Logo
Uniopèdia
Comunicació
Disponible a Google Play
Nou! Descarregar Uniopèdia al dispositiu Android™!
Instal·la
Accés més ràpid que el navegador!
 

Jaume I d'Anglaterra

Índex Jaume I d'Anglaterra

Jaume VI d'Escòcia o Jaume I d'Anglaterra i Irlanda —Charles James— (19 de juny, 1566 - 27 de març, 1625) fou rei d'Escòcia i el primer monarca d'Anglaterra provinent de la Casa d'Estuard, succeint la darrera monarca Tudor, Elisabet I, morta sense descendència.

105 les relacions: Absolutisme, Albany, Alfred el Gran, Anglaterra, Anglesos, Anna de Dinamarca, Art, Badia de Chesapeake, Batalla de la Muntanya Blanca, Bíblia del rei Jaume, Bohèmia, Cambra dels Comuns del Regne Unit, Canal de la Mànega, Carles I d'Anglaterra, Castell d'Edimburg, Catolicisme, Ciència, Colònia (divisió administrativa), Colònia de Virgínia, Colonització de l'Ulster, Comerç, Conspiració de la pólvora, Dinastia Stuart, Dinastia Tudor, Electorat del Palatinat, Elisabet de Bohèmia, Elisabet I d'Anglaterra, Encyclopædia Britannica Online, Enric Frederic d'Anglaterra, Enriqueta Maria de França, Església d'Anglaterra, Febre tifoide, Felip III de Castella, Ferran II del Sacre Imperi Romanogermànic, Francis Bacon, Frederic II de Dinamarca, Frederic V del Palatinat, Fugida dels Comtes, George Villiers, Guerra anglo-espanyola (1585–1604), Guerra Civil anglesa, Guerra dels Trenta Anys, Guerra dels Vuitanta Anys, Guy Fawkes, Henry Stuart, Irlanda, James Hepburn, Jamestown (Virgínia), Literatura, Maria Anna d'Àustria (emperadriu romanogermànica), ..., Maria I d'Escòcia, Oceà Atlàntic, Oslo, Països Baixos espanyols, Parlament del Regne Unit, Període de Jaume I, Pesta bubònica, Privat, Províncies Unides, Puritanisme, Renània, Routledge, Tractat de Londres (1604), Unió de les Corones, Warwickshire, William Shakespeare, 1534, 1542, 1545, 1557, 1566, 1567, 1574, 1587, 1588, 1589, 1594, 1595, 1596, 1597, 1598, 1599, 1600, 1601, 1602, 1603, 1604, 1605, 1606, 1607, 1609, 1612, 1619, 1625, 1631, 1649, 1662, 1669, 19 de juny, 20 d'agost, 23 de novembre, 24 de juliol, 24 de març, 27 de març, 5 de novembre. Ampliar l'índex (55 més) »

Absolutisme

Labsolutisme fou una filosofia política característica de l'Europa d'època moderna, que propugnava que la monarquia havia de tenir un poder absolut, és a dir sense límits i sense compartir-lo, i per això anomenaren aquesta forma de govern com a monarquia absoluta.

Nou!!: Jaume I d'Anglaterra і Absolutisme · Veure més »

Albany

Albany (de l'anglès i pronunciat) és la capital de l'estat de Nova York, als Estats Units d'Amèrica.

Nou!!: Jaume I d'Anglaterra і Albany · Veure més »

Alfred el Gran

Alfred el Gran (en anglès, en anglès antic) (849-26 d'octubre de 899) va ser rei del regne anglosaxó de Wessex des del 871 fins a la seva mort.

Nou!!: Jaume I d'Anglaterra і Alfred el Gran · Veure més »

Anglaterra

Anglaterra (England en anglès, Pow Sows en còrnic, Lloegr en gal·lès) és una de les nacions que formen el Regne Unit de la Gran Bretanya i Irlanda del Nord, la més gran en extensió i població.

Nou!!: Jaume I d'Anglaterra і Anglaterra · Veure més »

Anglesos

Els anglesos són un grup humà procedent d'Anglaterra.

