Accés més ràpid que el navegador!
29 les relacions: Acord de Divendres Sant, Avui, Belfast, Billy Wright (lleialista), Bobby Sands, Català, Conflicte nord-irlandès, Derry, Dublín, Exèrcit britànic, Gaèlic irlandès, IRA Oficial, IRA Provisional, Kevin Martin Lynch, Llista d'Organitzacions Terroristes Estrangeres del Departament d'Estat dels EUA, Loyalist Volunteer Force, Margaret Thatcher, Palau de Westminster, Partit Socialista Republicà Irlandès, Presó de Maze, Regne Unit, Royal Ulster Constabulary, Seamus Costello, Shankill Road, Strabane, Vaga de fam del 1981 a Irlanda del Nord, 1998, 2009, 22 d'agost.
Acord de Divendres Sant
L'Acord de Divendres Sant (en anglès, Good Friday Agreement) o Acord de Belfast va ser signat a Belfast, Irlanda del Nord, el 10 d'abril de 1998 pels governs irlandès i britànic, i diferents partits polítics (entre ells la majoria dels nord-irlandesos, inclòs el Sinn Féin), amb la intenció de posar fi al Conflicte d'Irlanda del Nord.
Nou!!: Irish National Liberation Army і Acord de Divendres Sant · Veure més »
Avui
LAvui va ser un diari d'informació general, catalanista i en llengua catalana, publicat a Barcelona entre el 23 d'abril de 1976 i el 31 de juliol de 2011, moment en el qual es va fusionar amb una altra capçalera: El Punt, que l'havia absorbit, convertint-se en l'actual diari El Punt Avui.
Nou!!: Irish National Liberation Army і Avui · Veure més »
Belfast
Belfast (Béal Feirste, en gaèlic irlandès) és la segona ciutat més gran d'Irlanda.
Nou!!: Irish National Liberation Army і Belfast · Veure més »
Billy Wright (lleialista)
Billy Wright (Wolverhampton, Anglaterra, 7 de juliol de 1960 - Presó de Maze, Irlanda del Nord, 27 de desembre de 1997), conegut com a King Rat (Rei Rata), va ser un destacat paramilitar lleialista de l'Ulster, d'origen anglès, durant el conflicte nord-irlandès conegut com a The Troubles.
Nou!!: Irish National Liberation Army і Billy Wright (lleialista) · Veure més »
Bobby Sands
Robert Gerard Sands (en gaèlic irlandès: Roibeard Gearóid Ó Seachnasaigh; Whiteabbey, Irlanda del Nord, 9 de març de 1954 - Presó de Maze, 5 de maig de 1981) fou membre de l'IRA Provisional i membre electe del Parlament del Regne Unit, per bé que no va arribar a ocupar el càrrec, atès que va morir en una vaga de fam mentre era a la presó de Maze o Long Kesh.
Nou!!: Irish National Liberation Army і Bobby Sands · Veure més »
Català
El català (denominació oficial a Catalunya, a les Illes Balears, a Andorra, a la ciutat de l'Alguer i tradicional a Catalunya del Nord) o valencià (denominació oficial al País Valencià i tradicional al Carxe) és una llengua romànica parlada a Catalunya, el País Valencià (tret d'algunes comarques i localitats de l'interior), les Illes Balears (on també rep el nom de mallorquí, menorquí, eivissenc o formenterer segons l'illa), Andorra, la Franja de Ponent (a l'Aragó), la ciutat de l'Alguer (a l'illa de Sardenya), la Catalunya del Nord, el Carxe (un petit territori de Múrcia habitat per pobladors valencians), i en comunitats arreu del món (entre les quals destaca la de l'Argentina, amb 200.000 parlants).
