Taula de continguts
16 les relacions: Domicià, Enone, Fasti, Gens (família), Gens Helvídia, Helvidi Prisc, Llatí, Neró, Nimfa, Paris de Troia, Plebs, Plini el Jove, Publi Anteu Rufus, Publici Cert, Senat Romà, Ummidi Quadrat (cònsol).
Domicià
Domicià - Titus Flavius Domicianus - (Roma, 24 d'octubre del 51 - 18 de setembre del 96) fou Emperador romà (81-96).
Veure Helvidi і Domicià
Enone
Segons la mitologia grega, Enone (en grec antic Οἰνώνη) va ser una nimfa orèada que esdevingué la primera esposa del príncep Paris de Troia, abans que aquest s'enamorés de la bella Helena d'Esparta.
Veure Helvidi і Enone
Fasti
Fragments dels ''Fasti Praenestini''. Fasti eren calendaris en els quals s'indicaven els dies d'obligat compliment religiós i els dies marcats per a commemorar esdeveniments oficials.
Veure Helvidi і Fasti
Gens (família)
La Gens (en llatí plural gentes) és una paraula llatina que originalment, a la societat romana, era equivalent a un grup famíliar patrilineal que portava el mateix nomen gentilicum.
Veure Helvidi і Gens (família)
Gens Helvídia
La gens Helvídia (en llatí Helvidia gens) va ser una gens romana que no apareix a la historia fins al segle I dC, sota Neró i els Flavis.
Veure Helvidi і Gens Helvídia
Helvidi Prisc
Helvidi Prisc (en llatí Helvidius Priscus) va ser un filòsof i magistrat romà gendre de Trasea Pet, destacat pel seu amor a la llibertat que va pagar amb la seva sang.
Veure Helvidi і Helvidi Prisc
Llatí
El llatí és una llengua indoeuropea de la branca itàlica, parlada antigament pels romans.
Veure Helvidi і Llatí
Neró
Neró Claudi Cèsar August Germànic (Nero Claudius Caesar Augustus Germanicus; Antium, 15 de desembre del 37 - 9 de juny del 68), nascut Luci Domici Ahenobarb (Lucius Domitius Ahenobarbus), fou el darrer emperador romà de la dinastia julioclàudia.
Veure Helvidi і Neró
Nimfa
Pan i Siringa. Les nimfes p. 69 són divinitats de la natura de la mitologia grega i la mitologia romana venerades com a genis femenins de les fonts, dels mars (nereides), dels rius i dels llacs (nàiades), dels boscos (dríades), i de les muntanyes (orèades).
Veure Helvidi і Nimfa
Paris de Troia
Helena i Paris segons una visió neoclàssica de Jacques-Louis David Segons la mitologia grega, Paris (en grec antic Πάρις) també anomenat Alexandre (Ἀλέξανδρος, Aléxandros), va ser un príncep de la Tròade que provocà la guerra de Troia en segrestar (o conquistar, segons les versions) la princesa espartana Helena, esposa de Menelau.
Veure Helvidi і Paris de Troia
Plebs
La plebs és una paraula llatina usada a l'antiga Roma que se suposa que vol dir 'el poble, 'la gent comuna', 'la multitud', els plebeus, en contraposició a una altra classe social privilegiada, els patricis.
Veure Helvidi і Plebs
Plini el Jove
Gai Plini Cecili Segon (en llatí Caius Plinius Caecilius Secundus; Como, 61 – Nicomèdia, 113) va ser un polític i escriptor llatí anomenat Plini el Jove, per distingir-lo de l'oncle homònim Plini el Vell.
Veure Helvidi і Plini el Jove
Publi Anteu Rufus
Publi Anteu Rufus (Publius Anteius Rufus) va ser un magistrat romà del.
Veure Helvidi і Publi Anteu Rufus
Publici Cert
Publici Cert (en llatí Publicius Certus) era un advocat i magistrat romà.
Veure Helvidi і Publici Cert
Senat Romà
El Senat Romà fou una institució de l'antiga Roma que va sorgir com a contrapès a la institució reial.
Veure Helvidi і Senat Romà
Ummidi Quadrat (cònsol)
Ummidi Quadrat (en llatí Ummidius Quadratus) va ser un noble i magistrat romà, fill d'Ummidi Quadrat i d'Ànnia Cornificia Faustina, una germana de l'emperador Antoní Pius.
Veure Helvidi і Ummidi Quadrat (cònsol)
També conegut com Helvidius.