Taula de continguts
23 les relacions: Antropometria, Bipedisme, Cirurgia, Dinastia ptolemaica, Dit, Elsevier, Escultura, Falange (os), Galindó, Hipodermis, Ocells, Paul Gauguin, Peixos, Període hel·lenístic, Peu, Polze, Primats, Quiridi, Ripidistis, Rizodòntids, Taló, Tetràpodes, Vertebrats.
Antropometria
Il·lustració de la mesura d'un home (1932) Antropometria d'una dona (1986) L'antropometria (del grec antic ἄνθρωπος (ánthrōpos) 'humà' i μέτρον (métron) 'mesura') és la branca de l'antropologia que mesura les diferents parts del cos humà amb l'objectiu de determinar-ne les proporcions mútues, establint unes referències a partir de diversos punts fixos amb les quals estableix diversos índexs.
Veure Hàl·lux і Antropometria
Bipedisme
Un estruç és un ocell bípede. La invenció del bipedisme és el canvi bàsic que ha desencadenat tota la història humana.
Veure Hàl·lux і Bipedisme
Cirurgia
La cirurgia (del grec χειρουργιά - lit. "treball manual") és una pràctica terapèutica que implica manipulació i que pressuposa l'accés a l'interior de l'organisme a través de perforació o incisió a la pell.
Veure Hàl·lux і Cirurgia
Dinastia ptolemaica
Els ptolemeus, ptolomeus, dinastia làgida o dels làgides (/ˌtɒlɪˈmeɪ.ɪk/; grec antic: Πτολεμαῖοι, Ptolemaioi),governà Egipte entre el 323 aC i el 30 aC.
Veure Hàl·lux і Dinastia ptolemaica
Dit
Mà i dits Els dits són les extremitats articulades de les mans i els peus de l'ésser humà i d'alguns animals com els simis i altres vertebrats.
Veure Hàl·lux і Dit
Elsevier
Elsevier és una editorial neerlandesa que publica llibres científics i de medicina.
Veure Hàl·lux і Elsevier
Escultura
La ''Victòria de Samotràcia'', escultura de l'antiga Grècia Lescultura (del llatí sculptura) és una de les belles arts.
Veure Hàl·lux і Escultura
Falange (os)
Les falanges són els ossos situats a la punta de les extremitats i constitueixen les estructures òssies dels dits.
Veure Hàl·lux і Falange (os)
Galindó
Angles de valoració de l'hàl·lux. En blau l'angle de l'hal·lux valg. En vermell i verd els angles intermetatarsials. El galindó o hàl·lux valg (conegut en llatí com a hallux valgus) és una complexa deformitat que afecta el primer segment metatars-digital del peu, veient-se afectats per tant el primer metatarsià juntament amb els seus dos sesamoides, el primer primer dit i l'articulació que els uneix, la primera articulació metatarsofalàngica.
Veure Hàl·lux і Galindó
Hipodermis
Capes de la pell: epidermis, derma i teixit subcutani, mostrant un fol·licle pilós, una glàndula sudorípara i una glàndula sebàcia La hipodermis o hipoderma, també anomenat teixit subcutani, és la capa més profunda del sistema integumentari dels vertebrats, situada per sota de la derma.
Veure Hàl·lux і Hipodermis
Ocells
Els ocells o aus (Aves) són una classe de vertebrats bípedes de sang calenta que es caracteritzen per pondre ous de closca dura i per tenir plomes, un bec mancat de dents, un metabolisme ràpid, un cor de quatre cambres i un esquelet lleuger però robust.
Veure Hàl·lux і Ocells
Paul Gauguin
Eugène Henri Paul Gauguin (7 de juny, 1848 – 9 de maig, 1903) fou un pintor francès postimpressionista.
Veure Hàl·lux і Paul Gauguin
Peixos
Els peixos són animals craniats de vida aquàtica que tenen brànquies i manquen d'extremitats amb dits.
Veure Hàl·lux і Peixos
Període hel·lenístic
El període hel·lenístic o època hel·lenística (del al), llevat dels seus personatges importants com ara Alexandre Magne i Cleòpatra VII, es considera un període de transició, potser fins i tot de declivi o de decadència, entre l'esplendor del període clàssic de Grècia i el poder de l'Imperi Romà que li succeiria.
Veure Hàl·lux і Període hel·lenístic
Peu
Un peu és una estructura biològica i la part final de les extremitats inferior, emprada per a la locomoció que es troba en molts animals.
Veure Hàl·lux і Peu
Polze
En l'anatomia humana, el polze o dit gros és el primer dit d'una mà.
Veure Hàl·lux і Polze
Primats
Els primats (Primates) són un ordre de mamífers que comprèn els lèmurs, els ai-ais, els lorísids, els gàlags, els tarsers i els simis, amb els humans inclosos en aquesta última categoria.
Veure Hàl·lux і Primats
Quiridi
Un quiridi és una extremitat pentadàctila dels vertebrats, que pot presentar moltes modificacions segons la seva adaptació al medi.
Veure Hàl·lux і Quiridi
Ripidistis
potes podia sortir de l'aigua, precedint els primers amfibis tetràpodes com ara ''Acanthostega'', que tenia potes amb vuit dígits; i ''Ichthyostega'', amb potes desenvolupades que li permetien moure's per aiguamolls plens d'algues. Els sarcopterigis evolucionaren en els celacants, que encara viuen avui en dia.
Veure Hàl·lux і Ripidistis
Rizodòntids
Els rizodòntids (Rhizodontida) són un ordre extint de peixos sarcopterigis que van viure des de finals del Devonià mitjà (Givetià) fins a finals del Carbonífer; la primera espècie coneguda data de fa uns 377 milions d'anys i l'última de fa uns 310.
Veure Hàl·lux і Rizodòntids
Taló
El taló és la part posterior del peu, a l'extrem inferior de la cama sota del panxell.
Veure Hàl·lux і Taló
Tetràpodes
Els tetràpodes (terme derivat del grec que literalment significa 'quatre potes') són un clade de vertebrats sarcopterigis que inclou els animals de quatre potes i els seus avantpassats directes, el peixos d'aletes lobulades, essent la branca d'animals que van evolucionar per trepitjar la terra ferma.
Veure Hàl·lux і Tetràpodes
Vertebrats
Els vertebrats (Vertebrata) són un subembrancament de metazous celomats deuteròstoms cordats, de simetria bilateral, proveïts d'un teixit ossi que forma vèrtebres que protegeixen el sistema nerviós epineure, i dotats d'una dilatació cefàlica o encèfal protegida per una caixa cranial.
Veure Hàl·lux і Vertebrats
També conegut com Hallux.