Taula de continguts
33 les relacions: Al-Battaní, Al-Farghaní, Analema de Vitruvi (De Architectura IX), Angle, Arc diürn, Astrolabi, Astrologia, Cercle màxim, Clepsidra, Cronologia de la gnomònica, Dia, Divisibilitat, Edat mitjana, Equinocci, Estació de l'any, Geometria analítica, Gnòmon, Gnomònica, Grau d'un polinomi, Història de l'Imperi Romà d'Orient, Hores canòniques, Japó, Mètode empíric, Projecció azimutal estereogràfica, Projecció azimutal gnomònica, Rellotge de missa, Rellotge de sol, Rellotge horitzontal, Rellotge mecànic, Segle I, Solstici, Solstici d'hivern, Trisecció de l'angle.
Al-Battaní
Abu-Abd-Al·lah Muhàmmad ibn Jàbir ibn Sinan al-Battaní al-Harraní as-Sabí, conegut simplement com al-Battaní i pels escriptors medievals europeus com Albategni o Albatenius (Haran, actual Turquia, ≈858 - Samarra, 929), fou un matemàtic i un dels principals astròlegs-astrònoms àrabs.
Veure Hora temporània і Al-Battaní
Al-Farghaní
Abul-l-Abbàs Àhmad ibn Muhàmmad ibn Kathir al-Farghaní (Fergana, Sogdiana, actual Uzbekistan, 805 - 880), conegut com a al-Farghaní i de manera llatinitzada com a Alfraganus o Alfergani, va ser un dels astrònoms perses més cèlebres del.
Veure Hora temporània і Al-Farghaní
Analema de Vitruvi (De Architectura IX)
Manuscrit de Vitruvi; pergamí que data del 1390 L'Analema de Vitruvi de De Architectura-IX, és un mètode que apareix en el Libre IX de la seua obra «De architectura», coneguda avui com Els Deu Llibres d'Arquitectura,Vitruvius, Pollio (transl. Morris Hicky Morgan, 1960), The Ten Books on Architecture.
Veure Hora temporània і Analema de Vitruvi (De Architectura IX)
Angle
∠, el símbol Unicode per a l'angle és l''''U+2220''' En geometria, un angle és una figura geomètrica formada per dues semirectes d'origen comú (el vèrtex de l'angle).
Veure Hora temporània і Angle
Arc diürn
Arc diürn en diverses èpoques de l'any: el disc verd representa la Terra per a l'observador, el disc blau l'eclíptica i les circumferències verdes i vermella la trajectòria aparent del Sol per l'observador en diferents dies de l'any S'anomena arc diürn o «línia de declinació» a l'arc de la circumferència de l'esfera celeste que recorre el Sol sobre l'horitzó, des de l'alba fins a l'ocàs.
Veure Hora temporània і Arc diürn
Astrolabi
vora Lastrolabi planisfèric, usualment anomenat astrolabi, és un instrument astronòmic de mesura i càlcul analògic que reprodueix sobre un disc el moviment aparent de l'esfera celeste entorn de la Terra.
Veure Hora temporània і Astrolabi
Astrologia
L'home i l'astrologia Rellotge astrològic de Venècia Lastrologia (del grec: αστρολογία.
Veure Hora temporània і Astrologia
Cercle màxim
Un cercle màxim divideix l'esfera en dos hemisferis iguals. El cercle màxim, denominat també cercle major o gran cercle, és el cercle resultant d'una secció realitzada a una esfera mitjançant un pla que passi pel seu centre i la divideixi en dos hemisferis idèntics, la secció circular obtinguda té el mateix diàmetre que l'esfera.
Veure Hora temporània і Cercle màxim
Clepsidra
Dos rellotges d'aigua de l'àgora d'Atenes Esquema d'un rellotge d'aigua.(1)Aigua, (2)Escala graduada, (3) Orifici de sortida d'aigua, (4) Recipient de recollida. La clepsidra o clèpsidra, o de vegades simplement rellotge d'aigua, és un instrument per a mesurar el temps basat a fer passar una quantitat d'aigua d'un recipient a un altre a través d'un petit orifici.
Veure Hora temporània і Clepsidra
Cronologia de la gnomònica
Cronologia d'alguns esdeveniments importants dins la Gnomònica.
Veure Hora temporània і Cronologia de la gnomònica
Dia
asteca, de la Pedra del Sol. Un dia o jorn és el període que tarda el planeta Terra a girar 360° sobre el seu eix.
Veure Hora temporània і Dia
Divisibilitat
La Divisibilitat és la part de l'aritmètica que estudia les condicions que han de satisfer els nombres naturals per poder estar continguts en altres.
Veure Hora temporània і Divisibilitat
Edat mitjana
Berenguer de Palou i els magnats Bernat de Centelles i Gilabert de Cruïlles durant la conquesta de Mallorca (1229) (frescos del Palau Aguilar de Barcelona, MNAC) L'edat mitjana o edat medieval és el període de la història d'Europa que va des del fins al.
Veure Hora temporània і Edat mitjana
Equinocci
Lequinocci és cadascun dels dos moments de l'any en què el Sol, en el seu camí per l'eclíptica, travessa l'equador celeste.
