Taula de continguts
28 les relacions: Abaqa, Afyonkarahisar, Akşehir, Aksaray, Anatòlia, Bàybars I, Bei, Beilicat dels karamànides, Elbistan, Ermenek, Göksu, Güneri Bey, Il-kanat, Kaykaus II, Kaykhusraw III, Kayseri, Kütahya, Kerîmeddin Karaman Bey, Konya, Laodicea del Licos, Licos, Siyavush, Tokat, Xams-ad-Din Juwayní, 1271, 1276, 14 de maig, 15 d'abril.
Abaqa
Abaqa (1234 - 1282) fou el segon kan mongol de Pèrsia (il-kan), successor del seu pare Hulegu.
Veure Karamanoğlu Mehmed Bey і Abaqa
Afyonkarahisar
Afyonkarahisar (nom oficial) o amb el seu nom anterior, més curt i més comù Afyon, antigament Nicòpolis, és una ciutat de Turquia, capital de la Província d'Afyonkarahisar.
Veure Karamanoğlu Mehmed Bey і Afyonkarahisar
Akşehir
Akşehir és una ciutat de Turquia a Anatòlia Central, cap d'un districte de la província de Konya.
Veure Karamanoğlu Mehmed Bey і Akşehir
Aksaray
Aksaray ('palau blanc') és una ciutat de Turquia a la regió d'Anatòlia Central, capital i districte de la província d'Aksaray.
Veure Karamanoğlu Mehmed Bey і Aksaray
Anatòlia
miniatura Anatòlia (del grec Anatolē, ανατολή, que significa literalment 'orient' o 'llevant') (en català medieval: Natolí), també coneguda com a Àsia Menor, que era com l'anomenaven els antics romans (del llatí Asia Minor), és una península del sud-oest d'Àsia.
Veure Karamanoğlu Mehmed Bey і Anatòlia
Bàybars I
Al-Màlik adh-Dhàhir Rukn-ad-Din Bàybars al-Bunduqdarí as-Salihí, més conegut simplement com a adh-Dhàhir Bàybars o com Bàybars I (nord de la mar Negra, 1223-Damasc, Síria, 1 de juliol de 1277), fou soldà mameluc bahrita o kiptxak del Caire (1260-1277).
Veure Karamanoğlu Mehmed Bey і Bàybars I
Bei
obra.
Veure Karamanoğlu Mehmed Bey і Bei
Beilicat dels karamànides
El beilicat dels karamànides (també anomenat Karaman, Karamanoğulları) fou un dels més poderosos beilicats d'Anatòlia.
Veure Karamanoğlu Mehmed Bey і Beilicat dels karamànides
Elbistan
Elbistan és una ciutat i districte de la Província de Kahramanmaraş a Turquia.
Veure Karamanoğlu Mehmed Bey і Elbistan
Ermenek
Mapa Ermenek (també Ermenak) és una ciutat de Turquia a la província de Karaman, cap del districte homònim.
Veure Karamanoğlu Mehmed Bey і Ermenek
Göksu
El Göksu (traduït com 'Aigua Blava', també Geuk Su, Goksu Nehri, edat mitjana Saleph, clàssic Calycadnus) és un riu de l'altiplà Taşeli a Turquia.
Veure Karamanoğlu Mehmed Bey і Göksu
Güneri Bey
Güneri Bey o Güneri Beg (? - 19 d'abril del 1300) fou emir o beg de la dinastia dels Karaman-oğhlu.
Veure Karamanoğlu Mehmed Bey і Güneri Bey
Il-kanat
Lil-kanat va ser un kanat mongol establert a Pèrsia al, fruit de les campanyes de Genguis Khan a Khwarizm durant els anys 1219-1224.
Veure Karamanoğlu Mehmed Bey і Il-kanat
Kaykaus II
Izz-ad-Din Kaykawus II ibn Kaykhusraw (en àrab i persa عز الدين كيكاوس بن كيخسرو, ʿIzz ad-Dīn Kaykāwus ibn Kayḫusraw; en turc Izzeddin Keykavus) fou sultà de Rum del 1246 al 1256 i del 1257 al 1261.
