Taula de continguts
57 les relacions: Alfonso García Valdecasas, Antoni Maura i Montaner, Arquebisbat de Madrid, Arxidiòcesi, Arxidiòcesi de Santiago de Compostel·la, Aureli Maria Escarré i Jané, Álvaro del Portillo, Bisbe, Burgos, Companyia de Jesús, Diòcesi de Tui-Vigo, Diòcesi de Vitòria, Espanya, Falange Española Tradicionalista y de las JONS, Francisco Franco Bahamonde, Guerra Civil espanyola, Instituto de España, José Camón Aznar, José María Hernández Garnica, Josepmaria Escrivá de Balaguer, Juan Armada y Losada, Juan de Contreras y López de Ayala, Madrid, Manuel de Falla y Matheu, Miguel Primo de Rivera Orbaneja, Montserrat, Movimiento Nacional, Opus Dei, Patriarcat de les Índies Occidentals, Pius XII, Pontificat, Província de Pontevedra, Real Academia Galega, Reial Acadèmia de Ciències Morals i Polítiques, Reial Acadèmia Espanyola, Roma, Segona República Espanyola, Sevilla, Toledo, València, Vigo, Vitòria, 11 d'abril, 1878, 1900, 1914, 1917, 1922, 1923, 1927, ... Ampliar l'índex (7 més) »
Alfonso García Valdecasas
Alfonso García Valdecasas y García Valdecasas (Granada, 14 de maig de 1904 - Madrid, 11 d'abril de 1993) fou advocat i polític espanyol, un dels fundadors de Falange Española.
Veure Leopoldo Eijo y Garay і Alfonso García Valdecasas
Antoni Maura i Montaner
va ser un advocat i polític mallorquí.
Veure Leopoldo Eijo y Garay і Antoni Maura i Montaner
Arquebisbat de Madrid
L'Arquebisbat de Madrid és una de les diòcesis en les que es divideix l'Església Catòlica a Espanya.
Veure Leopoldo Eijo y Garay і Arquebisbat de Madrid
Arxidiòcesi
L'arxidiòcesi (del grec archi-, 'ser el primer') és una diòcesi arquebisbal amb un rang superior a les convencionals.
Veure Leopoldo Eijo y Garay і Arxidiòcesi
Arxidiòcesi de Santiago de Compostel·la
Divisió eclesiàstica de Galícia. Moltes de les seves arxiprestats fan referència a entitats ètniques prerromanas, com Nemancos, Céltigos, Entíns o Postmarcs. Larxidiòcesi de Santiago de Compostel·la és la diòcesi o bisbat (territori eclesiàstic de l'Església Catòlica regit per un arquebisbe) amb la seu eclesiàstica a la catedral de Santiago de Compostel·la.
Veure Leopoldo Eijo y Garay і Arxidiòcesi de Santiago de Compostel·la
Aureli Maria Escarré i Jané
Aureli Maria Escarré i Jané (l'Arboç, 15 d'abril de 1908 – Barcelona, 21 d'octubre de 1968) fou un monjo benedictí i abat de Montserrat.
Veure Leopoldo Eijo y Garay і Aureli Maria Escarré i Jané
Álvaro del Portillo
Álvaro del Portillo Díez de Sollano (Madrid, 11 de març de 1914 - Roma, 23 de març de 1994) va ser un bisbe catòlic, successor de sant Josepmaria Escrivà al capdavant de l'Opus Dei.
Veure Leopoldo Eijo y Garay і Álvaro del Portillo
Bisbe
Bisbe Vidal de Canyelles. Un bisbe (del grec επίσκοπος, vigilant) és un càrrec de la jerarquia de l'Església catòlica, tot i que també és un càrrec present en altres esglésies cristianes com l'Església Ortodoxa, les Esglésies ortodoxes orientals, la Comunió anglicana i algunes esglésies protestants.
Veure Leopoldo Eijo y Garay і Bisbe
Burgos
Burgos, tradicionalment en català, Burchs, és la capital de la província de Burgos i de l'antiga regió històrica de Castella la Vella.
