Logo
Uniopèdia
Comunicació
Disponible a Google Play
Nou! Descarregar Uniopèdia al dispositiu Android™!
Instal·la
Accés més ràpid que el navegador!
 

Intifada

Índex Intifada

Intifada (de l'àrab انتفاضة: "exaltació; aixecament") és el nom popular dels tres alçaments populars dels palestins de Cisjordània i la Franja de Gaza contra el règim d'Israel.

19 les relacions: Acords d'Oslo, Ariel Xaron, Autoritat Nacional Palestina, Cisjordània, Conflicte arabo-israelià, Donald Trump, Estats Units d'Amèrica, Franja de Gaza, Hamàs, Israel, Jerusalem, Mont del Temple, Primera intifada, Under Siege (videojoc), 1987, 1993, 2017, 6 de desembre, 7 de desembre.

Acords d'Oslo

Isaac Rabin, Bill Clinton i Iàsser Arafat durant la signatura dels Acords de Oslo, 13 de setembre de 1993. Video dels acords d'Oslo de l'Agència de Notícies Israelianes Els Acords d'Oslo són el resultat d'un procés de negociacions secretes (en paral·lel amb altres de públiques que seguiren a la Conferència de Madrid de 1991) entre negociadors israelians i palestins a Oslo, Noruega, per posar els fonaments d'una resolució del conflicte israelià-palestí.

Nou!!: Intifada і Acords d'Oslo · Veure més »

Ariel Xaron

Ariel Xaron (אריאל שרון; AFI / aʁiˈ(ʔ)el ʃaˈʁon/, (Kefar Malal, Jaffa, Palestina, 26 de febrer de 1928 - Tel Aviv, Israel, 11 de gener de 2014) fou un militar i polític israelià, Primer Ministre d'Israel entre el març de 2001 i l'abril de 2006, quan fou rellevat del seu càrrec per un atac de feridura que patí el 4 de gener de 2006. L'abril de 2006 les seves competències van ser assumides per Ehud Olmert. Va morir després de vuit anys d'estar en estat vegetatiu a causa d'un accident vascular cerebral.

Nou!!: Intifada і Ariel Xaron · Veure més »

Autoritat Nacional Palestina

Bandera de l'Autoritat Nacional Palestina Mapa dels territoris palestins. L'Autoritat Palestina de Cisjordània i la Franja de Gaza o simplement Autoritat Nacional Palestina és una organització administrativa interina que governa nominalment una secció de la Cisjordània i la Franja de Gaza.

Nou!!: Intifada і Autoritat Nacional Palestina · Veure més »

Cisjordània

Mapa de Cisjordània Cisjordània o Judea i Samaria és el territori de l'Orient Mitjà, localitzat a la vora occidental del riu Jordà, delimitat a l'est pel Jordà i la Mar Morta, i a l'oest per la línia verda, la línia d'alto el foc que separa el territori palestí de l'estat d'Israel.

Nou!!: Intifada і Cisjordània · Veure més »

Conflicte arabo-israelià

El conflicte araboisraelià és aquell entre l'estat d'Israel i els seus veïns àrabs, en particular els palestins.

Nou!!: Intifada і Conflicte arabo-israelià · Veure més »

Donald Trump

és un polític i empresari estatunidenc, que va exercir com a 45è president dels Estats Units entre el 2017 i el 2021.

Nou!!: Intifada і Donald Trump · Veure més »

Estats Units d'Amèrica

Els Estats Units d'Amèrica (anglès: United States of America) són una república federal i constitucional integrada per 50 estats i un districte federal.

Nou!!: Intifada і Estats Units d'Amèrica · Veure més »

Franja de Gaza

Mapa de la Franja de Gaza La Franja de Gaza (en) és un territori que pertany a la nació de Palestina, i que es troba al sud-oest de l'Estat d'Israel.

Nou!!: Intifada і Franja de Gaza · Veure més »

Hamàs

El Moviment de Resistència Islàmic més conegut per l'acrònim Hamàs és una organització palestina d'ideologia islamista sunnita i nacionalista, que va néixer amb l'objectiu d'establir un estat islàmic a la regió històrica de Palestina, que comprendria els actuals Israel, Cisjordània i la Franja de Gaza, amb capital a Jerusalem.

Nou!!: Intifada і Hamàs · Veure més »

Israel

Israel, oficialment l'Estat d'Israel (en hebreu:; en àrab), és un estat reconegut per l'àmplia majoria d'estats amb representació a l'ONU —no obstant això, no és reconegut per 32 estats—, ubicat a l'Orient Mitjà, en la regió oriental de la mar Mediterrània.

