Estem treballant per restaurar l'aplicació de Unionpedia a la Google Play Store
SortintEntrant
🌟Hem simplificat el nostre disseny per a una millor navegació!
Instagram Facebook X LinkedIn

Hessengau

Índex Hessengau

El Hessengau (pagus Hassorum) fou una regió alemanya a l'edat mitjana d'administració comtal dins de Francònia occidental.

Taula de continguts

  1. 27 les relacions: Arnulf de Caríntia, Arquebisbat de Magúncia, Baixa Saxònia, Bisbat de Paderborn, Comtat de Gröningen, Comtat de Maden, Comtat de Ruchesloh, Conrad el Vell, Conrad I d'Alemanya, Conrad II del Sacre Imperi Romanogermànic, Conradians, Eberard de Francònia, Edat mitjana, Enric II del Sacre Imperi Romanogermànic, Feu, Hessen, Ittergau, Kassel, Landgraviat de Hessen, Landgraviat de Turíngia, Marburg an der Lahn, Nethegau, Otó I del Sacre Imperi Romanogermànic, Saxons, Trèveris, Westfàlia, 982.

Arnulf de Caríntia

Arnulf de Caríntia (850 - 8 de desembre de 899) va ser marcgravi de Caríntia, rei de la França Oriental, rei de Lotaríngia i emperador d'Occident, de la dinastia carolíngia.

Veure Hessengau і Arnulf de Caríntia

Arquebisbat de Magúncia

LArquebisbat de Magúncia —Erzbistum Mainz — o Electorat de Magúncia —Kurfürstentum Mainz o Kurmainz, literalment Principat-arquebisbat de Magúncia— fou un influent bisbat i principat eclesiàstic del Sacre Imperi Romanogermànic entre 780-82 i 1802.

Veure Hessengau і Arquebisbat de Magúncia

Baixa Saxònia

La Baixa Saxònia (en alemany: Niedersachsen, pronunciat; en neerlandès: Nedersaksen) és un dels 16 estats federats d'Alemanya.

Veure Hessengau і Baixa Saxònia

Bisbat de Paderborn

EscutEl Principat-bisbat de Paderborn (Fürstbistum Paderborn) fou una jurisdicció eclesiàstica catòlica de 799 al dia d'avui i un principat eclesiàstic del Sacre Imperi Romanogermànic de 1281 a 1802.

Veure Hessengau і Bisbat de Paderborn

Comtat de Gröningen

El comtat de Gröningen o Grueningen fou una jurisdicció feudal del Sacre Imperi Romanogermànic al Hessengau.

Veure Hessengau і Comtat de Gröningen

Comtat de Maden

El Comtat de Maden fou una jurisdicció feudal del Sacre Imperi Romanogermànic establerta en temps de l'emperador Otó I, un dels feus hessians resultants de la preponderància dels conradians a la regió, que el 1118 fou reconegut com a feu a l'arquebisbat de Magúncia.

Veure Hessengau і Comtat de Maden

Comtat de Ruchesloh

El comtat de Ruchesloh fou una jurisdicció feudal del regne dels Francs i després del Sacre Imperi Romanogermànic que apareix ja al i IX al pagus lare (Lohra Gau) al Hessengau central.

Veure Hessengau і Comtat de Ruchesloh

Conrad el Vell

Conrad el Vell o l'Antic (? - 27 de febrer de 906) fou el duc de Turíngia des 892 fins a la seva mort.

Veure Hessengau і Conrad el Vell

Conrad I d'Alemanya

Conrad I (890? - 23 de desembre de 918) va ser duc de Francònia (906-918) i rei de França oriental (911-918).

Veure Hessengau і Conrad I d'Alemanya

Conrad II del Sacre Imperi Romanogermànic

Conrad II (vers 990 – 4 de juny de 1039) era un membre de la noblesa de Francònia, fill del comte Enric d'Espira i Adelaida d'Alsàcia.

Veure Hessengau і Conrad II del Sacre Imperi Romanogermànic

Conradians

Els Conradians foren una dinastia de comtes i de ducs francs del al XI.

Veure Hessengau і Conradians

Eberard de Francònia

Eberard (vers 885-939) fou un membre de la dinastia Conradina, que es va convertir en duc de Francònia després de la mort del seu germà gran, el rei Conrad I el desembre del 918.

