Logo
Uniopèdia
Comunicació
Disponible a Google Play
Nou! Descarregar Uniopèdia al dispositiu Android™!
Descarregar
Accés més ràpid que el navegador!
 

Cesó

Índex Cesó

Cesó (Kaeso) és un praenomen romà que fou comú els primers anys de la República però força restringit a un petit nombre de famílies i finalment caigut en desús el.

45 les relacions: Antroponímia, Batalla de l'Àl·lia, Cèsar, Cesària, Cesó Duïli (cònsol), Cesó Duïli Llong, Cesó Emili Varri, Cesó Fabi Ambust, Cesó Fabi Dorsó, Cesó Fabi Vibulà, Cesó Quinti Flaminí, Decemvir, Dictionary of Greek and Roman Biography and Mythology, Etimologia popular, Etrusc, Fuet (arma), Gai (desambiguació), Gens (família), Gens Acília, Gens Atília, Gens Cesònia, Gens Duília, Gens Fabrícia, Gens Fàbia, Gens Quíntia, Grec antic, Lingüística, Llatí, Llatí arcaic, Lupercals, Marc Terenci Varró, Morfologia (lingüística), Naturalis Historia, Nom romà, Oxford University Press, Pau el Diaca, Plini el Vell, Regne Romà, República Romana, Roma, Segle IV aC, Segle V aC, Sext Pompeu Fest, Theodor Mommsen, Tribú amb potestat consular.

Antroponímia

Lantroponímia és la part de l'onomàstica que estudia els antropònims o noms propis de persones.

Nou!!: Cesó і Antroponímia · Veure més »

Batalla de l'Àl·lia

La batalla de Àl·lia va ser una batalla esdevinguda durant la primera invasió gal·la d'Itàlia.

Nou!!: Cesó і Batalla de l'Àl·lia · Veure més »

Cèsar

Cèsar (en llatí Caesar) va ser el nom de família de la gens Júlia, una de les més antigues gens patrícies de l'antiga Roma, que remuntava els seus orígens a Iulus, el fill d'Eneas.

Nou!!: Cesó і Cèsar · Veure més »

Cesària

Cesària en progrés Extracció del nen Sutura d'una cesària amb grapes En horitzontal, evolució de la cicatriu conseqüència d'una cesària, set setmanes després d'aquesta. En vertical s'observa també la línia alba. Una cesària és una intervenció quirúrgica obstètrica la qual s'extreu un o més fetus, la placenta i les membranes ràpidament i més fàcilment a través d'una incisió a l'abdomen (anomenada laparotomia) fins a l'úter de la mare per a extreure-hi ràpidament i fàcilment.

Nou!!: Cesó і Cesària · Veure més »

Cesó Duïli (cònsol)

Cesó Duïli (en Kaeso Duilius, suposat significat de K.) va ser un magistrat romà.

Nou!!: Cesó і Cesó Duïli (cònsol) · Veure més »

Cesó Duïli Llong

Cesó Duïli Llong (en Kaeso Duilius Longus) va ser un magistrat romà.

Nou!!: Cesó і Cesó Duïli Llong · Veure més »

Cesó Emili Varri

Cesó Emili Varri (Kaeso Aemilius K. f. Varrius) va ser un arquitecte romà d'època incerta, conegut per una inscripció en la qual se l'identifica com a architectus exercit.

Nou!!: Cesó і Cesó Emili Varri · Veure més »

Cesó Fabi Ambust

Cesó Fabi Ambust (en Kaeso Fabius M. f. Q. n. Ambustus) va ser un magistrat romà.

Nou!!: Cesó і Cesó Fabi Ambust · Veure més »

Cesó Fabi Dorsó

Cesó Fabi Dorsó (Kaeso Fabius Dorso) va ser un romà d'origen patrici de la família dels Dorsó, que es va destacar quan els gals van ocupar Roma i van assetjar el Capitoli l'any 390 aC.

Nou!!: Cesó і Cesó Fabi Dorsó · Veure més »

Cesó Fabi Vibulà

Cesó Fabi Vibulà (en llatí Kaeso Fabius K. F. Vibulanus) va ser un magistrat romà que va viure al.

Nou!!: Cesó і Cesó Fabi Vibulà · Veure més »

Cesó Quinti Flaminí

Cesó Quinti Flaminí (Kaeso Quintius Flamininus) va ser un magistrat romà.

