Taula de continguts
46 les relacions: Abraçada d'Acatempan, Antonio López de Santa Anna, Còlera, Ciutat de Mèxic, Congrés de la Unió, Congrés dels Estats Units, Epidèmia, Estats Units d'Amèrica, Ferrocarril, General, Guerra de Mèxic-Estats Units, José Manuel de la Peña y Peña, Llista de presidents de Mèxic, Mariano Arista, Mariano Paredes y Arrillaga, Ocupació militar, President de Mèxic, President interí, Puebla de Zaragoza, Río Bravo, República de Texas, Riu Nueces, Senat de Mèxic, Telegrafia, Texas, Valentín Canalizo, Veracruz, Yucatán, 10 de febrer, 12 de setembre, 13 de maig, 15 de gener, 15 de setembre, 1844, 1846, 1848, 1851, 1854, 21 de setembre, 28 de març, 3 de juny, 30 de desembre, 30 de maig, 6 de desembre, 7 de desembre, 7 de juliol.
- Presidents de Mèxic
Abraçada d'Acatempan
Abraçada d'Acatempan, pintat per Hesiquio Iriarte. LAbraçada d'Acatempan és un esdeveniment de la història de Mèxic ocorregut el 10 de gener de 1821, en el qual van participar Agustín d'Iturbide, comandant en cap de l'exèrcit del Virregnat de Nova Espanya, (governat llavors per Juan Ruiz d'Apodaca) i Vicente Guerrero, cap de les forces insurgents que lluitaven per la Independència de Mèxic.
Veure José Joaquín de Herrera і Abraçada d'Acatempan
Antonio López de Santa Anna
Antonio de Padua María Severino López de Santa Anna y Pérez de Lebrón (21 de febrer de 1794 – 21 de juny de 1876), conegut simplement com a Santa Anna, fou un líder polític mexicà que influencià el governs i les polítiques mexicana i espanyola durant la seva turbulenta carrera de quaranta anys.
Veure José Joaquín de Herrera і Antonio López de Santa Anna
Còlera
El còlera és una malaltia infecciosa intestinal aguda causada per la ingestió d'aliments o aigua contaminats pel bacteri Vibrio cholerae dels serotips O1 i O139.
Veure José Joaquín de Herrera і Còlera
Ciutat de Mèxic
La ciutat de Mèxic (en castellà: Ciudad de México, CDMX, o només México), és la capital i la ciutat més gran de Mèxic.
Veure José Joaquín de Herrera і Ciutat de Mèxic
Congrés de la Unió
El Congrés de la Unió (Congreso de la Unión en castellà) és l'òrgan legislatiu bicameral del govern federal de Mèxic, integrat per dues cambres, el Senat de la República amb 128 membres i la Cambra de Diputats amb 500 membres.
Veure José Joaquín de Herrera і Congrés de la Unió
Congrés dels Estats Units
El Congrés dels Estats Units (en anglès: United States Congress) és l'òrgan legislatiu bicameral del govern federal dels Estats Units d'Amèrica, integrat per dues cambres: el Senat i la Cambra de Representants.
Veure José Joaquín de Herrera і Congrés dels Estats Units
Epidèmia
Una malaltia epidèmica, epidèmia o pesta - terme d'ús arcaic- és una malaltia que apareix en nous casos en una població en un període amb una incidència que sobrepassa substancialment allò que és "normal", basant-se en l'experiència recent.
Veure José Joaquín de Herrera і Epidèmia
Estats Units d'Amèrica
Els Estats Units d'Amèrica (anglès: United States of America) són una república federal i constitucional integrada per 50 estats i un districte federal.
Veure José Joaquín de Herrera і Estats Units d'Amèrica
Ferrocarril
Ferrocarril de vapor alemany Ferrocarril modern a Birmingham Tren creuant un viaducte a l'Argentina El ferrocarril és un mitjà de transport que circula entre carrils, normalment d'acer, compost per un o més vagons o cotxes arrossegats per una locomotora.
Veure José Joaquín de Herrera і Ferrocarril
General
General és un oficial d'alt grau militar.
Veure José Joaquín de Herrera і General
Guerra de Mèxic-Estats Units
La Guerra de Mèxic-Estats Units, conegut a Mèxic com intervenció nord-americana a Mèxic és el període de la història de Mèxic que comença amb el conflicte armat entre els Estats Units i Mèxic el 1846 i 1847 i la breu ocupació subsegüent del país fins a la firma del Tractat de Guadalupe-Hidalgo el 1848.
Veure José Joaquín de Herrera і Guerra de Mèxic-Estats Units
José Manuel de la Peña y Peña
José Manuel de la Peña y Peña (n. a la ciutat de Mèxic el 10 de març de 1789; m. a la ciutat de Mèxic el 2 de gener de 1850) fou un polític i jurista mexicà, i president interí del país del 26 de setembre de 1847 al 13 de novembre de 1847 i del 8 de gener de 1848 al 3 de juny de 1848.