Nou!!: Jaume I d'Anglaterra і Anglesos · Veure més »

Anna de Dinamarca

Museu Marítim Nacional de Londres Anna de Dinamarca (en danès Anna af Danmark) va néixer al palau de Skanderborg (Dinamarca) el 12 de desembre de 1574 i va morir al palau londinenc de Hampton el 2 de març de 1619.

Nou!!: Jaume I d'Anglaterra і Anna de Dinamarca · Veure més »

Art

L'art és el procés o el producte deliberat de l'organització dels elements en una forma que apel·la els sentits i les emocions.

Nou!!: Jaume I d'Anglaterra і Art · Veure més »

Badia de Chesapeake

La badia de Chesapeake (en anglès The Chesapeake Bay o simplement The Bay) és l'estuari més gran dels Estats Units i el que presenta una biodiversitat més gran i també la major productivitat.

Nou!!: Jaume I d'Anglaterra і Badia de Chesapeake · Veure més »

Batalla de la Muntanya Blanca

La Batalla de la Muntanya Blanca, del 8 de novembre de 1620, va ser una de les primeres confrontacions militars de la Guerra dels Trenta Anys.

Nou!!: Jaume I d'Anglaterra і Batalla de la Muntanya Blanca · Veure més »

Bíblia del rei Jaume

La Bíblia del rei Jaume (en anglès, sovint abreujat KJV), publicada per primera vegada l'any 1611, és una traducció anglesa de la Bíblia efectuada sota el regnat i a petició de Jaume I d'Anglaterra.

Nou!!: Jaume I d'Anglaterra і Bíblia del rei Jaume · Veure més »

Bohèmia

Bohèmia (Čechy en txec, Böhmen en alemany) és una de les tres regions històriques que componen la República Txeca, que anteriorment era una part de Txecoslovàquia, mentre que les altres dues regions són Moràvia (Morava en txec, Mähren en alemany) i Silèsia (Slezsko en txec, Schlesien en alemany).

Nou!!: Jaume I d'Anglaterra і Bohèmia · Veure més »

Cambra dels Comuns del Regne Unit

236x236px La Cambra dels Comuns, oficialment Els Honorables Comuns del Regle Unit de Gran Bretanya i Irlanda del Nord reunits al Parlament (en anglès, The Honourable the Commons of the United Kingdom of Great Britain and Northern Ireland in Parliament assembled) és la cambra baixa del Parlament del Regne Unit.

Nou!!: Jaume I d'Anglaterra і Cambra dels Comuns del Regne Unit · Veure més »

Canal de la Mànega

Mapa amb la nomenclatura francesa El canal de la Mànega (en anglès English Channel; en francès La Manche) forma part de l'oceà Atlàntic i el comunica amb la mar del Nord.

Nou!!: Jaume I d'Anglaterra і Canal de la Mànega · Veure més »

Carles I d'Anglaterra

Carles I d'Anglaterra (palau de Dunfermline, 19 de novembre de 1600 - Londres, 1649) fou rei d'Anglaterra i d'Escòcia des de 1625 i fins a la seva mort, executat, el 30 de gener de 1649 a Londres.

Nou!!: Jaume I d'Anglaterra і Carles I d'Anglaterra · Veure més »

Castell d'Edimburg

El castell d'Edimburg és una antiga fortalesa que domina l'horitzó de la capital d'Escòcia, des de la seua posició a sobre del Castle Rock.

Nou!!: Jaume I d'Anglaterra і Castell d'Edimburg · Veure més »

Catolicisme

MNAC. El terme catolicisme usualment es refereix a la doctrina o la fe de l'Església Catòlica, la qual comprèn totes aquelles esglésies cristianes que estan en comunió amb el Papa de Roma, i que accepten la seva autoritat en matèries de fe i de moral.

Nou!!: Jaume I d'Anglaterra і Catolicisme · Veure més »

Ciència

La ciència (del llatí scientia) és, etimològicament, un conjunt de coneixements dels principis i les causes obtingudes per mitjà del raonament.

Nou!!: Jaume I d'Anglaterra і Ciència · Veure més »

Colònia (divisió administrativa)

Una colònia és un assentament humà organitzat per una potència estatal anomenada metròpoli en una regió llunyana, en la qual és inicialment estrangera i on s'assenta d'una manera duradora.