Veure Hora temporània і Equinocci
Estació de l'any
Mosaic romà representant les quatre estacions. Les esons, les saons o els quatre temps de l'any són els períodes de l'any en els quals les condicions climatològiques imperants es mantenen, en una determinada regió, dintre d'un cert rang.
Veure Hora temporània і Estació de l'any
Geometria analítica
La geometria analítica és la part de les matemàtiques que fa ús de l'àlgebra per descriure i analitzar figures geomètriques.
Veure Hora temporània і Geometria analítica
Gnòmon
Petit gnòmon horitzontal Un gnòmon és un estil, tija o columna que, per la posició i llargària de la seva ombra, serveix com a indicador.
Veure Hora temporània і Gnòmon
Gnomònica
Gnòmon modern a Recklinghausen Gnomònica és la ciència encarregada d'elaborar teories i reunir coneixements sobre la divisió de l'arc diürn o trajectòria del Sol sobre l'horitzó, mitjançant l'ús de projeccions específiques sobre superfícies.
Veure Hora temporània і Gnomònica
Grau d'un polinomi
En àlgebra grau d'un polinomi és el grau màxim dels exponents dels monomis que el componen.
Veure Hora temporània і Grau d'un polinomi
Història de l'Imperi Romà d'Orient
Evolució territorial de l'Imperi Romà d'Orient La història de l'Imperi Romà d'Orient, conegut igualment com a Imperi Bizantí en la seva fase medieval, es remunta a la divisió definitiva de l'Imperi Romà en una meitat occidental i una altra d'oriental a la mort de l'emperador Teodosi I el Gran (r. 379-395).
Veure Hora temporània і Història de l'Imperi Romà d'Orient
Hores canòniques
pregària fixes durant el dia. Les hores canòniques són la divisió i organització del temps diari que era vigent durant l'edat mitjana en la major part de la cristiandat i que es caracteritzava per seguir el ritme de les hores de pregària en els monestirs.
Veure Hora temporània і Hores canòniques
Japó
El Japó (en japonès 日本, Nihon o Nippon; oficialment 日本国, Nihon-koku o Nipon-koku o Estat del Japó) és un país insular de l'Àsia Oriental.
Veure Hora temporània і Japó
Mètode empíric
El mètode empíric-analític o mètode empíric és un model d'investigació científica, que es basa en la lògica empírica i que juntament amb el mètode fenomenològic és el més utilitzat en el camp de les ciències socials i en les ciències descriptives.
Veure Hora temporània і Mètode empíric
Projecció azimutal estereogràfica
Esquema il·lustratiu d'una projecció azimutal estereogràfica. La projecció azimutal estereogràfica és una projecció cartogràfica azimutal que manté els angles respecte al centre, però no les distàncies ni les àrees relatives.
Veure Hora temporània і Projecció azimutal estereogràfica
Projecció azimutal gnomònica
Esquema ilustratiu d'una projecció azimutal gnomónica. pàgines.
Veure Hora temporània і Projecció azimutal gnomònica
Rellotge de missa
Exemple de rellotge de missa exposat al Museu Arqueològic d'Istanbul. Un rellotge de sol canònic o rellotge de missa és un tipus de rellotge de sol que indica en la seva escala (la majoria de les vegades de manera molt aproximada) les hores canòniques que es construïren durant l'edat mitjana.
Veure Hora temporània і Rellotge de missa
Rellotge de sol
Rellotge de sol de la Casa Barbey (la Garriga) la Vall d'Albaida) Un rellotge de sol és un instrument de mesura que assenyala les hores mitjançant l'ombra d'un gnòmon clavat dins d'un quadrant on hi ha marcades les línies horàries.
Veure Hora temporània і Rellotge de sol
Rellotge horitzontal
Disposició d'un rellotge horitzontal stilo-axial. Glorieta en un jardí, una de les col·locacions més habituals d'aquest tipus de rellotges. Un rellotge horitzontal és aquell rellotge solar que té el seu plànol paral·lel al horitzó del lloc.
Veure Hora temporània і Rellotge horitzontal
Rellotge mecànic
campanars de la demarcació. Dibuix del Museu Valencià d'Etnologia, que en custodia un. El rellotge mecànic, és aquell fet íntegrament amb peces mecàniques sense intervindre altres elements, com per exemple l'aigua com a regulador.
Veure Hora temporània і Rellotge mecànic
Segle I
El segle I és un període que comprèn des de l'any 1 fins a l'any 100 dC.
Veure Hora temporània і Segle I
Solstici
El solstici és cadascun dels dos moments de l'any en què el Sol té la màxima declinació (distància angular) respecte a l'equador celeste.
Veure Hora temporània і Solstici
Solstici d'hivern
Diagrama de les estacions de la Terra, sota una perspectiva nòrdica. Extrem dret: solstici d'hivern. El solstici d'hivern correspon a l'instant en què la posició del Sol al cel es troba a la major distància angular negativa de l'equador celeste.
Veure Hora temporània і Solstici d'hivern
Trisecció de l'angle
Alguns angles. Regles. Els regles mostrats estan marcats — un regle ideal està sense marcar. compàs. El problema de trisecar l'angle és un problema clàssic de construcció amb regle i compàs dels antics matemàtics grecs.
Veure Hora temporània і Trisecció de l'angle
També conegut com Hores temporàries.