Taula de continguts
74 les relacions: Ajuntament de València, Andreu Robles, Arxidiòcesi de València, Cardenal, Carles III d'Espanya, Carrer de Xàtiva, Cúpula, Col·legi de Sant Pius V, Companyia de Jesús, Corinti, Desamortitzacions espanyoles, Església de les Escoles Pies de València, Església de Sant Agustí (València), Església de Sant Joan de la Creu (València), Estanislau Kostka, Expulsió dels jesuïtes, Francesc de Borja, Francesc Xavier, Guerra Civil espanyola, Ignasi de Loiola, Joan Jeroni Doménech, Joan Nepomucè, Juli III, La Nau (Universitat de València), Llorenç Martínez, Lluís Gonzaga, Miquel Joan Porta, Museu de Belles Arts de València, Orde de Sant Agustí, Ordre toscà, Palau Reial d'El Pardo, Papa Climent V, Petxina (arquitectura), Predel·la, Refugi antiaeri, Reial Col·legi Seminari de Corpus Christi, Rococó, Roma, Sagristia, Tomàs Vicent Tosca i Mascó, Tomás de Villanueva, Universitat de València, València, Vicent Boix i Ricarte, Vicent López i Portaña, 1544, 1552, 1559, 1570, 1694, ... Ampliar l'índex (24 més) »
Ajuntament de València
L'Ajuntament de València és la institució que s'encarrega de governar la ciutat i el municipi de València.
Veure Institut Lluís Vives de València і Ajuntament de València
Andreu Robles
Andreu Robles (Carcaixent, 1684 – València 1764) va ser un arquitecte que s'emmarcà dins de l'estil barroc i que va treballar a la ciutat de València i rodalia.
Veure Institut Lluís Vives de València і Andreu Robles
Arxidiòcesi de València
LArxidiòcesi de València es correspon amb la província de València i 63 municipis del nord de la província d'Alacant: (la Marina Alta, el Comtat i part de l'Alcoià).
Veure Institut Lluís Vives de València і Arxidiòcesi de València
Cardenal
Roba d'un cardenal Un cardenal és un clergue que ocupa el segon rang jeràrquic dins l'organigrama de l'Església Catòlica, immediatament després del papa, que és qui el nomena en unes cerimònies públiques anomenades "consistoris ordinaris".
Veure Institut Lluís Vives de València і Cardenal
Carles III d'Espanya
Carles III d'Espanya, VII de Nàpols, V de Sicília i I de Parma, també com Carles III de Castella, i amb els sobrenoms del Político i el Mejor Alcalde de Madrid (Madrid, Regne d'Espanya, 1716 - ibíd., 1788), fou duc de Parma (1731-1735), rei de Nàpols i de Sicília (1735-1759) i monarca d'Espanya (1759-1788).
Veure Institut Lluís Vives de València і Carles III d'Espanya
Carrer de Xàtiva
Carrer de Xàtiva, 1957 El carrer de Xàtiva és una via urbana del centre de València.
Veure Institut Lluís Vives de València і Carrer de Xàtiva
Cúpula
Cúpula central de la basílica de Sant Pere del Vaticà, dissenyada per Miquel Àngel. Té 42,5 metres de diàmetre i 132 metres d'alçària Una cúpula és un element estructural de l'arquitectura que s'assembla a la meitat del buit d'una esfera; és una volta la geometria de la qual és una semiesfera per l'interior.
Veure Institut Lluís Vives de València і Cúpula
Col·legi de Sant Pius V
El Col·legi de Sant Pius V és un edifici de la ciutat de València, construït a finals del i la primera meitat del en un estil barroc, dissenyat per l'arquitecte Joan Pérez Castiel però acabat pel seu nebot Josep Mínguez.
Veure Institut Lluís Vives de València і Col·legi de Sant Pius V
Companyia de Jesús
La Companyia de Jesús (en llatí: Societas Jesu S.J.) és un orde religiós catòlic de clergues regulars fundat el 1540 per Ignasi de Loiola, qui després va ser canonitzat com Sant Ignasi de Loiola.
Veure Institut Lluís Vives de València і Companyia de Jesús
Corinti
Il·lustració d'un capitell corinti. L'ordre corinti és un dels tres ordres clàssics de l'arquitectura grega (els altres dos són el dòric i el jònic).
Veure Institut Lluís Vives de València і Corinti
Desamortitzacions espanyoles
vescomte d'Àger, fou venut arran de la desamortització espanyola i es troba actualment al museu ''The Cloisters'', Nova York La desamortització va ser un llarg procés historicoeconòmic que va començar a l'estat espanyol el 1798 per Manuel Godoy i tancat ja molt entrat el el 16 de desembre del 1924.
