Taula de continguts
39 les relacions: Agamèmnon, Alemanya, Òpera Garnier, Àulida, Baix (veu), Baríton, Burgtheater, Christoph Willibald Gluck, Clitemnestra, Diana, Electra, Escites, Eumènides, Eurípides, François-Joseph Gossec, Francès, Ifigenia, Ifigenia entre els taures, Iphigénie en Aulide (Gluck), Llibret, Llista d'òperes més importants, Maria Antonieta d'Àustria, Micenes, Niccolò Piccinni, Orestes (mitologia), Pílades, Soprano, Tàurica, Tenor, Toant, Tragédie lyrique, Troia, Viena, 15 d'abril, 1757, 1779, 1787, 18 de maig, 1900.
Agamèmnon
La ''màscara d'Agamèmnon'' és una màscara funerària d'or descoberta a Micenes el 1876 per Heinrich Schliemann, que la va atribuir a aquest heroi. En realitat, és de cap al 1500 aC, uns segles abans de l'època en què se situa la guerra de Troia.
Veure Iphigénie en Tauride (Gluck) і Agamèmnon
Alemanya
Alemanya (en alemany Deutschland), anomenat oficialment República Federal d'Alemanya (en alemany Bundesrepublik Deutschland), és un estat de l'Europa central que forma part de la Unió Europea.
Veure Iphigénie en Tauride (Gluck) і Alemanya
Òpera Garnier
L'Òpera Garnier, també coneguda com l'Òpera de París o Palau Garnier és un dels edificis més característics del 9è districte de París i del paisatge urbà de la capital francesa.
Veure Iphigénie en Tauride (Gluck) і Òpera Garnier
Àulida
ÀulidaTransliteració i transcripció del topònim al català d'acord amb els criteris dels hel·lenistes catalans, establerts al Diccionari Grec-Català, ἡ, ὁ Αὐλίς -ίδος.
Veure Iphigénie en Tauride (Gluck) і Àulida
Baix (veu)
Un baix és el cantant masculí amb la tessitura (resposta en freqüència) més greu: 82/293 Hz.
Veure Iphigénie en Tauride (Gluck) і Baix (veu)
Baríton
Baríton és el tipus més comú de veu masculina, situada entre la del baix i la del tenor.
Veure Iphigénie en Tauride (Gluck) і Baríton
Burgtheater
El vell Burgtheater (abans de 1888). El Burgtheater (després de la seva construcció.) Burgtheater (lateral) El Burgtheater (Teatre imperial de la cort), originalment anomenat "K.K. Theater an der Burg", i a partir de 1920 "K.K. Hofburgtheater", és el Teatre Nacional d'Àustria a Viena i un dels més importants teatres del món en llengua alemanya.
Veure Iphigénie en Tauride (Gluck) і Burgtheater
Christoph Willibald Gluck
fou un compositor alemany de l'època clàssica.
Veure Iphigénie en Tauride (Gluck) і Christoph Willibald Gluck
Clitemnestra
Louvre). Clitemnestra (grec: Κλυταιμνήστρα Klytaimnéstra) fou l'esposa d'Agamèmnon, rei de Micenes, amb el qual va tenir tres fills: Electra, Ifigenia i Orestes.
Veure Iphigénie en Tauride (Gluck) і Clitemnestra
Diana
Escultura "Companya de Diana" (1970) als jardins del Palauet Albéniz Diana ("del dia" o "divina" en llatí), deessa dels boscos i de la caça.
Veure Iphigénie en Tauride (Gluck) і Diana
Electra
En la mitologia grega, Electra (en Ἠλέκτρα), és una heroïna filla d'Agamèmnon i Clitemnestra.
Veure Iphigénie en Tauride (Gluck) і Electra
Escites
s Els escites eren un poble nòmada, pastor i migrador.
Veure Iphigénie en Tauride (Gluck) і Escites
Eumènides
Orestes'', per William-Adolphe Bouguereau Les eumènides (en grec antic Εὐμενίδες), o les erínies (grec Έρινύες) són, en la mitologia grega i romana unes divinitats violentes.
Veure Iphigénie en Tauride (Gluck) і Eumènides
Eurípides
'''Eurípides''' amb els títols de les seves obres, al Museu del Louvre va ser un dels tres grans poetes tràgics grecs antics, juntament amb Èsquil i Sòfocles.
Veure Iphigénie en Tauride (Gluck) і Eurípides
François-Joseph Gossec
François-Joseph Gossec (Vergnies, Hennegau, 1734 – Passy-lès-Paris, 16 de febrer de 1829) va ser un compositor franco-belga, notable director i cofundador del Conservatori de París.
Veure Iphigénie en Tauride (Gluck) і François-Joseph Gossec
Francès
El francès o francés (français o la langue française és una llengua romànica occidental també coneguda com a llengua d'oïl -encara que no ho és, només és una llengua que prové de la llengua d'oïl- (per la manera de dir el mot «sí», i en oposició a l'occità, que empra «òc»).
Veure Iphigénie en Tauride (Gluck) і Francès
Ifigenia
Gravat que representa el salvament d'Ifigenia i el sacrifici del boc En la mitologia grega, IfigeniaTranscripció del nom en català d'acord amb els criteris d'alguns hel·lenistes catalans, establits al Diccionari Grec-Català, Ἰφιγένεια.
Veure Iphigénie en Tauride (Gluck) і Ifigenia
Ifigenia entre els taures
Ifigenia entre els taures o Ifigenia a Tàurida (en grec antic, Ιφιγένεια εν Ταύροις) és el títol d’una tragèdia d'Eurípides datada l’any 414 a.C.
