Accés més ràpid que el navegador!
19 les relacions: Acadèmia Militar dels Estats Units, Batalla de Chancellorsville, Batalla de Fredericksburg, Batalla de Gettysburg, Campanya de Maryland, Campanya del Nord de Virgínia, Capità, Carolina del Nord, Estat de Nova York, Estats Confederats d'Amèrica, Estatunidencs, General major, Guerra Civil dels Estats Units, Infanteria, Primera batalla de Bull Run, Richmond (Virgínia), Robert E. Lee, Thomas Jonathan Jackson, Virgínia.
Acadèmia Militar dels Estats Units
Escut d'armes de West Point. L'Acadèmia Militar dels Estats Units (United States Military Academy o USMA) és un important centre de formació de l'Exèrcit dels Estats Units, sovint anomenada simplement West Point en l'àmbit militar per estar ubicada a West Point (Nova York).
Nou!!: James Ewell Brown Stuart і Acadèmia Militar dels Estats Units · Veure més »
Batalla de Chancellorsville
La batalla de Chancellorsville va ser una gran batalla de la Guerra civil dels Estats Units, que va tenir lloc prop de Spotsylvania Courthouse (Virgínia), entre el 30 d'abril i el 6 de maig de 1863.
Nou!!: James Ewell Brown Stuart і Batalla de Chancellorsville · Veure més »
Batalla de Fredericksburg
La Batalla de Fredericksburg va tenir lloc al voltant de Fredericksburg, Virgínia, de l'11 al 15 de desembre de 1862, entre l'exèrcit de Virgínia del Nord, del general confederat Robert E. Lee, i l'Exèrcit del Potomac, comandat pel major general de la Unió Ambrose E. Burnside.
Nou!!: James Ewell Brown Stuart і Batalla de Fredericksburg · Veure més »
Batalla de Gettysburg
La Batalla de Gettysburg (1-3 de juliol de 1863) va ser la batalla que va causar més baixes de tota la Guerra Civil americana i sovint s'ha descrit com el punt d'inflexió de la guerra. L'Exèrcit del Potomac, del general George Gordon Meade, de la Unió, va aturar l'atac de l'Exèrcit de Virgínia del Nord, dirigit per Robert Lee, acabant-ne la invasió del Nord. Després de l'èxit de la batalla de Chancellorsville el maig de 1863, Lee va portar el seu exèrcit per la vall de Shenandoah per envair el Nord per segona vegada, amb l'esperança d'arribar fins a Harrisburg, Pennsilvània, o fins i tot Filadèlfia i influir en els polítics del Nord perquè abandonessin la guerra. Lincoln va fer que el general Joseph Hooker el perseguís amb el seu exèrcit, però va ser rellevat només tres dies abans de la batalla pel general Meade. Els xocs entre els exèrcits van començar a Gettysburg l'1 de juliol de 1863, a mesura que Lee hi concentrava les seves forces. Una divisió de cavalleria de la Unió defensava al principi uns petits promontoris del nord-oest de la ciutat, i aviat van ser reforçats amb dos cossos d'infanteria de la Unió. Això no obstant, dos cossos nombrosos dels confederats els van assaltar des del nord-oest i del nord, trencant les línies de la Unió, i fent retirar els defensors pels carrers de la ciutat cap als pujols que hi havia al sud. El segon dia de batalla, la major part dels dos exèrcits ja s'havia reunit. La línia de la Unió es va disposar en formació defensiva en forma d'ham. Lee va llançar un assalt contra el flanc esquerre de la Unió i va haver-hi lluites ferotges en diferents punts. A la dreta de la Unió, les primeres escaramusses van convertir-se en assalts complets en dos pujols. Per tot el camp de batalla, malgrat les pèrdues significatives, els defensors de la Unió van aguantar les línies. El tercer dia de batalla, van continuar les lluites als pujols de la dreta, i va haver-hi batalles de cavalleria cap a l'est i al sud, però el punt culminant va ser un assalt d'infanteria de 12.500 confederats contra el centre de la línia de la Unió a Cemetery Ridge, que ha passat a la història com la Càrrega de Pickett. La càrrega va ser rebutjada pels fusellers i foc d'artilleria, provocant grans pèrdues a l'exèrcit confederat. Lee va dirigir el seu exèrcit en una difícil retirada cap a Virgínia. Entre 46.000 i 51.000 americans van ser baixes en la batalla. El novembre d'aquell any, el president Lincoln va aprofitar la cerimònia d'inauguració del Cementiri Nacional de Gettysburg per honrar els caiguts i redefinir l'objectiu de la guerra al seu històric discurs de Gettysburg. Aquest mapa en forma oval mostra com era el camp de batalla de Gettysburg durant l'1 i el 3 de juliol de 1863. S'hi veuen les posicions de les tropes, de l'artilleria i els moviments, el relleu del terreny, drenatge, camins, ferrocarrils i cases amb el nom dels residents a l'època de la Batalla de Gettysburg.
