Taula de continguts
82 les relacions: Alfons XIII d'Espanya, Andrés Mellado Fernández, Antoni Maura i Montaner, Autogir, Álvaro de Albornoz, Álvaro de Figueroa y Torres, Batalla d'Annual, Caciquisme, Congrés, El Debate, El Imparcial, Espanya, Estat major, Exèrcit de Terra espanyol, Fermín Calbetón y Blanchón, Gabino Bugallal Araújo, Guerra Civil espanyola, Isidoro de la Cierva y Peñafiel, José Estrada y Estrada, José Maestre Pérez, José Marina Vega, José Olaguer-Feliú y Ramírez, José Sanjurjo Sacanell, Juan Bautista Aznar-Cabañas, Juan de la Cierva y Codorníu, La Correspondencia Militar, Lorenzo Domínguez Pascual, Luis de Marichalar y Monreal, Luis Espada Guntín, Madrid, Manuel Allendesalazar Muñoz, Manuel García Prieto, Marcelo Azcárraga y Palmero, Múrcia, Melilla, Ministeri d'Economia i Competitivitat d'Espanya, Ministeri d’Educació i Formació Professional d'Espanya, Ministeri de Defensa d'Espanya, Ministeri de Guerra d'Espanya, Ministeri de l'Interior d'Espanya, Ministeri de Transports, Mobilitat i Agenda Urbana d'Espanya, Mula (Múrcia), Partit Liberal Conservador, Polític, Protectorat espanyol al Marroc, Raimundo Fernández Villaverde, Ricardo de la Cierva y Codorníu, Ricardo de la Cierva y de Hoces, Segismundo Moret y Prendergast, Segona República Espanyola, ... Ampliar l'índex (32 més) »
- Polítics de la Regió de Múrcia
Alfons XIII d'Espanya
fou rei d'Espanya (1902-1931) i cap de la casa reial espanyola (1931-1941).
Veure Juan de la Cierva y Peñafiel і Alfons XIII d'Espanya
Andrés Mellado Fernández
Andrés Mellado Fernández (Màlaga, Andalusia, 1846 — Biarritz, Iparralde, 30 d'agost de 1913) va ser un advocat, periodista i polític espanyol ministre d'Instrucció Pública i Belles arts durant el regnat d'Alfons XIII.
Veure Juan de la Cierva y Peñafiel і Andrés Mellado Fernández
Antoni Maura i Montaner
va ser un advocat i polític mallorquí.
Veure Juan de la Cierva y Peñafiel і Antoni Maura i Montaner
Autogir
L'autogir és una aeronau d'ales giratòries que vola com els avions però la seva ala és un rotor que gira per l'acció del vent relatiu que el travessa de baix cap amunt i per tant se'l pot considerar un híbrid entre l'aeroplà i l'helicòpter.
Veure Juan de la Cierva y Peñafiel і Autogir
Álvaro de Albornoz
Álvaro de Albornoz Liminiana (Ḷḷuarca, Astúries, 13 de juny de 1879 - Mèxic, 22 d'octubre de 1954), polític i escriptor espanyol.
Veure Juan de la Cierva y Peñafiel і Álvaro de Albornoz
Álvaro de Figueroa y Torres
Álvaro de Figueroa y Torres, primer comte de Romanones (Madrid, 9 d'agost de 1863 - 11 d'octubre de 1950) va ser un polític espanyol.
Veure Juan de la Cierva y Peñafiel і Álvaro de Figueroa y Torres
Batalla d'Annual
La batalla d'Annual es va produir el 22 de juliol de 1921 durant la Guerra del Rif, entre les tropes colonials espanyoles que s'internaven a la regió i les tropes irregulars del líder Abd el-Krim, en el barranc que separa Igueriben i Annual, al Rif marroquí.
Veure Juan de la Cierva y Peñafiel і Batalla d'Annual
Caciquisme
Caricatura del setmanari ''La Flaca'' satiritzant la farsa electoral d'aleshores: amb Sagasta al davant, hi apareix un seguici de cacics, sicaris, agents de l'ordre públic, camperols i obrers acudint a votar en un sistema electoral on, fins i tot, les paperetes dels morts hi són manipulades.
