Accés més ràpid que el navegador!
50 les relacions: Abraçada d'Acatempan, Agustí I de Mèxic, Anastasio Bustamante, Antonio López de Santa Anna, Ciutat de Mèxic, Congrés de la Unió, Conservadorisme, Cop d'estat, Enric de Borbó, Espanya, Estats Units d'Amèrica, Exèrcit de Mèxic, Federalisme, Ferran VII d'Espanya, França, Francisco Javier Echeverría, Guerra de Mèxic-Estats Units, Independència de Mèxic, Infanteria, José Joaquín de Herrera, José Mariano de Salas, Llista de presidents de Mèxic, Monarquia, Nicolás Bravo, President de Mèxic, Primer Imperi Mexicà, San Luis Potosí, Texas, Tractat de Guadalupe-Hidalgo, Vicente Guerrero, Yucatán, 1 de gener, 12 de juny, 14 de desembre, 1797, 1812, 1841, 1845, 1846, 1848, 1849, 2 de gener, 21 de maig, 28 de juliol, 28 de setembre, 30 de desembre, 4 de gener, 6 de gener, 7 de gener, 7 de setembre.
Abraçada d'Acatempan
Abraçada d'Acatempan, pintat per Hesiquio Iriarte. LAbraçada d'Acatempan és un esdeveniment de la història de Mèxic ocorregut el 10 de gener de 1821, en el qual van participar Agustín d'Iturbide, comandant en cap de l'exèrcit del Virregnat de Nova Espanya, (governat llavors per Juan Ruiz d'Apodaca) i Vicente Guerrero, cap de les forces insurgents que lluitaven per la Independència de Mèxic.
Nou!!: Mariano Paredes y Arrillaga і Abraçada d'Acatempan · Veure més »
Agustí I de Mèxic
Cosme Damían Agustín de Iturbide y Arámburu (27 de setembre, 1783 - 19 de juliol, 1824), va ser un polític i militar mexicà, la participació del qual va ser decisiva per l'assoliment de la independència de Mèxic i de l'Amèrica Central.
Nou!!: Mariano Paredes y Arrillaga і Agustí I de Mèxic · Veure més »
Anastasio Bustamante
Anastasio Bustamante y Oseguera (n. a Jiquilpan, Michoacán el 27 de juliol, 1780; m. a San Miguel de Allende, Guanajuato el 6 de febrer, 1853) fou president de Mèxic en tres ocasions, de 1830 a 1832, de 1837 a 1839 i de 1839 a 1841.
Nou!!: Mariano Paredes y Arrillaga і Anastasio Bustamante · Veure més »
Antonio López de Santa Anna
Antonio de Padua María Severino López de Santa Anna y Pérez de Lebrón (21 de febrer de 1794 – 21 de juny de 1876), conegut simplement com a Santa Anna, fou un líder polític mexicà que influencià el governs i les polítiques mexicana i espanyola durant la seva turbulenta carrera de quaranta anys.
Nou!!: Mariano Paredes y Arrillaga і Antonio López de Santa Anna · Veure més »
Ciutat de Mèxic
La ciutat de Mèxic (en castellà: Ciudad de México, CDMX, o només México), és la capital i la ciutat més gran de Mèxic.
Nou!!: Mariano Paredes y Arrillaga і Ciutat de Mèxic · Veure més »
Congrés de la Unió
El Congrés de la Unió (Congreso de la Unión en castellà) és l'òrgan legislatiu bicameral del govern federal de Mèxic, integrat per dues cambres, el Senat de la República amb 128 membres i la Cambra de Diputats amb 500 membres.
Nou!!: Mariano Paredes y Arrillaga і Congrés de la Unió · Veure més »
Conservadorisme
El conservadorisme és un terme relativista utilitzat per a descriure les ideologies polítiques que afavoreixen els valors tradicionals, és a dir, els costums i creences culturals, com els religiosos o els nacionals.
Nou!!: Mariano Paredes y Arrillaga і Conservadorisme · Veure més »
Cop d'estat
Cop d'estat militar a Polònia el 1926. Intent de cop d'estat a la Unió Soviètica el 1991. Un cop d'estat (del francès coup d'État) és la usurpació del poder vigent de manera violenta i la vulneració de la legalitat institucional a un estat liderada per membres del mateix estat, líders polítics, funcionaris o, més usualment, militars, i en alguns casos mitjançant el suport d'altres estats, amb l'objectiu d'aconseguir el poder.
