Taula de continguts
44 les relacions: Alemanya, Belarús, Caucas, Erevan, Estònia, Finlàndia, França, Galítsia, Gran Bretanya, Gran Depressió, Història d'Estònia, Imperi Rus, Kaunas, Kírov (província de Kírov), Konstantin Päts, Letònia, Polònia, Primera Guerra Mundial, Societat de Nacions, Suècia, Tinent coronel, Unió de Repúbliques Socialistes Soviètiques, Vaps, Vílnius, Vladímir, 1 de desembre, 12 de febrer, 13 de març, 17 de juliol, 1884, 1901, 1902, 1909, 1918, 1919, 1920, 1924, 1925, 1934, 1935, 1940, 1953, 2004, 24 de febrer.
- Creu de Plata de l'orde Virtuti Militari
- Gran Creu de l'orde Polònia Restituta
Alemanya
Alemanya (en alemany Deutschland), anomenat oficialment República Federal d'Alemanya (en alemany Bundesrepublik Deutschland), és un estat de l'Europa central que forma part de la Unió Europea.
Veure Johan Laidoner і Alemanya
Belarús
Belarús (belarús: Беларусь, Bielarús), oficialment República de Belarús i anteriorment Bielorússia, és un estat sense litoral de l'Europa de l'Est.
Veure Johan Laidoner і Belarús
Caucas
Mapa administratiu de la regió del Caucas de l'URSS, 1952-1991 Les muntanyes del Caucas, a vista de satèl·lit El Caucas, de vegades Cauques, és una regió natural a l'est d'Europa i a l'oest d'Àsia, entre la mar Negra i la mar Càspia.
Veure Johan Laidoner і Caucas
Erevan
Erevan (o;; de vegades escrit Ierevan o Yerevan; antigament anomenada Erivan i Erebuni) és la capital d'Armènia i la ciutat principal del país.
Veure Johan Laidoner і Erevan
Estònia
La República d'Estònia (en estonià, Eesti Vabariik o Eesti) és un estat de l'Europa del Nord, constituït per una porció continental i un gran arxipèlag al mar Bàltic.
Veure Johan Laidoner і Estònia
Finlàndia
La República de Finlàndia (en finès: Suomen Tasavalta o Suomi; en suec: Republiken Finland o Finland) és un estat del nord-est d'Europa, a Escandinàvia, voltat per la mar Bàltica al sud-oest, pel golf de Finlàndia al sud-est (que la separa d'Estònia) i pel golf de Bòtnia a l'oest.
Veure Johan Laidoner і Finlàndia
França
França, oficialment la República Francesa, és un estat constituït per una metròpoli i per territoris d'ultramar.
Veure Johan Laidoner і França
Galítsia
200x200px 241x241px 200x200px Galítsia o Halitxinà / Halytxynà és una regió històrica de l'Europa Central, avui dividida entre Polònia i Ucraïna.
Veure Johan Laidoner і Galítsia
Gran Bretanya
Mapa de Gran Bretanya de Mattew Paris, de mitjans s. XIII. Gran Bretanya, és l'illa més gran de les Illes Britàniques.
Veure Johan Laidoner і Gran Bretanya
Gran Depressió
La Gran Depressió va iniciar-se l'any 1929 amb la major recessió econòmica mundial de la història moderna, tant en profunditat com en duració.
Veure Johan Laidoner і Gran Depressió
Història d'Estònia
Friedrich Faehlmann (1839) fundador de la Societat científica estoniana - '''3''' Jaan Tõnisson (1868-1941?) un dels fundadors de l'Estat estonià - '''4''' El primer aniversari de la celebració de la independència el 24 de febrer de 1919 - '''5''' La Via Bàltica, manifestació per la independència dels països bàltics (1989) - '''6''' Edgar Savisaar comunista reformador que va negociar la transició cap a la independència - '''7''' Toomas Hendrik Ilves president d'Estònia el 2010.
Veure Johan Laidoner і Història d'Estònia
Imperi Rus
LImperi Rus (Российская империя, transliteració: Rossískaia Impéria) fou un estat que va existir des del 1721 fins a la declaració de la república l'agost del 1917.
