Accés més ràpid que el navegador!
17 les relacions: Catòlics irlandesos, Coleraine, Colonització de l'Ulster, Comtat de Derry, Conflicte nord-irlandès, Derry, Gaèlic irlandès, IRA Provisional, Irlanda del Nord, Lli, Parròquia (civil), Protestantisme, Províncies d'Irlanda, Royal Ulster Constabulary, Sant Columba, Townland, Ulster.
Catòlics irlandesos
Creu cèltica, símbol dels catòlics irlandesos Bandera dels Irlandesos dels Estats Units.Smith, W. Flags through the Ages and across the World, McGraw-Hill Book Co., 1975.Znamierowski, A. The World Encyclopedia of Flags, Lorenz Books, 1999, 2007. Catòlics irlandesos (Irish-Catholics) és un terme usat per descriure a persones d'Irlanda o persones d'ascendència irlandesa que són de religió catòlica.
Nou!!: Limavady і Catòlics irlandesos · Veure més »
Coleraine
* Topònims.
Nou!!: Limavady і Coleraine · Veure més »
Colonització de l'Ulster
La colonització de l'Ulster (en irlandès: Plandáil Uladh, en anglès: Plantation of Ulster, en escocès de l'Ulster: Plantin o Ulstèr) va ser la colonització organitzada de l'Ulster, una província d'Irlanda, per part d'anglesos i escocesos durant el regnat del Jaume I d'Anglaterra.
Nou!!: Limavady і Colonització de l'Ulster · Veure més »
Comtat de Derry
El comtat de Derry (gaèlic Dhoire), oficialment, el comtat de Londonderry (en anglès: County Londonderry) és un dels sis comtats d'Irlanda que formen part d'Irlanda del Nord.
Nou!!: Limavady і Comtat de Derry · Veure més »
Conflicte nord-irlandès
El conflicte nord-irlandès, anomenat també The Troubles ("els trastorns" o "els problemes") o Na Trioblóidi en gaèlic irlandèsLa denominació anglesa «Troubles» té, en tant que terme polític, una llarga història, tant a Irlanda com a Anglaterra. En el context dels anys 1960, feia habitualment referència, o bé a la Guerra Angloirlandesa, que va tenir lloc després de la Primera Guerra Mundial, o bé a la Guerra Civil Irlandesa. Per bé que el terme existeix des de 1378, segons l'Oxford English Dictionary, aquest terme ha estat utilitzat diverses vegades en el passat per designar períodes de conflicte o de desordre. Caldrà esperar bastant de temps després del començament del conflicte perquè aquest terme sigui empleat de manera habitual per designar-lo. Vegeu és un període de violència i d'agitació política a Irlanda del Nord en la segona meitat del. Comença a finals dels anys 60 S'han proposat diverses dates com a principi del conflicte nord-irlandès: l'any 1966, el 12 d'agost de 1968, el 12 d'agost o el 14 d'agost de 1969. Vegeu i es considera que acaba entre 1997 i 2007, segons les interpretacions. S'han assenyalat diverses dates com a fi del conflicte: el 20 de juliol de 1997, el 10 d'abril de 1998, el 15 d'agost de 1998, el 2 de desembre de 1999, el 28 de juliol de 2005, el 26 de setembre de 2005 i el 8 de maig de 2007. Vegeu Ulster Volunteer Force La violència continua tanmateix després d'aquesta data, però de manera ocasional i a petita escala, mentre que la majoria dels grups bel·ligerants deposen les armes. El conflicte comença en la segona meitat dels anys 60 com un moviment per als drets civils contra la segregació confessional que experimenta la minoria catòlica. L'oposició entre republicans i nacionalistes (principalment catòlics), d'una part, i lleialistes i unionistes (principalment protestants), d'altra banda, sobre el futur d'Irlanda del Nord arrossega un augment de la violència que perdura durant trenta anys. És el fet de grups paramilitars republicans, com l'IRA Provisional, l'objectiu del qual és de posar fi a l'autoritat britànica a Irlanda del Nord i crear una República irlandesa sobre el conjunt de l'illa, i lleialistes, com l'Ulster Volunteer Force, formada el 1966 per aturar el que percep com el deteriorament del caràcter britànic del país, però també d'aixecaments populars i de les forces de seguretat de l'Estat, l'Exèrcit britànic i la policia. El conflicte nord-irlandès és diversament definit per alguns dels seus actors, sigui com una guerra,.Faligot p.140, (Reginald Maudling)Faligot p.171 un conflicte ètnic, una guerrilla o una guerra civil. L'acció dels grups paramilitars republicans (principalment l'IRA Provisional) és considerada com terrorisme per les forces de seguretat britàniques, però també com una revolució, una insurrecció o una resistència militar a l'ocupació i a l'imperialisme britànic pels seus partidaris.Faligot p.119-153-156 Els historiadors estan dividits sobre aquestes qualificacions Faligot p.165 i alguns refusen l'ús del terme «terrorisme». Aquest conflicte afecta la vida quotidiana de la majoria dels nord-irlandesos, així com incidentalment la dels anglesos i dels irlandesos al sud de l'illa. En diverses ocasions entre 1969 i 1998, aquest conflicte va córrer el risc de transformar-se en una verdadera guerra civil, com, per exemple, el 1972 després del Diumenge Sagnant o durant la vaga de fam del 1981, quan es produeixen les mobilitzacions massives i hostils per ambdues parts. En 1998, un procés de pau posa fi al conflicte, prenent com a base l'Acord de Divendres Sant. Per primer cop, el govern britànic reconeix la «dimensió irlandesa» del conflicte, el principi que el poble de l'illa d'Irlanda en el seu conjunt pugui resoldre els problemes entre el Nord i el Sud per consentiment mutu, sense intervenció exterior, permet obtenir l'acord dels nacionalistes i dels republicans. Estableix també a Irlanda del Nord un govern consociatiu, compost obligatòriament d'unionistes i de nacionalistes.