Veure Juan de la Cierva y Peñafiel і Caciquisme
Congrés
El Congrés dels Estats Units, reunit en sessió conjunta del Senat i la Cambra de Representants. En la política, un congrés (literalment "una reunió o assemblea de persones") és el nom del cos legislatiu d'un Estat que opera sota un sistema congressual (també anomenat sistema presidencialista) de govern.
Veure Juan de la Cierva y Peñafiel і Congrés
El Debate
El Debate va ser una publicació diària i matinal espanyola d'orientació catòlica, publicada a Madrid entre l'octubre del 1910 i el juliol del 1936.
Veure Juan de la Cierva y Peñafiel і El Debate
El Imparcial
El Imparcial va ser un diari matutí d'ideologia liberal fundat per Eduardo Gasset y Artime en 1867 i desaparegut en 1933.
Veure Juan de la Cierva y Peñafiel і El Imparcial
Espanya
Espanya o el Regne d'Espanya (en castellà i gallec: Reino de España, en basc: Espainiako Erresuma, en asturià: Reinu d'España, en occità: Reialme d'Espanha, en aragonès: Reino d'Espanya) és un estat del sud-oest d'Europa, que ocupa la major part de la península Ibèrica, la qual comparteix amb Andorra, França (l'Alta Cerdanya), Gibraltar i Portugal.
Veure Juan de la Cierva y Peñafiel і Espanya
Estat major
Insígnia de l'Estat Major Conjunt de la Defensa (''EMACON'') A les forces armades, l'estat major és el grup d'oficials que compleixen tasques d'administració, logística i planejament sota la direcció d'un oficial de rang superior.
Veure Juan de la Cierva y Peñafiel і Estat major
Exèrcit de Terra espanyol
LExèrcit de Terra és la branca terrestre de les Forces Armades d'Espanya, un dels exèrcits en activitat més antics del món, estant en servei des del.
Veure Juan de la Cierva y Peñafiel і Exèrcit de Terra espanyol
Fermín Calbetón y Blanchón
Fermín Calbetón y Blanchón (Sant Sebastià, 4 de setembre de 1853 - Madrid, 4 de febrer de 1919) fou un advocat i polític espanyol que va ser ministre de Fomento i ministre d'Hisenda durant el regnat d'Alfons XIII.
Veure Juan de la Cierva y Peñafiel і Fermín Calbetón y Blanchón
Gabino Bugallal Araújo
Gabino Bugallal Araujo. Gabino Bugallal Araújo (Ponteareas, 19 de febrer de 1861 - París, 30 de juny de 1932) fou un jurisconsult i polític espanyol.
Veure Juan de la Cierva y Peñafiel і Gabino Bugallal Araújo
Guerra Civil espanyola
La Guerra Civil espanyolaEl conflicte que es va desenvolupar a Espanya també ha estat anomenada Guerra d'Espanya, i segons els bàndols bel·ligerants per als uns va ser el Alzamiento Nacional i per als altres la Rebel·lió Feixista.
Veure Juan de la Cierva y Peñafiel і Guerra Civil espanyola
Isidoro de la Cierva y Peñafiel
Isidoro de la Cierva i Peñafiel (Múrcia, 16 d'octubre de 1870 - Madrid, 16 d'abril de 1939) fou un advocat, notari i polític espanyol.
Veure Juan de la Cierva y Peñafiel і Isidoro de la Cierva y Peñafiel
José Estrada y Estrada
José Estrada y Estrada (Aguilar de la Frontera, Còrdova, 31 de gener de 1874 - Màlaga, 20 de setembre de 1936) fou un advocat i polític espanyol.
Veure Juan de la Cierva y Peñafiel і José Estrada y Estrada
José Maestre Pérez
José Maestre Pérez (Monòver, 31 d'agost de 1866 - Madrid, 26 de març de 1933) va ser un metge i polític espanyol, titular de diferents ministeris durant el regnat d'Alfons XIII.
