Accés més ràpid que el navegador!
13 les relacions: Abdagases I, Afganistan, Índia, Hèracles, Imperi Kuixan, Imperi Romà, Indo-Escita, Kanixka I, Kharosthi, Llengües sinítiques, Llibre del Han Tardà, Museu Britànic, Tocaris.
Abdagases I
bombatxos en comptes de la roba típica dels partians. Monedes del rei Indo-Partià Abdagases, en les quals es creu que porta bombatxos i jaqueta creuada Abdagases (en grec antic Ἀβδαγάσης 'Abdagáses', en kharosthi 𐨀𐨬𐨡𐨒𐨮 A-va-da-ga-ṣa, 'Avadagaṣa') va ser un rei Indo-Part de la dinastia de Suren que va regnar a la part oriental de Pèrsia (Drangiana, Aracosia i Gandhara).
Nou!!: Kujula Kadphises і Abdagases I · Veure més »
Afganistan
L'Afganistan, oficialment l'Emirat Islàmic de l'Afganistan, és un estat sense litoral situat a la cruïlla de l'Àsia Central i de l'Àsia Meridional, a l'altiplà iranià, a la zona de transició entre l'Himàlaia i les regions de la mar Càspia.
Nou!!: Kujula Kadphises і Afganistan · Veure més »
Índia
LÍndia (Bhārat), oficialment la República de l'Índia (Bhārat Gaṇarājya), és un estat del sud de l'Àsia.
Nou!!: Kujula Kadphises і Índia · Veure més »
Hèracles
En la mitologia grega, Hèracles (del grec antic, Hēraklḗs, nom format per la juxtaposició del nom de la deessa Hēra i kleos que significa «glòria», és a dir, «glòria d'Hera», sobrenom dAlcides o Alceu), era un semidéu fill de Zeus i d'Alcmena, neta de Perseu i esposa d'Amfitrió.
Nou!!: Kujula Kadphises і Hèracles · Veure més »
Imperi Kuixan
L'Imperi kuixan (Kušān) fou un estat que, en el seu apogeu, aproximadament els anys 105-250 dC, s'estengué des del Tadjikistan fins a l'Afganistan, el Pakistan i la vall del Ganges al nord de l'Índia.
Nou!!: Kujula Kadphises і Imperi Kuixan · Veure més »
Imperi Romà
L'Imperi Romà (llatí: Imperium Romanum; grec: Βασιλεία Ῥωμαίων, Vassilia Roméon), successor de la República Romana, va controlar el món mediterrani i bona part de l'Europa occidental a partir del.
Nou!!: Kujula Kadphises і Imperi Romà · Veure més »
Indo-Escita
Un escita del riu Ili vers 300 aC. Tresor d'una tomba reial saka a Bactriana al segle I aC. III o IV El regne Indo-Escita fou un estat format pels nòmades de les estepes principalment saces (saces, saques, singular saka), d'origen escita, encara que barrejats amb altres grups alguns dels quals no eren escites, que van emigrar a parts de l'Àsia Central, Sogdiana, Bactriana, Aracòsia, Gandhara, Caixmir, Panjab, Haryana, Gujarat i Rajasthan vers la meitat del, i van governar la zona fins al.
Nou!!: Kujula Kadphises і Indo-Escita · Veure més »
Kanixka I
Imperi Kuixan Kanixka I fou rei/emperador dels kuixana (Imperi Kuixan) que va governar en una data incerta entre el 78 i el 127, entre el 127 i el 147 o entre el 227 i el 255), i va afavorir l'expansió del budisme i l'art grecobudista de Gandhara (impulsat per Menandre I rei grec de Bactriana) en el qual Buda, abans representat simbòlicament per una roda, una petjada dels peus, etc., agafava el rostre dels déus grecs, especialment Apol·lo. La seva estàtua, una peça única que era al museu de Kabul, fou destruïda pels talibans el 2000. Els kushana eren una secció dels yuezhi. Kanishka era fill de Vima Kadfises, i fou un gran conqueridor i un eficient administrador que va governar un gran imperi de l'Àsia central a Benarés. Va portar al mateix temps el títol indi de maharajà (gran rei), l'iranià shahanshah (rei de reis) i el xinès "Fill del cel". Va tenir capital a Purushapura (Peshawar). Encara que protector del budisme va protegir igualment altres religions com el zoroastrisme, el mitraisme o la religió grega. La cronologia kushana és un dels temes més controvertits; segons l'era dels sakas, es considerava que el regnat de Kanixka s'iniciava l'any 78; l'orientalista francès Roman Ghirshman en canvi, situava la data el 144 basant-se en la suposició que la dinastia kushana fou enderrocada pels sassànides el 241; i Robert Göbl, amb el suport d'estudis numismàtics, va establir que l'imperi kushana va subsistir fins vers el 325 i per tant l'inici del regnat de Kanixka seria vers el 225. Als anys noranta del segle XX una inscripció es diu que permetria datar més acuradament l'inici del regnat entre el 78 i el 127 tot i que les discussions continuen, ja que la data 127 que proposa Falk està basada en el fet que els kushana eliminaven les centúries en les datacions i que per tant un fet establert pel "27" podria ser del 127 o del 227 (com proposa Göbl).