Veure Institut Lluís Vives de València і Desamortitzacions espanyoles
Església de les Escoles Pies de València
L'edifici de les Escoles Pies és al carrer dels Carnissers 6, del barri de Velluters de la ciutat de València, l'Horta, País Valencià.
Veure Institut Lluís Vives de València і Església de les Escoles Pies de València
Església de Sant Agustí (València)
L'església de Sant Agustí i Santa Caterina era l'antic temple del convent dels agustins a la ciutat de València, del qual només en resta aquesta.
Veure Institut Lluís Vives de València і Església de Sant Agustí (València)
Església de Sant Joan de la Creu (València)
L'església de Sant Joan de la Creu (antigament de Sant Andreu) fou fundada després de la conquesta cristiana de la ciutat, i es construí sobre el solar d'una mesquita.
Veure Institut Lluís Vives de València і Església de Sant Joan de la Creu (València)
Estanislau Kostka
Estanislau Kostka o Stanisław Kostka (Rostkowo, Polònia, 28 d'octubre de 1550 - Roma, 14 d'agost de 1568) va ser un novici jesuïta polonès, proclamat sant per Benet XIII el 1726.
Veure Institut Lluís Vives de València і Estanislau Kostka
Expulsió dels jesuïtes
Carles III cap a 1760 L'expulsió dels jesuïtes d'Espanya del 1767 va ser ordenada pel rei Carles III sota l'acusació d'haver estat els instigadors dels motins populars de l'any anterior, coneguts amb el nom de Motí de Squillace.
Veure Institut Lluís Vives de València і Expulsió dels jesuïtes
Francesc de Borja
Francesc de Borja i d'Aragó (Gandia, 1510 - Roma, 1572) fou duc de Gandia (1542-1543), baró i primer marquès de Llombai, lloctinent de Catalunya (1539-1543).
Veure Institut Lluís Vives de València і Francesc de Borja
Francesc Xavier
Francisco de Jaso y Azpilicueta, més conegut com a Francesc Xavier, Francesc de Javier o Francés de Jaso (7 d'abril de 1506 – 3 de desembre de 1552) fou un religiós i missioner navarrès de la Companyia de Jesús nascut al Castell de Xavier que feia frontera amb Aragó, situat al costat de l'actual poble de Xabier i va morir a l'illa de Shangchuan (Xina).
Veure Institut Lluís Vives de València і Francesc Xavier
Guerra Civil espanyola
La Guerra Civil espanyolaEl conflicte que es va desenvolupar a Espanya també ha estat anomenada Guerra d'Espanya, i segons els bàndols bel·ligerants per als uns va ser el Alzamiento Nacional i per als altres la Rebel·lió Feixista.
Veure Institut Lluís Vives de València і Guerra Civil espanyola
Ignasi de Loiola
Ignasi de Loiola (nascut Iñigo López de Oñaz y Loyola; basc: Ignazio Loiolakoa; castellà: Ignacio de Loyola; llatí: Ignatius de Loyola; c. 23 d'octubre de 1491 - 31 de juliol de 1556), venerat com Sant Ignasi de Loiola, va ser un sacerdot i teòleg catòlic basc que, juntament amb Pierre Favre i Francesc Xavier, van fundar l'orde religiós anomenat la Companyia de Jesús (Jesuïtes) i es va convertir en el seu primer superior general a París el 1541.
Veure Institut Lluís Vives de València і Ignasi de Loiola
Joan Jeroni Doménech
Joan Jeroni Doménech (València, 1516 - València, 20 d'octubre de 1592) fou un jesuïta valencià, fundador del Col·legi de Sant Pau i de diversos altres col·legis jesuítics.
Veure Institut Lluís Vives de València і Joan Jeroni Doménech
Joan Nepomucè
Joan Nepomucè o Joan de Nepomuk (Pomuk, abans de 1349-Praga, 16 de maig de 1393) va ser un prevere de Bohèmia, canonge de la catedral de Praga i predicador a la cort del rei Venceslau, que el va fer matar llençant-lo al riu i ofegant-lo.
Veure Institut Lluís Vives de València і Joan Nepomucè
Juli III
Juli III (Roma, Estats Pontificis, 10 de setembre de 1487 - 23 de març de 1555) fou papa de Roma (1549-1555).
Veure Institut Lluís Vives de València і Juli III
La Nau (Universitat de València)
La Nau és l'antiga seu de la Universitat de València.
Veure Institut Lluís Vives de València і La Nau (Universitat de València)
Llorenç Martínez
Llorenç o Lorenzo Martínez (mort el 1793) fou un arquitecte valencià del, molt relacionat amb Antoni Gilabert Fornés, amb qui va col·laborar, però sempre en un segon pla.