Veure Juan de la Cierva y Peñafiel і José Maestre Pérez
José Marina Vega
Segona Campanya de Melilla, 1909. va ser un militar i polític espanyol.
Veure Juan de la Cierva y Peñafiel і José Marina Vega
José Olaguer-Feliú y Ramírez
va ser tinent General, ministre de Guerra i polític espanyol.
Veure Juan de la Cierva y Peñafiel і José Olaguer-Feliú y Ramírez
José Sanjurjo Sacanell
José Sanjurjo Sacanell (Pamplona, 28 de març de 1872 - Estoril, Portugal, 20 de juliol de 1936), va ser un militar espanyol que fou un dels principals conspiradors de l'intent de cop d'estat del 18 de juliol del 1936 que conduí a la insurrecció militar que comportà la Guerra Civil espanyola.
Veure Juan de la Cierva y Peñafiel і José Sanjurjo Sacanell
Juan Bautista Aznar-Cabañas
Juan Bautista Aznar-Cabañas (Cadis, 1860 - Madrid, 1933) fou un mariner i polític espanyol.
Veure Juan de la Cierva y Peñafiel і Juan Bautista Aznar-Cabañas
Juan de la Cierva y Codorníu
Juan de la Cierva y Codorníu (Múrcia, 21 de setembre de 1895 - Croydon, Anglaterra, 19 de desembre de 1936) fou un enginyer de camins, canals i ports i aviador espanyol.
Veure Juan de la Cierva y Peñafiel і Juan de la Cierva y Codorníu
La Correspondencia Militar
La Correspondencia Militar, també conegut com La Correspondencia, era un diari publicat a Madrid, fundat l'any 1877 pel comandant Emilio Prieto Villarreal.
Veure Juan de la Cierva y Peñafiel і La Correspondencia Militar
Lorenzo Domínguez Pascual
Lorenzo Domínguez Pascual (* Sevilla, 1863 - † Madrid, 9 de desembre de 1926) fou un advocat i polític espanyol, va ser ministre d'Instrucció Pública i Belles arts i d'Hisenda durant el regnat d'Alfons XIII.
Veure Juan de la Cierva y Peñafiel і Lorenzo Domínguez Pascual
Luis de Marichalar y Monreal
fou un polític conservador espanyol, vescomte d'Eza.
Veure Juan de la Cierva y Peñafiel і Luis de Marichalar y Monreal
Luis Espada Guntín
Luis Espada Guntín (Ourense, 4 de desembre de 1858 - Madrid, 1937) fou un advocat i polític gallec, va ser ministre d'Instrucció Pública i Belles Arts i ministre de Foment durant el regnat d'Alfons XIII.
Veure Juan de la Cierva y Peñafiel і Luis Espada Guntín
Madrid
Madrid (IPA: (oc.) o (or.), en català; en castellà local) és un municipi i ciutat d'Espanya, capital de l'Estat i de la Comunitat de Madrid.
Veure Juan de la Cierva y Peñafiel і Madrid
Manuel Allendesalazar Muñoz
Manuel Allendesalazar y Muñoz de Salazar (Guernica, 24 d'agost de 1856 - Madrid, 17 de maig de 1923) fou un enginyer i polític espanyol.
Veure Juan de la Cierva y Peñafiel і Manuel Allendesalazar Muñoz
Manuel García Prieto
Manuel García Prieto (Astorga, Lleó, 5 de novembre de 1859 - Sant Sebastià, Guipúscoa, 14 de setembre de 1938) va ser un polític espanyol, militant del Partit Liberal Fusionista, ministre i president del Govern d'Espanya en diverses ocasions, la darrera presidència va ser l'últim govern constitucional de la Restauració abans de la dictadura de Primo de Rivera.
