Taula de continguts
27 les relacions: Arnulf de Caríntia, Arquebisbat de Magúncia, Baixa Saxònia, Bisbat de Paderborn, Comtat de Gröningen, Comtat de Maden, Comtat de Ruchesloh, Conrad el Vell, Conrad I d'Alemanya, Conrad II del Sacre Imperi Romanogermànic, Conradians, Eberard de Francònia, Edat mitjana, Enric II del Sacre Imperi Romanogermànic, Feu, Hessen, Ittergau, Kassel, Landgraviat de Hessen, Landgraviat de Turíngia, Marburg an der Lahn, Nethegau, Otó I del Sacre Imperi Romanogermànic, Saxons, Trèveris, Westfàlia, 982.
Arnulf de Caríntia
Arnulf de Caríntia (850 - 8 de desembre de 899) va ser marcgravi de Caríntia, rei de la França Oriental, rei de Lotaríngia i emperador d'Occident, de la dinastia carolíngia.
Veure Hessengau і Arnulf de Caríntia
Arquebisbat de Magúncia
LArquebisbat de Magúncia —Erzbistum Mainz — o Electorat de Magúncia —Kurfürstentum Mainz o Kurmainz, literalment Principat-arquebisbat de Magúncia— fou un influent bisbat i principat eclesiàstic del Sacre Imperi Romanogermànic entre 780-82 i 1802.
Veure Hessengau і Arquebisbat de Magúncia
Baixa Saxònia
La Baixa Saxònia (en alemany: Niedersachsen, pronunciat; en neerlandès: Nedersaksen) és un dels 16 estats federats d'Alemanya.
Veure Hessengau і Baixa Saxònia
Bisbat de Paderborn
EscutEl Principat-bisbat de Paderborn (Fürstbistum Paderborn) fou una jurisdicció eclesiàstica catòlica de 799 al dia d'avui i un principat eclesiàstic del Sacre Imperi Romanogermànic de 1281 a 1802.
Veure Hessengau і Bisbat de Paderborn
Comtat de Gröningen
El comtat de Gröningen o Grueningen fou una jurisdicció feudal del Sacre Imperi Romanogermànic al Hessengau.
Veure Hessengau і Comtat de Gröningen
Comtat de Maden
El Comtat de Maden fou una jurisdicció feudal del Sacre Imperi Romanogermànic establerta en temps de l'emperador Otó I, un dels feus hessians resultants de la preponderància dels conradians a la regió, que el 1118 fou reconegut com a feu a l'arquebisbat de Magúncia.
Veure Hessengau і Comtat de Maden
Comtat de Ruchesloh
El comtat de Ruchesloh fou una jurisdicció feudal del regne dels Francs i després del Sacre Imperi Romanogermànic que apareix ja al i IX al pagus lare (Lohra Gau) al Hessengau central.
Veure Hessengau і Comtat de Ruchesloh
Conrad el Vell
Conrad el Vell o l'Antic (? - 27 de febrer de 906) fou el duc de Turíngia des 892 fins a la seva mort.
Veure Hessengau і Conrad el Vell
Conrad I d'Alemanya
Conrad I (890? - 23 de desembre de 918) va ser duc de Francònia (906-918) i rei de França oriental (911-918).
Veure Hessengau і Conrad I d'Alemanya
Conrad II del Sacre Imperi Romanogermànic
Conrad II (vers 990 – 4 de juny de 1039) era un membre de la noblesa de Francònia, fill del comte Enric d'Espira i Adelaida d'Alsàcia.
Veure Hessengau і Conrad II del Sacre Imperi Romanogermànic
Conradians
Els Conradians foren una dinastia de comtes i de ducs francs del al XI.
Veure Hessengau і Conradians
Eberard de Francònia
Eberard (vers 885-939) fou un membre de la dinastia Conradina, que es va convertir en duc de Francònia després de la mort del seu germà gran, el rei Conrad I el desembre del 918.
Veure Hessengau і Eberard de Francònia
Edat mitjana
Berenguer de Palou i els magnats Bernat de Centelles i Gilabert de Cruïlles durant la conquesta de Mallorca (1229) (frescos del Palau Aguilar de Barcelona, MNAC) L'edat mitjana o edat medieval és el període de la història d'Europa que va des del fins al.