Nou!!: Jaume I d'Anglaterra і Colònia (divisió administrativa) · Veure més »

Colònia de Virgínia

La Colònia de Virgínia (Colony of Virginia, Virginia Colony o Dominion and Colony of Virginia en anglès) fou la colònia anglesa de l'Amèrica britànica que existí breument durant el, i de manera continuada des de 1607 fins a la Guerra d'independència dels Estats Units el 1776—des de 1707 com a colònia britànica.

Nou!!: Jaume I d'Anglaterra і Colònia de Virgínia · Veure més »

Colonització de l'Ulster

La colonització de l'Ulster (en irlandès: Plandáil Uladh, en anglès: Plantation of Ulster, en escocès de l'Ulster: Plantin o Ulstèr) va ser la colonització organitzada de l'Ulster, una província d'Irlanda, per part d'anglesos i escocesos durant el regnat del Jaume I d'Anglaterra.

Nou!!: Jaume I d'Anglaterra і Colonització de l'Ulster · Veure més »

Comerç

Contenidors al port Elizabeth de Nova Jersey. El comerç és el conjunt d'activitats de compravenda de béns o serveis, sia pel seu ús, venda, o transformació.

Nou!!: Jaume I d'Anglaterra і Comerç · Veure més »

Conspiració de la pólvora

Dibuix amb els personatges de la conspiració La conspiració de la pólvora fou una conspiració tramada per alguns catòlics anglesos durant el regnat de Jaume I d'Anglaterra i VI d'Escòcia, per fer volar el parlament el dia de la sessió inaugural, el 5 de novembre de 1605.

Nou!!: Jaume I d'Anglaterra і Conspiració de la pólvora · Veure més »

Dinastia Stuart

Blasó de la Casa d'Estuard. La dinastia Estuard neix d'una família d'origen bretó i escocès.

Nou!!: Jaume I d'Anglaterra і Dinastia Stuart · Veure més »

Dinastia Tudor

Rosa Tudor La dinastia Tudor prové d'una família del país de Gal·les que acabaren sent nomenats comtes de Richmond, comtes de Pembroke, ducs de Redford i tenien consanguinitat amb els barons Grey of Wilton.

Nou!!: Jaume I d'Anglaterra і Dinastia Tudor · Veure més »

Electorat del Palatinat

El Palatinat del Rin (Pfalzgrafschaft bei Rhein), més endavant Electorat del Palatinat (Kurfürstentum von der Pfalz o Kurpfalz), va ser un territori històric del Sacre Imperi Romanogermànic, administrat per un comte palatí.

Nou!!: Jaume I d'Anglaterra і Electorat del Palatinat · Veure més »

Elisabet de Bohèmia

Elisabeth Stuart, Elisabet d'Anglaterra o de Bohèmia (Dunfermline, 19 d'agost de 1596 – Londres, 1662) va ser princesa d'Anglaterra i d'Escòcia amb el tractament d'altesa reial que contragué matrimoni amb l'elector Frederic V del Palatinat conegut com el "Rei d'Hivern" esdevenint electriu palatina i reina de Bohèmia.

Nou!!: Jaume I d'Anglaterra і Elisabet de Bohèmia · Veure més »

Elisabet I d'Anglaterra

Elisabet I (7 de setembre de 1533 – 24 de març de 1603) va ser reina d'Anglaterra i d'Irlanda des del 17 de novembre de 1558 fins a la seva mort.

Nou!!: Jaume I d'Anglaterra і Elisabet I d'Anglaterra · Veure més »

Encyclopædia Britannica Online

LEncyclopædia Britannica Online és el lloc web de l'Encyclopædia Britannica, Inc. i la seva Encyclopædia Britannica, amb més de 120.000 articles que s'actualitzen periòdicament.