Veure Juan de la Cierva y Peñafiel і Manuel García Prieto
Marcelo Azcárraga y Palmero
Caricatura del General Azcárraga per M. Moliné, treta de la Campana de Gràcia (1896) Pergamí pel que l'Ajuntament de València nomena fill adoptiu Marcelo de Azcárraga el 8 de novembre de 1896. Marcelo Azcárraga y Palmero (Manila, 4 de setembre de 1832 - Madrid, 30 de maig de 1915) fou un militar i polític espanyol, germà de Manuel de Azcárraga Palmero, tres cops president del govern d'Espanya durant la restauració borbònica.
Veure Juan de la Cierva y Peñafiel і Marcelo Azcárraga y Palmero
Múrcia
Múrcia (oficialment i en castellà Murcia) és una ciutat de 447 182 (2018) habitants, que forma una conurbació de més de 550 000 habitants amb els municipis de Molina de Segura i Alcantarilla, ambdós a 6 quilòmetres del seu centre urbà.
Veure Juan de la Cierva y Peñafiel і Múrcia
Melilla
Melilla (o, en la pronunciació actual i local, Mlila; en amazic Tamlilt; Rusadir) és una ciutat autònoma d'Espanya situada al nord d'Àfrica.
Veure Juan de la Cierva y Peñafiel і Melilla
Ministeri d'Economia i Competitivitat d'Espanya
Reial Casa de l'Aduana, seu central del Ministeri d'Economia i Hisenda a Madrid. El Ministeri d'Economia i Competitivitat d'Espanya és un dels departaments ministerials en els quals es divideix el govern d'Espanya.
Veure Juan de la Cierva y Peñafiel і Ministeri d'Economia i Competitivitat d'Espanya
Ministeri d’Educació i Formació Professional d'Espanya
El Ministeri d'Educació i Formació Professional és un dels departaments ministerials del Govern d'Espanya.
Veure Juan de la Cierva y Peñafiel і Ministeri d’Educació i Formació Professional d'Espanya
Ministeri de Defensa d'Espanya
El Ministeri de Defensa d'Espanya és un dels departaments ministerials en els quals s'organitza l'Administració General de l'Estat, el titular del qual és el ministre o la ministra de Defensa.
Veure Juan de la Cierva y Peñafiel і Ministeri de Defensa d'Espanya
Ministeri de Guerra d'Espanya
Seu a Madrid del Ministeri de la Guerra en 1880. El Ministeri de la Guerra (o de Guerra) va ser un departament governamental encarregat dels assumptes militars de terra que va estar vigent en Espanya entre 1851 i 1939.
Veure Juan de la Cierva y Peñafiel і Ministeri de Guerra d'Espanya
Ministeri de l'Interior d'Espanya
El Ministeri de l'Interior d'Espanya és un dels departaments ministerials en els quals s'organitza l'Administració General de l'Estat, el titular del qual és el ministre o ministra de l'Interior.
Veure Juan de la Cierva y Peñafiel і Ministeri de l'Interior d'Espanya
Ministeri de Transports, Mobilitat i Agenda Urbana d'Espanya
El Ministeri de Transports, Mobilitat i Agenda Urbana és un dels departaments ministerials en els quals s'organitza l'Administració General de l'Estat d'Espanya, el titular del qual és el ministre o ministra de Transports, Mobilitat i Agenda Urbana.
Veure Juan de la Cierva y Peñafiel і Ministeri de Transports, Mobilitat i Agenda Urbana d'Espanya
Mula (Múrcia)
Mula és un municipi de la Regió de Múrcia.
Veure Juan de la Cierva y Peñafiel і Mula (Múrcia)
Partit Liberal Conservador
El Partit Liberal Conservador (o simplement Partit Conservador) és una de les dues formacions polítiques, juntament amb el Partit Liberal, que estructuraren el sistema turnista propi de la Restauració espanyola de 1874 mercè el Pacte del Pardo de 1885.
Veure Juan de la Cierva y Peñafiel і Partit Liberal Conservador
Polític
El G20, reunió periòdica d'alts càrrecs polítics per tractar sobre temes econòmics d'abast mundial. Un polític és una persona que es dedica a activitats polítiques, és a dir, tot el que representa l'adquisició, el manteniment i la gestió del poder en institucions o àmbits públics.
