Taula de continguts
96 les relacions: Alejandro Lerroux García, Alemany, Alemanya, Anastasio de Gracia Villarrubia, Andrés Saborit Colomer, Anglès, Anthony Eden, Astúries, Berlín, Carmona, Cartagena, Comunisme, Confederació Nacional del Treball, Congrés dels Diputats, Corts Constituents, Diputat, Eduard Bernstein, Fets del sis d'octubre, Francès, Francisco Franco Bahamonde, Francisco Giner de los Ríos, Francisco Largo Caballero, Gabino Bugallal Araújo, Gabriel Alomar i Villalonga, Galícia, Guerra Civil espanyola, Guerra del Rif, Gumersindo de Azcárate, Indalecio Prieto Tuero, Institución Libre de Enseñanza, Jordi VI del Regne Unit, José Larraz López, Juan Negrín López, Karl Kautsky, La Sorbona, Leipzig, Madrid, Manuel Azaña Díaz, Manuel García Morente, Marxisme, Múnic, Miguel Primo de Rivera Orbaneja, Nicolás Salmerón y Alonso, Ourense, Pablo Iglesias Posse, Pacte de Sant Sebastià, París, Parlament, Partit Republicà Radical, Partit Socialista Obrer Espanyol, ... Ampliar l'índex (46 més) »
Alejandro Lerroux García
Alejandro Lerroux García (La Rambla, Còrdova, 4 de març de 1864 – Madrid, 25 de juny de 1949) va ser un polític andalús que fou President del govern espanyol el 1933, entre 1933 i 1934 i entre 1934 i 1935 durant la Segona República.
Veure Julián Besteiro Fernández і Alejandro Lerroux García
Alemany
L'alemany (Deutsch) és una llengua germànica occidental parlada principalment a l'Europa Central.
Veure Julián Besteiro Fernández і Alemany
Alemanya
Alemanya (en alemany Deutschland), anomenat oficialment República Federal d'Alemanya (en alemany Bundesrepublik Deutschland), és un estat de l'Europa central que forma part de la Unió Europea.
Veure Julián Besteiro Fernández і Alemanya
Anastasio de Gracia Villarrubia
Anastasio de Gracia Villarrubia (* Mora, 18 de setembre de 1890 - † Mèxic, 14 de març de 1981) fou un sindicalista i polític espanyol.
Veure Julián Besteiro Fernández і Anastasio de Gracia Villarrubia
Andrés Saborit Colomer
Andrés Saborit Colomer (Alcalá de Henares, 1889 - València, 26 de gener de 1980) va ser un tipògraf, periodista i polític socialista espanyol.
Veure Julián Besteiro Fernández і Andrés Saborit Colomer
Anglès
L'anglès o anglés (English) és una llengua germànica occidental de la família de les llengües indoeuropees.
Veure Julián Besteiro Fernández і Anglès
Anthony Eden
Anthony Eden, primer comte d'Avon, 1r vescomte Eden, KG, MC, PC (12 de juny de 1897 – 14 de gener de 1977) fou un polític britànic, primer ministre del país entre 1955 i 1957 Educat a la prestigiosa escola d'Eton College i a la Universitat d'Oxford, Eden milità durant tota la seva vida al Partit Conservador, pel qual fou diputat des de l'any 1923.
Veure Julián Besteiro Fernández і Anthony Eden
Astúries
El Principat d'Astúries (eonavienc: Principao d'Asturias) o simplement Astúries és un país constituït en una comunitat autònoma d'Espanya, situada al nord de la península Ibèrica.
Veure Julián Besteiro Fernández і Astúries
Berlín
Berlín (en alemany: Berlin) és la capital i la ciutat més gran d'Alemanya, amb 3.499.879 habitants (2011), anomenats berlinesos.
Veure Julián Besteiro Fernández і Berlín
Carmona
Carmona és una ciutat de la província de Sevilla (Andalusia, Espanya).
Veure Julián Besteiro Fernández і Carmona
Cartagena
Cartagena o Cartagènia és una ciutat a la Regió de Múrcia, capital legislativa d'aquesta comunitat i capital comarcal del Camp de Cartagena.
