Taula de continguts
11 les relacions: Agrariae, Aureus, Àugur, Calendari romà, Campània, Gneu Pompeu Magne, Juli Cèsar, Marc Calpurni Bíbul, Primer Triumvirat, Publi Licini Cras (pretor), Senat Romà.
Agrariae
Lex agrariae ("lleis agràries") va ser el nom donat a les diverses lleis romanes que regulaven l'ús o repartiment de les terres públiques (Ager publicus).
Veure Julia agraria і Agrariae
Aureus
'''Aureus''' de Lugdúnum, 2 aC-4 dC. Laureus o auri fou una moneda romana d'or que va circular durant el període imperial.
Veure Julia agraria і Aureus
Àugur
Un àugur era un sacerdot especial romà encarregat d'interpretar el vol o les vísceres de les aus abans de cada actuació pública.
Veure Julia agraria і Àugur
Calendari romà
El primitiu calendari de Roma fixava la durada dels mesos en 29 dies, 12 hores i 44 minuts, amb mesos lunars de 29 o 30 dies.
Veure Julia agraria і Calendari romà
Campània
La Campània (Campania en italià i en napolità) és una regió d'Itàlia meridional, amb capital a Nàpols.
Veure Julia agraria і Campània
Gneu Pompeu Magne
Gneu Pompeu Magne — Gnaeus Pompeius Magnus —, sovint citat només com a Pompeu (Roma, 30 de setembre del 106 aC - Egipte Ptolemaic, 20 de setembre del 48 aC), fou un famós general i estadista al final de la República Romana fill del també reputat general Gneu Pompeu Estrabó.
Veure Julia agraria і Gneu Pompeu Magne
Juli Cèsar
Gai Juli Cèsar (Gaius Iulius Caesar), més conegut com a, va ser un líder polític i militar de l'era tardorepublicana.
Veure Julia agraria і Juli Cèsar
Marc Calpurni Bíbul
Marc Calpurni Bíbul (en llatí Marcus Calpurnius Bibulus) Smith al "Dictionary of Greek and Roman Biography and Mythology", volum 1, pàgina 487, l'anomena Luci, però això és degut a un error que en certa manera es comprova, ja que Luci Calpurni Bíbul era el nom del seu fill petit i segons la tradició, el fill gran era el que portava el nom del pare va ser un magistrat romà, polític i militar durant el final de la República Romana.
Veure Julia agraria і Marc Calpurni Bíbul
Primer Triumvirat
El Primer Triumvirat, va ser l'aliança política de Juli Cèsar, Marc Licini Cras, i Gneu Pompeu Magne.
Veure Julia agraria і Primer Triumvirat
Publi Licini Cras (pretor)
Publi Licini Cras - Publius Licinius Crassus - va ser un magistrat romà de la gens Licínia que portava el cognomen de Crassí.
Veure Julia agraria і Publi Licini Cras (pretor)
Senat Romà
El Senat Romà fou una institució de l'antiga Roma que va sorgir com a contrapès a la institució reial.