Accés més ràpid que el navegador!
17 les relacions: Abat, Barcelona, Besalú, Casa de l'Abat Sa Font, Donzell, Família benedictina, Filòsof, Garrotxa, Historiador, Monestir, Nicolau Copèrnic, Sant Pau del Camp, 15 de juliol, 1789, 1835, 1847, 23 de febrer.
Abat
Sant Antoni Abat. Labat (de l'arameu ababa, que significa «pare», és el títol amb què es designa el mestre de la vida espiritual d'una abadia o el superior d'un monestir abat al cristianisme i al budisme. En les comunitats femenines la superiora rep el nom d’abadessa. Acostuma a ser elegit, segons la regla de sant Benet, per votació dels membres de la comunitat. Duu insígnies que representen la seua primacia abacial, com ara la creu pectoral, el bàcul, l'anell, o la mitra (un abat mitrat era un abat que usava insígnies pontificals). També reben aquest títol de manera honorífica els preveres triats per a presidir un consell catedralici. L'abat coadjutor és aquell elegit per ajudar l'abat d'un monestir en les seves tasques. El substitueix en cas de malaltia o vellesa. Durant els tres primers segles del cristianisme s'anomenava abat al practicant de l'ascetisme més experimentat que fa de guia als altres. DD'ençà el, amb l'aplicació generalitzada de la Regla de Sant Benet es configurà com una institució jurídica eclesiàstica, de caràcter vitalici normalment, en què es demanava l'ordenació sacerdotal de l'abat, el cap jurídic d'un monestir. D'ençà aleshores, l'abat és la persona que té la principal responsabilitat dins d'una comunitat religiosa o d'una col·legiata i és qui en nomena tots els càrrecs. Actua només segons l'Evangeli i la regla monàstica del monestir i des de l'edat mitjana és independent de la diòcesi en els aspectes de la disciplina regular.Diccionari d'Història de Catalunya. Barcelona: ed. 62, 1998, p. 3 Avui dia la seva autoritat és moderada per la resta del capítol de monjos, que l'elegeix. Dins el cristianisme Jeroni d'Estridó criticà negativament l'ús de la paraula abat per part dels eclesiàstics cristians perquè afirmava que Jesucrist el volia només per a referir-se a son pare.
Nou!!: Joan de Safont i de Ferrer і Abat · Veure més »
Barcelona
Barcelona (pronunciat en català central) és una ciutat i metròpoli a la costa mediterrània de la península Ibèrica.
Nou!!: Joan de Safont i de Ferrer і Barcelona · Veure més »
Besalú
Besalú és una vila i municipi de la comarca de la Garrotxa, a les comarques gironines.
Nou!!: Joan de Safont i de Ferrer і Besalú · Veure més »
Casa de l'Abat Sa Font
Casa de l'Abat Safont és un edifici del municipi de Besalú (Garrotxa).
Nou!!: Joan de Safont i de Ferrer і Casa de l'Abat Sa Font · Veure més »
Donzell
* Donzell o Artemisia absinthium, espècie de planta del gènere Artemisia i dins la família de les asteràcies.
Nou!!: Joan de Safont i de Ferrer і Donzell · Veure més »
Família benedictina
S'anomena família benedictina al conjunt de grups i comunitats catòlics (instituts de vida consagrada o grups de seglars) que segueixen en la seva vida la Regla de Sant Benet o alguna de les regles que se'n deriven.
Nou!!: Joan de Safont i de Ferrer і Família benedictina · Veure més »
Filòsof
Un filòsof és una persona que practica o investiga la filosofia.
Nou!!: Joan de Safont i de Ferrer і Filòsof · Veure més »
Garrotxa
La Garrotxa és una comarca catalana prepirinenca que limita amb les comarques del Ripollès, Osona, la Selva, el Gironès, el Pla de l'Estany, l'Alt Empordà i el Vallespir.
Nou!!: Joan de Safont i de Ferrer і Garrotxa · Veure més »
Historiador
Un historiador és un professional o expert sobre l'estudi de la història, que recopila dades del passat, les estudia i les transmet.
Nou!!: Joan de Safont i de Ferrer і Historiador · Veure més »
Monestir
Sant Benet, en la imatge la reconstrucció actual de després de la batalla de Monte Cassino. El monestir va ser construït sobre un antic emplaçament pagà, un temple d'Apol·lo que corona el turó, rodejat per un mur sobre la fortificació de la xicoteta ciutat de Cassino, i recentment saquejat pels gots. El primer pas de Benet va ser destruir l'escultura d'Apol·lo i l'altar. El temple va ser dedicat a Joan Baptista. Una vegada instal·lat allí, Benet mai el va deixar. A Monte Cassino, va escriure la Regla benedictina que es va convertir en el principi fundador del monaquisme occidental. A Monte Cassino, va rebre la visita de Tòtila, rei dels ostrogots, tal vegada en 543 (l'única data històrica per a Benet). Monestir de Sant Cugat Un monestir és un tipus d'edificació per a la reclusió dels religiosos, que hi viuen en comú un o diversos monjos.
Nou!!: Joan de Safont i de Ferrer і Monestir · Veure més »
Nicolau Copèrnic
fou un astrònom polonès, també conegut com a Niklas Koppernigk (en alemany) o Nicolaus Copernicus (en llatí).
Nou!!: Joan de Safont i de Ferrer і Nicolau Copèrnic · Veure més »
Sant Pau del Camp
Sant Pau del Camp és un antic monestir benedictí que es troba en ple barri del Raval.
Nou!!: Joan de Safont i de Ferrer і Sant Pau del Camp · Veure més »
15 de juliol
El 15 de juliol és el cent noranta-sisè dia de l'any del calendari gregorià i el cent noranta-setè en els anys de traspàs.
Nou!!: Joan de Safont i de Ferrer і 15 de juliol · Veure més »
1789
Llinda d'una casa del carrer del Pont de Santa Pau Mapa simplificat d'Europa abans de la Revolució Francesa del 1789.
Nou!!: Joan de Safont i de Ferrer і 1789 · Veure més »
1835
;Països Catalans.
Nou!!: Joan de Safont i de Ferrer і 1835 · Veure més »
1847
;Països Catalans.
Nou!!: Joan de Safont i de Ferrer і 1847 · Veure més »
23 de febrer
El 23 de febrer és el cinquanta-quatrè dia de l'any del calendari gregorià.
Nou!!: Joan de Safont i de Ferrer і 23 de febrer · Veure més »
