Taula de continguts
45 les relacions: Anna Maria Lluïsa de Mèdici, Arxiduc d'Àustria, Basílica de la Santa Creu, Basílica de San Lorenzo, Bohèmia, Cardenal, Carles III d'Espanya, Carles VI del Sacre Imperi Romanogermànic, Ciència, Cosme III de Mèdici, Düsseldorf, Església Catòlica Romana, Felip V d'Espanya, Ferran de Mèdici, Gran Príncep de Toscana, Ferran II de Mèdici, Florència, Francesc I del Sacre Imperi Romanogermànic, Francesc Maria de Mèdici, Galileo Galilei, Gastó d'Orleans, Gran Ducat de Toscana, Homosexualitat, Infant d'Espanya, Isabel Farnese, Italià, Llista d'emperadors del Sacre Imperi Romanogermànic, Llista de reis de Sicília i Nàpols, Margarida Lluïsa d'Orleans, Maria Teresa I d'Àustria, Mèdici, Palau Pitti, París, Praga, Regne de França, Sacre Imperi Romanogermànic, Universitat de Pisa, Victòria della Rovere, 1671, 1708, 1713, 1723, 1737, 2 de juliol, 24 de maig, 9 de juliol.
Anna Maria Lluïsa de Mèdici
Anna Maria Lluïsa de Mèdici (Florència, Gran Ducat de Toscana 1667 - íd. 1743) fou una princesa de Toscana, l'última representant de la família dels Mèdici, que es convertí en princesa electora pel seu matrimoni.
Veure Joan Gastó I de Mèdici і Anna Maria Lluïsa de Mèdici
Arxiduc d'Àustria
El títol d'arxiduc d'Àustria (femení: Arxiduquessa; alemany: Erzherzog, forma femenina: Erzherzogin) va ser el títol que van rebre des de 1358 els governants dels Habsburg de l'Arxiducat d'Àustria, i més tard per tots els membres alts d'aquesta dinastia.
Veure Joan Gastó I de Mèdici і Arxiduc d'Àustria
Basílica de la Santa Creu
Santa Creu La Basílica de la Santa Creu, situada a la plaça homònima de Florència, és una de les esglésies més grans oficiades pels franciscans i una de les majors realitzacions del gòtic a Itàlia.
Veure Joan Gastó I de Mèdici і Basílica de la Santa Creu
Basílica de San Lorenzo
La Basílica de San Lorenzo és una de les esglésies més grans de Florència; està situada a la plaça homònima que és la seu del mercat al centre de la ciutat.
Veure Joan Gastó I de Mèdici і Basílica de San Lorenzo
Bohèmia
Bohèmia (Čechy en txec, Böhmen en alemany) és una de les tres regions històriques que componen la República Txeca, que anteriorment era una part de Txecoslovàquia, mentre que les altres dues regions són Moràvia (Morava en txec, Mähren en alemany) i Silèsia (Slezsko en txec, Schlesien en alemany).
Veure Joan Gastó I de Mèdici і Bohèmia
Cardenal
Roba d'un cardenal Un cardenal és un clergue que ocupa el segon rang jeràrquic dins l'organigrama de l'Església Catòlica, immediatament després del papa, que és qui el nomena en unes cerimònies públiques anomenades "consistoris ordinaris".
Veure Joan Gastó I de Mèdici і Cardenal
Carles III d'Espanya
Carles III d'Espanya, VII de Nàpols, V de Sicília i I de Parma, també com Carles III de Castella, i amb els sobrenoms del Político i el Mejor Alcalde de Madrid (Madrid, Regne d'Espanya, 1716 - ibíd., 1788), fou duc de Parma (1731-1735), rei de Nàpols i de Sicília (1735-1759) i monarca d'Espanya (1759-1788).
Veure Joan Gastó I de Mèdici і Carles III d'Espanya
Carles VI del Sacre Imperi Romanogermànic
Carles VI del Sacre Imperi Romanogermànic (Viena, Sacre Imperi Romanogermànic, 1 d'octubre de 1685 - 20 d'octubre de 1740) fou emperador del Sacre Imperi (1711-1740).
Veure Joan Gastó I de Mèdici і Carles VI del Sacre Imperi Romanogermànic
Ciència
La ciència (del llatí scientia) és, etimològicament, un conjunt de coneixements dels principis i les causes obtingudes per mitjà del raonament.
Veure Joan Gastó I de Mèdici і Ciència
Cosme III de Mèdici
Cosme III de Mèdici o Cosme III de Toscana (Florència, Gran Ducat de Toscana 1642 - íd. 1723) fou un membre dels Mèdici que va esdevenir Gran Duc de Toscana entre 1670 i 1723.
Veure Joan Gastó I de Mèdici і Cosme III de Mèdici
Düsseldorf
Düsseldorf és la capital del Land de Rin del Nord-Westfàlia (Alemanya).
Veure Joan Gastó I de Mèdici і Düsseldorf
Església Catòlica Romana
Branques del cristianisme LEsglésia Catòlica Romana o, simplement, Església Catòlica és la principal església i denominació religiosa del cristianisme.