Nou!!: Cesó і Cesó Quinti Flaminí · Veure més »

Decemvir

Decemvir (en llatí decemviri) va ser una magistratura romana extraordinària formada per deu persones, nomenada en moments específics i amb funcions determinades.

Nou!!: Cesó і Decemvir · Veure més »

Dictionary of Greek and Roman Biography and Mythology

El Dictionary of Greek and Roman Biography and Mythology (Diccionari de biografia i mitologia grega i romana) és una enciclopèdia o diccionari biogràfic del 1849, tot i que fou publicat originalment el 1844 sota un títol lleugerament diferent.

Nou!!: Cesó і Dictionary of Greek and Roman Biography and Mythology · Veure més »

Etimologia popular

L'escut oficial de Calaf reflecteix una etimologia popular Una etimologia popular, en sentit bàsic, es refereix a establir l'origen d'una paraula basant-se en les creences i opinions de gent no especialitzada en la ciència etimològica.

Nou!!: Cesó і Etimologia popular · Veure més »

Etrusc

L'etrusc és una llengua morta parlada pels etruscs de l'antiga Etrúria (l'actual Toscana).

Nou!!: Cesó і Etrusc · Veure més »

Fuet (arma)

Un fuet és una arma flexible prima i d'una certa llargada, usualment feta de cuir o d'un altre material més o menys plàstic.

Nou!!: Cesó і Fuet (arma) · Veure més »

Gai (desambiguació)

* Gai, referit a home homosexual.

Nou!!: Cesó і Gai (desambiguació) · Veure més »

Gens (família)

La Gens (en llatí plural gentes) és una paraula llatina que originalment, a la societat romana, era equivalent a un grup famíliar patrilineal que portava el mateix nomen gentilicum.

Nou!!: Cesó і Gens (família) · Veure més »

Gens Acília

La gens Acília (gens Acilia) va ser una família romana.

Nou!!: Cesó і Gens Acília · Veure més »

Gens Atília

La gens Atília (en llatí: Atilia gens i de vegades escrit Atillia) va ser una gens de Roma, amb branques patrícia i plebea.

Nou!!: Cesó і Gens Atília · Veure més »

Gens Cesònia

La Gens Cesònia (en llatí Caesonia gens) era el nomen de dues famílies de l'antiga Roma que sembla que no tenien relació entre elles.

Nou!!: Cesó і Gens Cesònia · Veure més »

Gens Duília

La gens Duília (en gens Duilia) va ser una gens romana d'origen plebeu.

Nou!!: Cesó і Gens Duília · Veure més »

Gens Fabrícia

La gens Fabrícia (en llatí Fabricia gens) va ser una gens romana originària probablement de la ciutat d'Aletrium al país dels hèrnics on el cognom Fabrici o la família Fabricii apareix encara al i són mencionats per Ciceró.

Nou!!: Cesó і Gens Fabrícia · Veure més »

Gens Fàbia

Moneda encunyada per August amb l'efígie de Quint Fabi Màxim Rul·lià. La gens Fàbia (en llatí: Fabia, en plural Fabii) era una gens romana, una de les més antigues famílies patrícies de Roma, que deia ser descendent d'Hèrcules i de l'arcadi Evandre.

Nou!!: Cesó і Gens Fàbia · Veure més »

Gens Quíntia

La gens Quíntia (en Quintia gens) va ser una gens romana patrícia originalment i més tard també plebea.

Nou!!: Cesó і Gens Quíntia · Veure més »

Grec antic

El grec antic és el grec que es parlava a la Grècia antiga i a les seves colònies (segles XI aC a III aC).

Nou!!: Cesó і Grec antic · Veure més »

Lingüística

La lingüística és la ciència que estudia la llengua natural.

Nou!!: Cesó і Lingüística · Veure més »

Llatí

El llatí és una llengua indoeuropea de la branca itàlica, parlada antigament pels romans.

Nou!!: Cesó і Llatí · Veure més »

Llatí arcaic

La denominació Llatí arcaic, emprada des del, es refereix al període d'evolució del llatí anterior a la formació del Llatí clàssic, que se situa a principis del.

Nou!!: Cesó і Llatí arcaic · Veure més »

Lupercals

Escultura en bronze representant el cap d'un llop, s.I Les Lupercals (en llatí: Lupercalia) eren una festa de l'antiga Roma coneguda com la festa del llop (lupus).

