Estem treballant per restaurar l'aplicació de Unionpedia a la Google Play Store
SortintEntrant
🌟Hem simplificat el nostre disseny per a una millor navegació!
Instagram Facebook X LinkedIn

José Muro y Carratalá

Índex José Muro y Carratalá

José Muro y Carratalá (¿1850 - ?) fou un advocat polític espanyol, diputat a Corts Espanyoles durant la restauració borbònica.

Taula de continguts

  1. 21 les relacions: Antonio Comyn Crooke, Congrés dels Diputats, Consell Superior d'Investigacions Científiques, Corts Espanyoles, Eleccions generals espanyoles de 1884, Eleccions generals espanyoles de 1896, Milícia nacional, Molina, Partit Liberal Conservador, Província de Guadalajara, Restauració borbònica, Santa Coloma de Farners, 1850, 1884, 1886, 1896, 1898, 24 de maig, 26 de febrer, 28 d'abril, 8 de març.

Antonio Comyn Crooke

Antonio Comyn Crooke (Madrid, 4 de març de 1858 - 25 de març de 1909) fou un aristòcrata, advocat i polític espanyol, comte consort d'Albiz des de 1903 pel seu matrimoni amb Jesusa Allendesalazar.

Veure José Muro y Carratalá і Antonio Comyn Crooke

Congrés dels Diputats

El Congrés dels Diputats és la Cambra baixa de les Corts Generals, l'òrgan constitucional que representa el poble espanyol.

Veure José Muro y Carratalá і Congrés dels Diputats

Consell Superior d'Investigacions Científiques

La delegació del CSIC a Catalunya, al carrer Egipcíaques 15, al barri del Raval L'Agència Estatal Consell Superior d'Investigacions Científiques (CSIC) és la major institució pública dedicada a la investigació a Espanya.

Veure José Muro y Carratalá і Consell Superior d'Investigacions Científiques

Corts Espanyoles

Les Corts Espanyoles van constituir durant bona part del règim franquista (legalment entre 1942-1977) l'òrgan superior de participació del poble espanyol en les tasques de l'Estat.

Veure José Muro y Carratalá і Corts Espanyoles

Eleccions generals espanyoles de 1884

El conservador Cánovas del Castillo, cap de govern després de les eleccions de 1884 Les eleccions generals espanyoles de 1884 foren convocades el 27 d'abril de 1884 sota sufragi censatari.

Veure José Muro y Carratalá і Eleccions generals espanyoles de 1884

Eleccions generals espanyoles de 1896

El conservador Cánovas del Castillo, cap de govern després de les eleccions de 1896 Les eleccions generals espanyoles de 1896 foren convocades el 5 d'abril de 1896 sota sufragi universal masculí.

Veure José Muro y Carratalá і Eleccions generals espanyoles de 1896

Milícia nacional

Milícia de Martin Miguel de Güemes. La milícia nacional fou una organització de ciutadans armats, diferent de l'Exèrcit o els cossos de policia, i similar a les que amb els noms de guàrdia nacional, milícia urbana o guàrdia cívica van tenir protagonisme en les grans revolucions liberals europees i americanes.

Veure José Muro y Carratalá і Milícia nacional

Molina

* Toponímia.

Veure José Muro y Carratalá і Molina

Partit Liberal Conservador

El Partit Liberal Conservador (o simplement Partit Conservador) és una de les dues formacions polítiques, juntament amb el Partit Liberal, que estructuraren el sistema turnista propi de la Restauració espanyola de 1874 mercè el Pacte del Pardo de 1885.

Veure José Muro y Carratalá і Partit Liberal Conservador

Província de Guadalajara

La província de Guadalajara és una província de Castella-la Manxa, amb capital a la ciutat homònima.

Veure José Muro y Carratalá і Província de Guadalajara

Restauració borbònica

La Restauració borbònica fou el període de la Història d'Espanya comprès entre el pronunciament del General Arsenio Martínez Campos el 1874 que posà fi a la Primera República Espanyola, i la proclamació de la Segona República el 14 d'abril de 1931.

Veure José Muro y Carratalá і Restauració borbònica

Santa Coloma de Farners

Santa Coloma de Farners, anomenada també Farners de la Selva, és un municipi de Catalunya, capital de la comarca de la Selva i cap del partit judicial de Santa Coloma.

Veure José Muro y Carratalá і Santa Coloma de Farners

1850

Plànol de Barcelona, l'any 18503 de novembre, Barcelona: Comença a funcionar el Teatre Odeon, al carrer de l'Hospital, número 45.

Veure José Muro y Carratalá і 1850

1884

; Països Catalans;Resta del món.

Veure José Muro y Carratalá і 1884

1886

;Països Catalans.

Veure José Muro y Carratalá і 1886

1896

;Països Catalans.

Veure José Muro y Carratalá і 1896

1898

;Països Catalans;Resta del món.

Veure José Muro y Carratalá і 1898

24 de maig

El 24 de maig és el cent quaranta-quatrè dia de l'any del calendari gregorià i el cent quaranta-cinquè en els anys de traspàs.

Veure José Muro y Carratalá і 24 de maig

26 de febrer

El 26 de febrer és el cinquanta setè dia de l'any del calendari gregorià.

Veure José Muro y Carratalá і 26 de febrer

28 d'abril

El 28 d'abril és el cent divuitè dia de l'any del calendari gregorià i el cent dinovè en els anys de traspàs.

Veure José Muro y Carratalá і 28 d'abril

8 de març

El 8 de març és el seixanta-setè dia de l'any del calendari gregorià i el seixanta-vuitè en els anys de traspàs.

Veure José Muro y Carratalá і 8 de març