Veure Joan Gastó I de Mèdici і Església Catòlica Romana
Felip V d'Espanya
Felip IV d'Aragó i V de Castella (Versalles, 19 de desembre de 1683 - Madrid, 9 de juliol de 1746), anomenat oficiosament Felip V d'Espanya, tot i que mai es va intitular així, dit l'Animós, o el Socarrat en el País Valencià, va ser monarca d'Espanya de 1700 a 1746, amb una breu interrupció d'uns mesos el 1724, quan abdicà i va regnar el seu fill Lluís.
Veure Joan Gastó I de Mèdici і Felip V d'Espanya
Ferran de Mèdici, Gran Príncep de Toscana
Ferran de Mèdici, Gran Príncep de Toscana, també conegut amb el nom de Ferran III de Mèdici o el Gran Príncep, (Florència, Gran Ducat de Toscana 1663 - íd. 1713) fou un príncep de Toscana i hereu de la dinastia familiar dels Mèdici.
Veure Joan Gastó I de Mèdici і Ferran de Mèdici, Gran Príncep de Toscana
Ferran II de Mèdici
Ferran II de Mèdici o Ferran II de Toscana (Florència, Gran Ducat de Toscana, 14 de juliol de 1610 - íd., 24 de maig de 1670), fou el Gran Duc de Toscana entre 1621 i 1670.
Veure Joan Gastó I de Mèdici і Ferran II de Mèdici
Florència
Florència, tradicionalment Florença (en italià modern; antigament i poèticament també), és una ciutat d'Itàlia, capital de la ciutat metropolitana homònima i de la regió de la Toscana, al centre de la península Itàlica.
Veure Joan Gastó I de Mèdici і Florència
Francesc I del Sacre Imperi Romanogermànic
Francesc I del Sacre Imperi Romanogermànic, conegut també amb els noms de Francesc II de Toscana o Francesc III de Lorena (8 de desembre de 1708, Nancy, ducat de Lorena – 1765, Viena, Sacre Imperi Romanogermànic) fou el duc de Lorena, gran duc de la Toscana i nomenat emperador romanogermànic gràcies al seu matrimoni amb l'arxiduquessa hereva Maria Teresa I d'Àustria.
Veure Joan Gastó I de Mèdici і Francesc I del Sacre Imperi Romanogermànic
Francesc Maria de Mèdici
Retrat del cardenal Francesc Maria el 1709, any del seu matrimoni. Francesc Maria de Mèdici (en italià: Francesco Maria de' Medici) (Florència, Gran Ducat de Toscana 1660 - Bagno a Ripoli 1711) fou un príncep de la Toscana i cardenal de l'Església Catòlica de la família Mèdici.
Veure Joan Gastó I de Mèdici і Francesc Maria de Mèdici
Galileo Galilei
Galileo Galilei, AFI, conegut als països de parla catalana com a Galileu (Pisa, 15 de febrer de 1564Drake (1978, p.1). La data del naixement de Galileu es dona segons el calendari julià. El 1582 es va substituir a Itàlia i a altres països catòlics pel calendari gregorià.
Veure Joan Gastó I de Mèdici і Galileo Galilei
Gastó d'Orleans
Gastó d'Orleans, comte d'Eu (Neuilly-sur-Seine, 1842 - mort a alta mar 1922).
Veure Joan Gastó I de Mèdici і Gastó d'Orleans
Gran Ducat de Toscana
El Gran Ducat de Toscana fou una entitat jurídica del centre de la península italiana existent des de l'any 1569 i fins a l'any 1859.
Veure Joan Gastó I de Mèdici і Gran Ducat de Toscana
Homosexualitat
figures vermelles, 480 aC (Boston, Museu de Belles Arts). Lhomosexualitat és l'interès i l'atracció sexual, emocional, romàntica i afectiva cap a les persones del mateix sexe.
Veure Joan Gastó I de Mèdici і Homosexualitat
Infant d'Espanya
Corona d'infant.Infant d'Espanya és un títol que s'atorga al Regne d'Espanya als fills no primogènits del rei, amb el tractament d'Altesa Reial.
Veure Joan Gastó I de Mèdici і Infant d'Espanya
Isabel Farnese
Isabel Farnese (Parma, 25 d'octubre de 1692 - Aranjuez, 11 de juliol de 1766), princesa de Parma de la històrica família Farnese.
Veure Joan Gastó I de Mèdici і Isabel Farnese
Italià
Litalià (o lingua italiana) és una llengua romànica parlada principalment a Europa: Itàlia, Suïssa, San Marino, Ciutat del Vaticà, com a segon idioma a Malta, Eslovènia i Croàcia, i per minories a Albània, Crimea, Eritrea, França, Líbia, Mònaco, Montenegro, Romania i Somàlia, - Gordon, Raymond G., Jr.
Veure Joan Gastó I de Mèdici і Italià
Llista d'emperadors del Sacre Imperi Romanogermànic
Corona de l'Emperador del Sacre Imperi. Aquesta pàgina enumera els emperadors considerats a partir de l'època de Carlemany fins a l'abolició de l'imperi l'any 1806.