Veure Julián Besteiro Fernández і Cartagena
Comunisme
El comunisme és una pràctica social i una teoria que s'ha manifestat al llarg de la història en diversos corrents, pràctiques i filosofies, les quals basen les seves propostes d'organització social en la igualtat absoluta d'oportunitats per a tothom, l'eliminació de les jerarquies i l'apropiació col·lectiva o la no-propietat dels mitjans de producció.
Veure Julián Besteiro Fernández і Comunisme
Confederació Nacional del Treball
La Confederació Nacional del Treball, CNT (Confederación Nacional del Trabajo, en castellà), és una central sindical espanyola d'estructura confederal d'ideologia anarcosindicalista, fundada al Saló de les Belles Arts de Barcelona el 30 d'octubre de 1910.
Veure Julián Besteiro Fernández і Confederació Nacional del Treball
Congrés dels Diputats
El Congrés dels Diputats és la Cambra baixa de les Corts Generals, l'òrgan constitucional que representa el poble espanyol.
Veure Julián Besteiro Fernández і Congrés dels Diputats
Corts Constituents
Corts Constituents o assemblea constituent és el nom que es dona al parlament o corts, els membres dels quals representen la sobirania nacional i que tenen la missió i la capacitat de dictar o reformar una constitució.
Veure Julián Besteiro Fernández і Corts Constituents
Diputat
Edifici del Congrés de Diputats d'Espanya a Madrid (1843). Un diputat és l'integrant d'un Parlament.
Veure Julián Besteiro Fernández і Diputat
Eduard Bernstein
Eduard Bernstein (Berlín, 6 de gener de 1850 - Berlín, 18 de desembre de 1932), teòric i dirigent socialista marxista alemany, forjador de les teories socialistes reformistes en el si de la socialdemocràcia de la II Internacional i el Sozialdemokratische Partei Deutschlands (SPD).
Veure Julián Besteiro Fernández і Eduard Bernstein
Fets del sis d'octubre
Els Fets del sis d'octubre van ser un moviment insurreccional del govern autònom de Catalunya contra la involució conservadora del règim republicà que tingueren lloc el 6 d'octubre de 1934, quan el president Lluís Companys proclamà l'Estat Català de la República Federal Espanyola.
Veure Julián Besteiro Fernández і Fets del sis d'octubre
Francès
El francès o francés (français o la langue française és una llengua romànica occidental també coneguda com a llengua d'oïl -encara que no ho és, només és una llengua que prové de la llengua d'oïl- (per la manera de dir el mot «sí», i en oposició a l'occità, que empra «òc»).
Veure Julián Besteiro Fernández і Francès
Francisco Franco Bahamonde
Francisco Franco Bahamonde (Ferrol, conegut del 1938 al 1982 com a Ferrol del Caudillo, 4 de desembre del 1892 - Madrid, 20 de novembre de 1975) fou un militar i dictador gallec, cap d'Estat autoproclamat des del 1939 fins al 1975.
Veure Julián Besteiro Fernández і Francisco Franco Bahamonde
Francisco Giner de los Ríos
Francisco Giner de los Ríos (Ronda, 10 d'octubre de 1839 - Madrid, 17 de febrer de 1915) fou un filòsof, pedagog i assagista espanyol.
Veure Julián Besteiro Fernández і Francisco Giner de los Ríos
Francisco Largo Caballero
Francisco Largo Caballero (Madrid, 15 d'octubre de 1869 - París, 23 de març de 1946) va ser un sindicalista i polític marxista espanyol, històric dirigent del Partit Socialista Obrer Espanyol i de la Unió General de Treballadors.
Veure Julián Besteiro Fernández і Francisco Largo Caballero
Gabino Bugallal Araújo
Gabino Bugallal Araujo. Gabino Bugallal Araújo (Ponteareas, 19 de febrer de 1861 - París, 30 de juny de 1932) fou un jurisconsult i polític espanyol.
Veure Julián Besteiro Fernández і Gabino Bugallal Araújo
Gabriel Alomar i Villalonga
Gabriel Alomar i VillalongaDiccionari d'Història de Catalunya; ed.
Veure Julián Besteiro Fernández і Gabriel Alomar i Villalonga
Galícia
Galícia (en gallec: Galicia o Galiza; en castellà: Galicia) és un país del nord-oest de la península Ibèrica, constituït com a comunitat autònoma d'Espanya.