Nou!!: Kujula Kadphises і Kanixka I · Veure més »
Kharosthi
L'escriptura kharoṣṭhī és un antic sistema abugida (alfasil·làbic) utilitzat per la cultura de Gandhara per escriure les llengües gandhari i sànscrit.
Nou!!: Kujula Kadphises і Kharosthi · Veure més »
Llengües sinítiques
El que es coneix generalment per xinès és un grup d'idiomes (llengües sinítiques) que pertany a la família de llengües sinotibetanes. Encara que la majoria de xinesos veuen les varietats parlades com un mateix idioma, les variacions en la llengua parlada són comparables a les diferències entre les llengües romàniques (per exemple, el català i el francès), i aquesta identificació alguns lingüistes i sinologistes la consideren inapropiada. L'escriptura xinesa, però, ha canviat molt més lentament que la llengua parlada i, per tant, manté molta més uniformitat. Cal fer notar, tanmateix, que la forma escrita del xinès, tot i que s'ensenya i s'usa entre parlants de totes les llengües xineses, es basa en el mandarí i no és neutral en relació amb les varietats del xinès. Hi ha formes escrites de cantonès i min que difereixen de l'estàndard, reflectint diferències del mandarí en el vocabulari i la gramàtica. Vora una cinquena part de la població del món parla alguna forma de xinès com a llengua materna. Això fa que sigui la llengua amb més nombre de parlants nadius del món. El llenguatge xinès, parlat en forma d'estàndard mandarí (普通话), és l'idioma oficial (官方语言) de la República Popular de la Xina (中华人民共和国) i la República de la Xina (Taiwan), un dels quatre idiomes oficials de Singapur, i un dels sis idiomes oficials de les Nacions Unides. És una llengua del grup sinotibetà, originària de la Xina, on la parla la gran majoria de la població. A meitat dels anys noranta tenia uns 1.220 milions de parlants arreu del món, dels quals uns 1.200 habitaven a la República Popular de la Xina, on el mandarí és llengua oficial. També era oficial a l'antiga colònia britànica de Hong Kong (integrada a la Xina el 1997) i a Taiwan. Fora de la Xina el parlen uns 20 milions de persones, dues terceres parts de les quals són al Sud-est asiàtic, sobretot a Tailàndia, Indonèsia i el Vietnam. A la resta del món, les colònies més nombroses se'n concentren als Estats Units.
Nou!!: Kujula Kadphises і Llengües sinítiques · Veure més »
Llibre del Han Tardà
El Llibre del Han Tardà és un dels treballs històrics, oficials i xinesos que va ser compilat per Fan Ye en el, usant una sèrie d'històries i documents anteriors com a fonts.
Nou!!: Kujula Kadphises і Llibre del Han Tardà · Veure més »
Museu Britànic
El Museu Britànic de Londres (en anglès British Museum) és el museu més important del Regne Unit i un dels més importants del món sobre història i cultura.
Nou!!: Kujula Kadphises і Museu Britànic · Veure més »
Tocaris
Pintura dels antics tocaris Els tokharis o tocaris (dits pels hindús: qushana; les antigues fonts xineses els anomenen yuezhi, llatí tocharii) foren un poble de Bactriana i part de Sogdiana, formaven una confederació tribal del Kansu a la Xina.
Nou!!: Kujula Kadphises і Tocaris · Veure més »
