Accés més ràpid que el navegador!
28 les relacions: Abat, Abat de Poblet, Baix Camp, Barcelona, Conca de Barberà, Corpus de Sang, Corts Catalanes, El Vilosell, Felip IV de Castella, França, Garrigues, Guerra dels Segadors, La Selva del Camp, Lleida, Monarquia d'Espanya, Monjo, Montblanc, Orde del Cister, Principat de Catalunya, Reial Monestir de Santa Maria de Poblet, Teologia, 1590, 1636, 1640, 1644, 1645, 1646, 1648.
Abat
Sant Antoni Abat. Labat (de l'arameu ababa, que significa «pare», és el títol amb què es designa el mestre de la vida espiritual d'una abadia o el superior d'un monestir abat al cristianisme i al budisme. En les comunitats femenines la superiora rep el nom d’abadessa. Acostuma a ser elegit, segons la regla de sant Benet, per votació dels membres de la comunitat. Duu insígnies que representen la seua primacia abacial, com ara la creu pectoral, el bàcul, l'anell, o la mitra (un abat mitrat era un abat que usava insígnies pontificals). També reben aquest títol de manera honorífica els preveres triats per a presidir un consell catedralici. L'abat coadjutor és aquell elegit per ajudar l'abat d'un monestir en les seves tasques. El substitueix en cas de malaltia o vellesa. Durant els tres primers segles del cristianisme s'anomenava abat al practicant de l'ascetisme més experimentat que fa de guia als altres. DD'ençà el, amb l'aplicació generalitzada de la Regla de Sant Benet es configurà com una institució jurídica eclesiàstica, de caràcter vitalici normalment, en què es demanava l'ordenació sacerdotal de l'abat, el cap jurídic d'un monestir. D'ençà aleshores, l'abat és la persona que té la principal responsabilitat dins d'una comunitat religiosa o d'una col·legiata i és qui en nomena tots els càrrecs. Actua només segons l'Evangeli i la regla monàstica del monestir i des de l'edat mitjana és independent de la diòcesi en els aspectes de la disciplina regular.Diccionari d'Història de Catalunya. Barcelona: ed. 62, 1998, p. 3 Avui dia la seva autoritat és moderada per la resta del capítol de monjos, que l'elegeix. Dins el cristianisme Jeroni d'Estridó criticà negativament l'ús de la paraula abat per part dels eclesiàstics cristians perquè afirmava que Jesucrist el volia només per a referir-se a son pare.
Nou!!: Jaume Pallarès і Abat · Veure més »
Abat de Poblet
Josep Alegre, abat de Poblet 1998-2015 Labat de Poblet és el pare espiritual del monestir de Poblet.
Nou!!: Jaume Pallarès і Abat de Poblet · Veure més »
Baix Camp
El Baix Camp és una de les tres comarques en què va quedar dividit el Camp de Tarragona en la divisió comarcal de 1936.
Nou!!: Jaume Pallarès і Baix Camp · Veure més »
Barcelona
Barcelona (pronunciat en català central) és una ciutat i metròpoli a la costa mediterrània de la península Ibèrica.
Nou!!: Jaume Pallarès і Barcelona · Veure més »
Conca de Barberà
La Conca de Barberà és una comarca de Catalunya situada al nord del Camp de Tarragona.
Nou!!: Jaume Pallarès і Conca de Barberà · Veure més »
Corpus de Sang
El Corpus de Sang va ser un avalot ocorregut a Sant Andreu de Palomar el 7 de juny de 1640, Corpus Christi, protagonitzat per un grup de segadors en el marc de descontentament generalitzat al Principat de Catalunya pels costos que estava ocasionant la Guerra dels Trenta Anys (1618-1648).
Nou!!: Jaume Pallarès і Corpus de Sang · Veure més »
Corts Catalanes
La Cort General de Catalunya o Corts Catalanes fou l'òrgan legislatiu del Principat de Catalunya des del fins al, les quals eren convocades pel rei d'Aragó i comte de Barcelona.
Nou!!: Jaume Pallarès і Corts Catalanes · Veure més »
El Vilosell
El Vilosell és un municipi de la comarca de les Garrigues, al límit de la Conca de Barberà.
