Accés més ràpid que el navegador!
27 les relacions: Aragó, Barcelona, Catalunya, Catedral de Barcelona, Concili de Constança, Conseller, Ducat d'Orleans, Ducat de Lorena, Enciclopèdia Espasa, Girolamo Savonarola, Girona, Inquisició, Jerónimo Zurita y Castro, Joan el Sense Fe, Lluís XII de França, Orde dels Predicadors, Príncep de Viana, Santa Catalina, Sixt IV, Summa Teològica, Teologia, Tomàs d'Aquino, Tomás de Torquemada, Universitat de Lleida, València, Víctor Balaguer i Cirera, 1470.
Aragó
Aragó, o l'Aragó (en castellà, en aragonès i oficialment Aragón), és un país constituït com a comunitat autònoma espanyola, descendent de l'antic Regne d'Aragó, i actualment regit per un estatut d'autonomia.
Nou!!: Joan Cristòfor de Gualbes i Setantí і Aragó · Veure més »
Barcelona
Barcelona (pronunciat en català central) és una ciutat i metròpoli a la costa mediterrània de la península Ibèrica.
Nou!!: Joan Cristòfor de Gualbes i Setantí і Barcelona · Veure més »
Catalunya
Situació de Catalunya respecte als Països Catalans Catalunya és un país europeu situat a la Mediterrània occidental, constituït com a comunitat autònoma d'Espanya.
Nou!!: Joan Cristòfor de Gualbes i Setantí і Catalunya · Veure més »
Catedral de Barcelona
La catedral de la Santa Creu i Santa Eulàlia és una basílica gòtica seu de l'arquebisbat de Barcelona, declarada bé cultural d'interès nacional.
Nou!!: Joan Cristòfor de Gualbes i Setantí і Catedral de Barcelona · Veure més »
Concili de Constança
Placa que commemora el Concili de Constança El Concili de Constança va ser un concili ecumènic de l'Església cristiana, convocat el 30 d'octubre de 1413 per l'antipapa Joan XXIII de Pisa, amb l'acord de l'emperador Segimon.
Nou!!: Joan Cristòfor de Gualbes i Setantí і Concili de Constança · Veure més »
Conseller
Un conseller és el membre d'un consell.
Nou!!: Joan Cristòfor de Gualbes i Setantí і Conseller · Veure més »
Ducat d'Orleans
El ducat d'Orleans (en francès, duché d'Orléans) va ser un territori francès sota jurisdicció feudal, segregat del patrimoni de la corona, sobre l'antic comtat carolingi d'Orleans.
Nou!!: Joan Cristòfor de Gualbes i Setantí і Ducat d'Orleans · Veure més »
Ducat de Lorena
El ducat de Lorena (duché de Lorraine/Haute-Lotharingie, en francès; Herzogtum Oberlothringen, en alemany) fou un estat independent durant la majoria del període entre l'any 843 i 1739.
Nou!!: Joan Cristòfor de Gualbes i Setantí і Ducat de Lorena · Veure més »
Enciclopèdia Espasa
Enciclopèdia Espasa, de nom original: Enciclopedia universal ilustrada europeo-americana, és una gran enciclopèdia en castellà del, continuadora d'altres projectes de menys envergadura desenvolupats en el mateix sentit als darrers anys del.
Nou!!: Joan Cristòfor de Gualbes i Setantí і Enciclopèdia Espasa · Veure més »
Girolamo Savonarola
Girolamo Savonarola (Ferrara, 21 de setembre del 1452 – Florència, 23 de maig de 1498) fou un frare dominic, predicador, confessor de Llorenç el Magnífic i Pico della Mirandola, organitzador de fogueres de vanitat on els florentins estaven convidats a anar a cremar les seues pertinences més luxoses, però també els llibres de Boccaccio i Petrarca.
Nou!!: Joan Cristòfor de Gualbes i Setantí і Girolamo Savonarola · Veure més »
Girona
Girona és una ciutat i un municipi del nord-est de Catalunya, capital de la comarca del Gironès, de la vegueria de Girona i de la província de Girona.
Nou!!: Joan Cristòfor de Gualbes i Setantí і Girona · Veure més »
Inquisició
Galileo Galilei jutjat per la Inquisició La inquisició va ser un seguit d'institucions judicials, majoritàriament a l'Església Catòlica Romana, d'origen medieval i que tenien com a missió vetllar per la integritat dels costums i per la puresa de la fe cristiana i de combatre i castigar les heretgies (les idees que l'Església considerava falses).
Nou!!: Joan Cristòfor de Gualbes i Setantí і Inquisició · Veure més »
Jerónimo Zurita y Castro
Jerónimo Zurita y Castro (Saragossa, 1512-1580) fou un historiador aragonès.