Veure Institut Lluís Vives de València і Llorenç Martínez
Lluís Gonzaga
Per a altres sants o persones venerades amb el nom Lluís vegeu: Sant Lluís (desambiguació) Lluís Gonçaga (Castiglione delle Stiviere, 9 de març de 1568 - Roma, 21 de juny de 1591) va ser un religiós jesuïta, venerat com a sant per l'Església Catòlica.
Veure Institut Lluís Vives de València і Lluís Gonzaga
Miquel Joan Porta
''Èxtasi de Sant Francesc'' (1571), oli sobre taula (92,5 x 72,5 cm.), Museu de Belles Arts de València. Miquel Joan Porta (c. 1544-c. 1616), fou un pintor manierista català, nascut a Àger i actiu a València.
Veure Institut Lluís Vives de València і Miquel Joan Porta
Museu de Belles Arts de València
El Museu de Belles Arts de València o Museu de Sant Pius V és la pinacoteca més important de la ciutat de València i del País Valencià, i una de les primeres d'Espanya.
Veure Institut Lluís Vives de València і Museu de Belles Arts de València
Orde de Sant Agustí
LOrde de Sant Agustí (en llatí Ordo Sancti Augustini) és un orde religiós mendicant de l'Església Catòlica fundada pel papa Innocenci IV el (1244), per la necessitat d'unificar una sèrie de comunitats de monjos a la Toscana (Itàlia) que seguien les directrius conegudes com la Regla de Sant Agustí, que és un extracte de les cartes i sermons de sant Agustí d'Hipona (mort el 430).
Veure Institut Lluís Vives de València і Orde de Sant Agustí
Ordre toscà
Vignola Lordre toscà no pertany al grup dels ordres arquitectònics grecs (dòric, jònic i corinti), sinó que és l'aportació etrusca als ordres clàssics.
Veure Institut Lluís Vives de València і Ordre toscà
Palau Reial d'El Pardo
Façana principal del Palau Reial d'El Pardo. El Palau Reial d'El Pardo, a Madrid, és una de les residències de la Família Reial Espanyola, i va ser la residència oficial de Francisco Franco durant la seva dictadura.
Veure Institut Lluís Vives de València і Palau Reial d'El Pardo
Papa Climent V
Climent V (Vilandraut, 1264 - Avinyó, 20 d'abril de 1314) va ser Papa de l'Església Catòlica del 1305 al 1314.
Veure Institut Lluís Vives de València і Papa Climent V
Petxina (arquitectura)
Santa Sofia La petxina o copinya, en arquitectura, és cadascun dels elements constructius triangulars que resol l'encontre entre la base circular d'una cúpula i un espai inferior quadrat.
Veure Institut Lluís Vives de València і Petxina (arquitectura)
Predel·la
Pere Joan La predel·la (de l'italià predella) o bancal és la part inferior d'un retaule, que li fa de sòcol o basament.
Veure Institut Lluís Vives de València і Predel·la
Refugi antiaeri
Refugi antiaeri de Tateyama, Nagasaki, Japó Interior del Refugi 307 de Barcelona, construït durant la Guerra Civil Espanyola Un refugi antiaeri és una estructura de protecció per a la població civil i el personal militar contra possibles atacs enemics (bombardeigs) des de l'aire.
Veure Institut Lluís Vives de València і Refugi antiaeri
Reial Col·legi Seminari de Corpus Christi
El Reial Col·legi Seminari de Corpus Christi, també conegut com a Col·legi del Patriarca, és un seminari fundat en 1583 per Joan de Ribera, arquebisbe i virrei de València i patriarca d'Antioquia, qui tres anys després posà la primera pedra.
Veure Institut Lluís Vives de València і Reial Col·legi Seminari de Corpus Christi
Rococó
Palau del Marqués de Dosaigües, a València, reformat a estil rococó en el segle XVIII El Rococó és un moviment artístic nascut a França, que es desenvolupa de forma progressiva entre els anys 1730-60.
Veure Institut Lluís Vives de València і Rococó
Roma
Roma és la capital i la ciutat més gran i més poblada d'Itàlia, de la regió del Laci i de la ciutat metropolitana homònima.
Veure Institut Lluís Vives de València і Roma
Sagristia
Sagristia Sagristia La sagristia (del llatí sacristia) és una sala o cambra annexa a les esglésies, generalment propera al presbiteri, utilitzada per custodiar els ornaments i els vasos sagrats (calzes, patenes…) de l'església.
Veure Institut Lluís Vives de València і Sagristia
Tomàs Vicent Tosca i Mascó
Tomàs Vicent Tosca i Mascó (València, 21 de desembre de 1651 - 17 d'abril de 1723) fou un erudit valencià, matemàtic, cartògraf i teòleg, a banda de fundador del moviment dels novatores.