Veure Julián Besteiro Fernández і Galícia
Guerra Civil espanyola
La Guerra Civil espanyolaEl conflicte que es va desenvolupar a Espanya també ha estat anomenada Guerra d'Espanya, i segons els bàndols bel·ligerants per als uns va ser el Alzamiento Nacional i per als altres la Rebel·lió Feixista.
Veure Julián Besteiro Fernández і Guerra Civil espanyola
Guerra del Rif
La Guerra del Rif, coneguda també com la Guerra del Marroc o Guerra d'Àfrica (encara que hi ha d'altres guerres anteriors que varen tenir aquest nom), fou un conflicte derivat de la insurrecció de les tribus que vivien a la zona del Rif (regió de muntanya, al nord del Marroc) contra l'ocupació del colonialisme espanyol i francès, tot i que va afectar, sobretot, les tropes espanyoles.
Veure Julián Besteiro Fernández і Guerra del Rif
Gumersindo de Azcárate
Gumersindo de Azcárate Menéndez-Morán (Lleó, 13 de gener de 1840 – Madrid, 15 de desembre de 1917) fou un jurista, pensador, historiador, catedràtic i polític espanyol.
Veure Julián Besteiro Fernández і Gumersindo de Azcárate
Indalecio Prieto Tuero
Indalecio Prieto Tuero (Oviedo, 30 d'abril de 1883 - Mèxic, 11 de febrer de 1962) va ser un polític socialista espanyol.
Veure Julián Besteiro Fernández і Indalecio Prieto Tuero
Institución Libre de Enseñanza
La Institución Libre de Enseñanza (ILE), literalment en català Institució Lliure d'Ensenyament, va ser un projecte pedagògic creat el 1876 per Francisco Giner de los Ríos, a través del qual es va crear el primer centre educatiu a Espanya al marge de l'Estat i de l'Església, que va perdurar fins al 1936.
Veure Julián Besteiro Fernández і Institución Libre de Enseñanza
Jordi VI del Regne Unit
Jordi VI del Regne Unit (Sandringham, 14 de desembre de 1895 - Sandringham, 6 de febrer de 1952) fou rei del Regne Unit de la Gran Bretanya i Irlanda del Nord (1936-1952), emperador de l'Índia (1936-1947) i últim rei d'Irlanda (1936-1949).
Veure Julián Besteiro Fernández і Jordi VI del Regne Unit
José Larraz López
José Larraz López (Saragossa, 27 d'abril de 1904- Madrid, 17 de novembre 1973) fou un jurista, economista, sociòleg, filòsof de la Història i intel·lectual cristià Espanyol, Ministre d'Hisenda d'Espanya en el segon govern presidit per Francisco Franco i constituït a la ciutat de Burgos, una vegada acabada la Guerra Civil Espanyola i tres setmanes abans de l'esclat de les hostilitats en Europa.
Veure Julián Besteiro Fernández і José Larraz López
Juan Negrín López
Juan Negrín López (Las Palmas de Gran Canaria, 3 de febrer de 1892 - París, 12 de novembre de 1956) fou un metge fisiòleg i polític canari i president del govern espanyol de la Segona República (1937–1945), ja a l'exili.
Veure Julián Besteiro Fernández і Juan Negrín López
Karl Kautsky
Karl Johann Kautsky (Praga, 16 d'octubre de 1854 - Amsterdam, 17 d'octubre de 1938) fou un teòric i dirigent socialista marxista alemany, forjador de les teories socialdemòcrates de la II Internacional i del Partit Socialdemòcrata d'Alemanya (SPD).
Veure Julián Besteiro Fernández і Karl Kautsky
La Sorbona
La Sorbona (en francès La Sorbonne) és un establiment públic d'ensenyament superior, avui dividit en dues universitats (Universitat de París III i de IV).
Veure Julián Besteiro Fernández і La Sorbona
Leipzig
(IPA) és una ciutat de Saxònia (Alemanya).
Veure Julián Besteiro Fernández і Leipzig
Madrid
Madrid (IPA: (oc.) o (or.), en català; en castellà local) és un municipi i ciutat d'Espanya, capital de l'Estat i de la Comunitat de Madrid.