Veure Juan de la Cierva y Peñafiel і Polític
Protectorat espanyol al Marroc
El Protectorat Espanyol al Marroc és la figura jurídica aplicada a una sèrie de territoris del Marroc en què Espanya, segons els acords francoespanyols firmats el 27 de novembre de 1912, exercí un règim de protectorat.
Veure Juan de la Cierva y Peñafiel і Protectorat espanyol al Marroc
Raimundo Fernández Villaverde
Raimundo Fernández Villaverde Alviach. Raimundo Fernández Villaverde y García del Rivero.
Veure Juan de la Cierva y Peñafiel і Raimundo Fernández Villaverde
Ricardo de la Cierva y Codorníu
Ricardo de la Cierva y Codorníu († Paracuellos de Jarama, 7 de novembre de 1936) fou un advocat i polític espanyol, fill de Juan de la Cierva y Peñafiel, germà de l'aviador Juan de la Cierva y Codorníu i pare de l'historiador Ricardo de la Cierva.
Veure Juan de la Cierva y Peñafiel і Ricardo de la Cierva y Codorníu
Ricardo de la Cierva y de Hoces
Ricardo de la Cierva y de Hoces (Madrid, 9 de novembre de 1926 - Madrid, 19 de novembre de 2015) fou un polític, historiador i professor universitari espanyol, que fou breument ministre de Cultura i Benestar espanyol l'any 1980.
Veure Juan de la Cierva y Peñafiel і Ricardo de la Cierva y de Hoces
Segismundo Moret y Prendergast
Estàtua de Moret a Cadis Segismundo Moret y Prendergast (Cadis, 2 de juny de 1833 – Madrid, 28 de gener de 1913) va ser un hisendat, literat i polític espanyol.
Veure Juan de la Cierva y Peñafiel і Segismundo Moret y Prendergast
Segona República Espanyola
La Segona República Espanyola fou el règim polític democràtic que va existir a Espanya entre el 14 d'abril de 1931 (data de la proclamació de la República, en substitució de la monarquia d'Alfons XIII i el sistema de la Restauració) i l'1 d'abril de 1939 (final de la Guerra Civil espanyola i que va donar pas a la dictadura colpista del general Franco).
Veure Juan de la Cierva y Peñafiel і Segona República Espanyola
Universitat de Madrid
Universitat de Madrid o Universitat Central van ser els noms que va prendre la Universitat d'Alcalà d'Henares quan va ser traslladada a Madrid a mitjans del, després de la Llei Moyano de 1857.
Veure Juan de la Cierva y Peñafiel і Universitat de Madrid
Valerià Weyler i Nicolau
va ser un noble, polític i militar mallorquí, marquès de Tenerife i duc de Rubí, gran d'Espanya, capità general de Cuba durant la revolta independentista de José Martí i Máximo Gómez.
Veure Juan de la Cierva y Peñafiel і Valerià Weyler i Nicolau
11 de gener
L'11 de gener és l'onzè dia de l'any del calendari gregorià.
Veure Juan de la Cierva y Peñafiel і 11 de gener
11 de març
L'11 de març és el setantè dia de l'any del calendari gregorià i el setanta-unè en els anys de traspàs.
Veure Juan de la Cierva y Peñafiel і 11 de març
13 de març
El 13 de març és el setanta-dosè dia de l'any del calendari gregorià i el setanta-tresè en els anys de traspàs.
Veure Juan de la Cierva y Peñafiel і 13 de març
14 d'abril
El 14 d'abril és el cent quatrè dia de l'any del calendari gregorià i el cent cinquè en els anys de traspàs.
Veure Juan de la Cierva y Peñafiel і 14 d'abril
14 d'agost
El 14 d'agost és el dos-cents vint-i-sisè dia de l'any del calendari gregorià i el dos-cents vint-i-setè en els anys de traspàs.
Veure Juan de la Cierva y Peñafiel і 14 d'agost
15 d'abril
El 15 d'abril és el cent cinquè dia de l'any del calendari gregorià i el cent sisè en els anys de traspàs.