Veure Joan Gastó I de Mèdici і Llista d'emperadors del Sacre Imperi Romanogermànic
Llista de reis de Sicília i Nàpols
Llista cronològica dels reis del Regne de Nàpols i del Regne de Sicília, així com del Regne de les Dues Sicílies, de la conquesta normanda a la unitat d'Itàlia.
Veure Joan Gastó I de Mèdici і Llista de reis de Sicília i Nàpols
Margarida Lluïsa d'Orleans
Margarida Lluïsa d'Orleans coneguda a la cort francesa amb el nom de Mademoiselle d'Orléans (castell de Blois, París, Regne de França, 27 de juliol de 1645 - convent de Montmartre, 17 de setembre de 1721) fou una dama francesa que va esdevenir gran duquessa consort de Toscana.
Veure Joan Gastó I de Mèdici і Margarida Lluïsa d'Orleans
Maria Teresa I d'Àustria
Maria Teresa I d'Àustria (Viena, Sacre Imperi Romanogermànic 1717 - íd. 1780) fou una arxiduquessa d'Àustria que alhora fou duquessa de Milà, reina d'Hongria i Bohèmia (1740-1780), gran duquessa consort de la Toscana i emperadriu consort del Sacre Imperi Romanogermànic.
Veure Joan Gastó I de Mèdici і Maria Teresa I d'Àustria
Mèdici
Escut d'armes dels Mèdici Els Mèdici foren un llinatge acabalat i que promogué el mecenatge de l'art florentí, encapçalaren la ciutat de Florència tant en el període de la República com en el de la Monarquia.
Veure Joan Gastó I de Mèdici і Mèdici
Palau Pitti
Jardins de Bòboli rei d'Itàlia entre 1865 - 1871, quan Florència era la capital del regne. El Palau Pitti (Palazzo Pitti, oficialment i en italià) és un gegantesc palau renaixentista de Florència, Itàlia.
Veure Joan Gastó I de Mèdici і Palau Pitti
París
París (en francès: Paris) és la capital i la ciutat més gran de la República Francesa i de la regió de l'Illa de França, també coneguda com a regió Parisenca, creuada pel Sena; és una de les aglomeracions urbanes més grans d'Europa, amb una població de 13.067.000 habitants, dels quals resideixen al municipi de París.
Veure Joan Gastó I de Mèdici і París
Praga
Praga (txec: Praha) és la principal ciutat i la capital de la República Txeca.
Veure Joan Gastó I de Mèdici і Praga
Regne de França
El Regne de França fou el sistema polític de la regió de l'actual França entre l'edat mitjana i l'edat moderna (final del) -la darrera corresponent al període conegut com lantic règim- i precedeix la proclamació de la Primera República Francesa.
Veure Joan Gastó I de Mèdici і Regne de França
Sacre Imperi Romanogermànic
El Sacre Imperi Romanogermànic (alemany: Heiliges Römisches Reich; llatí: Sacrum Romanum Imperium) fou un imperi medieval amb terres a l'Europa occidental, central i meridional i governat per un sobirà investit amb el títol d'«emperador dels romans».
Veure Joan Gastó I de Mèdici і Sacre Imperi Romanogermànic
Universitat de Pisa
La Universitat de Pisa (en italià Università di Pisa) és una de les universitats de major renom d'Itàlia.
Veure Joan Gastó I de Mèdici і Universitat de Pisa
Victòria della Rovere
Retrat de Victòria della Rovere, obra de Giusto Suttermans. Victòria della Rovere (en italià: Vittoria della Rovere (Urbino, Ducat d'Urbino 1622 - Pisa, Gran Ducat de Toscana 1694) fou una princesa d'Urbino que va esdevenir gran duquessa consort de Toscana. Dintre de la seua cort de dames, es pot destacar a Giovanna Fratellini, pintora barroca."Women in the Act of Painting.".
Veure Joan Gastó I de Mèdici і Victòria della Rovere
1671
Stenka Razin.
Veure Joan Gastó I de Mèdici і 1671
1708
;Països catalans.
Veure Joan Gastó I de Mèdici і 1708
1713
;Països Catalans.
Veure Joan Gastó I de Mèdici і 1713
1723
;Països catalans;Resta del món.
Veure Joan Gastó I de Mèdici і 1723
1737
;Països Catalans;Resta del món.
Veure Joan Gastó I de Mèdici і 1737
2 de juliol
El 2 de juliol és el cent vuitanta-tresè dia de l'any del calendari gregorià i el cent vuitanta-quatrè en els anys de traspàs.
Veure Joan Gastó I de Mèdici і 2 de juliol
24 de maig
El 24 de maig és el cent quaranta-quatrè dia de l'any del calendari gregorià i el cent quaranta-cinquè en els anys de traspàs.
Veure Joan Gastó I de Mèdici і 24 de maig
9 de juliol
El 9 de juliol és el cent norantè dia de l'any del calendari gregorià i el cent noranta-unè en els anys de traspàs.
Veure Joan Gastó I de Mèdici і 9 de juliol
També conegut com Joan Gastó I de Toscana, Joan Gastó de Mèdici, Joan Gastó de Toscana.