Veure Karamanoğlu Mehmed Bey і Kaykaus II
Kaykhusraw III
Ghiyath al-Din Kaykhusraw III (àrab i persa: غياث الدين كيخسرو بن قلج ارسلان, Ghīyāth al-Dīn Kaykhusraw bin Qilij Arslān; turc: Gıyaseddin Keyhüsrev) fou sultà de Rum del 1265 al 1284.
Veure Karamanoğlu Mehmed Bey і Kaykhusraw III
Kayseri
Kayseri (en turc i oficialment; en grec, Καισάρεια, Kesària), antigament anomenada Cesarea de Capadòcia, és una ciutat de Turquia, capital de la província de Kayseri, que forma una municipalitat metropolitana amb cinc districtes metropolitans (Kocasinan, Melikgazi, Hacılar, İncesu i Talaa).
Veure Karamanoğlu Mehmed Bey і Kayseri
Kütahya
Kütahya és una ciutat de la part occidental de Turquia.
Veure Karamanoğlu Mehmed Bey і Kütahya
Kerîmeddin Karaman Bey
Kerîmeddin Karaman Bey o Karim al-Din Karaman Beg fou un cap turcman fundador de la dinastia dels Karaman-oğhlu o Karamanoğulları, sovint anomenada també karamànida o dels karamànides.
Veure Karamanoğlu Mehmed Bey і Kerîmeddin Karaman Bey
Konya
Konya, històricament coneguda com Iconi, és una ciutat de Turquia, a l'altiplà central d'Anatòlia.
Veure Karamanoğlu Mehmed Bey і Konya
Laodicea del Licos
Ruïnes de Laodicea del Licos Laodicea del Licos (en llatí Laodiceia ad Lycum, en grec antic Λαοδίκεια πρὸς τῷ Λυκῶ; també Laodicea de Frígia, Λαοδίκεια ἡ ἐν Φρυγία) va ser una ciutat de la Frígia occidental prop del riu Licos (turc Çürük Su), afluent del Gran Meandre, en un turó entre dues valls dels rius Asopus i Caprus, afluents del Licos.
Veure Karamanoğlu Mehmed Bey і Laodicea del Licos
Licos
* Geografia: Licos (en llatí Lycus, en grec Lycos o Λύκος) és el nom de diversos rius de l'Àsia Menor, Mesopotàmia, Síria, Xipre i Sarmàcia.
Veure Karamanoğlu Mehmed Bey і Licos
Siyavush
Siyavush o Siyāvash (en persa: سياوش) o Siavush, Siavukhsh, Siavash, o Seyavash) és una important figura a l'obra èpica de Ferdowsi coneguda com a Shahnameh. Fou un príncep llegendari persa de l'antic temps de l'Imperi Persa. Era el fill de Kay Kawus, el Shah de l'Iran en aquell temps, i a causa de la traïció de la seva sogra,Sudabeh (amb qui s'havia negat a tenir una relació sexual i a trair al seu pare), s'exilià a Turan on fou mort innocentment per ordre del rei turanià, Afrasiyab.
Veure Karamanoğlu Mehmed Bey і Siyavush
Tokat
Monument Tokat és una ciutat de Turquia, capital de la província de Tokat, a la regió de la Mar Negra.
Veure Karamanoğlu Mehmed Bey і Tokat
Xams-ad-Din Juwayní
Xams-ad-Din Muhàmmad ibn Muhàmmad Juwayní, també conegut senzillament com a Xams-ad-Din Juwayní (mort 1284) fou un polític persa il-kànida, germà de l'historiador Alà-ad-Din Juwayní.
Veure Karamanoğlu Mehmed Bey і Xams-ad-Din Juwayní
1271
El 1271 (MCCLXXI) fou un any comú començat en dijous del calendari julià.
Veure Karamanoğlu Mehmed Bey і 1271
1276
;Països Catalans.
Veure Karamanoğlu Mehmed Bey і 1276
14 de maig
El 14 de maig és el cent trenta-quatrè dia de l'any del calendari gregorià i el cent trenta-cinquè en els anys de traspàs.
Veure Karamanoğlu Mehmed Bey і 14 de maig
15 d'abril
El 15 d'abril és el cent cinquè dia de l'any del calendari gregorià i el cent sisè en els anys de traspàs.
Veure Karamanoğlu Mehmed Bey і 15 d'abril
També conegut com Karamanoğlu Mehmet Bey, Şemseddin I Mehmed Bey, Şemseddin Mehmet I.