Nou!!: Jaume I d'Anglaterra і Encyclopædia Britannica Online · Veure més »

Enric Frederic d'Anglaterra

Enric Estuard, retratat per Robert Peake Enric Frederic Estuard (en anglès Henry Frederick Stuart (19 de febrer de 1594 - 6 de novembre de 1612) va ser el fill major del rei Jaume I d'Anglaterra i Anna de Dinamarca, membre per tant de la casa Estuard. Enric va nàixer en el castell de Stirling i va anar Duc de Rothesay, Comte de Carrick i Senyor de les Illes en el moment de nàixer. Quan el seu pare va accedir al tron d'Anglaterra en 1603, va ser nomenat Duc de Cornualla i investit Príncep de Gal·les, així com Comte de Chester en 1610, unint els dos títols que tradicionalment ostentaven els hereus barons de les corones d'Anglaterra i Escòcia fins a la data. Enric semblava tenir un futur prometedor, pel que la seua mort de febre tifoidea als 18 anys va ser vista com una tragèdia per a la nació. (El diagnòstic es pot realitzar amb relativa seguretat a partir de cròniques escrites de l'examen post-mortem). Els seus títols van ser heretats pel seu germà menor, Carles I d'Anglaterra, que fins llavors havia estat a l'ombra d'Enric. Està enterrat en l'Abadia de Westminster. Categoria:Nobles anglesos Categoria:Dinastia Stuart Categoria:Alumnes de la Universitat d'Oxford Categoria:Cavallers de la Lligacama Categoria:Morts a Londres Categoria:Persones de Stirling Categoria:Morts per febre tifoide Categoria:Naixements del 1594 Categoria:Morts el 1612.

Nou!!: Jaume I d'Anglaterra і Enric Frederic d'Anglaterra · Veure més »

Enriqueta Maria de França

Enriqueta Maria de França per Anton van Dyck. Enriqueta Maria de França o Enriqueta Maria de Borbó -en francès Henriette Marie de France- (Palau del Louvre de París, 25 de novembre de 1609 -castell de Colombes, 10 de setembre de 1669) fou una noble francesa filla del rei Enric IV de França (1553-1610) i de Maria de Mèdici (1575-1642).

Nou!!: Jaume I d'Anglaterra і Enriqueta Maria de França · Veure més »

Església d'Anglaterra

L'Església d'Anglaterra és l'església principal cristiana a Anglaterra.

Nou!!: Jaume I d'Anglaterra і Església d'Anglaterra · Veure més »

Febre tifoide

La febre tifoide o febre entèrica és una malaltia infecciosa produïda per uns bacteris anomenats Salmonella typhi (bacil d'Eberth) o Salmonella paratyphi, serotips A, B o C. El mecanisme de contagi és fecal-oral, a través de l'aigua i d'aliments contaminats amb femta.

Nou!!: Jaume I d'Anglaterra і Febre tifoide · Veure més »

Felip III de Castella

Felip III de Castella, II d'Aragó i Portugal i V de Navarra, dit el Pietós (Madrid, Regne de Castella, 14 d'abril de 1578 - L'Escorial, 31 de març de 1621), fou monarca d'Espanya (1598 - 1621), rei de Castella i Lleó, Aragó, rei de València, Portugal, Sicília, Nàpols, Sardenya, duc de Borgonya i comte de Barcelona; príncep d'Astúries (1578 - 1598) va ser el tercer rei de la Dinastia dels Àustries a les Espanyes.

Nou!!: Jaume I d'Anglaterra і Felip III de Castella · Veure més »

Ferran II del Sacre Imperi Romanogermànic

Ferran II d'Habsburg (Graz 1578 - Viena 1637) fou emperador del Sacre Imperi Romanogermànic, arxiduc austríac, duc d'Àustria Interior (Estíria, Caríntia, Carniola, Gorízia), rei d'Hongria i rei de Bohèmia.

Nou!!: Jaume I d'Anglaterra і Ferran II del Sacre Imperi Romanogermànic · Veure més »

Francis Bacon

Francis Bacon (Londres, 22 de gener del 1561 – Highgate, Londres, 9 d'abril del 1626), va ser un filòsof, estadista, francmaçó i assagista anglès.

Nou!!: Jaume I d'Anglaterra і Francis Bacon · Veure més »

Frederic II de Dinamarca

Frederic II (Haderslev, 1 de juliol de 1534 - Slagelse, 4 d'abril de 1588) va ser rei de Dinamarca i de Noruega entre 1559 i 1588.

