Accés més ràpid que el navegador!
26 les relacions: Andorra, Ayerbe, Barbastre, Bearn, Camarasa, Castellví de Rosanes, Catalunya, Conca de Tremp, Francesc de Santcliment, Hug Roger II de Pallars Sobirà, Joan el Caçador, Joana d'Aragó i d'Armanyac, Maria de Luna, Martí l'Humà, Martorell, Mateu I de Foix, Montsó, Navarra, Noguera Pallaresa, Pere II d'Urgell, Segre, Vall d'Aran, 1396, 1398, 1400, 29 de juliol.
Andorra
Situació d'Andorra respecte als Països Catalans Andorra, oficialment Principat d'Andorra, és un microestat independent de l'Europa sud-occidental situat als Pirineus entre Catalunya i França.
Nou!!: Invasió de Mateu I de Foix і Andorra · Veure més »
Ayerbe
Ayerbe és un municipi aragonès a la província d'Osca i enquadrat a la comarca de la Foia d'Osca.
Nou!!: Invasió de Mateu I de Foix і Ayerbe · Veure més »
Barbastre
Barbastre (en aragonès Balbastro i en castellà Barbastro) és un municipi aragonès de la província d'Osca.
Nou!!: Invasió de Mateu I de Foix і Barbastre · Veure més »
Bearn
Bearn (en occità: Bearn/Biarn) és una regió i província històrica de França, a Gascunya.
Nou!!: Invasió de Mateu I de Foix і Bearn · Veure més »
Camarasa
Camarasa és una vila i municipi de Catalunya situat a la comarca de la Noguera.
Nou!!: Invasió de Mateu I de Foix і Camarasa · Veure més »
Castellví de Rosanes
Castellví de Rosanes és un municipi de la comarca del Baix Llobregat i de la comarca natural del Montserratí.
Nou!!: Invasió de Mateu I de Foix і Castellví de Rosanes · Veure més »
Catalunya
Situació de Catalunya respecte als Països Catalans Catalunya és un país europeu situat a la Mediterrània occidental, constituït com a comunitat autònoma d'Espanya.
Nou!!: Invasió de Mateu I de Foix і Catalunya · Veure més »
Conca de Tremp
Talarn (en primer terme) i Tremp (al fons) La conca de Tremp és una de les tres conques que formen el Pallars Jussà, a més de la vall Fosca.
Nou!!: Invasió de Mateu I de Foix і Conca de Tremp · Veure més »
Francesc de Santcliment
* Francesc de Santcliment (ambaixador) (segle XIV - 1344), senyor d'Alcarràs, cavaller i ambaixador català.
Nou!!: Invasió de Mateu I de Foix і Francesc de Santcliment · Veure més »
Hug Roger II de Pallars Sobirà
Hug Roger II de Pallars-Mataplana i Cruïlles (1350 - 1416) fou comte de Pallars Sobirà i senyor d'Urtx (1369 - 1416).
Nou!!: Invasió de Mateu I de Foix і Hug Roger II de Pallars Sobirà · Veure més »
Joan el Caçador
Joan el Caçador, el Descurat o l'Amador de la Gentilesa, anomenat també Joan I d'Aragó (Perpinyà, Principat de Catalunya, 27 de desembre del 1350 - Foixà, Principat de Catalunya, 19 de maig del 1396; en aragonès Juan i en llatí Johannes), fou sobirà de la Corona d'Aragó amb els títols principals de rei d'Aragó, de Mallorca, de València i de Sardenya i Còrsega, i comte de Barcelona, de Rosselló i de Cerdanya (1387-1396); i duc de Girona (1351-1397).
Nou!!: Invasió de Mateu I de Foix і Joan el Caçador · Veure més »
Joana d'Aragó i d'Armanyac
Joana d'Aragó i d'Armanyac (1375 - 1407) fou princesa d'Aragó i comtessa consort de Foix.
Nou!!: Invasió de Mateu I de Foix і Joana d'Aragó i d'Armanyac · Veure més »
Maria de Luna
Escut de Maria de Luna al monestir de Poblet Maria de Luna (?, 1357 - Vila-real, Plana Baixa, 28 de desembre de 1406) fou reina consort de la Corona d'Aragó (1396-1406), comtessa d'Empúries, comtessa de Luna i senyora de Sogorb (1402-1406).