Veure Johan Laidoner і Imperi Rus
Kaunas
Kaunas (en polonès: Kowno, en alemany: Kauen, en rus: Каунас, antigament Ковно), és una ciutat de Lituània, la segona en nombre d'habitants, amb 355.550 (dades de 2008) per darrere la capital Vílnius.
Veure Johan Laidoner і Kaunas
Kírov (província de Kírov)
Kírov (Киров, antigament anomenada Viatka i Khlinov), és una ciutat de Rússia centre administratiu de la província de Kírov.
Veure Johan Laidoner і Kírov (província de Kírov)
Konstantin Päts
Konstantin Päts (Tahkuranna, Pärnu, 23 de febrer de 1874 - Tver, 18 de gener de 1956) va ser un polític i el primer President d'Estònia.
Veure Johan Laidoner і Konstantin Päts
Letònia
La República de Letònia (Latvijas Republika) és una república del nord-est d'Europa amb costa a la mar Bàltica.
Veure Johan Laidoner і Letònia
Polònia
Polònia, oficialment República de Polònia, és un estat de l'Europa central.
Veure Johan Laidoner і Polònia
Primera Guerra Mundial
La Primera Guerra mundial o la Gran Guerra fou un conflicte bèl·lic que va tenir lloc a Europa i al Pròxim Orient entre 1914 i 1918.
Veure Johan Laidoner і Primera Guerra Mundial
Societat de Nacions
La Societat de Nacions (SDN) o la Lliga de les Nacions va ser un organisme internacional creat pel Tractat de Versalles el 28 de juny de 1919.
Veure Johan Laidoner і Societat de Nacions
Suècia
Suècia (Sverige en suec), oficialment el Regne de Suècia (Konungariket Sverige en suec), és un país nòrdic de la península escandinava a l'Europa septentrional.
Veure Johan Laidoner і Suècia
Tinent coronel
Un tinent coronel és un grau militar que en la majoria d'exèrcits designa el successor del comandant i antecessor del coronel.
Veure Johan Laidoner і Tinent coronel
Unió de Repúbliques Socialistes Soviètiques
La Unió de Repúbliques Socialistes Soviètiques, abreujat Unió Soviètica, i en sigles, URSS (en rus: Союз СоветскихСоциалистическихРеспублик, transcrit: Soiuz Sovétskikh Sotsialistítxeskikh Respúblik AFI /sɐˈjus sɐˈvʲɛtskʲɪx sətsɨəlʲɪsˈtʲitɕɪskʲɪx rʲɪˈspublʲɪk /; abreujat en rus: Советский Союз, transcrit: Sovetski Soiuz; en sigles en rus: СССР, transcrit: SSSR), va ser un estat situat al nord d'Euràsia, que va existir de 1922 a 1991 sobre el territori d'allò que havia estat l'Imperi Rus.
Veure Johan Laidoner і Unió de Repúbliques Socialistes Soviètiques
Vaps
Insígnia del Vaps Míting del Vaps a Pärnu Estònia, qui parla és Artur Sirk. LEesti Vabadussõjalaste Liit ("Unió de Participants en la Guerra d'Independència d'Estònia"), conegut habitualment com a Vabadussõjalased o de manera abreujada com a Vaps, fou un grup profeixista estonià sorgit en els anys 1930.
Veure Johan Laidoner і Vaps
Vílnius
Vílnius (en lituà Vilnius, en belarús Вільня, en polonès Wilno, en rus Вильнюс i, abans, Вильно, en alemany Wilna) és la capital i la ciutat més gran de Lituània, amb una població de més de 588.412 habitants el 2021.
Veure Johan Laidoner і Vílnius
Vladímir
Vladímir (en rus: Влади́мир) és una ciutat de Rússia a la província de Vladímir.
Veure Johan Laidoner і Vladímir
1 de desembre
El primer de desembre és el tres-cents trenta-cinquè dia de l'any del calendari gregorià i el dos-cents trenta-sisè en els anys de traspàs.
Veure Johan Laidoner і 1 de desembre
12 de febrer
El 12 de febrer és el quaranta-tresè dia de l'any del calendari gregorià.