Nou!!: Jaume I d'Anglaterra і Frederic II de Dinamarca · Veure més »

Frederic V del Palatinat

Frederic V del Palatinat (Amberg, Alt Palatinat, 26 d'agost de 1596 - Magúncia, 1632) fou elector palatí des de 1610 i fins a la seva mort l'any 1632.

Nou!!: Jaume I d'Anglaterra і Frederic V del Palatinat · Veure més »

Fugida dels Comtes

Mapa de les terres abandonades pels comtes mapa interactiu) Monument commemoratiu a Rathmullan La fugida dels comtes (en irlandès: Imeacht na nlarlaí, en anglès: the Flight of the Earls) es refereix a la marxa d'Irlanda d'Hugh O'Neill, comte de Tyrone i Rory O'Donnell, el 14 de setembre de 1607.

Nou!!: Jaume I d'Anglaterra і Fugida dels Comtes · Veure més »

George Villiers

George Villiers KG (Brooksby, Leicestershire, 28 d'agost de 1592 – 23 d'agost de 1628) va ser el primer Duc de Buckingham i favorit, segons alguns l'amant, del Rei Jaume I d'Anglaterra.

Nou!!: Jaume I d'Anglaterra і George Villiers · Veure més »

Guerra anglo-espanyola (1585–1604)

La Guerra angloespanyola de 1585-1604 va ser un conflicte intermitent entre els regnes d'Espanya i Anglaterra, que mai va ser formalment declarada.

Nou!!: Jaume I d'Anglaterra і Guerra anglo-espanyola (1585–1604) · Veure més »

Guerra Civil anglesa

Guerra civil anglesa o Revolució anglesa són els conflictes bèl·lics entre parlamentaristes i reialistes sostinguts entre els anys 1642 i 1651 al Regne d'Anglaterra.

Nou!!: Jaume I d'Anglaterra і Guerra Civil anglesa · Veure més »

Guerra dels Trenta Anys

La guerra dels Trenta Anys (1618 - 1648) fou un conflicte europeu que modificà contínuament les fronteres de nombrosos estats i que es prolongà entre França i la monarquia hispànica fins al 1659.

Nou!!: Jaume I d'Anglaterra і Guerra dels Trenta Anys · Veure més »

Guerra dels Vuitanta Anys

La Guerra dels Vuitanta anys, o Guerra de Flandes, va ser una guerra que va enfrontar les Disset Províncies amb el seu sobirà, el rei d'Espanya, amb la finalitat d'aconseguir la independència i la llibertat religiosa.

Nou!!: Jaume I d'Anglaterra і Guerra dels Vuitanta Anys · Veure més »

Guy Fawkes

Guy Fawkes (York, Regne d'Anglaterra, 13 d'abril de 1570 – Londres, Anglaterra, 31 de gener de 1606) va ser un militar que formà part del grup catòlic anglès que planejà fallidament la conspiració de la pólvora de 1605.

Nou!!: Jaume I d'Anglaterra і Guy Fawkes · Veure més »

Henry Stuart

Henry Stuart Lord Darnley, 1r.

Nou!!: Jaume I d'Anglaterra і Henry Stuart · Veure més »

Irlanda

Irlanda (en irlandès, Éire, pronunciat; en anglès, Ireland, pronunciat o), també anomenada República d'Irlanda (en irlandès, Poblacht na hÉireann, en anglès, Republic of Ireland), és un estat sobirà situat al nord-oest d'Europa que inclou 26 dels 32 comtats de l'illa d'Irlanda.

Nou!!: Jaume I d'Anglaterra і Irlanda · Veure més »

James Hepburn

Jacob Hepburn (c. 1534 - el 14 d'abril de 1578) fou el primer Duc de les illes Òrcades i quart de comte de Bothwell i notori sobretot pel seu matrimoni amb Maria, reina dels escocesos, com el seu tercer marit.

Nou!!: Jaume I d'Anglaterra і James Hepburn · Veure més »

Jamestown (Virgínia)

Jamestown (en anglès: Jamestown) va ser un assentament de la Colònia de Virgínia i el primer assentament permanent britànic a Amèrica.

