical de les llengües ergativoabsolutives (EA), que marca el subjecte d'un verb transitiu.
Nou!!: Cas oblic і Cas ergatiu · Veure més »
Cas nominatiu
El cas nominatiu és un cas gramatical per als noms.
Nou!!: Cas oblic і Cas nominatiu · Veure més »
Cas vocatiu
El vocatiu és el cas usat per als substantius que identifiquen la persona (o animal o cosa) a qui el parlant s'està adreçant i, a vegades, per als determinants d'aquest substantiu.
Nou!!: Cas oblic і Cas vocatiu · Veure més »
Francès
El francès o francés (français o la langue française és una llengua romànica occidental també coneguda com a llengua d'oïl -encara que no ho és, només és una llengua que prové de la llengua d'oïl- (per la manera de dir el mot «sí», i en oposició a l'occità, que empra «òc»). Es va originar a l'àrea de París i es va estendre per tot França, imposada primer com a llengua de la reialesa. La República Francesa en va fer un element d'homogeneïtzació social i cultural en detriment de les altres llengües de l'Estat francès (occità, bretó, basc, català, alsacià, cors, etc.) i les altres llengües d'oïl (altres variants lingüístiques emparentades amb el mateix francès: picard, való, normand, gal·ló, etc.). Amb el colonialisme, el seu ús es va estendre arreu del món, sobretot a l'Àfrica i en alguns punts d'Amèrica (fonamentalment Louisiana i el Quebec) i Oceania, on encara es conserva, i d'Àsia, on el seu ús com a llengua colonial és en reculada. A Europa, gaudeix de reconeixement oficial, a més de França, a Bèlgica (Valònia i Brussel·les), a Suïssa (cantons occidentals), a Itàlia (Vall d'Aosta), a Luxemburg i a Mònaco. Es calcula que parlen francès uns 80 milions de persones al món com a llengua materna, i uns 220 milions en total si s'hi inclouen els qui el parlen com a segona llengua.
Nou!!: Cas oblic і Francès · Veure més »
Hindi
Lhindi (हिन्दी) és una llengua indoària derivada del sauraseni, un dels pràcrits medievals.
Nou!!: Cas oblic і Hindi · Veure més »
Lingüística
La lingüística és la ciència que estudia la llengua natural.
Nou!!: Cas oblic і Lingüística · Veure més »
Llengües indoeuropees
Les llengües indoeuropees d'Europa Les llengües indoeuropees són les que pertanyen a una mateixa gran família lingüística derivades d'una antiga llengua reconstruïda per l'historiocomparatisme i que hom anomena protoindoeuropeu.
Nou!!: Cas oblic і Llengües indoeuropees · Veure més »
Llengües romàniques
Les llengües romàniques o neollatines són llengües que històricament deriven del llatí vulgar (entès en el sentit etimològic de «popular», «parlat pel poble», com a oposat al llatí clàssic i literari).
Nou!!: Cas oblic і Llengües romàniques · Veure més »
Paixtu
El paixtu és la llengua autòctona del poble Paixtu i parlada a l'Afganistan, el Pakistan i parts de l'Índia amb vora 45,5 milions de parlants, documentada des del.
Nou!!: Cas oblic і Paixtu · Veure més »
Postposició
Una postposició és una partícula que s'afegeix darrere una paraula i que funciona de manera anàloga a una preposició, que es col·loca al davant.
Nou!!: Cas oblic і Postposició · Veure més »
Urdú
L'urdú és una llengua indoiraniana parlada principalment a l'Índia i al Pakistan.
Nou!!: Cas oblic і Urdú · Veure més »
