Taula de continguts
21 les relacions: Agamèmnon, Andròmaca, Apol·lo, Ares, Astíanax, Atena, Àiax el Major, Baldric, Deífob, Diomedes (fill de Tideu), Estesícor, Guerra de Troia, Hècuba, Mitologia grega, Nèstor (mitologia), Paris de Troia, Pàtrocle, Peter Paul Rubens, Príam, Teucre (fill de Telamó), Troia.
Agamèmnon
La ''màscara d'Agamèmnon'' és una màscara funerària d'or descoberta a Micenes el 1876 per Heinrich Schliemann, que la va atribuir a aquest heroi. En realitat, és de cap al 1500 aC, uns segles abans de l'època en què se situa la guerra de Troia.
Veure Hèctor і Agamèmnon
Andròmaca
''Andròmaca en captivitat,'' de Frederic Leighton (''ca'' 1886). Segons la mitologia grega, Andròmaca (en grec antic Άνδρομάχη) era la filla d'Eeció i va ser esposa d'Hèctor de Troia.
Veure Hèctor і Andròmaca
Apol·lo
Apol·lo (Απόλλων, Apóllōn), de vegades Apol·ló, és el déu de la medicina, de la bellesa masculina, de la música i de la poesia en la mitologia grega i, posteriorment, en la mitologia romana; també va ser considerat déu del Sol, en substitució d'Hèlios.
Veure Hèctor і Apol·lo
Ares
En la mitologia grega, Ares (Ἄρης) és el déu de la guerra.
Veure Hèctor і Ares
Astíanax
Sébastien Bourdon - Odisseu descobreix Astíanax amagat a la tomba d'Hèctor D'acord amb la mitologia grega, Astíanax (en grec antic Άστυάναξ) va ser un príncep troià, fill d'Hèctor i d'Andròmaca.
Veure Hèctor і Astíanax
Atena
Atena o Atenea (grec antic: Ἀθηνᾶ, Athenà; Ἀθήνη, Athene; o Ἀθάνα, Athana), en algunes circumstàncies també anomenada amb epítets tals com Pal·les/Pal·las, és una deessa de l'antiga Grècia associada amb la saviesa, l'artesania (com ara el teixit i la ceràmica) i alhora també de la guerra.
Veure Hèctor і Atena
Àiax el Major
En la mitologia grega, Àiax (Aiax) o Aiant (Αἴᾱς), fill de Telamó, és un heroi grec rei de l'illa de Salamina que va participar en la Guerra de Troia capitanejant dotze naus.
Veure Hèctor і Àiax el Major
Baldric
'''Baldrics''' ben prominents en una il·lustració de Maurice Leloir per a una edició anglesa (1894) de ''Els tres mosqueters'' El baldric és una corretja o cingla que es duu en bandolera i té per funció sostenir l'espasa o el sabre, sigui directament o mitjançant beina, i com a opció alternativa al talabard.
Veure Hèctor і Baldric
Deífob
Història Antiga fins a Cèsar. Representació de la proesa de Deífob. Segons la mitologia grega, Deífob (en grec antic Δηΐφοβος) fou un heroi, fill de Príam i d'Hècuba i el germà preferit d'Hèctor.
Veure Hèctor і Deífob
Diomedes (fill de Tideu)
Estènel i Diomedes. Segons la mitologia grega, Diomedes (en grec antic Διομήδης Diomedes) va ser un rei d'Argos, fill de Tideu i Deípile, una de les filles d'Adrast, i marit d'Egialea.
Veure Hèctor і Diomedes (fill de Tideu)
Estesícor
Estesícor (en Stesichorus, que vol dir 'mestre del cor', per la seva habilitat en dirigir els cants corals) fou un cèlebre poeta de l'antiga Grècia nadiu de Metaure, a la Magna Grècia, que va viure entre el i el; fou, per tant, contemporani de Safo, Alceu, Pítac i del tirà Fàlaris d'Acragant, i va florir cap al 603 aC i fins a la seva mort, potser el 560 aC (o entre el 556 i el 552 aC) als 80 o 85 anys.
Veure Hèctor і Estesícor
Guerra de Troia
La Guerra de Troia és un episodi de la mitologia grega en què una confederació de pobles i reis aqueus (és a dir, grecs) assetjaren durant deu anys, i finalment capturaren, la ciutat de Troia, a l'Àsia Menor.
Veure Hèctor і Guerra de Troia
Hècuba
Hècuba amb Príam i Hèctor La reina Hècuba p. 64 o Hècabe (Hecuba o Hecabe era, segons una tradició de la mitologia grega, filla de Dimant de Frígia, o bé filla de Cisseu, un rei de Tràcia. La tradició de la Ilíada és la que la fa filla de Dimant.
Veure Hèctor і Hècuba
Mitologia grega
La mitologia grega (Ελληνική μυθολογία en grec; Mythologia Graeca en llatí) és un conjunt de mites i llegendes pertanyents a la religió de l'antiga Grècia que tracten dels seus déus i herois, la naturalesa del món, els orígens i significat dels seus cultes i les pràctiques rituals.
Veure Hèctor і Mitologia grega
Nèstor (mitologia)
Nèstor (en grec antic Νέστωρ) va ser, segons la mitologia grega, un rei de Pilos, a Messènia, fill de Neleu i de Cloris.
Veure Hèctor і Nèstor (mitologia)
Paris de Troia
Helena i Paris segons una visió neoclàssica de Jacques-Louis David Segons la mitologia grega, Paris (en grec antic Πάρις) també anomenat Alexandre (Ἀλέξανδρος, Aléxandros), va ser un príncep de la Tròade que provocà la guerra de Troia en segrestar (o conquistar, segons les versions) la princesa espartana Helena, esposa de Menelau.
Veure Hèctor і Paris de Troia
Pàtrocle
Aquil·les curant Patrocle, ceràmica grega Segons la mitologia grega, Pàtrocle (en Πάτροκλος Pátroklos, 'Glòria del pare') era fill de Meneci i l'amant (o, depenent de les versions, millor amic) de l'heroi Aquil·les.
Veure Hèctor і Pàtrocle
Peter Paul Rubens
Peter Paul Rubens Peter Paul Rubens (Siegen, Westfàlia, 28 de juny del 1577 – Anvers, 30 de maig del 1640), va ser un diplomàtic, i el pintor barroc més popular de l'escola flamenca.
Veure Hèctor і Peter Paul Rubens
Príam
Príam (grec Πρίαμος, Priamos) a la mitologia grega és el rei de Troia al temps de la guerra homònima.
Veure Hèctor і Príam
Teucre (fill de Telamó)
En la mitologia grega, Teucre (Τεύκρος) va ser un heroi grec fill de Telamó i de la seva segona esposa Hesíone (filla de Laomedont), i germanastre d'Àyax.
Veure Hèctor і Teucre (fill de Telamó)
Troia
Troia (en luvi Taruisa/*Tarhuisa pel nom del déu hitita Taru/Tahui; en grec Τροία o Τροίας; també anomenada Ílion, en grec Ίλιον o Ίλιος; Ílium, en llatí Īlium, i Wilusa en hitita) és una ciutat tant històrica com llegendària, on es va desenvolupar la Guerra de Troia, descrita a la Ilíada, un poema èpic de l'antiga Grècia.
Veure Hèctor і Troia