Nou!!: Jaume I d'Anglaterra і Jamestown (Virgínia) · Veure més »

Literatura

La literatura és l'art d'escriure.

Nou!!: Jaume I d'Anglaterra і Literatura · Veure més »

Maria Anna d'Àustria (emperadriu romanogermànica)

Maria Anna d'Àustria (El Escorial, 18 d'agost de 1606—Linz, 13 de maig de 1646) va ser una infanta d'Espanya, filla de Felip III, que va esdevenir emperadriu del Sacre Imperi Romanogermànic pel seu matrimoni amb Ferran III.

Nou!!: Jaume I d'Anglaterra і Maria Anna d'Àustria (emperadriu romanogermànica) · Veure més »

Maria I d'Escòcia

Maria d'Escòcia, també coneguda com a Maria Stuart (8 de desembre de 1542 - 8 de febrer de 1587) Fou reina d'Escòcia del 14 de desembre de 1542 al 24 de juliol de 1567.

Nou!!: Jaume I d'Anglaterra і Maria I d'Escòcia · Veure més »

Oceà Atlàntic

Loceà Atlàntic és un dels cinc oceans de la Terra entre Amèrica -a l'oest- i Europa i Àfrica -a l'est.

Nou!!: Jaume I d'Anglaterra і Oceà Atlàntic · Veure més »

Oslo

Oslo, antigament anomenada Christiania i Kristiania, i històricament coneguda en català com a Cristiania, és un municipi i ciutat de Noruega, capital i la ciutat més poblada del país.

Nou!!: Jaume I d'Anglaterra і Oslo · Veure més »

Països Baixos espanyols

Els Països Baixos espanyols era el nom dels Països Baixos del sud des de la reconquesta per Alexandre Farnese (de 1581 a 1588) i fins al Tractat d'Utrecht de 1713.

Nou!!: Jaume I d'Anglaterra і Països Baixos espanyols · Veure més »

Parlament del Regne Unit

El Parlament del Regne Unit, i de manera més completa, el Parlament del Regne Unit de la Gran Bretanya i Irlanda del Nord, és la institució legislativa suprema del Regne Unit i dels Territoris Britànics d'Ultramar, els quals només tenen sobirania parlamentària.

Nou!!: Jaume I d'Anglaterra і Parlament del Regne Unit · Veure més »

Període de Jaume I

El període de Jaume I o Època jacobea és un període de la història anglesa i escocesa marcada pel regnat de Jaume I, al mateix temps rei d'Anglaterra i d'Escòcia.

Nou!!: Jaume I d'Anglaterra і Període de Jaume I · Veure més »

Pesta bubònica

La pesta bubònica és un dels tres tipus de pesta causada pel bacteri Yersinia pestis.

Nou!!: Jaume I d'Anglaterra і Pesta bubònica · Veure més »

Privat

Gabrielle de Polastron, duquesa de Polignac El privat o favorit és un càrrec històric representat per una persona en qui el rei tenia confiança, i que dirigia bona part dels afers de l'Estat.

Nou!!: Jaume I d'Anglaterra і Privat · Veure més »

Províncies Unides

Les Províncies Unides, o Set Províncies Unides dels Països Baixos, és el nom amb què es coneixien els Països Baixos septentrionals, a l'època de la Guerra de Successió espanyola, al, entre l'any 1579 i el 1795, constituïdes com a república federal des de la unió d'Utrecht (1579).

Nou!!: Jaume I d'Anglaterra і Províncies Unides · Veure més »

Puritanisme

John Howe, Richard Baxter. El puritanisme dels segles  i fou un moviment religiós d'Anglaterra i d'Escòcia que agrupava qualsevol grup religiós protestant que defensés una més gran puresa en l'adoració i en la doctrina així com un pietisme personal i de grup.

Nou!!: Jaume I d'Anglaterra і Puritanisme · Veure més »

Renània

La Renània (en alemany Rheinland, "terra del Rin") és una regió d'Alemanya, repartida entre els estats del Rin del Nord-Westfàlia i Renània-Palatinat.