Nou!!: Invasió de Mateu I de Foix і Maria de Luna · Veure més »
Martí l'Humà
84-393-3575-X Martí l'Humà o l'Eclesiàstic, anomenat també Martí I d'Aragó i Martí I de Catalunya-Aragó (Perpinyà, 29 de juliol de 1356 - Barcelona, 31 de maig de 1410), fou sobirà dels territoris de la Corona d’Aragó amb els títols principals de rei d'Aragó, de Mallorca, de València i de Sardenya i Còrsega, i comte de Barcelona, de Rosselló i de Cerdanya (1396-1410), als quals n'afegiria altres posteriorment com el comtat d'Empúries (1402, 1407-1410) i, a la mort del seu fill Martí el Jove, també el regne de Sicília (1409-1410).
Nou!!: Invasió de Mateu I de Foix і Martí l'Humà · Veure més »
Martorell
Martorell és una vila i municipi de la comarca del Baix Llobregat, considerada tradicionalment capital de facto de la subcomarca del Baix Llobregat Nord i proposada com a futura capital de la nova comarca del Montserratí o Pla de Montserrat.
Nou!!: Invasió de Mateu I de Foix і Martorell · Veure més »
Mateu I de Foix
Armes de Mateu I de Foix Mateu I de Foix (? - 1398) fou vescomte de Castellbò i baró de Castellví de Rosanes i Montcada (1381-1398); comte de Foix, vescomte de Bearn i de Marsan (1391-1398); i senyor d'Andorra, Donasà (Donauzan) i Nebosan.
Nou!!: Invasió de Mateu I de Foix і Mateu I de Foix · Veure més »
Montsó
Montsó (en aragonès, castellà i oficialment, Monzón) és la segona ciutat de la província d'Osca, amb una població de 17 115 habitants.
Nou!!: Invasió de Mateu I de Foix і Montsó · Veure més »
Navarra
Navarra és una autonomia d'Espanya amb la denominació de comunitat foral, i per tant, hom la coneix també com a Comunitat Foral de Navarra (en basc: Nafarroako Foru Komunitatea, i en castellà: Comunidad Foral de Navarra).
Nou!!: Invasió de Mateu I de Foix і Navarra · Veure més »
Noguera Pallaresa
La Noguera Pallaresa (en aranès arriu Noguèra Palharesa) és un riu pirinenc d'orientació nord-sud, afluent del Segre per la dreta.
Nou!!: Invasió de Mateu I de Foix і Noguera Pallaresa · Veure més »
Pere II d'Urgell
Escut d'Armes de Pere II d'Urgell segons l'Armorial de Gelre: partit del Senyal Reial, d'or i dos pals de gules, i el segon d'armes d'Urgell, escacat d'or i sable Pere II d'Aragó-Urgell i de Comenge, anomenat simplement Pere II d'Urgell (?, 1340 — Balaguer, 1408) fou comte d'Urgell, vescomte d'Àger, baró d'Entença i d'Antilló (1347-1408).
Nou!!: Invasió de Mateu I de Foix і Pere II d'Urgell · Veure més »
Segre
En groc, la Conca del Segre (Catalunya, Andorra i Aragó). Gràfic de règim fluvial del Segre, segons l'Estació d'aforament de la Seu d'Urgell El Segre (en llatí Sĭcŏris flumen) és un riu de Catalunya, afluent de l'Ebre per l'esquerra.
Nou!!: Invasió de Mateu I de Foix і Segre · Veure més »
Vall d'Aran
Municipis de la Vall d'Aran Els sis terçons, que aquí es representen superposats als límits municipals, formen la divisió territorial tradicional de la vall i són també les circumscripcions electorals del Consell General. La Vall d'Aran o Aran, de vegades anomenada pel seu topònim oficial Val d'Aran (en aranès, que amb l'article seria era Val d'Aran; en altres modalitats de l'occità es diu Vath d'Aran o Vau d'Aran), en aranès, és una vall pirinenca i una comarca (parçan) situada al sud-est de la regió històrica i cultural de Gascunya, a la també regió històrica, encara més gran, d'Occitània.
Nou!!: Invasió de Mateu I de Foix і Vall d'Aran · Veure més »
1396
Sense descripció.
Nou!!: Invasió de Mateu I de Foix і 1396 · Veure més »
1398
Sense descripció.
Nou!!: Invasió de Mateu I de Foix і 1398 · Veure més »
1400
; Països Catalans.
Nou!!: Invasió de Mateu I de Foix і 1400 · Veure més »
29 de juliol
El 29 de juliol és el dos-cents desè dia de l'any del calendari gregorià i el dos-cents onzè en els anys de traspàs.
Nou!!: Invasió de Mateu I de Foix і 29 de juliol · Veure més »