Veure Hessengau і Edat mitjana
Enric II del Sacre Imperi Romanogermànic
Enric II (6 de maig de 973-13 de juliol de 1024), anomenat el Sant i també conegut com a Sant Enric (per tal com va ser canonitzat per l'Església Catòlica), va ser el cinquè i darrer emperador del Sacre Imperi Romà de la dinastia saxona (o otoniana) des de la seva coronació a Roma el 1014 fins a la seva mort una dècada més tard.
Veure Hessengau і Enric II del Sacre Imperi Romanogermànic
Feu
Un feu (nom d'origen germànic: fehu, que significa ‘possessió, propietat’) era un conveni pactat entre el senyor feudal i el seu feudatari o vassall que consistia en el fet que el feudatari jurava fidelitat i compliment d'obligacions militars, econòmiques i o judicials, a canvi que se li lliurés una possessió.
Veure Hessengau і Feu
Hessen
Hessen és un dels 16 estats (Länder) d'Alemanya, al centre del país.
Veure Hessengau і Hessen
Ittergau
Nithersi al Sacre Imperi al voltant de 1000 (a l'oest de Kassel/Cassella) El Ittergau (itergowe), conegut també com a "Nithersi", és una regió històrica medieval d'Alemanya que agafa el seu nom del riu Itter, un afluent de l'Eder Itter, al nord del Hessen.
Veure Hessengau і Ittergau
Kassel
L'''Elfbuchenturm'' al bosc de Habicht Kassel (fins al 1926 Cassel) és una ciutat alemanya de l'estat de Hessen amb uns 200.000 habitants.
Veure Hessengau і Kassel
Landgraviat de Hessen
El landgraviat de Hessen va ser un estat dins del Sacre Imperi Romanogermànic.
Veure Hessengau і Landgraviat de Hessen
Landgraviat de Turíngia
El landgraviat de Turíngia (fins a 1130 marcgraviat) fou una jurisdicció feudal del Sacre Imperi Romanogermànic, a la moderna regió de Turíngia.
Veure Hessengau і Landgraviat de Turíngia
Marburg an der Lahn
Marburg, en alemany i oficialment Universitätsstadt Marburg an der Lahn, és una ciutat de Hessen, Alemanya, a la ribera del riu Lahn.
Veure Hessengau і Marburg an der Lahn
Nethegau
El Nethegau (dit també Netgau en algunes fonts) és una regió històrica d'Alemanya que agafa el seu nom del riu Nethe i abasta en essència el país de muntanya del Brakeler entre el Weser i Eggegebirge al voltant de les ciutats de Brakel i Bad Driburg en el cercle administratiu actual d'Höxter a Renània del Nord-Westfàlia.
Veure Hessengau і Nethegau
Otó I del Sacre Imperi Romanogermànic
Otó I el Gran (Wallhausen, estat de Saxònia-Anhalt en l'actualitat, 23 de novembre del 912 - Memleben, 7 de maig del 973) va ser el fill gran d'Enric I l'Ocellaire i Matilde de Ringelheim.
Veure Hessengau і Otó I del Sacre Imperi Romanogermànic
Saxons
Els saxons (saxones, Σάξονες) eren un dels anomenats pobles germànics.
Veure Hessengau і Saxons
Trèveris
Trèveris (en alemany, Trier; en francès, Trèves) és una ciutat de Renània-Palatinat, Alemanya, situada a la vora del riu Mosel·la.
Veure Hessengau і Trèveris
Westfàlia
Tres entitats amb el nom de Westfàlia, sobreposades sobre les actuals fronteres d'Alemanya: Verd: Regne de Westfàlia (1807-1813)Vermell: Província de Westfàlia (1815-1946)Gris: Rin del Nord-Westfàlia (1946-) Westfàlia (alemany Westfalen) és una regió històrica d'Alemanya situada avui dia entre els estats federals de Rin del Nord-Westfàlia i Baixa Saxònia.
Veure Hessengau і Westfàlia
982
El 982 (CMLXXXII) fou un any comú començat en diumenge del calendari julià.
Veure Hessengau і 982