Veure Iphigénie en Tauride (Gluck) і Ifigenia entre els taures
Iphigénie en Aulide (Gluck)
Iphigénie en Aulide és una òpera en tres actes de Christoph Willibald Gluck, amb llibret de Marie-François-Louis Gand-Leblanc du Roullet, basat en Iphigénie en Aulide de Jean Racine.
Veure Iphigénie en Tauride (Gluck) і Iphigénie en Aulide (Gluck)
Llibret
El llibret és el text utilitzat en una obra musical de caràcter teatral com ara l'òpera, l'opereta, la sarsuela, l'oratori o el musical.
Veure Iphigénie en Tauride (Gluck) і Llibret
Llista d'òperes més importants
Un teatre d'òpera El renaixement de la presència de l'òpera en el món de la música, sovint gràcies a les gravacions, ha suposat un considerable increment del repertori.
Veure Iphigénie en Tauride (Gluck) і Llista d'òperes més importants
Maria Antonieta d'Àustria
'''Maria Antonieta''' 1778, retrat d'Élisabeth Vigée-Lebrun Maria Antonieta d'Àustria (Viena, 2 de novembre de 1755 - París, 16 d'octubre de 1793) fou reina de França i l'esposa de Lluís XVI de França.
Veure Iphigénie en Tauride (Gluck) і Maria Antonieta d'Àustria
Micenes
Micenes, Mycenae o Mycene (Μυκῆναι; Μυκήνη), fou una antiga ciutat de Grècia, la mítica residència del rei Agamèmnon, al centre del Peloponès, al nord-est de la plana d'Argos.
Veure Iphigénie en Tauride (Gluck) і Micenes
Niccolò Piccinni
Niccolò Piccinni (Bari, 16 de gener de 1728 - Passy-lès-Paris, 7 de maig de 1800) va ser un compositor clàssic italià, membre de l'escola napolitana, principalment en el camp de l'opera buffa.
Veure Iphigénie en Tauride (Gluck) і Niccolò Piccinni
Orestes (mitologia)
''Orestes perseguit per les Erínies'' de William-Adolphe Bouguereau. Orestes (en grec antic Ὀρέστης), va ser, segons la mitologia grega, un heroi, fill d'Agamèmnon i de Clitemnestra.
Veure Iphigénie en Tauride (Gluck) і Orestes (mitologia)
Pílades
A la mitologia grega, Pílades (en grec antic Πυλάδης), va ser un heroi grec, fill d'Estrofi, rei de la Fòcida, i d'Anaxíbia, la germana d'Agamèmnon.
Veure Iphigénie en Tauride (Gluck) і Pílades
Soprano
Una soprano (o tiple) és la cantant femenina clàssica i té el rang vocal més alt de tots els tipus de veu.
Veure Iphigénie en Tauride (Gluck) і Soprano
Tàurica
Expansió territorial del regne del Bòsfor Tàurica o Quersonès Tàuric (Chersonesus Taurica; Taurica), de vegades modernament Tàurida, és el nom que donaven els antics a la península de Crimea.
Veure Iphigénie en Tauride (Gluck) і Tàurica
Tenor
En música, tenor és el nom donat al tipus més agut de veu d'home, que sol comprendre aproximadament del do3 al do5.
Veure Iphigénie en Tauride (Gluck) і Tenor
Toant
* Toant (fill de Dionís), segons la mitologia grega era fill de Dionís (o de Teseu, segons altres versions) i d'Ariadna.
Veure Iphigénie en Tauride (Gluck) і Toant
Tragédie lyrique
dreta La tragèdia lírica (en francès tragédie lyrique o tragédie en musique) és el tipus d'òpera francesa més important en el període que abasta des de Jean-Baptiste Lully fins a Rameau (1683-1764).
Veure Iphigénie en Tauride (Gluck) і Tragédie lyrique
Troia
Troia (en luvi Taruisa/*Tarhuisa pel nom del déu hitita Taru/Tahui; en grec Τροία o Τροίας; també anomenada Ílion, en grec Ίλιον o Ίλιος; Ílium, en llatí Īlium, i Wilusa en hitita) és una ciutat tant històrica com llegendària, on es va desenvolupar la Guerra de Troia, descrita a la Ilíada, un poema èpic de l'antiga Grècia.
Veure Iphigénie en Tauride (Gluck) і Troia
Viena
Viena (en alemany Wien) és la capital d'Àustria, alhora que un dels seus nou estats federats (Bundesland Wien, Land Wien).
Veure Iphigénie en Tauride (Gluck) і Viena
15 d'abril
El 15 d'abril és el cent cinquè dia de l'any del calendari gregorià i el cent sisè en els anys de traspàs.
Veure Iphigénie en Tauride (Gluck) і 15 d'abril
1757
;Països Catalans;Resta del món.
Veure Iphigénie en Tauride (Gluck) і 1757
1779
;Països catalans.
Veure Iphigénie en Tauride (Gluck) і 1779
1787
Llinda de la Torre de la Corriu - IB-603.
Veure Iphigénie en Tauride (Gluck) і 1787
18 de maig
El 18 de maig és el cent trenta-vuitè dia de l'any del calendari gregorià i el cent trenta-novè en els anys de traspàs.
Veure Iphigénie en Tauride (Gluck) і 18 de maig
1900
;Països Catalans.
Veure Iphigénie en Tauride (Gluck) і 1900
També conegut com Iphigenie en Tauride.