Nou!!: Jaume I d'Anglaterra і Renània · Veure més »

Routledge

Routledge (AFI) és una empresa editorial britànica que ha operat al llarg de la seva història sota una llarga successió de noms empresarials i que últimament actua fonamentalment en el camp de l'edició acadèmica.

Nou!!: Jaume I d'Anglaterra і Routledge · Veure més »

Tractat de Londres (1604)

El Tractat de Londres de 1604 va ser un tractat de pau signat pel Regne d'Espanya i el Regne d'Anglaterra a la ciutat de Londres el 28 d'agost de 1604 i que marca el final de la Guerra angloespanyola de 1585–1604.

Nou!!: Jaume I d'Anglaterra і Tractat de Londres (1604) · Veure més »

Unió de les Corones

Jaume I d'Anglaterra i VI d'Escòcia. La Unió de les Corones, en anglès conegut amb el nom de Union of the Crowns, és un terme que es refereix a l'accés al tron d'Anglaterra per part de Jaume VI d'Escòcia el març de 1603 després de la mort sense descendència de la seva cosina Elisabet I d'Anglaterra, l'última reina de la dinastia Tudor.

Nou!!: Jaume I d'Anglaterra і Unió de les Corones · Veure més »

Warwickshire

Warwickshire (pronunciat /ˈwɒrᵻkʃər/ o /ˈwɒrᵻkʃɪər/) és un dels comtats històrics d'Anglaterra, situat a la regió dels West Midlands.

Nou!!: Jaume I d'Anglaterra і Warwickshire · Veure més »

William Shakespeare

William Shakespeare (Stratford-upon-Avon, batejat el 26 d'abril de 1564 del calendari juliàLa data de naixement és desconeguda. Els registres de la parròquia d'Stratford certifiquen que fou batejat el dia 26 d'abril de 1564, segons el calendari julià.(Lee 1901, pàg.8). Sidney Lee assenyala la data del seu naixement el dia 22 o 23 d'abril, basant-se en el fet que el bateig solia dur-se a terme en el termini de tres dies des del naixement. A partir d'aquesta elucubració i del factor estètic de la coincidència entre el dia i mes de naixement i els de defunció, es va estendre l'hàbit de considerar el 23 d'abril de 1564 com a data de naixement de Shakespeare. (Schoenbaum 1987, pàg. 25). - 23 d'abril de 1616 del calendari julià; 3 de maig de 1616 del calendari gregorià)Les dates segueixen el calendari julià, usat a Anglaterra al naixement de Shakespeare.

Nou!!: Jaume I d'Anglaterra і William Shakespeare · Veure més »

1534

;Món: Enric VIII d'Anglaterra.

Nou!!: Jaume I d'Anglaterra і 1534 · Veure més »

1542

;Països Catalans.

Nou!!: Jaume I d'Anglaterra і 1542 · Veure més »

1545

Sense descripció.

Nou!!: Jaume I d'Anglaterra і 1545 · Veure més »

1557

;Països Catalans.

Nou!!: Jaume I d'Anglaterra і 1557 · Veure més »

1566

;Països Catalans;Resta del món.

Nou!!: Jaume I d'Anglaterra і 1566 · Veure més »

1567

Sense descripció.

Nou!!: Jaume I d'Anglaterra і 1567 · Veure més »

1574

;Països Catalans.

Nou!!: Jaume I d'Anglaterra і 1574 · Veure més »

1587

Retrat de Francis Drake del 1581.

Nou!!: Jaume I d'Anglaterra і 1587 · Veure més »

1588

Sense descripció.

Nou!!: Jaume I d'Anglaterra і 1588 · Veure més »

1589

122x122px.

Nou!!: Jaume I d'Anglaterra і 1589 · Veure més »

1594

Llinda d'una casa de Santa Pau.

Nou!!: Jaume I d'Anglaterra і 1594 · Veure més »

1595

Sense descripció.

Nou!!: Jaume I d'Anglaterra і 1595 · Veure més »

1596

Països Catalans Resta del món.

Nou!!: Jaume I d'Anglaterra і 1596 · Veure més »

1597

Sense descripció.

Nou!!: Jaume I d'Anglaterra і 1597 · Veure més »

1598

Sense descripció.