Nou!!: Mariano Paredes y Arrillaga і Cop d'estat · Veure més »
Enric de Borbó
Enric de Borbó, també conegut com a Enric d'Artois i comte de Chambord (Palau de les Teuleries, París, 29 de setembre de 1820 – Frohsdorf, Imperi Austrohongarès, 24 d'agost de 1883) fou un príncep reial francès, net del rei Carles X de França, i considerat el pretendent legitimat al tron francès com a Enric V de França després de l'abdicació del seu avi.
Nou!!: Mariano Paredes y Arrillaga і Enric de Borbó · Veure més »
Espanya
Espanya o el Regne d'Espanya (en castellà i gallec: Reino de España, en basc: Espainiako Erresuma, en asturià: Reinu d'España, en occità: Reialme d'Espanha, en aragonès: Reino d'Espanya) és un estat del sud-oest d'Europa, que ocupa la major part de la península Ibèrica, la qual comparteix amb Andorra, França (l'Alta Cerdanya), Gibraltar i Portugal.
Nou!!: Mariano Paredes y Arrillaga і Espanya · Veure més »
Estats Units d'Amèrica
Els Estats Units d'Amèrica (anglès: United States of America) són una república federal i constitucional integrada per 50 estats i un districte federal.
Nou!!: Mariano Paredes y Arrillaga і Estats Units d'Amèrica · Veure més »
Exèrcit de Mèxic
LExèrcit de Mèxic (en castellà: Ejército Mexicano) és el component terrestre de les Forces Armades de Mèxic, i depèn de l'autoritat de la Secretaría de la Defensa Nacional, les seves principals funcions són; defensar la sobirania del territori mexicà, garantir la vida de la nació, defensar la seva integritat, la seva sobirania, i les seves institucions, per fer possible el lliure desenvolupament de les entitats federatives de Mèxic.
Nou!!: Mariano Paredes y Arrillaga і Exèrcit de Mèxic · Veure més »
Federalisme
Federacions El federalisme busca que una entitat política o organització estigui formada per diferents organismes (estats, entitats, associacions, sindicats) que s'associen delegant algunes llibertats o poders propis a un altre organisme superior, a qui pertany la sobirania (estat federal o federació) i que conserven una certa autonomia, ja que algunes competències els pertanyen exclusivament.
Nou!!: Mariano Paredes y Arrillaga і Federalisme · Veure més »
Ferran VII d'Espanya
Ferran VII d'Espanya, dit el Desitjat (L'Escorial, 14 d'octubre de 1784 - Madrid, 29 de setembre de 1833), fou príncep d'Astúries (1788-1808) i rei d'Espanya (1808 i 1814-1833).
Nou!!: Mariano Paredes y Arrillaga і Ferran VII d'Espanya · Veure més »
França
França, oficialment la República Francesa, és un estat constituït per una metròpoli i per territoris d'ultramar.
Nou!!: Mariano Paredes y Arrillaga і França · Veure més »
Francisco Javier Echeverría
Francisco Javier Echeverría Mignoni (n. a Xalapa-Enríquez, Veracruz el 2 de juliol de 1797; m. a la ciutat de Mèxic el 27 de setembre de 1852) fou un negociant mexicà i polític conservador.
Nou!!: Mariano Paredes y Arrillaga і Francisco Javier Echeverría · Veure més »
Guerra de Mèxic-Estats Units
La Guerra de Mèxic-Estats Units, conegut a Mèxic com intervenció nord-americana a Mèxic és el període de la història de Mèxic que comença amb el conflicte armat entre els Estats Units i Mèxic el 1846 i 1847 i la breu ocupació subsegüent del país fins a la firma del Tractat de Guadalupe-Hidalgo el 1848.
Nou!!: Mariano Paredes y Arrillaga і Guerra de Mèxic-Estats Units · Veure més »
Independència de Mèxic
miniatura La Independència de Mèxic va ser la conseqüència d'un procés polític i social d'emancipació, que buscava independitzar-se del govern central de l'Imperi Espanyol.