Nou!!: Irish National Liberation Army і Català · Veure més »
Conflicte nord-irlandès
El conflicte nord-irlandès, anomenat també The Troubles ("els trastorns" o "els problemes") o Na Trioblóidi en gaèlic irlandèsLa denominació anglesa «Troubles» té, en tant que terme polític, una llarga història, tant a Irlanda com a Anglaterra. En el context dels anys 1960, feia habitualment referència, o bé a la Guerra Angloirlandesa, que va tenir lloc després de la Primera Guerra Mundial, o bé a la Guerra Civil Irlandesa. Per bé que el terme existeix des de 1378, segons l'Oxford English Dictionary, aquest terme ha estat utilitzat diverses vegades en el passat per designar períodes de conflicte o de desordre. Caldrà esperar bastant de temps després del començament del conflicte perquè aquest terme sigui empleat de manera habitual per designar-lo. Vegeu és un període de violència i d'agitació política a Irlanda del Nord en la segona meitat del. Comença a finals dels anys 60 S'han proposat diverses dates com a principi del conflicte nord-irlandès: l'any 1966, el 12 d'agost de 1968, el 12 d'agost o el 14 d'agost de 1969. Vegeu i es considera que acaba entre 1997 i 2007, segons les interpretacions. S'han assenyalat diverses dates com a fi del conflicte: el 20 de juliol de 1997, el 10 d'abril de 1998, el 15 d'agost de 1998, el 2 de desembre de 1999, el 28 de juliol de 2005, el 26 de setembre de 2005 i el 8 de maig de 2007. Vegeu Ulster Volunteer Force La violència continua tanmateix després d'aquesta data, però de manera ocasional i a petita escala, mentre que la majoria dels grups bel·ligerants deposen les armes. El conflicte comença en la segona meitat dels anys 60 com un moviment per als drets civils contra la segregació confessional que experimenta la minoria catòlica. L'oposició entre republicans i nacionalistes (principalment catòlics), d'una part, i lleialistes i unionistes (principalment protestants), d'altra banda, sobre el futur d'Irlanda del Nord arrossega un augment de la violència que perdura durant trenta anys. És el fet de grups paramilitars republicans, com l'IRA Provisional, l'objectiu del qual és de posar fi a l'autoritat britànica a Irlanda del Nord i crear una República irlandesa sobre el conjunt de l'illa, i lleialistes, com l'Ulster Volunteer Force, formada el 1966 per aturar el que percep com el deteriorament del caràcter britànic del país, però també d'aixecaments populars i de les forces de seguretat de l'Estat, l'Exèrcit britànic i la policia. El conflicte nord-irlandès és diversament definit per alguns dels seus actors, sigui com una guerra,.Faligot p.140, (Reginald Maudling)Faligot p.171 un conflicte ètnic, una guerrilla o una guerra civil. L'acció dels grups paramilitars republicans (principalment l'IRA Provisional) és considerada com terrorisme per les forces de seguretat britàniques, però també com una revolució, una insurrecció o una resistència militar a l'ocupació i a l'imperialisme britànic pels seus partidaris.Faligot p.119-153-156 Els historiadors estan dividits sobre aquestes qualificacions Faligot p.165 i alguns refusen l'ús del terme «terrorisme». Aquest conflicte afecta la vida quotidiana de la majoria dels nord-irlandesos, així com incidentalment la dels anglesos i dels irlandesos al sud de l'illa. En diverses ocasions entre 1969 i 1998, aquest conflicte va córrer el risc de transformar-se en una verdadera guerra civil, com, per exemple, el 1972 després del Diumenge Sagnant o durant la vaga de fam del 1981, quan es produeixen les mobilitzacions massives i hostils per ambdues parts. En 1998, un procés de pau posa fi al conflicte, prenent com a base l'Acord de Divendres Sant. Per primer cop, el govern britànic reconeix la «dimensió irlandesa» del conflicte, el principi que el poble de l'illa d'Irlanda en el seu conjunt pugui resoldre els problemes entre el Nord i el Sud per consentiment mutu, sense intervenció exterior, permet obtenir l'acord dels nacionalistes i dels republicans. Estableix també a Irlanda del Nord un govern consociatiu, compost obligatòriament d'unionistes i de nacionalistes.