Veure Julián Besteiro Fernández і Madrid
Manuel Azaña Díaz
Manuel Azaña Díaz (Alcalá de Henares, Madrid, 10 de gener de 1880 - Montauban, França, 3 de novembre de 1940) va ser el primer i posteriorment el novè president del Govern (1931-1933 i 1936) de la Segona República i, finalment, el segon i darrer President de la II República Espanyola (1936-1939).
Veure Julián Besteiro Fernández і Manuel Azaña Díaz
Manuel García Morente
Manuel García Morente (Arjonilla, província de Jaén, 22 d'abril de 1886 - Madrid, 7 de desembre de 1942) va ser un filòsof espanyol, alumne de la Institución Libre de Enseñanza i col·laborador en el seu quadre de professors.
Veure Julián Besteiro Fernández і Manuel García Morente
Marxisme
200x200px 200x200px El marxisme és el conjunt de doctrines polítiques, econòmiques i filosòfiques encunyades pels pensadors alemanys Karl Marx i Friedrich Engels.
Veure Julián Besteiro Fernández і Marxisme
Múnic
Múnic (en alemany estàndard München; Minga en alemany bavarès) és la capital del Bundesland de Baviera i la tercera ciutat més gran d'Alemanya, després de Berlín i Hamburg, amb una població d'uns 1.488.202 habitants (el 2021).
Veure Julián Besteiro Fernández і Múnic
Miguel Primo de Rivera Orbaneja
II marquès d'Estella i VII de Sobremonte fou un militar espanyol que imposà una dictadura (dictadura de Primo de Rivera) i ocupà el càrrec de president del govern espanyol (1923-1930).
Veure Julián Besteiro Fernández і Miguel Primo de Rivera Orbaneja
Nicolás Salmerón y Alonso
Nicolás Salmerón Alonso (Alhama la Seca (Almeria), 10 d'abril de 1838 - Pau (França), 20 de setembre de 1908), polític, escriptor i filòsof krausista, fou ministre de Justícia del govern d'Estanislau Figueras i tercer president de la Primera República Espanyola, i reprimí l'aixecament cantonal.
Veure Julián Besteiro Fernández і Nicolás Salmerón y Alonso
Ourense
Ourense és una ciutat i municipi de l'interior de Galícia, capital de la província d'Ourense i de la comarca homònima.
Veure Julián Besteiro Fernández і Ourense
Pablo Iglesias Posse
Pablo Iglesias Posse –originalment Paulino– (Ferrol, 18 d'octubre de 1850 - Madrid, 9 de desembre de 1925) fou un dirigent socialista espanyol, fundador del Partit Socialista Obrer Espanyol i la Unió General de Treballadors.
Veure Julián Besteiro Fernández і Pablo Iglesias Posse
Pacte de Sant Sebastià
El Pacte de Sant Sebastià és l'acord a què van arribar, el 17 d'agost de 1930, a Sant Sebastià, els representants republicans de tot l'estat espanyol, per a pactar la instauració de la República i posar fi a la monarquia borbònica.
Veure Julián Besteiro Fernández і Pacte de Sant Sebastià
París
París (en francès: Paris) és la capital i la ciutat més gran de la República Francesa i de la regió de l'Illa de França, també coneguda com a regió Parisenca, creuada pel Sena; és una de les aglomeracions urbanes més grans d'Europa, amb una població de 13.067.000 habitants, dels quals resideixen al municipi de París.
Veure Julián Besteiro Fernández і París
Parlament
Vista del Parlament de Catalunya Un parlament, o assemblea legislativa, és una assemblea de persones que exerceixen el poder legislatiu i que controlen els actes del govern sota el model de Westminster o parlamentari.
Veure Julián Besteiro Fernández і Parlament
Partit Republicà Radical
El Partit Republicà Radical més conegut com a Partit Radical, va ser un partit polític espanyol fundat per Alejandro Lerroux en 1908, durant el període de la restauració borbònica.
Veure Julián Besteiro Fernández і Partit Republicà Radical
Partit Socialista Obrer Espanyol
El Partit Socialista Obrer Espanyol (en castellà: Partido Socialista Obrero Español, PSOE) és el partit polític més antic d'Espanya en actiu.
Veure Julián Besteiro Fernández і Partit Socialista Obrer Espanyol
Província de Sevilla
La província de Sevilla és una de les vuit províncies d'Andalusia.