Nou!!: Mariano Paredes y Arrillaga і Independència de Mèxic · Veure més »
Infanteria
Infanteria dels Fusellers Reials Irlandesos en una trinxera durant la Batalla del Somme de la Primera Guerra Mundial. La infanteria és la part de l'exèrcit que combat a peu.
Nou!!: Mariano Paredes y Arrillaga і Infanteria · Veure més »
José Joaquín de Herrera
José Joaquín Antonio Florencio de Herrera y Ricardos fou un polític mexicà moderat i president de Mèxic en tres ocasions, així com general durant la Guerra Estats Units - Mèxic.
Nou!!: Mariano Paredes y Arrillaga і José Joaquín de Herrera · Veure més »
José Mariano de Salas
José Mariano de Salas (11 de maig de 1797, ciutat de Mèxic - 24 de desembre de 1867, ciutat de Mèxic) fou un general i polític mexicà que en dues ocasions, 1846 i 1859, fou president interí de Mèxic.
Nou!!: Mariano Paredes y Arrillaga і José Mariano de Salas · Veure més »
Llista de presidents de Mèxic
Des de la creació de la federació mexicana fins al 2008 cinquanta-vuit persones han ocupat el càrrec de president de Mèxic—sense prendre a compte els tres presidents conservadors durant la Guerra de Reforma, desconeguts pel president constitucional, però itinerant, Benito Pablo Juárez García; ni tampoc Gabriel Valencia que ocupà el càrrec tres dies, però no és reconegut per tots els historiadors, ni José María Iglesias, que va reclamar la presidència quan Sebastián Lerdo de Tejada fou destituït per les forces revolucionàries de Porfirio Díaz, per uns mesos abans d'exiliar-se.
Nou!!: Mariano Paredes y Arrillaga і Llista de presidents de Mèxic · Veure més »
Monarquia
Cristià IV de Dinamarca, avui dia és al Palau de Rosenborg de Copenhaguen. La monarquia és la forma d'estat en què una persona té dret, generalment per via hereditària, a regnar com a cap d'estat.
Nou!!: Mariano Paredes y Arrillaga і Monarquia · Veure més »
Nicolás Bravo
Nicolás Bravo Rueda (10 de setembre de 1786 - 22 d'abril de 1854) fou un polític i soldat mexicà.
Nou!!: Mariano Paredes y Arrillaga і Nicolás Bravo · Veure més »
President de Mèxic
El president de Mèxic, oficialment el president dels Estats Units Mexicans, i de vegades presentat com a ciutadà president constitucional dels Estats Units Mexicans, és el cap d'estat, cap de govern, i comandant en cap de l'exèrcit, l'armada i la força aèria mexicanes.
Nou!!: Mariano Paredes y Arrillaga і President de Mèxic · Veure més »
Primer Imperi Mexicà
El Primer Imperi Mexicà és el període posterior a la independència de Mèxic en què la forma de govern del país va ser la va ser la monarquia constitucional.
Nou!!: Mariano Paredes y Arrillaga і Primer Imperi Mexicà · Veure més »
San Luis Potosí
Carrer Universitat del Centre Històric de San Luis Potosí San Luis Potosí és la ciutat més gran i capital de l'estat mexicà homònim, localitzada a 363 km al nord-est de la ciutat de Mèxic.
Nou!!: Mariano Paredes y Arrillaga і San Luis Potosí · Veure més »
Texas
Texas és un estat dels Estats Units d'Amèrica i el segon estat més gran tant en superfície com en població, amb una superfície de 696.241 km², i amb una població de 24,6 milions de residents.
Nou!!: Mariano Paredes y Arrillaga і Texas · Veure més »
Tractat de Guadalupe-Hidalgo
Negociació sobre la frontera definitiva entre Mèxic i els Estats Units, posterior a l'ocupació. Còpia del Tractat de Guadalupe-HidalgoEl Tractat de Guadalupe-Hidalgo fou un tractat de pau que incloïa les clàusules imposades pels Estats Units al govern interí de Mèxic, que es trobava sota l'ocupació militar estatunidenca, en acabar la guerra entre els dos països, també coneguda com la "Intervenció Nord-americana a Mèxic", de 1846 a 1848.
Nou!!: Mariano Paredes y Arrillaga і Tractat de Guadalupe-Hidalgo · Veure més »
Vicente Guerrero
Vicente Ramón Guerrero Saldaña (10 d'agost de 1782 - 14 de febrer de 1831) fou el segon president de Mèxic i un dels generals insurgents de la Guerra d'independència de Mèxic.