Veure Hessengau і Eberard de Francònia

Edat mitjana

Berenguer de Palou i els magnats Bernat de Centelles i Gilabert de Cruïlles durant la conquesta de Mallorca (1229) (frescos del Palau Aguilar de Barcelona, MNAC) L'edat mitjana o edat medieval és el període de la història d'Europa que va des del fins al.

Veure Hessengau і Edat mitjana

Enric II del Sacre Imperi Romanogermànic

Enric II (6 de maig de 973-13 de juliol de 1024), anomenat el Sant i també conegut com a Sant Enric (per tal com va ser canonitzat per l'Església Catòlica), va ser el cinquè i darrer emperador del Sacre Imperi Romà de la dinastia saxona (o otoniana) des de la seva coronació a Roma el 1014 fins a la seva mort una dècada més tard.

Veure Hessengau і Enric II del Sacre Imperi Romanogermànic

Feu

Un feu (nom d'origen germànic: fehu, que significa ‘possessió, propietat’) era un conveni pactat entre el senyor feudal i el seu feudatari o vassall que consistia en el fet que el feudatari jurava fidelitat i compliment d'obligacions militars, econòmiques i o judicials, a canvi que se li lliurés una possessió.

Veure Hessengau і Feu

Hessen

Hessen és un dels 16 estats (Länder) d'Alemanya, al centre del país.

Veure Hessengau і Hessen

Ittergau

Nithersi al Sacre Imperi al voltant de 1000 (a l'oest de Kassel/Cassella) El Ittergau (itergowe), conegut també com a "Nithersi", és una regió històrica medieval d'Alemanya que agafa el seu nom del riu Itter, un afluent de l'Eder Itter, al nord del Hessen.

Veure Hessengau і Ittergau

Kassel

L'''Elfbuchenturm'' al bosc de Habicht Kassel (fins al 1926 Cassel) és una ciutat alemanya de l'estat de Hessen amb uns 200.000 habitants.

Veure Hessengau і Kassel

Landgraviat de Hessen

El landgraviat de Hessen va ser un estat dins del Sacre Imperi Romanogermànic.

Veure Hessengau і Landgraviat de Hessen

Landgraviat de Turíngia

El landgraviat de Turíngia (fins a 1130 marcgraviat) fou una jurisdicció feudal del Sacre Imperi Romanogermànic, a la moderna regió de Turíngia.

Veure Hessengau і Landgraviat de Turíngia

Marburg an der Lahn

Marburg, en alemany i oficialment Universitätsstadt Marburg an der Lahn, és una ciutat de Hessen, Alemanya, a la ribera del riu Lahn.

Veure Hessengau і Marburg an der Lahn

Nethegau

El Nethegau (dit també Netgau en algunes fonts) és una regió històrica d'Alemanya que agafa el seu nom del riu Nethe i abasta en essència el país de muntanya del Brakeler entre el Weser i Eggegebirge al voltant de les ciutats de Brakel i Bad Driburg en el cercle administratiu actual d'Höxter a Renània del Nord-Westfàlia.

Veure Hessengau і Nethegau

Otó I del Sacre Imperi Romanogermànic

Otó I el Gran (Wallhausen, estat de Saxònia-Anhalt en l'actualitat, 23 de novembre del 912 - Memleben, 7 de maig del 973) va ser el fill gran d'Enric I l'Ocellaire i Matilde de Ringelheim.

Veure Hessengau і Otó I del Sacre Imperi Romanogermànic

Saxons

Els saxons (saxones, Σάξονες) eren un dels anomenats pobles germànics.

Veure Hessengau і Saxons

Trèveris

Trèveris (en alemany, Trier; en francès, Trèves) és una ciutat de Renània-Palatinat, Alemanya, situada a la vora del riu Mosel·la.

Veure Hessengau і Trèveris

Westfàlia

Tres entitats amb el nom de Westfàlia, sobreposades sobre les actuals fronteres d'Alemanya: Verd: Regne de Westfàlia (1807-1813)Vermell: Província de Westfàlia (1815-1946)Gris: Rin del Nord-Westfàlia (1946-) Westfàlia (alemany Westfalen) és una regió històrica d'Alemanya situada avui dia entre els estats federals de Rin del Nord-Westfàlia i Baixa Saxònia.

Veure Hessengau і Westfàlia

982

El 982 (CMLXXXII) fou un any comú començat en diumenge del calendari julià.

Veure Hessengau і 982