Taula de continguts
22 les relacions: Agència Central d'Intel·ligència, Albània, Debar, Enver Hoxha, Guerrilla, Invasió de Iugoslàvia, Invasió italiana d'Albània, Llista de caps d'estat d'Albània, Mehmet Shehu, Omer Nishani, Pogradec, President d'Albània, Ramiz Alia, Regne dels Serbis, Croats i Eslovens, República Popular de la Xina, Segona Guerra Mundial, Shkodër, Unió de Repúbliques Socialistes Soviètiques, Wehrmacht, Zogú I d'Albània, 1953, 1982.
Agència Central d'Intel·ligència
L'Agència Central d'Intel·ligència (en anglès, Central Intelligence Agency), més coneguda com a CIA per les seves sigles en anglès, és l'agència governamental dels Estats Units encarregada de la recopilació, l'anàlisi i l'ús de la informació a l'exterior del país, ja sigui sobre governs, grups, corporacions o individus que puguin afectar la seguretat nacional del país, o dels seus interessos econòmics o geoestratègics.
Veure Haxhi Lleshi і Agència Central d'Intel·ligència
Albània
Albània (en albanès, Shqipëria) és una república d'Europa, situada a la zona dels Balcans.
Veure Haxhi Lleshi і Albània
Debar
Monastir a Debar Debar (en macedònic Дебaр; en albanès: Dibër, en turc: Debre) és una ciutat a l'oest de Macedònia del Nord, prop de la frontera amb Albània, a la carretera de Struga de Gostivar.
Veure Haxhi Lleshi і Debar
Enver Hoxha
Enver Hoxha, pronunciat, (Gjirokastër, Albània, 16 d'octubre de 1908 - Tirana, 11 d'abril de 1985), fou un polític i dictador albanès.
Veure Haxhi Lleshi і Enver Hoxha
Guerrilla
La guerra de guerrilles, genuïnament dita guerra de partides i antigament guerra guerrejada, és un tipus de confrontació en què uns escamots irregulars, és a dir, no professionals, dirigeixen petites i ràpides accions de combat contra un exèrcit, policia o, de vegades, altres forces insurgents.
Veure Haxhi Lleshi і Guerrilla
Invasió de Iugoslàvia
La Invasió de Iugoslàvia (nom en clau: Directiva 25), també coneguda com a Guerra d'Abril (hongarès:Travanjski rat; serbi: Aprilski rat; eslovè: aprilska vojna) va ser l'atac de l'Eix contra el Regne de Iugoslàvia el 6 d'abril de 1941, durant la Segona Guerra Mundial.
Veure Haxhi Lleshi і Invasió de Iugoslàvia
Invasió italiana d'Albània
La Invasió italiana d'Albània (7 – 12 d'abril de 1939) va ser una breu campanya militar realitzada pel Regne d'Itàlia contra el Regne d'Albània.
Veure Haxhi Lleshi і Invasió italiana d'Albània
Llista de caps d'estat d'Albània
L'actual cap d'estat d'Albània és el President.
Veure Haxhi Lleshi і Llista de caps d'estat d'Albània
Mehmet Shehu
Mehmet Shehu (Çorrush, 10 de gener de 1913 - Tirana, 17 de desembre de 1981) fou un polític comunista albanès.
Veure Haxhi Lleshi і Mehmet Shehu
Omer Nishani
Omer Nishani (Gjirokastër 1887-1954) fou un polític albanès, president d'Albània del 1946 al 1953.
Veure Haxhi Lleshi і Omer Nishani
Pogradec
Pogradec(en albanès també Pogradeci) és una ciutat situada al sud-est d'Albània, i és una de les ciutats de referència d'aquesta zona.
Veure Haxhi Lleshi і Pogradec
President d'Albània
El president d'Albània (en albanès: Presidenti i Shqipërisë), oficialment President de la República d'Albània (en albanès: Presidenti i Republikës së Shqipërisë) és el cap de l'Estat, comandant en cap dels militars i representant de la unitat del poble albanès.