Veure Institut Lluís Vives de València і Tomàs Vicent Tosca i Mascó
Tomás de Villanueva
Tomás García Martínez, més conegut com a Tomás de Villanueva (Fuenllana, Regne de Castella, 1488 - València, 8 de setembre de 1555), fou un predicador, escriptor ascètic i religiós agustí espanyol.
Veure Institut Lluís Vives de València і Tomás de Villanueva
Universitat de València
La Universitat de València va ser fundada l'any 1499 sota el nom dEstudi General i és, a més de la universitat més antiga del País Valencià, una de les més importants i amb més llarga tradició a l'Estat espanyol.
Veure Institut Lluís Vives de València і Universitat de València
València
València és una ciutat, capital del País Valencià i de la província homònima.
Veure Institut Lluís Vives de València і València
Vicent Boix i Ricarte
Vicent Boix i Ricarte (Xàtiva, 27 d'abril de 1813 — València, 7 de març de 1880) va ser un poeta, polític i historiador valencià.
Veure Institut Lluís Vives de València і Vicent Boix i Ricarte
Vicent López i Portaña
Vicent López i Portaña (* València, 19 de setembre de 1772 – † Madrid, 22 de juliol de 1850) va ser un pintor valencià del barroc tardà i el neoclassicisme, pintor de cambra de la monarquia borbònica, des de Carles IV fins a Isabel II.
Veure Institut Lluís Vives de València і Vicent López i Portaña
1544
El 1544 (MDXLIV) fou un any de traspàs començat en dimarts del calendari julià.
Veure Institut Lluís Vives de València і 1544
1552
El 1552 (MDLII) fou un any de traspàs iniciat en divendres pertanyent a l'edat moderna.
Veure Institut Lluís Vives de València і 1552
1559
;Països Catalans.
Veure Institut Lluís Vives de València і 1559
1570
;Països Catalans;Resta del món.
Veure Institut Lluís Vives de València і 1570
1694
Façana d'una casa del carrer de l'Església de la Pobla de Lillet.
Veure Institut Lluís Vives de València і 1694
1704
miniatura.
Veure Institut Lluís Vives de València і 1704
1708
;Països catalans.
Veure Institut Lluís Vives de València і 1708
1719
;Països Catalans.
Veure Institut Lluís Vives de València і 1719
1720
;Països Catalans:;Món.
Veure Institut Lluís Vives de València і 1720
1721
Mapa simplificat d'Europa al final de la Gran Guerra del Nord el 1721.
Veure Institut Lluís Vives de València і 1721
1722
Llinda de Cal Pauet de l'Espunyola.
Veure Institut Lluís Vives de València і 1722
1723
;Països catalans;Resta del món.
Veure Institut Lluís Vives de València і 1723
1725
;Països Catalans.
Veure Institut Lluís Vives de València і 1725
1730
;Països catalans.
Veure Institut Lluís Vives de València і 1730
1760
;Països Catalans.
Veure Institut Lluís Vives de València і 1760
1778
; Països Catalans; Resta del món.
Veure Institut Lluís Vives de València і 1778
1785
;Països Catalans.
Veure Institut Lluís Vives de València і 1785
1786
;Països Catalans;Resta del món.
Veure Institut Lluís Vives de València і 1786
1827
;Països Catalans.
Veure Institut Lluís Vives de València і 1827
1835
;Països Catalans.
Veure Institut Lluís Vives de València і 1835
1862
Reixa de la capella de Sant Cristòfor, BarcelonaPaïsos Catalans.
Veure Institut Lluís Vives de València і 1862
1869
;Països Catalans.
Veure Institut Lluís Vives de València і 1869
1870
Mapa dels Estats Pontificis a l'any 1870;Països Catalans.
Veure Institut Lluís Vives de València і 1870
1872
;Països Catalans.
Veure Institut Lluís Vives de València і 1872
1930
;Països Catalans.
Veure Institut Lluís Vives de València і 1930
1978
1978 (MCMLXXVIII) fou un any normal del calendari gregorià començat en diumenge, corresponent al 1900 en el calendari saka (Bali) i Shaka Samvat (Índia).
Veure Institut Lluís Vives de València і 1978
26 de març
El 26 de març és el vuitanta-cinquè dia de l'any del calendari gregorià i el vuitanta-sisè en els anys de traspàs.
Veure Institut Lluís Vives de València і 26 de març
28 d'abril
El 28 d'abril és el cent divuitè dia de l'any del calendari gregorià i el cent dinovè en els anys de traspàs.
Veure Institut Lluís Vives de València і 28 d'abril
9 de març
El 9 de març és el seixanta-vuitè dia de l'any del calendari gregorià i el seixanta-novè en els anys de traspàs.
Veure Institut Lluís Vives de València і 9 de març
També conegut com IES Lluís Vives, IES Lluís Vives de València, Institut d’Ensenyament Mitjà Lluís Vives de València.