Veure Juan de la Cierva y Peñafiel і 15 d'abril
15 de gener
El 15 de gener és el quinzè dia de l'any del calendari gregorià.
Veure Juan de la Cierva y Peñafiel і 15 de gener
16 de desembre
El 16 de desembre és el tres-cents cinquantè dia de l'any del calendari gregorià i el tres-cents cinquanta-unè en els anys de traspàs.
Veure Juan de la Cierva y Peñafiel і 16 de desembre
18 de febrer
El 18 de febrer és el quaranta-novè dia de l'any del calendari gregorià.
Veure Juan de la Cierva y Peñafiel і 18 de febrer
1864
;Països Catalans.
Veure Juan de la Cierva y Peñafiel і 1864
1902
;Països Catalans.
Veure Juan de la Cierva y Peñafiel і 1902
1904
;Països Catalans.
Veure Juan de la Cierva y Peñafiel і 1904
1905
Cartell de l'Exposició Universal de Lieja el 1905.
Veure Juan de la Cierva y Peñafiel і 1905
1907
;Països Catalans.
Veure Juan de la Cierva y Peñafiel і 1907
1909
;Països Catalans.
Veure Juan de la Cierva y Peñafiel і 1909
1917
;Països Catalans.
Veure Juan de la Cierva y Peñafiel і 1917
1918
1918 (MCMXVIII) fon un any normal dels calendaris gregorià i julià, començat un dimarts i marcat per la fi de la Primera Guerra Mundial.
Veure Juan de la Cierva y Peñafiel і 1918
1919
1919 (MCMXIX) fon un any normal dels calendaris gregorià i julià, començat un dimecres.
Veure Juan de la Cierva y Peñafiel і 1919
1921
Països Catalans.
Veure Juan de la Cierva y Peñafiel і 1921
1922
;Països Catalans.
Veure Juan de la Cierva y Peñafiel і 1922
1931
;Països Catalans.
Veure Juan de la Cierva y Peñafiel і 1931
1938
;Països Catalans.
Veure Juan de la Cierva y Peñafiel і 1938
20 de juliol
El 20 de juliol és el dos-cents unè dia de l'any del calendari gregorià i el dos-cents dosè en els anys de traspàs.
Veure Juan de la Cierva y Peñafiel і 20 de juliol
21 d'octubre
El 21 d'octubre és el dos-cents noranta-quatrè dia de l'any del calendari gregorià i el dos-cents noranta-cinquè en els anys de traspàs.
Veure Juan de la Cierva y Peñafiel і 21 d'octubre
22 de març
El 22 de març és el vuitanta-unè dia de l'any del calendari gregorià i el vuitanta-dosè en els anys de traspàs.
Veure Juan de la Cierva y Peñafiel і 22 de març
25 de gener
El 25 de gener és el vint-i-cinquè dia de l'any del calendari gregorià.
Veure Juan de la Cierva y Peñafiel і 25 de gener
3 de novembre
El 3 de novembre o 3 de santandria és el tres-cents setè dia de l'any del calendari gregorià i el tres-cents vuitè en els anys de traspàs.
Veure Juan de la Cierva y Peñafiel і 3 de novembre
7 de març
El 7 de març és el seixanta-sisè dia de l'any del calendari gregorià, el seixanta-setè els anys de traspàs.
Veure Juan de la Cierva y Peñafiel і 7 de març
8 d'abril
El 8 d'abril és el noranta-vuitè dia de l'any del calendari gregorià i el noranta-novè en els anys de traspàs.
Veure Juan de la Cierva y Peñafiel і 8 d'abril
8 de març
El 8 de març és el seixanta-setè dia de l'any del calendari gregorià i el seixanta-vuitè en els anys de traspàs.
Veure Juan de la Cierva y Peñafiel і 8 de març
Vegeu també
Polítics de la Regió de Múrcia
- Andrés Henández Ros
- Juan de la Cierva y Peñafiel
- Ramón Luis Valcárcel Siso
També conegut com Juan de la Cierva i Peñafiel.