Veure José Joaquín de Herrera і José Manuel de la Peña y Peña
Llista de presidents de Mèxic
Des de la creació de la federació mexicana fins al 2008 cinquanta-vuit persones han ocupat el càrrec de president de Mèxic—sense prendre a compte els tres presidents conservadors durant la Guerra de Reforma, desconeguts pel president constitucional, però itinerant, Benito Pablo Juárez García; ni tampoc Gabriel Valencia que ocupà el càrrec tres dies, però no és reconegut per tots els historiadors, ni José María Iglesias, que va reclamar la presidència quan Sebastián Lerdo de Tejada fou destituït per les forces revolucionàries de Porfirio Díaz, per uns mesos abans d'exiliar-se.
Veure José Joaquín de Herrera і Llista de presidents de Mèxic
Mariano Arista
José Mariano Martín Buenaventura Ignacio Nepomuceno García de Arista Nuez (n. a San Luis Potosí el 26 de juliol de 1802. m. a l'alta mar, a bord del vaixell anglès Tagus en camí de Lisboa a França el 7 d'agost de 1855).
Veure José Joaquín de Herrera і Mariano Arista
Mariano Paredes y Arrillaga
Mariano Paredes y Arrillaga (n. a la ciutat de Mèxic el 7 de gener de 1797; m. a la ciutat de Mèxic el 7 de setembre de 1849) fou un general mexicà conservador i president de Mèxic.
Veure José Joaquín de Herrera і Mariano Paredes y Arrillaga
Ocupació militar
Tropes alemanyes marxen per l'Avinguda dels Camps Elisis de París després de vèncer la guerra francoprussiana.L'ocupació militar bel·ligerant, és el control i autoritat d'un exèrcit hostil o invasor sobre un territori.
Veure José Joaquín de Herrera і Ocupació militar
President de Mèxic
El president de Mèxic, oficialment el president dels Estats Units Mexicans, i de vegades presentat com a ciutadà president constitucional dels Estats Units Mexicans, és el cap d'estat, cap de govern, i comandant en cap de l'exèrcit, l'armada i la força aèria mexicanes.
Veure José Joaquín de Herrera і President de Mèxic
President interí
Un president interí és una persona que temporalment ocupa el rol de president d'una organització o país, ja sigui perquè l'anomenat president no està disponible (per exemple, per malaltia o vacances) o quan el càrrec es troba vacant (per exemple, per causa de mort, lesió, renúncia o condemna penal en sentència ferma).
Veure José Joaquín de Herrera і President interí
Puebla de Zaragoza
La ciutat mexicana de Puebla, el nom oficial de la qual és Heroica Puebla de Zaragoza, també coneguda amb el seu nom de fundació Puebla de los Ángeles o Angelópolis, és la capital i la ciutat més gran de l'estat homònim, i la quarta més gran de Mèxic, amb 1.485.941 milions d'habitants (2005).
Veure José Joaquín de Herrera і Puebla de Zaragoza
Río Bravo
El Rio Grande o Río Bravo és un riu de l'Amèrica del Nord que neix al sud-est de les muntanyes Rocoses i desemboca al Golf de Mèxic.
Veure José Joaquín de Herrera і Río Bravo
República de Texas
La República de Texas va ser un Estat independent i sobirà de l'Amèrica del Nord, localitzat entre els Estats Units i Mèxic que va existir entre 1836 i 1846.
Veure José Joaquín de Herrera і República de Texas
Riu Nueces
El riu Nueces (Nueces River) és un riu del sud-oest dels Estats Units que desguassa en el golf de Mèxic.
Veure José Joaquín de Herrera і Riu Nueces
Senat de Mèxic
Tribuna del Senat de la RepúblicaEl Senat de la República (Senado de la República, en castellà) o la Cambra dels Senadors (Cámara de Senadores, en castellà) és la cambra alta del cos legislatiu del govern mexicà, el Congrés de la Unió.
Veure José Joaquín de Herrera і Senat de Mèxic
Telegrafia
La telegrafia (del grec tele, "lluny", i graphein, "escriure") és la transmissió a llarga distància de missatges escrits, sense el transport físic de les lletres que componen el missatge.
Veure José Joaquín de Herrera і Telegrafia
Texas
Texas és un estat dels Estats Units d'Amèrica i el segon estat més gran tant en superfície com en població, amb una superfície de 696.241 km², i amb una població de 24,6 milions de residents.
Veure José Joaquín de Herrera і Texas
Valentín Canalizo
fou un general i polític conservador mexicà.
Veure José Joaquín de Herrera і Valentín Canalizo
Veracruz
Far Carranza a Veracruz. La ciutat de Veracruz és el port més important del Golf de Mèxic, i una de les ciutats més grans de l'estat de Veracruz.
Veure José Joaquín de Herrera і Veracruz
Yucatán
Yucatán és un dels 31 estats que conformen la federació mexicana.
Veure José Joaquín de Herrera і Yucatán
10 de febrer
El 10 de febrer és el quaranta-unè dia de l'any del calendari gregorià.