Veure Haxhi Lleshi і President d'Albània
Ramiz Alia
va ser un líder comunista albanès, president d'Albània entre 1991 i 1992.
Veure Haxhi Lleshi і Ramiz Alia
Regne dels Serbis, Croats i Eslovens
El Regne dels Serbis, Croats i Eslovens (en serbocroat: Kraljevina Srba, Hrvata i Slovenaca, transcrit en ciríl·lic: Краљевина Срба, Хрвата и Словенаца; en eslovè: Kraljevina Srbov, Hrvatov in Slovencev) va ser l'estat creat arran de la integració de l'Estat dels Eslovens, Croates i Serbis amb el Regne de Sèrbia (que acabava d'annexionar el Regne de Montenegro) l'1 de desembre de 1918.
Veure Haxhi Lleshi і Regne dels Serbis, Croats i Eslovens
República Popular de la Xina
La República Popular de la Xina (en xinès simplificat: 中华人民共和国, en xinès tradicional: 中華人民共和國, en pinyin: Zhōnghuá Rénmín Gònghéguó), o simplement la Xina, és l'estat més extens de l'Àsia Oriental i el tercer més extens del món.
Veure Haxhi Lleshi і República Popular de la Xina
Segona Guerra Mundial
La Segona Guerra Mundial va ser un conflicte bèl·lic que va implicar la majoria de les nacions del món, incloent-hi totes les grans potències, organitzades en dues aliances militars: els aliats i les potències de l'Eix.
Veure Haxhi Lleshi і Segona Guerra Mundial
Shkodër
Shkodër o Shkodra (llatí Scodra, grec Σκόδρα, italià Scutari, serbi Скадар o Skadar, turc İşkodra o Arnavut İskenderiyesi) és una ciutat d'Albània amb prop de cent mil habitants a la frontera nord a uns 25 km de la costa, situada entre dos rius (antics Clausula i Barbanna) a la riba del llac Shkodër (o Scutari) antigament Labeatis.
Veure Haxhi Lleshi і Shkodër
Unió de Repúbliques Socialistes Soviètiques
La Unió de Repúbliques Socialistes Soviètiques, abreujat Unió Soviètica, i en sigles, URSS (en rus: Союз СоветскихСоциалистическихРеспублик, transcrit: Soiuz Sovétskikh Sotsialistítxeskikh Respúblik AFI /sɐˈjus sɐˈvʲɛtskʲɪx sətsɨəlʲɪsˈtʲitɕɪskʲɪx rʲɪˈspublʲɪk /; abreujat en rus: Советский Союз, transcrit: Sovetski Soiuz; en sigles en rus: СССР, transcrit: SSSR), va ser un estat situat al nord d'Euràsia, que va existir de 1922 a 1991 sobre el territori d'allò que havia estat l'Imperi Rus.
Veure Haxhi Lleshi і Unió de Repúbliques Socialistes Soviètiques
Wehrmacht
Wehrmacht (en alemany, 'Força de Defensa") és el nom que es va donar a les forces armades alemanyes entre els anys 1935 i 1945.
Veure Haxhi Lleshi і Wehrmacht
Zogú I d'Albània
Ahmed Bei Zogu, més conegut com a Zogú I (Castell de Burgajet, 8 d'octubre de 1895 - Suresnes, França, 9 d'abril de 1961), fou un polític albanès, president d'Albània el 1925-1928 i després Mbret o rei d'Albània del 1928 al 1939.
Veure Haxhi Lleshi і Zogú I d'Albània
1953
1953 (MCMLIII) fon un any començat en dijous.
Veure Haxhi Lleshi і 1953
1982
1982 (MCMLXXXII) fon un any normal del calendari gregorià començat en divendres.
Veure Haxhi Lleshi і 1982