Accés més ràpid que el navegador!
12 les relacions: Alfons el Benigne, Breviari d'Alaric, Cautela sociniana, Compilació del dret civil especial de Catalunya, Corts de Montsó (1362-1363), Corts de Montsó-Binèfar, Felip II de Castella, Maria Encarnació Roca i Trias, Pere el Cerimoniós, Recognoverunt Proceres, Tribunal de Cassació de Catalunya, Usdefruit.
Alfons el Benigne
Alfons el Benigne, anomenat també Alfons IV d'Aragó i Alfons III de Catalunya-Aragó (Nàpols, Regne de Nàpols, 1299 - Barcelona, Principat de Catalunya, 1336; en aragonès Alifonso, en occità Anfós, en llatí AlfonsusArxiu Jaume I: Diccionari d'Història de Catalunya; ed. 62; Barcelona; 1998;; p. 25), fou sobirà de la Corona d'Aragó amb els títols principals de comte de Barcelona, rei d'Aragó, de València i de Sardenya i Còrsega (1327-1336).
Nou!!: Llegítima (dret català) і Alfons el Benigne · Veure més »
Breviari d'Alaric
Còpia manuscrita del Breviari d'Alaric conservat a la Universitat de Clermont-Ferrand, segle X El Breviari d'Alaric (Breviarium Alaricianum) és un codi de lleis visigot que fou vigent al Regne de Toledo.
Nou!!: Llegítima (dret català) і Breviari d'Alaric · Veure més »
Cautela sociniana
La cautela sociniana o cautela de Socini és una disposició testamentària per mitjà de la qual la persona testadora grava una atribució en concepte de llegítima que té un valor superior al que correspon a la persona legitimària, de tal manera que aquesta ha d'optar entre acceptar-la així o reclamar només la llegítima estricta.
Nou!!: Llegítima (dret català) і Cautela sociniana · Veure més »
Compilació del dret civil especial de Catalunya
Compilació del dret civil especial de Catalunya fou un text jurídic preparat per una comissió compiladora que ordenava el dret civil català, i que fou aprovat per Llei a les Corts Espanyoles el 21 de juliol de 1960.
Nou!!: Llegítima (dret català) і Compilació del dret civil especial de Catalunya · Veure més »
Corts de Montsó (1362-1363)
Les Corts de Montsó de 1362-1363, Corts Generals de la Corona d'Aragó, foren convocades per Pere el Cerimoniós, a Perpinyà estant, el 10 d'octubre de 1362, per a celebrar-se el 10 de novembre a Montsó, amb l'objectiu d'aconseguir ràpidament recursos per a fer front a la nova fase de la guerra amb Castella, coneguda com la guerra dels dos Peres, després de la ruptura de la pau de Deza-Terrer.
Nou!!: Llegítima (dret català) і Corts de Montsó (1362-1363) · Veure més »
Corts de Montsó-Binèfar
Les Corts de Montsó-Binèfar van ser presidides pel rei Felip I d'Aragó i foren Corts Generals de la Corona d'Aragó que implicava la reunió de les Corts forals valencianes, les Corts del Regne d'Aragó i les Corts de Catalunya.
Nou!!: Llegítima (dret català) і Corts de Montsó-Binèfar · Veure més »
Felip II de Castella
Felip II de Castella, dit el Prudent (Valladolid, 21 de maig de 1527 – L'Escorial, 13 de setembre de 1598), va ser monarca d'Espanya des de 1556 fins a 1598.
Nou!!: Llegítima (dret català) і Felip II de Castella · Veure més »
Maria Encarnació Roca i Trias
María Encarnación Roca y Trías, també coneguda com a Encarna Roca (Barcelona, 26 d'abril de 1944), jurista catalana, és magistrada del Tribunal Suprem espanyol i magistrada (des de 2012) i vicepresidenta (des de 2017) del Tribunal Constitucional d'Espanya.
Nou!!: Llegítima (dret català) і Maria Encarnació Roca i Trias · Veure més »
Pere el Cerimoniós
Pere el Cerimoniós o el del Punyalet, anomenat també Pere IV d'Aragó i Pere III de Catalunya-Aragó (Balaguer, Principat de Catalunya, 5 de setembre de 1319 - Barcelona, 5 de gener de 1387), fou sobirà de la Corona d'Aragó amb els títols de rei d'Aragó, de València, de Sardenya i comte de Barcelona (1336-1387).
Nou!!: Llegítima (dret català) і Pere el Cerimoniós · Veure més »
Recognoverunt Proceres
El Recognoverunt Proceres és un privilegi concedit per Pere III d'Aragó el Gran a la universitat (municipi) de Barcelona l'11 de gener de 1284 durant les Corts de Barcelona (1283-1284).
Nou!!: Llegítima (dret català) і Recognoverunt Proceres · Veure més »
Tribunal de Cassació de Catalunya
El Tribunal de Cassació de Catalunya fou un organisme judicial de la Generalitat de Catalunya establert per l'Estatut de Núria de 1932, segons preveia en el seu article 12.
Nou!!: Llegítima (dret català) і Tribunal de Cassació de Catalunya · Veure més »
Usdefruit
L'usdefruit és un dret real de gaudir d'una cosa aliena.
Nou!!: Llegítima (dret català) і Usdefruit · Veure més »