Nou!!: Intifada і Israel · Veure més »

Jerusalem

Jerusalem (lit. ‘Jerusalem la Santa’, o, senzillament,;;, o — és la capital d'Israel per als jueus i de Palestina per als àrabs. Situada en un altiplà en les muntanyes de Judea entre la Mediterrània i la Mar Morta, és una de les ciutats més antigues del món. Es considera sagrada per les tres grans religions abrahàmiques: judaisme, cristianisme i islam. Israelians i palestins reclamen Jerusalem com la seva capital tal com ho ha va ser històricament, ja que Israel manté les seves institucions governamentals primàries allà de forma il·legal segons la llei internacional. Palestina reclama la capitalitat d'acord amb la resolució 242 del consell de seguretat de l'ONU i la declaració d'independència de Palestina de l'any 1988 l'OAP l'inclou efectivament com a capital. Avui en dia, l'estatus de Jerusalem segueix sent un dels temes centrals en el conflicte palestí-israelià. Durant la guerra araboisraeliana de 1948 o Guerra d'Independència, Jerusalem Oest va ser una de les zones capturades i posteriorment annexat per Israel, mentre que Jerusalem oriental, inclosa la Ciutat Vella, va ser capturat i posteriorment annexada per Jordània. Israel va capturar Jerusalem oriental de Jordània durant la Guerra dels Sis Dies de 1967 que posteriorment es va annexar a Jerusalem Oest, juntament amb el territori circumdant addicional. Una de les lleis fonamentals d'Israel, la Llei de 1980 de Jerusalem, es refereix a Jerusalem com a capital indivisible del país, vulnerant les resolucions de l'ONU que no reconeixen aquesta annexió del territori ocupat. Totes les branques del govern israelià es troben a Jerusalem, inclosa la Knesset (parlament israelià), les residències del primer ministre i el president, i el Tribunal Suprem. Mentre que la comunitat internacional va rebutjar l'annexió i tracta a Jerusalem Est com a "territori palestí ocupat per Israel", Israel té més dret a la sobirania sobre Jerusalem Oest. La comunitat internacional no reconeix Jerusalem com a capital d'Israel, i els amfitrions de la ciutat no hi ha ambaixades estrangeres. Jerusalem és també la llar d'algunes institucions israelianes no governamentals d'importància nacional, com ara la Universitat Hebrea i el Museu d'Israel, amb el seu Santuari del Llibre. El 2011, Jerusalem tenia un total de 801.000 habitants: 497.000 jueus (62% del total), 281.000 musulmans (35%), 14.000 cristians (2%) i 9.000 persones sense adscripció religiosa (1%). La ciutat antiga de Jerusalem i les seves muralles van ser declarades l'any 1981 patrimoni de la Humanitat per la UNESCO.

Nou!!: Intifada і Jerusalem · Veure més »

Mont del Temple

El mont del Temple o Esplanada de les Mesquites és un lloc sagrat situat a la Ciutat Vella de Jerusalem, en territoris disputats per Israel i l'Autoritat Nacional Palestina.

Nou!!: Intifada і Mont del Temple · Veure més »

Primera intifada

La primera intifada és el nom donat a la revolta palestina que va esclatar a la fi de 1987 en Cisjordània i en la Franja de Gaza.

Nou!!: Intifada і Primera intifada · Veure més »

Under Siege (videojoc)

Under Siege (Taht-al-hissar تحت الحصار) és una seqüela del videojoc Under Ash dissenyat per Radwan Kasmiya.

Nou!!: Intifada і Under Siege (videojoc) · Veure més »

1987

1987 (MCMLXXXVII) fon un any començat en dijous.

Nou!!: Intifada і 1987 · Veure més »

1993

1993 (MCMXCIII) fon un any normal del calendari gregorià començat en divendres, corresponent (en part) a l'any 150 del calendari Bahá'í i al 1400 en el Calendari bengalí.

Nou!!: Intifada і 1993 · Veure més »

2017

El 2017 fou un any normal començat en diumenge.

Nou!!: Intifada і 2017 · Veure més »

6 de desembre

El 6 de desembre és el tres-cents quarantè dia de l'any del calendari gregorià i el tres-cents quaranta-unè en els anys de traspàs.

Nou!!: Intifada і 6 de desembre · Veure més »

7 de desembre

El 7 de desembre és el tres-cents quaranta-unè dia de l'any del calendari gregorià i el dos-cents quaranta-dosè en els anys de traspàs.

Nou!!: Intifada і 7 de desembre · Veure més »

SortintEntrant
Hey! Estem a Facebook ara! »