Nou!!: James Ewell Brown Stuart і Batalla de Gettysburg · Veure més »
Campanya de Maryland
La Campanya de Maryland, també coneguda com a Campanya d'Antietam (4 a 20 de setembre de 1862), és àmpliament considerada un dels majors punts d'inflexió de la Guerra Civil dels Estats Units.
Nou!!: James Ewell Brown Stuart і Campanya de Maryland · Veure més »
Campanya del Nord de Virgínia
La Campanya del Nord de Virgínia, també coneguda com a Campanya del Segon Bull Run o Campanya del Segon Manassas, va ser una sèrie de batalles ocorregudes a Virgínia durant l'agost i setembre de 1862.
Nou!!: James Ewell Brown Stuart і Campanya del Nord de Virgínia · Veure més »
Capità
El capità Joseph Burnett (1941). Capità és un grau militar i policial, i també, en contextos determinats, el càrrec que ocupa aquell que el comandament d’una companyia, un esquadró o una bateria.
Nou!!: James Ewell Brown Stuart і Capità · Veure més »
Carolina del Nord
Carolina del Nord (en anglès: North Carolina) és un dels estats que conformen els Estats Units d'Amèrica.
Nou!!: James Ewell Brown Stuart і Carolina del Nord · Veure més »
Estat de Nova York
Nova York és un dels cinquanta estats dels Estats Units d'Amèrica, a cavall entre les regions del Nord-est i l'Atlàntic Mitjà.
Nou!!: James Ewell Brown Stuart і Estat de Nova York · Veure més »
Estats Confederats d'Amèrica
Els Estats Confederats d'Amèrica (en anglès: Confederate States of America) (també coneguts com la Confederació, en oposició a la "Unió", que representen els Estats Units d'Amèrica) van ser l'entitat política que es va formar el 4 de febrer, 1861 per 6 estats esclavistes del sud dels Estats Units (Carolina del Sud, Mississipi, Florida, Alabama, Geòrgia, i Louisiana).
Nou!!: James Ewell Brown Stuart і Estats Confederats d'Amèrica · Veure més »
Estatunidencs
Els estatunidencs, que hom anomena més sovint, tot i que impròpiament, nord-americans o americans, són un grup humà heterogeni definit bàsicament pel fet de ser nacionals o ciutadans dels Estats Units d'Amèrica.
Nou!!: James Ewell Brown Stuart і Estatunidencs · Veure més »
General major
General major, major general, major-general, general de divisió,Països defineixen com l'OTAN codi rang OF-7 només.
Nou!!: James Ewell Brown Stuart і General major · Veure més »
Guerra Civil dels Estats Units
La Guerra Civil dels Estats Units, Guerra Civil Nord-americana o Guerra de Secessió dels Estats Units, va ser un conflicte bèl·lic ocorregut entre 1861 i 1865 entre vint-i-tres estats del nord dels Estats Units i una coalició d'onze estats del sud que van declarar-ne la independència i el dret a la secessió.
Nou!!: James Ewell Brown Stuart і Guerra Civil dels Estats Units · Veure més »
Infanteria
Infanteria dels Fusellers Reials Irlandesos en una trinxera durant la Batalla del Somme de la Primera Guerra Mundial. La infanteria és la part de l'exèrcit que combat a peu.
Nou!!: James Ewell Brown Stuart і Infanteria · Veure més »
Primera batalla de Bull Run
La Primera batalla de Bull Run, també coneguda com la Primera batalla de Manassas, va tenir lloc el 21 de juliol de 1861 i va ser el primer gran combat a terra de la Guerra Civil Nord-americana.
Nou!!: James Ewell Brown Stuart і Primera batalla de Bull Run · Veure més »
Richmond (Virgínia)
Catedral del Sagrat Cor de Richmond. Richmond és la capital de l'estat de Virgínia, als Estats Units d'Amèrica.
Nou!!: James Ewell Brown Stuart і Richmond (Virgínia) · Veure més »
Robert E. Lee
fou un militar estatunidenc.
Nou!!: James Ewell Brown Stuart і Robert E. Lee · Veure més »
Thomas Jonathan Jackson
Thomas Jonathan Jackson, conegut com a "Stonewall" Jackson (Clarksburg, Virgínia de l'Oest, 1824 - Chancelorsville, Virgínia 1863), militar sudista.
Nou!!: James Ewell Brown Stuart і Thomas Jonathan Jackson · Veure més »
Virgínia
Virgínia és una de les quatre mancomunitats entre els 50 estats que conformen els Estats Units d'Amèrica.
Nou!!: James Ewell Brown Stuart і Virgínia · Veure més »