Veure Leopoldo Eijo y Garay і Burgos
Companyia de Jesús
La Companyia de Jesús (en llatí: Societas Jesu S.J.) és un orde religiós catòlic de clergues regulars fundat el 1540 per Ignasi de Loiola, qui després va ser canonitzat com Sant Ignasi de Loiola.
Veure Leopoldo Eijo y Garay і Companyia de Jesús
Diòcesi de Tui-Vigo
La diòcesi de Tui-Vigo, antigament només diòcesi de Tui, és una demarcació de l'Església Catòlica a Espanya, sufragània de l'arxidiòcesi de Santiago de Compostel·la.
Veure Leopoldo Eijo y Garay і Diòcesi de Tui-Vigo
Diòcesi de Vitòria
La diòcesi de Vitòria és una demarcació de l'església catòlica al País Basc.
Veure Leopoldo Eijo y Garay і Diòcesi de Vitòria
Espanya
Espanya o el Regne d'Espanya (en castellà i gallec: Reino de España, en basc: Espainiako Erresuma, en asturià: Reinu d'España, en occità: Reialme d'Espanha, en aragonès: Reino d'Espanya) és un estat del sud-oest d'Europa, que ocupa la major part de la península Ibèrica, la qual comparteix amb Andorra, França (l'Alta Cerdanya), Gibraltar i Portugal.
Veure Leopoldo Eijo y Garay і Espanya
Falange Española Tradicionalista y de las JONS
Bandera de l'Espanya Franquista Bandera amb l'emblema carlí Falange Española Tradicionalista y de las Juntas de Ofensiva Nacional Sindicalista (FET y de las JONS) era el nom del partit únic de la dictadura franquista creat el 19 d'abril de 1937, a iniciativa de la prefectura del denominat Estat Nacional, per fusió dels diferents partits i moviments que donaven suport la revolta militar (denominada Alzamiento Nacional) que va iniciar la Guerra Civil espanyola, i que no van desaparèixer realment, sinó que es van articular en les denominades famílies del franquisme, prenent el nom de la Falange Española i la Comunión Tradicionalista.
Veure Leopoldo Eijo y Garay і Falange Española Tradicionalista y de las JONS
Francisco Franco Bahamonde
Francisco Franco Bahamonde (Ferrol, conegut del 1938 al 1982 com a Ferrol del Caudillo, 4 de desembre del 1892 - Madrid, 20 de novembre de 1975) fou un militar i dictador gallec, cap d'Estat autoproclamat des del 1939 fins al 1975.
Veure Leopoldo Eijo y Garay і Francisco Franco Bahamonde
Guerra Civil espanyola
La Guerra Civil espanyolaEl conflicte que es va desenvolupar a Espanya també ha estat anomenada Guerra d'Espanya, i segons els bàndols bel·ligerants per als uns va ser el Alzamiento Nacional i per als altres la Rebel·lió Feixista.
Veure Leopoldo Eijo y Garay і Guerra Civil espanyola
Instituto de España
L'Institut d'Espanya és la institució que agrupa a les nou Reials Acadèmies oficials establertes a Madrid, i està format pel conjunt dels seus acadèmics numeraris.
Veure Leopoldo Eijo y Garay і Instituto de España
José Camón Aznar
José Camón Aznar (Saragossa, 5 d'octubre de 1898 - Madrid 14 de maig de 1979), fou un catedràtic, historiador, literat i pensador espanyol del.
Veure Leopoldo Eijo y Garay і José Camón Aznar
José María Hernández Garnica
fou doctor enginyer de Mines, en Ciències Naturals i en Teologia.
Veure Leopoldo Eijo y Garay і José María Hernández Garnica
Josepmaria Escrivá de Balaguer
Josepmaria Escrivá de Balaguer (català: Josepmaria Escrivà de Balaguer), batejat amb el nom de José María Escrivá Albás (Barbastre, província d'Osca, 9 de gener de 1902 - Roma, 1975) fou sacerdot aragonès i fundador de l'Opus Dei l'any 1928.