Nou!!: Jaume Pallarès і El Vilosell · Veure més »
Felip IV de Castella
Felip IV de Castella, III d'Aragó i de Portugal, dit el Gran o el Rei Planeta (Valladolid, 8 d'abril de 1605 - Madrid, 1665), fou monarca d'Espanya (1621-1665).
Nou!!: Jaume Pallarès і Felip IV de Castella · Veure més »
França
França, oficialment la República Francesa, és un estat constituït per una metròpoli i per territoris d'ultramar.
Nou!!: Jaume Pallarès і França · Veure més »
Garrigues
Logotip del Consell Comarcal de Les Garrigues Les Garrigues és una comarca de Catalunya, dins les comarques de ponent, d'una extensió de 799,7 km² i que integra 24 municipis.
Nou!!: Jaume Pallarès і Garrigues · Veure més »
Guerra dels Segadors
La guerra dels Segadors (o Guerra de Separació o Secessió) fou un conflicte bèl·lic que afectà bona part del Principat de Catalunya entre els anys 1640 i 1652 i que tingué com a efecte més perdurable la signatura del Tractat dels Pirineus (1659) entre Espanya i França pel qual se separava del Principat de Catalunya el comtat de Rosselló, el Conflent, el Vallespir, el Capcir i una part del comtat de Cerdanya, que passaren a mans franceses.
Nou!!: Jaume Pallarès і Guerra dels Segadors · Veure més »
La Selva del Camp
La Selva del Camp és un municipi de Catalunya situat a la comarca del Baix Camp, a la província de Tarragona.
Nou!!: Jaume Pallarès і La Selva del Camp · Veure més »
Lleida
Lleida és una ciutat de l'oest de Catalunya, capital de la comarca del Segrià, de la vegueria de Ponent, cap del partit judicial i seu del bisbat de Lleida.
Nou!!: Jaume Pallarès і Lleida · Veure més »
Monarquia d'Espanya
El 1469 es va produir Valladolid la unió dinàstica entre les cases reials d'Aragó i Castella pel matrimoni entre Ferran II d'Aragó i Isabel I de Castella.
Nou!!: Jaume Pallarès і Monarquia d'Espanya · Veure més »
Monjo
Un monjo Un monjo o monge i una monja és una persona consagrada a la religió.
Nou!!: Jaume Pallarès і Monjo · Veure més »
Montblanc
Montblanc és una vila i municipi de Catalunya, capital de la comarca de la Conca de Barberà.
Nou!!: Jaume Pallarès і Montblanc · Veure més »
Orde del Cister
Lorde del Cister, orde del Cistell o orde de Cîteaux (llatí: ordo cisterciensis) és un orde monàstic de dret papal.
Nou!!: Jaume Pallarès і Orde del Cister · Veure més »
Principat de Catalunya
El Principat de Catalunya, per antonomàsia el Principat o també Catalunya, fou l'estat medieval i modernSesma 2000, pàg.
Nou!!: Jaume Pallarès і Principat de Catalunya · Veure més »
Reial Monestir de Santa Maria de Poblet
Vídeo aeri del monestir El Reial Monestir de Santa Maria de Poblet és un monestir de l'orde del Cister fundat l'any 1150.
Nou!!: Jaume Pallarès і Reial Monestir de Santa Maria de Poblet · Veure més »
Teologia
Plató La teologia (del grec θεος, theos, "Déu", + λογος, logos, "estudi") és la disciplina que s'ocupa de l'estudi de Déu i, per extensió, també s'aplica a l'estudi dels temes relacionats amb la religió.
Nou!!: Jaume Pallarès і Teologia · Veure més »
1590
Sense descripció.
Nou!!: Jaume Pallarès і 1590 · Veure més »
1636
El 1636 fou un any de traspàs començat en dimarts segons el Calendari Gregorià.
Nou!!: Jaume Pallarès і 1636 · Veure més »
1640
;Països Catalans.
Nou!!: Jaume Pallarès і 1640 · Veure més »
1644
Sense descripció.
Nou!!: Jaume Pallarès і 1644 · Veure més »
1645
;Països Catalans;Resta del món.
Nou!!: Jaume Pallarès і 1645 · Veure més »
1646
;Països Catalans.
Nou!!: Jaume Pallarès і 1646 · Veure més »
1648
;Països catalans;Resta del món Bogdan Jmelnitski.
Nou!!: Jaume Pallarès і 1648 · Veure més »