Nou!!: Joan Cristòfor de Gualbes i Setantí і Jerónimo Zurita y Castro · Veure més »
Joan el Sense Fe
Joan el Sense Fe o el Gran, anomenat també Joan II d'Aragó, Joan II de Catalunya-Aragó, Joan I de Sicília i Joan II de Navarra (Medina del Campo, 1398 - Barcelona, 1479), fou rei d'Aragó, de València, de Mallorca (1458-1479), de Sicília (1458-1468) i de Navarra (1425-1479); duc de Montblanc (1412-1458) i de Gandia (1433-1439 i 1461-1479); comte de Barcelona (1458-1479) i de Ribagorça (1425-1458).
Nou!!: Joan Cristòfor de Gualbes i Setantí і Joan el Sense Fe · Veure més »
Lluís XII de França
Lluís XII de França o Lluís II d'Orleans dit “el Pare del Poble” (Blois, 27 de juny de 1462 - París, 1 de gener de 1515) fou duc d'Orleans i Valois (1465-1515); rei de França (1498- 1515), duc de Milà (1498-1512) i rei de Nàpols (1501-1504).
Nou!!: Joan Cristòfor de Gualbes i Setantí і Lluís XII de França · Veure més »
Orde dels Predicadors
Lorde dels Predicadors (Ordo Praedicatorum), coneguts popularment com a dominics o dominicans, és un orde mendicant fundat per Sant Domènec de Guzmán a Tolosa, a Occitània.
Nou!!: Joan Cristòfor de Gualbes i Setantí і Orde dels Predicadors · Veure més »
Príncep de Viana
Carles de Viana. Primer príncep de Viana Elionor, actual princesa de Viana ''Ausiàs March i el príncep de Viana'', exposada a la Biblioteca Museu Víctor Balaguer de Vilanova i la Geltrú Príncep de Viana és el títol de l'hereu del Regne de Navarra.
Nou!!: Joan Cristòfor de Gualbes i Setantí і Príncep de Viana · Veure més »
Santa Catalina
La barriada de Santa Catalina és una de les zones que conformen l'àrea urbana de la ciutat de Palma.
Nou!!: Joan Cristòfor de Gualbes i Setantí і Santa Catalina · Veure més »
Sixt IV
Sixt IV (Celle Ligure, República de Gènova, 21 de juliol de 1414 - Roma, 12 d'agost de 1484) fou un papa de Roma.
Nou!!: Joan Cristòfor de Gualbes i Setantí і Sixt IV · Veure més »
Summa Teològica
Sant Tomàs d'Aquino sostenint la Summa (fresc de Fra Angelico al convent de Sant Marc de Florència, vers 1442) ''Summa Theologiæ'', Pars secunda, prima pars. (còpia de Peter Schöffer, 1471) La Summa Teològica (en llatí: Summa theologica) és el tractat més famós de Sant Tomàs d'Aquino, i l'obra més famosa i influent de la teologia medieval.
Nou!!: Joan Cristòfor de Gualbes i Setantí і Summa Teològica · Veure més »
Teologia
Plató La teologia (del grec θεος, theos, "Déu", + λογος, logos, "estudi") és la disciplina que s'ocupa de l'estudi de Déu i, per extensió, també s'aplica a l'estudi dels temes relacionats amb la religió.
Nou!!: Joan Cristòfor de Gualbes i Setantí і Teologia · Veure més »
Tomàs d'Aquino
Tomàs d'Aquino (Roccasecca, Laci, 1225 - Fossanova, 7 de març de 1274) fou un dels filòsofs-teòlegs més importants de l'edat mitjana.
Nou!!: Joan Cristòfor de Gualbes i Setantí і Tomàs d'Aquino · Veure més »
Tomás de Torquemada
Tomás de Torquemada OP (Torquemada, 14 d'octubre de 1420 — Àvila, 16 de setembre de 1498), va ser un frare dominic castellà i primer gran inquisidor del moviment espanyol per homogeneïtzar les pràctiques religioses amb les de l'Església catòlica a la finals del, coneguda també com a Inquisició espanyola o Santa Inquisició.
Nou!!: Joan Cristòfor de Gualbes i Setantí і Tomás de Torquemada · Veure més »
Universitat de Lleida
La Universitat de Lleida (UdL) és una universitat pública ubicada a la ciutat de Lleida.
Nou!!: Joan Cristòfor de Gualbes i Setantí і Universitat de Lleida · Veure més »
València
València és una ciutat, capital del País Valencià i de la província homònima.
Nou!!: Joan Cristòfor de Gualbes i Setantí і València · Veure més »
Víctor Balaguer i Cirera
Víctor Balaguer i Cirera (Barcelona, 11 de desembre de 1824 – Madrid, 14 de gener de 1901), autoanomenat Lo trobador de Montserrat, fou un polític liberal, periodista, escriptor romàntic, poeta, dramaturg i historiador català.
Nou!!: Joan Cristòfor de Gualbes i Setantí і Víctor Balaguer i Cirera · Veure més »
1470
Mapa d'Europa a l'any 1470.
Nou!!: Joan Cristòfor de Gualbes i Setantí і 1470 · Veure més »