Nou!!: Mariano Paredes y Arrillaga і Vicente Guerrero · Veure més »
Yucatán
Yucatán és un dels 31 estats que conformen la federació mexicana.
Nou!!: Mariano Paredes y Arrillaga і Yucatán · Veure més »
1 de gener
El primer de gener és el primer dia de l'any del calendari gregorià.
Nou!!: Mariano Paredes y Arrillaga і 1 de gener · Veure més »
12 de juny
El 12 de juny és el cent seixanta-tresè dia de l'any del calendari gregorià i el cent seixanta-quatrè en els anys de traspàs.
Nou!!: Mariano Paredes y Arrillaga і 12 de juny · Veure més »
14 de desembre
El 14 de desembre és el tres-cents quaranta-vuitè dia de l'any del calendari gregorià i el tres-cents quaranta-novè en els anys de traspàs.
Nou!!: Mariano Paredes y Arrillaga і 14 de desembre · Veure més »
1797
;Països Catalans;Resta del món.
Nou!!: Mariano Paredes y Arrillaga і 1797 · Veure més »
1812
Mapa polític d'Europa a la vigília de la campanya russa de Napoleó l'any 1812.
Nou!!: Mariano Paredes y Arrillaga і 1812 · Veure més »
1841
Sense descripció.
Nou!!: Mariano Paredes y Arrillaga і 1841 · Veure més »
1845
Sense descripció.
Nou!!: Mariano Paredes y Arrillaga і 1845 · Veure més »
1846
;Països Catalans;Resta del món.
Nou!!: Mariano Paredes y Arrillaga і 1846 · Veure més »
1848
s), Francesc Pagès i Serratosa (Barcelona, 1852-99) relleu original en guix, base del bronze "Al·legoria del Ferrocarril" de la façana del Palau de Justícia de Barcelona. Es conserva al Museu de Mataró, número de catàleg MCMM 5415.; Països Catalans.
Nou!!: Mariano Paredes y Arrillaga і 1848 · Veure més »
1849
;Països Catalans;Resta del món.
Nou!!: Mariano Paredes y Arrillaga і 1849 · Veure més »
2 de gener
El 2 de gener és el segon dia de l'any del calendari gregorià.
Nou!!: Mariano Paredes y Arrillaga і 2 de gener · Veure més »
21 de maig
El 21 de maig és el cent quaranta-unè dia de l'any del calendari gregorià i el cent quaranta-dosè en els anys de traspàs.
Nou!!: Mariano Paredes y Arrillaga і 21 de maig · Veure més »
28 de juliol
El 28 de juliol és el dos-cents novè dia de l'any del calendari gregorià i el cent dos-cents desè en els anys de traspàs.
Nou!!: Mariano Paredes y Arrillaga і 28 de juliol · Veure més »
28 de setembre
El 28 de setembre és el dos-cents setanta-unè dia de l'any del calendari gregorià i el dos-cents setanta-dosè en els anys de traspàs.
Nou!!: Mariano Paredes y Arrillaga і 28 de setembre · Veure més »
30 de desembre
El 30 de desembre és el tres-cents seixanta-quatrè dia de l'any del calendari gregorià i el tres-cents seixanta-cinquè en els anys de traspàs.
Nou!!: Mariano Paredes y Arrillaga і 30 de desembre · Veure més »
4 de gener
El 4 de gener és el quart dia de l'any del calendari gregorià.
Nou!!: Mariano Paredes y Arrillaga і 4 de gener · Veure més »
6 de gener
El 6 de gener és el sisè dia de l'any del calendari gregorià.
Nou!!: Mariano Paredes y Arrillaga і 6 de gener · Veure més »
7 de gener
El 7 de gener és el setè dia de l'any del calendari gregorià.
Nou!!: Mariano Paredes y Arrillaga і 7 de gener · Veure més »
7 de setembre
El 7 de setembre és el dos-cents cinquantè dia de l'any del calendari gregorià i el dos-cents cinquanta-unè en els anys de traspàs.
Nou!!: Mariano Paredes y Arrillaga і 7 de setembre · Veure més »
Redirigeix aquí:
José Mariano Epifanio Paredes y Arrillaga.