Veure Johan Laidoner і 12 de febrer
13 de març
El 13 de març és el setanta-dosè dia de l'any del calendari gregorià i el setanta-tresè en els anys de traspàs.
Veure Johan Laidoner і 13 de març
17 de juliol
El 17 de juliol és el cent noranta-vuitè dia de l'any del calendari gregorià i el cent noranta-novè en els anys de traspàs.
Veure Johan Laidoner і 17 de juliol
1884
; Països Catalans;Resta del món.
Veure Johan Laidoner і 1884
1901
209x209px;Països Catalans.
Veure Johan Laidoner і 1901
1902
;Països Catalans.
Veure Johan Laidoner і 1902
1909
;Països Catalans.
Veure Johan Laidoner і 1909
1918
1918 (MCMXVIII) fon un any normal dels calendaris gregorià i julià, començat un dimarts i marcat per la fi de la Primera Guerra Mundial.
Veure Johan Laidoner і 1918
1919
1919 (MCMXIX) fon un any normal dels calendaris gregorià i julià, començat un dimecres.
Veure Johan Laidoner і 1919
1920
Estació del Nord de Terrassa el '''1920'''.
Veure Johan Laidoner і 1920
1924
;Països Catalans.
Veure Johan Laidoner і 1924
1925
''Far a Groix'' de Paul Signac (1925).
Veure Johan Laidoner і 1925
1934
;Països Catalans.
Veure Johan Laidoner і 1934
1935
Casa del carrer Nou de la Pobla de Lillet.
Veure Johan Laidoner і 1935
1940
;Països Catalans.
Veure Johan Laidoner і 1940
1953
1953 (MCMLIII) fon un any començat en dijous.
Veure Johan Laidoner і 1953
2004
2004 fon un any de traspàs començat en dijous, segons el calendari gregorià.
Veure Johan Laidoner і 2004
24 de febrer
El 24 de febrer és el cinquanta-cinquè dia de l'any del calendari gregorià.
Veure Johan Laidoner і 24 de febrer
Vegeu també
Creu de Plata de l'orde Virtuti Militari
- Adam Królikiewicz
- Aleksandr Pokrixkin
- Archibald Wavell
- Bernard Law Montgomery
- Charles de Gaulle
- Claude Auchinleck
- Franciszek Kornicki
- Guy Simonds
- Harold Alexander
- Henry Maitland Wilson
- Henryk Józewski
- Henryk Leliwa-Roycewicz
- Henryk Pietrzak
- Ignacy Jan Paderewski
- Józef Czapski
- Jan Karski
- Johan Laidoner
- Kazimierz Bartel
- Mark Wayne Clark
- Merian Caldwell Cooper
- Mirosław Ferić
- Neil Ritchie
- Philippe Leclerc de Hauteclocque
- Tosia Altman
- Varsòvia
- Vassili Glazunov
- Walter Bedell Smith
- Wojciech Jaruzelski
Gran Creu de l'orde Polònia Restituta
- Alan Brooke
- Aleksander Kwaśniewski
- Andrei Gretxkó
- Andrzej Duda
- Arthur Harris
- Arthur Tedder
- Bronisław Komorowski
- Cesare Merzagora
- Charles Portal
- Douglas MacArthur
- Dwight David Eisenhower
- Edward Smigly-Rydz
- Ferdinand Foch
- Frederick Bowhill
- Gamal Abdel Nasser
- Gustav Husák
- Hugo Celmiņš
- Ivan Iumàixev
- Ivan Kónev
- Józef Piłsudski
- Jerzy Kawalerowicz
- Johan Laidoner
- John Dill
- Karol Szymanowski
- Klement Gottwald
- Kārlis Ulmanis
- Lech Kaczyński
- Lech Wałęsa
- Leonid Bréjnev
- Ludvík Svoboda
- Mário Soares
- Maria Kaczyńska
- Marian Rejewski
- Norodom Sihanuk
- Stanisław Maczek
- Stefan Żeromski
- Tadeusz Różewicz
- Tōgō Heihachirō
- Víktor Iúsxenko
- Wojciech Kilar
- Władysław Gomułka
- Zhou Enlai
- Zigfrīds Anna Meierovics