Veure Julián Besteiro Fernández і Província de Sevilla
Regidor
Un regidor (dit també actualment conseller o paer) és un membre de la corporació municipal, elegit pel conjunt de la població d'un terme.
Veure Julián Besteiro Fernández і Regidor
Reial Acadèmia de Ciències Morals i Polítiques
Escut de la Reial Acadèmia de Ciències Morals i Polítiques La Reial Acadèmia de Ciències Morals i Polítiques (en castellà, Real Academia de Ciencias Morales y Políticas) va ser creada als vint dies d'haver-se aprovat la Llei d'instrucció pública per mitjà del del 30 de setembre de 1857 durant el regnat d'Isabel II d'Espanya.
Veure Julián Besteiro Fernández і Reial Acadèmia de Ciències Morals i Polítiques
Sant Sebastià
Sant Sebastià (Donostia en basc, pronunciat segons Joan Coromines, San Sebastián en castellà, i oficialment Donostia / San Sebastián) és una ciutat costanera de 180.000 habitants, capital del territori foral històric de Guipúscoa (País Basc).
Veure Julián Besteiro Fernández і Sant Sebastià
Sèpsia
La sèpsia, abans coneguda com a septicèmia, és una condició mèdica greu que apareix quan la resposta del cos a una infecció causa un dany als teixits i òrgans propis.
Veure Julián Besteiro Fernández і Sèpsia
Segismundo Casado
, va ser un militar espanyol que va tenir especial protagonisme durant l'etapa final de la Guerra Civil espanyola, ja que el 5 de març de 1939 va encapçalar el cop d'estat en la zona republicana que va derrocar al govern del socialista radical Juan Negrín constituint a continuació al costat de socialistes moderats com Julian Besteiro, republicans d'esquerra i els sectors llibertaris el Consell Nacional de Defensa que va posar fi a la resistència del bàndol republicà en rendir-se a Francisco Franco les tropes del qual van poder ocupar la regió Centro-Sud, l'últim territori que quedava sota l'autoritat de la Segona República, sense combatre, posant fi així l'1 d'abril de 1939 a la Guerra Civil espanyola.
Veure Julián Besteiro Fernández і Segismundo Casado
Segona República Espanyola
La Segona República Espanyola fou el règim polític democràtic que va existir a Espanya entre el 14 d'abril de 1931 (data de la proclamació de la República, en substitució de la monarquia d'Alfons XIII i el sistema de la Restauració) i l'1 d'abril de 1939 (final de la Guerra Civil espanyola i que va donar pas a la dictadura colpista del general Franco).
Veure Julián Besteiro Fernández і Segona República Espanyola
Socialisme
El socialisme és un conjunt de doctrines en oposició a l'individualisme, que propugnen una reforma radical de l'organització de la societat per la supressió de les classes socials mitjançant la col·lectivització dels mitjans de producció i de canvi de la de distribució de la riquesa, així com les teories i moviments polítics associats amb ells.
Veure Julián Besteiro Fernández і Socialisme
Toledo
Toledo (en català antic Tolèdol) és la capital de la província de Toledo i al mateix temps de la comunitat autònoma de Castella-La Manxa.
Veure Julián Besteiro Fernández і Toledo
Unió General de Treballadors
La Unió General de Treballadors (de forma abreviada, UGT) és una organització sindical lligada al PSOE, fundada per Pablo Iglesias a Barcelona el 12 d'agost de 1888.
Veure Julián Besteiro Fernández і Unió General de Treballadors
Unió Republicana (1903)
Unió Republicana (UR) fou un partit polític fundat a Madrid el 1903 amb el propòsit d'aplegar els grups republicans espanyols sorgits durant la Restauració, tots ells molt heterogenis ideològicament i sovint enfrontats a nivell personal, gràcies a les bones perspectives electorals aconseguides per les aliances republicanes de 1893 i 1900.
Veure Julián Besteiro Fernández і Unió Republicana (1903)
Universitat de Madrid
Universitat de Madrid o Universitat Central van ser els noms que va prendre la Universitat d'Alcalà d'Henares quan va ser traslladada a Madrid a mitjans del, després de la Llei Moyano de 1857.
Veure Julián Besteiro Fernández і Universitat de Madrid
València
València és una ciutat, capital del País Valencià i de la província homònima.