Nou!!: Cesó і Lupercals · Veure més »

Marc Terenci Varró

Marc Terenci Varró (Marcus Terentius Varro; Reate, -) va ser un polígraf, escriptor, militar i magistrat romà, i es considera un dels erudits més grans de la història de Roma segons Quintilià.

Nou!!: Cesó і Marc Terenci Varró · Veure més »

Morfologia (lingüística)

En lingüística, la morfologia (del grec μορφ-, morph + λογία logia) és la disciplina que estudia l'estructura interna dels mots.

Nou!!: Cesó і Morfologia (lingüística) · Veure més »

Naturalis Historia

Portada d'una edició de 1669 de la ''Naturalis Historia'' Naturalis Historia (Història natural) és un tractat escrit per Plini el Vell entre els anys 77 i 79.

Nou!!: Cesó і Naturalis Historia · Veure més »

Nom romà

''Avlia L.F. Secunda''"Aulia Secunda, filla de Lucius" El nom romà seguia unes pautes, acordades socialment, que el va caracteritzar durant generacions.

Nou!!: Cesó і Nom romà · Veure més »

Oxford University Press

Oxford University Press (OUP) és l'editorial universitària més gran del món.

Nou!!: Cesó і Oxford University Press · Veure més »

Pau el Diaca

Pau el Diaca o Pau Diaca (c. 720 – 13 d'abril probablement del 799), també conegut com a Paulus Diaconus, Warnefred, Barnefridus i Cassinensis (és a dir, "de Monte Cassino"), fou un monjo benedictí i historiador dels llombards.

Nou!!: Cesó і Pau el Diaca · Veure més »

Plini el Vell

o Gai Plini Segon va ser un escriptor llatí, científic, naturalista i militar romà.

Nou!!: Cesó і Plini el Vell · Veure més »

Regne Romà

El Regne de Roma o Regne Romà o Monarquia Romana (del llatí: Regnum Romanum) va ser el govern monàrquic de la ciutat de Roma i els seus territoris des de la seva fundació.

Nou!!: Cesó і Regne Romà · Veure més »

República Romana

La República de Roma o República Romana fou el període de la civilització romana en què la forma de govern era la república.

Nou!!: Cesó і República Romana · Veure més »

Roma

Roma és la capital i la ciutat més gran i més poblada d'Itàlia, de la regió del Laci i de la ciutat metropolitana homònima.

Nou!!: Cesó і Roma · Veure més »

Segle IV aC

El segle IV aC és un període de l'antiguitat clàssica que comprèn els anys inclosos entre el 400 aC i el 301 aC.

Nou!!: Cesó і Segle IV aC · Veure més »

Segle V aC

El segle V aC és un dels períodes de l'edat antiga de més desenvolupament cultural, gràcies especialment al lideratge grec i els seus avenços en filosofia, art, literatura i política.

Nou!!: Cesó і Segle V aC · Veure més »

Sext Pompeu Fest

Sext Pompeu Fest (en Sextus Pompeius Festus) va ser un lexicògraf romà a cavall dels segles i dC autor d'un epítome en vint llibres de l'obra de Marc Verri Flac De significatu verborum ('sobre el significat dels mots') intitulat Sexti Pompeii Festi de verborum significatione.

Nou!!: Cesó і Sext Pompeu Fest · Veure més »

Theodor Mommsen

Christian Matthias Theodor Mommsen (Garding, Dinamarca, 30 de novembre del 1817 - Berlín, 1903) fou un jurista, filòleg, historiador, polític i professor universitari alemany guardonat amb el Premi Nobel de Literatura a The Guardian, per Sarah Crown, 11/10/2007 l'any 1902.

Nou!!: Cesó і Theodor Mommsen · Veure més »

Tribú amb potestat consular

Els tribuni militum consulari potestate («tribuns militars amb potestat consular»), comunament coneguts també com a tribuns consulars, van ser tribuns elegits amb poder consular durant l'anomenat «conflicte dels Ordres» a la República Romana, començant l'any 444 aC, i després de forma contínua des del 408 aC fins al 394 aC i el 391 aC de nou al 367 aC.

Nou!!: Cesó і Tribú amb potestat consular · Veure més »

Redirigeix aquí:

Caeso, Kaeso.

SortintEntrant
Hey! Estem a Facebook ara! »