Nou!!: Jaume I d'Anglaterra і 1598 · Veure més »

1599

Presentació d'una galera a la rada de Marsella.

Nou!!: Jaume I d'Anglaterra і 1599 · Veure més »

1600

;Països Catalans;Resta del món.

Nou!!: Jaume I d'Anglaterra і 1600 · Veure més »

1601

Sense descripció.

Nou!!: Jaume I d'Anglaterra і 1601 · Veure més »

1602

El 1602 (MDCII) fou un any comú començat en dimarts segons el còmput del calendari gregorià.

Nou!!: Jaume I d'Anglaterra і 1602 · Veure més »

1603

Sense descripció.

Nou!!: Jaume I d'Anglaterra і 1603 · Veure més »

1604

Sense descripció.

Nou!!: Jaume I d'Anglaterra і 1604 · Veure més »

1605

Sense descripció.

Nou!!: Jaume I d'Anglaterra і 1605 · Veure més »

1606

Sense descripció.

Nou!!: Jaume I d'Anglaterra і 1606 · Veure més »

1607

Sense descripció.

Nou!!: Jaume I d'Anglaterra і 1607 · Veure més »

1609

1609 (MDCIX) fou un any començat en dijous segons el calendari julià en ús.

Nou!!: Jaume I d'Anglaterra і 1609 · Veure més »

1612

Sense descripció.

Nou!!: Jaume I d'Anglaterra і 1612 · Veure més »

1619

Sense descripció.

Nou!!: Jaume I d'Anglaterra і 1619 · Veure més »

1625

;Països Catalans:;Món.

Nou!!: Jaume I d'Anglaterra і 1625 · Veure més »

1631

;Països Catalans:;Món.

Nou!!: Jaume I d'Anglaterra і 1631 · Veure més »

1649

Sense descripció.

Nou!!: Jaume I d'Anglaterra і 1649 · Veure més »

1662

El 1662 (MDCLXII) fou un any comú de l'edat moderna iniciat en diumenge.

Nou!!: Jaume I d'Anglaterra і 1662 · Veure més »

1669

Sense descripció.

Nou!!: Jaume I d'Anglaterra і 1669 · Veure més »

19 de juny

El 19 de juny és el cent setantè dia de l'any del calendari gregorià i el cent setanta-unè en els anys de traspàs.

Nou!!: Jaume I d'Anglaterra і 19 de juny · Veure més »

20 d'agost

El 20 d'agost és el dos-cents trenta-dosè dia de l'any del calendari gregorià i el dos-cents trenta-tresè en els anys de traspàs.

Nou!!: Jaume I d'Anglaterra і 20 d'agost · Veure més »

23 de novembre

El 23 de novembre o 23 de santandria és el tres-cents vint-i-setè dia de l'any del calendari gregorià i el tres-cents vint-i-vuitè en els anys de traspàs.

Nou!!: Jaume I d'Anglaterra і 23 de novembre · Veure més »

24 de juliol

El 24 de juliol és el dos-cents cinquè dia de l'any del calendari gregorià i el cent dos-cents sisè en els anys de traspàs.

Nou!!: Jaume I d'Anglaterra і 24 de juliol · Veure més »

24 de març

El 24 de març és el vuitanta tercer dia de l'any del calendari gregorià i el vuitanta-quatrè en els anys de traspàs.

Nou!!: Jaume I d'Anglaterra і 24 de març · Veure més »

27 de març

El 27 de març és el vuitanta-sisè dia de l'any del calendari gregorià i el vuitanta-setè en els anys de traspàs.

Nou!!: Jaume I d'Anglaterra і 27 de març · Veure més »

5 de novembre

El 5 de novembre o 5 de santandria és el tres-cents novè dia de l'any del calendari gregorià i el tres-cents desè en els anys de traspàs.

Nou!!: Jaume I d'Anglaterra і 5 de novembre · Veure més »

Redirigeix aquí:

Jaume I d'Anglaterra i VI d'Escòcia, Jaume I d’Anglaterra, Jaume VI d'Escòcia.

SortintEntrant
Hey! Estem a Facebook ara! »