Taula de continguts
42 les relacions: Baldomero Espartero, Banc de Reus, Berga, Capità general de Catalunya, Carrer de Monterols, Cent Mil Fills de Sant Lluís, Combat de Morell i Vilallonga, Francesc Prius Planas, Francesc Subirà Parera, Gabriel Baldrich i Palau, Gregorio de Mijares, Jerónimo Valdés de Noriega, Joan Martell Domènech, Joan Prim i Prats, Junta Revolucionària de Reus, Manuel Ibáñez Ubach, Milícia nacional, Orde d'Isabel la Catòlica, Pere Anguera Nolla, Primera Guerra Carlina, Ramon de Meer i Kindelán, Reus, Trienni Liberal, Unça, Vapor Vell (Reus), 1799, 1834, 1836, 1837, 1838, 1839, 1840, 1842, 1843, 1854, 1855, 1860, 1862, 1864, 1867, 1868, 1870.
Baldomero Espartero
Joaquín Baldomero Fernández-Espartero y Álvarez de Toro (Granátula de Calatrava, província de Ciudad Real, 27 d'octubre de 1793 - Logronyo, 8 de gener de 1879) fou un militar i polític espanyol, Virrei de Navarra, Príncep de Vergara, Duc de la Victòria, Duc de Morella, Comte de Luchana i Vescomte de Banderas.
Veure Jaume Prius Montaner і Baldomero Espartero
Banc de Reus
El Banc de Reus va ser una entitat bancària creada a Reus el 1862, que va operar fins al 1931, quan va fer fallida el Banc de Catalunya, de qui s'havia convertit en filial.
Veure Jaume Prius Montaner і Banc de Reus
Berga
Berga és una ciutat de la Catalunya central, capital de la comarca del Berguedà i antiga capital del Comtat de Berga.
Veure Jaume Prius Montaner і Berga
Capità general de Catalunya
Reial Audiència per fer complir les noves lleis, el '''Capità general''' que regia sobre el nombrós exèrcit que garantia l'ocupació, i el Superintendent que cobrava la gravosa fiscalitat que es va imposar als vençuts. Fins i tot els nomenaments més locals depenien directament de la monarquia.
Veure Jaume Prius Montaner і Capità general de Catalunya
Carrer de Monterols
Carrer de Monterols des de la plaça del Mercadal el 1909 El carrer de Monterols és un carrer de la ciutat de Reus que va de la plaça del Mercadal a la plaça de Prim.
Veure Jaume Prius Montaner і Carrer de Monterols
Cent Mil Fills de Sant Lluís
Els Cent Mil Fills de Sant Lluís fou un exèrcit enviat per França l'any 1823 en representació de la Santa Aliança (Àustria, Prússia, Rússia i França), com a resposta a la petició d'ajuda que feu Ferran VII al Congrés de Verona perquè fos restaurat com a monarca absolut.
Veure Jaume Prius Montaner і Cent Mil Fills de Sant Lluís
Combat de Morell i Vilallonga
Una de les làpides amb els noms dels morts dels fets militars del Morell i Vilallonga El Combat de Morell i Vilallonga és una acció bèl·lica durant la Primera guerra carlina.
Veure Jaume Prius Montaner і Combat de Morell i Vilallonga
Francesc Prius Planas
Francesc Prius Planas (Reus, 1836 - ?) va ser un empresari i polític català.
Veure Jaume Prius Montaner і Francesc Prius Planas
Francesc Subirà Parera
Francesc Subirà Parera (Reus, 1798 - 1881) fou un militar i polític liberal català.
Veure Jaume Prius Montaner і Francesc Subirà Parera
Gabriel Baldrich i Palau
Gabriel Baldrich i Palau (Pla de Cabra, l'Alt Camp, 1814 - Madrid, Espanya, 1885) fou un militar i polític català d'ideologia liberal, diputat a Corts durant el sexenni democràtici senador.
Veure Jaume Prius Montaner і Gabriel Baldrich i Palau
Gregorio de Mijares
Gregorio de Mijares (Madrid, segle XIX) va ser un advocat i polític espanyol.
Veure Jaume Prius Montaner і Gregorio de Mijares
Jerónimo Valdés de Noriega
fou un militar i polític asturià, Comte de Villarin, capità general de Catalunya, de València i de Cuba i Ministre de Guerra.
Veure Jaume Prius Montaner і Jerónimo Valdés de Noriega
Joan Martell Domènech
Joan Martell Domènech (Reus, 13 d'agost de 1808 – 20 de desembre de 1867) va ser un polític i militar català.
Veure Jaume Prius Montaner і Joan Martell Domènech
Joan Prim i Prats
Joan Prim i Prats, marquès de Los Castillejos, comte de Reus, vescomte del Bruc, Gran d'Espanya (Reus, 6 de desembre de 1814 - Madrid, 30 de desembre de 1870) fou un militar i polític progressista català, molt influent en la política espanyola del.
Veure Jaume Prius Montaner і Joan Prim i Prats
Junta Revolucionària de Reus
La Junta Revolucionària de Reus va ser l'organització revolucionària i de govern de la ciutat de Reus constituïda, com altres, en el procés revolucionari de 1868.