Nou!!: Irish National Liberation Army і Conflicte nord-irlandès · Veure més »
Derry
Derry, oficialment anomenada Londonderry, (Doire o Doire Cholm Chille, en irlandès) és una ciutat situada al nord de l'illa d'Irlanda, en la part que resta sota administració britànica.
Nou!!: Irish National Liberation Army і Derry · Veure més »
Dublín
Dublín (en irlandès Baile Átha Cliath; en anglès Dublin) és la ciutat més gran i la capital de la República d'Irlanda.
Nou!!: Irish National Liberation Army і Dublín · Veure més »
Exèrcit britànic
LExèrcit Britànic és l'Exèrcit de terra de les Forces armades del Regne Unit.
Nou!!: Irish National Liberation Army і Exèrcit britànic · Veure més »
Gaèlic irlandès
El gaèlic irlandès o gaèlic irlandés, o simplement irlandès o irlandés (Gaeilge, pronunciat), és una llengua parlada com a llengua nadiua a l'illa d'Irlanda per prop d’unes 70.000 persones com a primera llengua, predominantment a les zones occidentals rurals de l'illa.
Nou!!: Irish National Liberation Army і Gaèlic irlandès · Veure més »
IRA Oficial
LOfficial Irish Republican Army,conegut també com a "the Officials" o " the Stickies" (Official IRA, OIRA), és una organització paramilitar republicana irlandesa activa durant el conflicte nord-irlandès entre desembre de 1969 i maig de 1972.
Nou!!: Irish National Liberation Army і IRA Oficial · Veure més »
IRA Provisional
LExèrcit republicà irlandès provisional (en irlandès Óglaigh na hÉireann en anglès Provisional Irish Republican Army, PIRA, generalment conegut amb el nom de PIRA o "Provos") és una organització paramilitar republicana irlandesa que, de 1969 a 1997, va intentar fer caure els governs d'Irlanda del Nord i la República d'Irlanda i reemplaçar-los per un Estat socialista sobirà sobre tota l'illa d'Irlanda (Éire Nua, Nova Irlanda).
Nou!!: Irish National Liberation Army і IRA Provisional · Veure més »
Kevin Martin Lynch
Kevin Martin Lynch (conegut habitualment com Kevin Lynch) va ser un republicà nord-irlandès militant de l'Exèrcit Irlandès d'Alliberament Nacional (INLA) i jugador de hurling i futbol gaèlic.
Nou!!: Irish National Liberation Army і Kevin Martin Lynch · Veure més »
Llista d'Organitzacions Terroristes Estrangeres del Departament d'Estat dels EUA
La Llista d'Organitzacions Terroristes Estrangeres del Departament d'Estat dels Estats Units d'Amèrica (FTO per les seves sigles en anglès) és una llista d'organitzacions no estatunidenques que són designades com a terroristes per la Secretaria d'Estat d'acord amb la secció 219 de l'Acta d'Immigració i Nacionalitat (INA per les seves sigles en anglès) dels Estats Units.
Nou!!: Irish National Liberation Army і Llista d'Organitzacions Terroristes Estrangeres del Departament d'Estat dels EUA · Veure més »
Loyalist Volunteer Force
La Loyalist Volunteer Force (LVF, en català Força voluntària lleialista) és un grup paramilitar lleialista d'Irlanda del Nord.
Nou!!: Irish National Liberation Army і Loyalist Volunteer Force · Veure més »
Margaret Thatcher
Margaret Hilda Thatcher, baronessa Thatcher, LG, OM, PC FRS, HonFRSC (nascuda Roberts; 13 d'octubre de 1925 - 8 d'abril de 2013), va ser primera ministra del Regne Unit de 1979 a 1990 i líder del Partit Conservador des de 1975 fins al 1990.
Nou!!: Irish National Liberation Army і Margaret Thatcher · Veure més »
Palau de Westminster
El Palau de Westminster està situat a la riba nord del riu Tàmesi, a la Ciutat de Westminster, a Londres (Anglaterra), a prop d'altres edificis governamentals a Whitehall.