Veure Julián Besteiro Fernández і València
14 de juliol
El 14 de juliol és el cent noranta-cinquè dia de l'any del calendari gregorià i el cent noranta-sisè en els anys de traspàs.
Veure Julián Besteiro Fernández і 14 de juliol
1870
Mapa dels Estats Pontificis a l'any 1870;Països Catalans.
Veure Julián Besteiro Fernández і 1870
1888
;Països Catalans.
Veure Julián Besteiro Fernández і 1888
1895
;Països Catalans:;Resta del món.
Veure Julián Besteiro Fernández і 1895
1896
;Països Catalans.
Veure Julián Besteiro Fernández і 1896
1897
barceloní del Fort Pienc.
Veure Julián Besteiro Fernández і 1897
1903
;Països Catalans.
Veure Julián Besteiro Fernández і 1903
1908
;Països Catalans.
Veure Julián Besteiro Fernández і 1908
1912
;Països Catalans.
Veure Julián Besteiro Fernández і 1912
1913
;Països Catalans.
Veure Julián Besteiro Fernández і 1913
1914
Europa l'any 1914. Les potències en lletra majúscula.
Veure Julián Besteiro Fernández і 1914
1917
;Països Catalans.
Veure Julián Besteiro Fernández і 1917
1918
1918 (MCMXVIII) fon un any normal dels calendaris gregorià i julià, començat un dimarts i marcat per la fi de la Primera Guerra Mundial.
Veure Julián Besteiro Fernández і 1918
1923
;Països Catalans.
Veure Julián Besteiro Fernández і 1923
1925
''Far a Groix'' de Paul Signac (1925).
Veure Julián Besteiro Fernández і 1925
1931
;Països Catalans.
Veure Julián Besteiro Fernández і 1931
1932
;Països Catalans.
Veure Julián Besteiro Fernández і 1932
1933
El 1933 (MCMXXXIII) va ser un any comú començat en diumenge.
Veure Julián Besteiro Fernández і 1933
1934
;Països Catalans.
Veure Julián Besteiro Fernández і 1934
1936
;Països Catalans Bitllet emès per la Generalitat republicana el '''1936'''.
Veure Julián Besteiro Fernández і 1936
1937
;Països Catalans: Bitllet del Consell Municipal de Reus, de '''1937'''.
Veure Julián Besteiro Fernández і 1937
1938
;Països Catalans.
Veure Julián Besteiro Fernández і 1938
1939
Pont WPA a Nova Orleans.
Veure Julián Besteiro Fernández і 1939
1940
;Països Catalans.
Veure Julián Besteiro Fernández і 1940
1983
1983 (MCMLXXXIII) fou un any començat en dissabte.
Veure Julián Besteiro Fernández і 1983
1988
1988 (MCMLXXXVIII) fon un any bixest començat en divendres.
Veure Julián Besteiro Fernández і 1988
22 de febrer
El 22 de febrer és el cinquanta-tresè dia de l'any del calendari gregorià.
Veure Julián Besteiro Fernández і 22 de febrer
27 de setembre
El 27 de setembre és el dos-cents setantè dia de l'any del calendari gregorià i el dos-cents setanta-unè en els anys de traspàs.
Veure Julián Besteiro Fernández і 27 de setembre
28 de març
El 28 de març és el vuitanta-setè dia de l'any del calendari gregorià i el vuitanta-vuitè en els anys de traspàs.
Veure Julián Besteiro Fernández і 28 de març
6 de març
El 6 de març és el seixanta-cinquè dia de l'any del calendari gregorià i el seixanta-sisè en els anys de traspàs.
Veure Julián Besteiro Fernández і 6 de març
8 de juliol
El 8 de juliol és el cent vuitanta-novè dia de l'any del calendari gregorià i el cent norantè en els anys de traspàs.
Veure Julián Besteiro Fernández і 8 de juliol
8 de novembre
El 8 de novembre o 8 de santandria és el tres-cents dotzè dia de l'any del calendari gregorià i el tres-cents tretzè en els anys de traspàs.
Veure Julián Besteiro Fernández і 8 de novembre
9 d'agost
El 9 d'agost és el dos-cents vint-i-unè dia de l'any del calendari gregorià i el dos-cents vint-i-dosè en els anys de traspàs.
Veure Julián Besteiro Fernández і 9 d'agost
També conegut com Julián Besteiro.