Veure Leopoldo Eijo y Garay і Josepmaria Escrivá de Balaguer
Juan Armada y Losada
Juan Bautista Armada y Losada, marquès de Figueroa (Madrid, 1861-1932) va ser un escriptor i polític espanyol, ministre de Foment i de Gracia i Justícia en governs d'Antoni Maura i Montaner, i president del Congrés dels Diputats, tot durant el regnat d'Alfons XIII.
Veure Leopoldo Eijo y Garay і Juan Armada y Losada
Juan de Contreras y López de Ayala
Juan de Contreras y López d'Ayala (Segòvia, 30 de juny de 1893 - Segòvia, 23 d'abril de 1978), més conegut com el Marquès de Lozoya per ser el novè titular d'aquest títol nobiliari, va ser un historiador, crític d'art, periodista, escriptor, poeta, novel·lista, polític, funcionari i literat espanyol.
Veure Leopoldo Eijo y Garay і Juan de Contreras y López de Ayala
Madrid
Madrid (IPA: (oc.) o (or.), en català; en castellà local) és un municipi i ciutat d'Espanya, capital de l'Estat i de la Comunitat de Madrid.
Veure Leopoldo Eijo y Garay і Madrid
Manuel de Falla y Matheu
fou un compositor andalús de música clàssica de renom universal.
Veure Leopoldo Eijo y Garay і Manuel de Falla y Matheu
Miguel Primo de Rivera Orbaneja
II marquès d'Estella i VII de Sobremonte fou un militar espanyol que imposà una dictadura (dictadura de Primo de Rivera) i ocupà el càrrec de president del govern espanyol (1923-1930).
Veure Leopoldo Eijo y Garay і Miguel Primo de Rivera Orbaneja
Montserrat
Montserrat és un massís muntanyós de Catalunya, situada a cavall de les comarques del Bages, l'Anoia i el Baix Llobregat.
Veure Leopoldo Eijo y Garay і Montserrat
Movimiento Nacional
El Movimiento Nacional és la denominació del conjunt de forces polítiques que es van adherir a l'aixecament militar del 18 de juliol de 1936 i van constituir posteriorment el partit únic del règim franquista (FET y de las JONS).
Veure Leopoldo Eijo y Garay і Movimiento Nacional
Opus Dei
LOpus Dei (en llatí, 'Obra de Déu'), o formalment Prelatura de la Santa Creu i Opus Dei, és una institució de l'Església Catòlica.
Veure Leopoldo Eijo y Garay і Opus Dei
Patriarcat de les Índies Occidentals
El Patriarcat de les Índies Occidentals és un títol honorífic de l'Església Catòlica Romana creat el 1524 i utilitzat fins a 1963, en què queda la seu vacant.
Veure Leopoldo Eijo y Garay і Patriarcat de les Índies Occidentals
Pius XII
Pius XII, (en llatí: Pius XII, en italià: Pio XII) i de nom seglar Eugenio Maria Giovanni Pacelli (Roma, 2 de març de 1876 - Castel Gandolfo, 9 d'octubre de 1958), fou papa des del 2 de març del 1939 fins a la seva mort.
Veure Leopoldo Eijo y Garay і Pius XII
Pontificat
Pontífex és un títol d'alguns líders religiosos, actualment emprat principalment per a referir-se al Papa.
Veure Leopoldo Eijo y Garay і Pontificat
Província de Pontevedra
La província de Pontevedra és una de les quatre províncies que formen Galícia.
Veure Leopoldo Eijo y Garay і Província de Pontevedra
Real Academia Galega
La Real Academia Galega o RAG (en català: Reial Acadèmia Gallega) és una institució científica creada el 1906 que té com a objectiu l'estudi de la cultura gallega, i en especial de la llengua.
Veure Leopoldo Eijo y Garay і Real Academia Galega
Reial Acadèmia de Ciències Morals i Polítiques
Escut de la Reial Acadèmia de Ciències Morals i Polítiques La Reial Acadèmia de Ciències Morals i Polítiques (en castellà, Real Academia de Ciencias Morales y Políticas) va ser creada als vint dies d'haver-se aprovat la Llei d'instrucció pública per mitjà del del 30 de setembre de 1857 durant el regnat d'Isabel II d'Espanya.