Nou!!: Irish National Liberation Army і Palau de Westminster · Veure més »
Partit Socialista Republicà Irlandès
El Partit Socialista Republicà Irlandès (IRSP, Irish Republican Socialist Party), és un partit polític irlandès i nord-irlandès, el braç polític de l'Exèrcit Irlandès d'Alliberament Nacional (INLA), autoenglobant-se ambdues organitzacions sota el nom de Moviment Republicà Socialista Irlandès.
Nou!!: Irish National Liberation Army і Partit Socialista Republicà Irlandès · Veure més »
Presó de Maze
La Presó de Maze (en anglès Her Majesty's Prison Maze, abreujat HM Prison Maze, La presó Maze de Sa Majestat), coneguda com a The Maze, i Long Kesh i Els Blocs H pel moviment republicà, era una presó d'Irlanda del Nord, situada vora d'una ciutat anomenada Maze, on eren detinguts els presoners paramilitars del conflicte nord-irlandès.
Nou!!: Irish National Liberation Army і Presó de Maze · Veure més »
Regne Unit
El Regne Unit (en anglès: The United Kingdom) oficialment, el Regne Unit de Gran Bretanya i Irlanda del Nord (en anglès: The United Kingdom of Great Britain and Northern Ireland) és un estat insular sobirà localitzat al nord-oest d'Europa.
Nou!!: Irish National Liberation Army і Regne Unit · Veure més »
Royal Ulster Constabulary
La Policia Reial de l'Ulster (Royal Ulster Constabulary, RUC) és una emanació de la Royal Irish Constabulary.
Nou!!: Irish National Liberation Army і Royal Ulster Constabulary · Veure més »
Seamus Costello
Seamus Costello (en gaèlic irlandès: Séamus Mac Coisdealbha) (Bray, 1939 - Dublín, 5 d'octubre de 1977) va ser un polític republicà i socialista irlandès, líder del Sinn Féin i de l'IRA, de l'IRA oficial i, posteriorment, fundador i líder del Partit Socialista Republicà Irlandès (IRSP) i de l'Exèrcit d'Alliberament Nacional Irlandès (INLA).
Nou!!: Irish National Liberation Army і Seamus Costello · Veure més »
Shankill Road
Shankill Road (de l’irlandès: Seanchill, "església vella") és una de les vies principals que travessen l’oest de Belfast, a Irlanda del Nord.
Nou!!: Irish National Liberation Army і Shankill Road · Veure més »
Strabane
Strabane (en gaèlic irlandès An Srath Bán, que vol dir "la strath blanca") és una vila d'Irlanda del Nord, al comtat de Tyrone, a la província de l'Ulster.
Nou!!: Irish National Liberation Army і Strabane · Veure més »
Vaga de fam del 1981 a Irlanda del Nord
Una bandera commemorativa del 25è aniversari de la vaga de fam La Vaga de fam irlandesa de 1981 fou la culminació de cinc anys de protesta durant els troubles per part de presos republicans a Irlanda del Nord.
Nou!!: Irish National Liberation Army і Vaga de fam del 1981 a Irlanda del Nord · Veure més »
1998
1998 (MCMXCVIII) fon un any normal començat en dijous segons el calendari gregorià, i parcialment corresponent al 5100 del calendari Kali Yuga.
Nou!!: Irish National Liberation Army і 1998 · Veure més »
2009
L'any 2009 és un any normal començat en dijous en el calendari gregorià.
Nou!!: Irish National Liberation Army і 2009 · Veure més »
22 d'agost
El 22 d'agost és el dos-cents trenta-quatrè dia de l'any del calendari gregorià i el dos-cents trenta-cinquè en els anys de traspàs.
Nou!!: Irish National Liberation Army і 22 d'agost · Veure més »
Redirigeix aquí:
Exèrcit Irlandès d'Alliberament Nacional.