Veure José Joaquín de Herrera і 10 de febrer
12 de setembre
El 12 de setembre és el dos-cents cinquanta-cinquè dia de l'any del calendari gregorià i el dos-cents cinquanta-sisè en els anys de traspàs.
Veure José Joaquín de Herrera і 12 de setembre
13 de maig
El 13 de maig és el cent trenta-tresè dia de l'any del calendari gregorià i el cent trenta-quatrè en els anys de traspàs.
Veure José Joaquín de Herrera і 13 de maig
15 de gener
El 15 de gener és el quinzè dia de l'any del calendari gregorià.
Veure José Joaquín de Herrera і 15 de gener
15 de setembre
El 15 de setembre és el dos-cents cinquanta-vuitè dia de l'any del calendari gregorià i el dos-cents cinquanta-novè en els anys de traspàs.
Veure José Joaquín de Herrera і 15 de setembre
1844
;Països Catalans.
Veure José Joaquín de Herrera і 1844
1846
;Països Catalans;Resta del món.
Veure José Joaquín de Herrera і 1846
1848
s), Francesc Pagès i Serratosa (Barcelona, 1852-99) relleu original en guix, base del bronze "Al·legoria del Ferrocarril" de la façana del Palau de Justícia de Barcelona. Es conserva al Museu de Mataró, número de catàleg MCMM 5415.; Països Catalans.
Veure José Joaquín de Herrera і 1848
1851
;Països Catalans;Resta del món.
Veure José Joaquín de Herrera і 1851
1854
;Països Catalans.
Veure José Joaquín de Herrera і 1854
21 de setembre
El 21 de setembre és el dos-cents seixanta-quatrè dia de l'any del calendari gregorià i el dos-cents seixanta-cinquè en els anys de traspàs.
Veure José Joaquín de Herrera і 21 de setembre
28 de març
El 28 de març és el vuitanta-setè dia de l'any del calendari gregorià i el vuitanta-vuitè en els anys de traspàs.
Veure José Joaquín de Herrera і 28 de març
3 de juny
El 3 de juny és el cent cinquanta-quatrè dia de l'any del calendari gregorià i el cent cinquanta-cinquè en els anys de traspàs.
Veure José Joaquín de Herrera і 3 de juny
30 de desembre
El 30 de desembre és el tres-cents seixanta-quatrè dia de l'any del calendari gregorià i el tres-cents seixanta-cinquè en els anys de traspàs.
Veure José Joaquín de Herrera і 30 de desembre
30 de maig
El 30 de maig és el cent cinquantè dia de l'any del calendari gregorià i el cent cinquanta-unè en els anys de traspàs.
Veure José Joaquín de Herrera і 30 de maig
6 de desembre
El 6 de desembre és el tres-cents quarantè dia de l'any del calendari gregorià i el tres-cents quaranta-unè en els anys de traspàs.
Veure José Joaquín de Herrera і 6 de desembre
7 de desembre
El 7 de desembre és el tres-cents quaranta-unè dia de l'any del calendari gregorià i el dos-cents quaranta-dosè en els anys de traspàs.
Veure José Joaquín de Herrera і 7 de desembre
7 de juliol
El 7 de juliol és el cent vuitanta-vuitè dia de l'any del calendari gregorià i el cent vuitanta-novè en els anys de traspàs.
Veure José Joaquín de Herrera і 7 de juliol
Vegeu també
Presidents de Mèxic
- Anastasio Bustamante
- Andrés Manuel López Obrador
- Antonio López de Santa Anna
- Benito Pablo Juárez García
- Enrique Peña Nieto
- Félix María Zuloaga
- Felipe Calderón Hinojosa
- Francisco Carvajal
- Francisco Ignacio Madero González
- Francisco Javier Echeverría
- Francisco León de la Barra
- Guadalupe Victoria
- Ignacio Comonfort
- José Ignacio Pavón
- José Joaquín de Herrera
- José Justo Corro
- José Manuel de la Peña y Peña
- José María Bocanegra
- José María Iglesias Inzurruaga
- José Mariano de Salas
- Juan Álvarez Hurtado
- Juan Bautista Ceballos
- Juan Nepomuceno Méndez Sánchez
- Llista de presidents de Mèxic
- Manuel Gómez Pedraza
- Manuel María Lombardini de la Torre
- Manuel Robles Pezuela
- Manuel del Refugio González Flores
- Mariano Arista
- Mariano Paredes y Arrillaga
- Martín Carrera Sabat
- Melchor Múzquiz de Arrieta
- Miguel Barragán
- Miguel Miramón
- Nicolás Bravo
- Pedro María Anaya
- Pedro Vélez de Zúñiga
- President de Mèxic
- Rómulo Díaz de la Vega
- Roque González Garza
- Sebastián Lerdo de Tejada
- Suprem Poder Executiu
- Valentín Canalizo
- Valentín Gómez Farías
- Vicente Guerrero
També conegut com José Joaquín Antonio Florencio de Herrera y Ricardos.