Veure Jaume Prius Montaner і Junta Revolucionària de Reus
Manuel Ibáñez Ubach
Manuel Ibáñez Ubach (Copons?, Anoia, cap a 1800 - Berga?, 1839?), més conegut com el Llarg de Copons, va ser un dels principals caps militars dels carlins de Catalunya durant la Primera Guerra Carlina (1833-40).
Veure Jaume Prius Montaner і Manuel Ibáñez Ubach
Milícia nacional
Milícia de Martin Miguel de Güemes. La milícia nacional fou una organització de ciutadans armats, diferent de l'Exèrcit o els cossos de policia, i similar a les que amb els noms de guàrdia nacional, milícia urbana o guàrdia cívica van tenir protagonisme en les grans revolucions liberals europees i americanes.
Veure Jaume Prius Montaner і Milícia nacional
Orde d'Isabel la Catòlica
La Insígnia, Gran Creu i Estrella de l'Orde LOrde d'Isabel la Catòlica és un orde civil espanyol atorgat en reconeixement als serveis en benefici del país.
Veure Jaume Prius Montaner і Orde d'Isabel la Catòlica
Pere Anguera Nolla
Pere Anguera Nolla (Reus, 18 de novembre de 1953 - 4 de gener de 2010) va ser un escriptor i historiador català.
Veure Jaume Prius Montaner і Pere Anguera Nolla
Primera Guerra Carlina
La Primera Guerra Carlina o Guerra dels Set Anys fou el conflicte civil que va esclatar a Espanya quan va morir el rei Ferran VII i a causa de la seva successió, perquè els absolutistes no acceptaven la seva filla Isabel II d'Espanya, declarada hereva en virtut de la Pragmàtica Sanció de 1830.
Veure Jaume Prius Montaner і Primera Guerra Carlina
Ramon de Meer i Kindelán
Ramon de Meer i Kindelán, baró de Meer, (Barcelona, 11 de gener de 1787 - Madrid, 5 de novembre de 1869), fou un militar espanyol d'origen flamenc.
Veure Jaume Prius Montaner і Ramon de Meer i Kindelán
Reus
Reus és un municipi i una ciutat de Catalunya, capital de la comarca del Baix Camp, situat a l'oest del Camp de Tarragona i a uns 10 km de la mar Mediterrània.
Veure Jaume Prius Montaner і Reus
Trienni Liberal
Document en què consta el jurament a la Constitució espanyola de 1812 per part de Ferran VII d'Espanya El Trienni Liberal (1820-1823) va ser un període liberal del regnat de Ferran VII, que es va iniciar amb el pronunciament de Riego l'1 de gener de 1820 a Las Cabezas de San Juan, que havia rebut l'encàrrec de dirigir una expedició contra els insurgents de les colònies d'Amèrica.
Veure Jaume Prius Montaner і Trienni Liberal
Unça
Unça vers 270 aC Lunça és una unitat fraccionària, inicialment designava la dotzena part d'algunes unitats.
Veure Jaume Prius Montaner і Unça
Vapor Vell (Reus)
El Vapor Vell és una fàbrica de Reus (Baix Camp) inclosa en l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.
Veure Jaume Prius Montaner і Vapor Vell (Reus)
1799
;Països Catalans;Resta del món.
Veure Jaume Prius Montaner і 1799
1834
;Països catalans.
Veure Jaume Prius Montaner і 1834
1836
Llinda d'una casa del carrer del Pont Vell de Besalú Placa commemorativa de la primera foto feta a Barcelona, el 10 de novembre de 1836;Països Catalans.
Veure Jaume Prius Montaner і 1836
1837
;Països Catalans.
Veure Jaume Prius Montaner і 1837
1838
centralització de totes les seques d'Espanya a la Fábrica Nacional de Moneda y Timbre);Països catalans.
Veure Jaume Prius Montaner і 1838
1839
;Països Catalans.
Veure Jaume Prius Montaner і 1839
1840
;Països Catalans.
Veure Jaume Prius Montaner і 1840
1842
;Països Catalans: Espartero a Barcelona.
Veure Jaume Prius Montaner і 1842
1843
;Països Catalans.
Veure Jaume Prius Montaner і 1843
1854
;Països Catalans.
Veure Jaume Prius Montaner і 1854
1855
;Països Catalans.
Veure Jaume Prius Montaner і 1855
1860
;Països Catalans.
Veure Jaume Prius Montaner і 1860
1862
Reixa de la capella de Sant Cristòfor, BarcelonaPaïsos Catalans.
Veure Jaume Prius Montaner і 1862
1864
;Països Catalans.
Veure Jaume Prius Montaner і 1864
1867
Europa l'any 1867. Potències en lletra majúscula.
Veure Jaume Prius Montaner і 1867
1868
;Països Catalans.
Veure Jaume Prius Montaner і 1868
1870
Mapa dels Estats Pontificis a l'any 1870;Països Catalans.
Veure Jaume Prius Montaner і 1870
També conegut com Jaume Prius i Montaner.