Veure Leopoldo Eijo y Garay і Reial Acadèmia de Ciències Morals i Polítiques
Reial Acadèmia Espanyola
Seu de la ''Real Academia Española''. La Reial Acadèmia Espanyola (Real Academia Española en castellà) o RAE és la institució responsable de la regulació de la llengua castellana.
Veure Leopoldo Eijo y Garay і Reial Acadèmia Espanyola
Roma
Roma és la capital i la ciutat més gran i més poblada d'Itàlia, de la regió del Laci i de la ciutat metropolitana homònima.
Veure Leopoldo Eijo y Garay і Roma
Segona República Espanyola
La Segona República Espanyola fou el règim polític democràtic que va existir a Espanya entre el 14 d'abril de 1931 (data de la proclamació de la República, en substitució de la monarquia d'Alfons XIII i el sistema de la Restauració) i l'1 d'abril de 1939 (final de la Guerra Civil espanyola i que va donar pas a la dictadura colpista del general Franco).
Veure Leopoldo Eijo y Garay і Segona República Espanyola
Sevilla
Sevilla (tradicionalment, Sibília o Xibília) és un municipi i ciutat andalusa, capital de la província homònima i d'Andalusia.
Veure Leopoldo Eijo y Garay і Sevilla
Toledo
Toledo (en català antic Tolèdol) és la capital de la província de Toledo i al mateix temps de la comunitat autònoma de Castella-La Manxa.
Veure Leopoldo Eijo y Garay і Toledo
València
València és una ciutat, capital del País Valencià i de la província homònima.
Veure Leopoldo Eijo y Garay і València
Vigo
Vigo és un municipi i una ciutat situada al sud-oest de Galícia, a la província de Pontevedra.
Veure Leopoldo Eijo y Garay і Vigo
Vitòria
Vitòria (en basc, Gasteiz; en castellà, Vitoria; oficialment, amb la forma bilingüe Vitoria-Gasteiz) és una ciutat del País Basc, capital de la comunitat autònoma d'Euskadi i del territori foral d'Àlaba.
Veure Leopoldo Eijo y Garay і Vitòria
11 d'abril
L'11 d'abril és el cent unè dia de l'any en el Calendari Gregorià i el cent dosè en els anys de traspàs.
Veure Leopoldo Eijo y Garay і 11 d'abril
1878
;Països Catalans.
Veure Leopoldo Eijo y Garay і 1878
1900
;Països Catalans.
Veure Leopoldo Eijo y Garay і 1900
1914
Europa l'any 1914. Les potències en lletra majúscula.
Veure Leopoldo Eijo y Garay і 1914
1917
;Països Catalans.
Veure Leopoldo Eijo y Garay і 1917
1922
;Països Catalans.
Veure Leopoldo Eijo y Garay і 1922
1923
;Països Catalans.
Veure Leopoldo Eijo y Garay і 1923
1927
;Països Catalans.
Veure Leopoldo Eijo y Garay і 1927
1933
El 1933 (MCMXXXIII) va ser un any comú començat en diumenge.
Veure Leopoldo Eijo y Garay і 1933
1942
;Països Catalans.
Veure Leopoldo Eijo y Garay і 1942
1946
;Països Catalans.
Veure Leopoldo Eijo y Garay і 1946
1964
;Països Catalans.
Veure Leopoldo Eijo y Garay і 1964
27 de desembre
El 27 de desembre és el tres-cents seixanta-unè dia de l'any del calendari gregorià i el tres-cents seixanta-dosè en els anys de traspàs.
Veure Leopoldo Eijo y Garay і 27 de desembre
31 d'agost
El 31 d'agost és el dos-cents quaranta-tresè dia de l'any del calendari gregorià i el dos-cents quaranta-quatrè en els anys de traspàs.
Veure Leopoldo Eijo y Garay і 31 d'agost
31 de juliol
El 31 de juliol és el dos-cents dotzè dia de l'any del calendari gregorià i el dos-cents tretzè en els anys de traspàs.
Veure Leopoldo Eijo y Garay і 31 de juliol