Nou!!: Limavady і Conflicte nord-irlandès · Veure més »
Derry
Derry, oficialment anomenada Londonderry, (Doire o Doire Cholm Chille, en irlandès) és una ciutat situada al nord de l'illa d'Irlanda, en la part que resta sota administració britànica.
Nou!!: Limavady і Derry · Veure més »
Gaèlic irlandès
El gaèlic irlandès o gaèlic irlandés, o simplement irlandès o irlandés (Gaeilge, pronunciat), és una llengua parlada com a llengua nadiua a l'illa d'Irlanda per prop d’unes 70.000 persones com a primera llengua, predominantment a les zones occidentals rurals de l'illa.
Nou!!: Limavady і Gaèlic irlandès · Veure més »
IRA Provisional
LExèrcit republicà irlandès provisional (en irlandès Óglaigh na hÉireann en anglès Provisional Irish Republican Army, PIRA, generalment conegut amb el nom de PIRA o "Provos") és una organització paramilitar republicana irlandesa que, de 1969 a 1997, va intentar fer caure els governs d'Irlanda del Nord i la República d'Irlanda i reemplaçar-los per un Estat socialista sobirà sobre tota l'illa d'Irlanda (Éire Nua, Nova Irlanda).
Nou!!: Limavady і IRA Provisional · Veure més »
Irlanda del Nord
Irlanda del Nord és una regió administrativa del Regne Unit situada al nord-est de l'illa d'Irlanda.
Nou!!: Limavady і Irlanda del Nord · Veure més »
Lli
Lli (Linum usitatissimum), també anomenat bri, grana de llinosa, herba feridora, llin, linet, llinosa (del grec λίνον per indicar fil, i del llatí linium) és una planta herbàcia de la família de les linàcies, dins les plantes dicotiledònies, conreada principalment per la fibra en tèxtil o per obtenir-ne oli.
Nou!!: Limavady і Lli · Veure més »
Parròquia (civil)
Consell Parroquial de Willersey. Parròquia és la denominació d'algunes entitats subnacionals en diferents països.
Nou!!: Limavady і Parròquia (civil) · Veure més »
Protestantisme
El protestantisme és una branca del cristianisme que agrupa diverses denominacions cristianes i generalment es refereix a aquelles que es van separar de l'Església catòlica arran de la Reforma del, les derivades d'aquestes i també aquelles que hi comparteixen doctrines o ideologies similars.
Nou!!: Limavady і Protestantisme · Veure més »
Províncies d'Irlanda
Munster 3. Connacht 4. Ulster Durant l'últim període celta i els primers temps històrics, Irlanda va ser dividida en províncies, substituint el sistema anterior, basat en els Tuatha.
Nou!!: Limavady і Províncies d'Irlanda · Veure més »
Royal Ulster Constabulary
La Policia Reial de l'Ulster (Royal Ulster Constabulary, RUC) és una emanació de la Royal Irish Constabulary.
Nou!!: Limavady і Royal Ulster Constabulary · Veure més »
Sant Columba
Columba (7 de desembre de 521 - 9 de juny de 597) va ser un abat i evangelista missioner irlandès acreditat per la difusió del cristianisme en el que avui és Escòcia a l'inici de la missió hiberno-escocesa. Va fundar la important abadia a Iona, que es va convertir en una institució religiosa i política dominant a la regió durant segles. És el patró de Derry. Va ser molt apreciat tant pels gaels de Dál Riata com pels pictes, i és recordat avui com un sant catòlic i un dels Dotze apòstols d'Irlanda. A Irlanda, se'l coneix comunament com Colmcille. És conegut també com a Columba de Luxeuil, Columba de Bobbio o Columba el Vell. No s'ha de confondre amb l'abat irlandès Sant Columba de Iona. Columba va estudiar amb algunes de les figures eclesials més importants d'Irlanda i va fundar diversos monestirs al país. Cap al 563, ell i els seus dotze companys van creuar cap a Dunaverty, a prop de Southend, Argyll, a Kintyre abans d'establir-se a Iona, a Escòcia, llavors part del regne de Dál Riata, a l'Ulster, on van fundar una nova abadia com a base per difondre el cristianisme celta entre els regnes pictes del nord que eren pagans. Va romandre actiu en la política irlandesa, tot i que va passar la major part de la seva vida a Escòcia. Se li poden atribuir tres himnes llatins de la primera edat medieval supervivents.
Nou!!: Limavady і Sant Columba · Veure més »
Townland
Un rètol de carretera al Comtat d'Antrim assenyalant que la part de la carretera passa pel townland de Teeshan Un assenyalador de fronteres entre townlands Townland o bally (gaèlic irlandès baile fearainn) és una divisió geogràfica territorial menor usada a Irlanda.
Nou!!: Limavady і Townland · Veure més »
Ulster
Ulster (en Ulaidh/Cúige Uladh, en Ulstèr o Ulster) és una "província històrica" de l'illa de Irlanda.
Nou!!: Limavady і Ulster · Veure més »
