Taula de continguts
96 les relacions: Abadia de Fossanova, Abadia de Sant Denís, Ambrogio Lorenzetti, Andrea Pisano, Arc apuntat, Arnolfo di Cambio, Arquitectura del Renaixement, Arquitectura paleocristiana, Arquitectura romana antiga, Arquitectura romana d'Orient, Art gòtic, Baptisteri de Pisa, Basílica de la Santa Creu, Basílica de Sant Antoni de Pàdua, Basílica de Sant Francesc d'Assís, Basílica de Sant Petroni, Basílica de Santa Maria Major, Benedetto Antelami, Bolonya, Ca' d'Oro, Capitell, Castel del Monte, Catedral de Bamberg, Catedral de Colònia, Catedral de Milà, Catedral de Nàpols, Catedral de Parma, Catedral de Siena, Càpua, Cúpula de Santa Maria del Fiore, Cimabue, Convent, Croades, De arte venandi cum avibus, Domenico Ghirlandaio, Donatello, Duccio di Buoninsegna, Duocento, Efecte d'hivernacle, Emília (regió), Escola de Lucca, Escola florentina, Escola senesa, Escoles de pintura italiana, Façana, Família franciscana, Filippo Brunelleschi, Fra Angelico, Frederic II del Sacre Imperi Romanogermànic, Gaddo Gaddi, ... Ampliar l'índex (46 més) »
Abadia de Fossanova
LAbadia de Fossanova, anteriorment coneguda com a Fossa Nuova, és un monestir cistercenc ubicada a Itàlia, més precisament a la Província de Latina, a prop de l'estació de ferrocarril de Priverno, uns 67 quilòmetres al sud-est de Roma.
Veure Gòtic italià і Abadia de Fossanova
Abadia de Sant Denís
LAbadia de Sant Denís (en francès: Abbaye Saint-Denis) era una abadia situada al costat de la Basílica de Saint-Denis, a la perifèria de París (França).
Veure Gòtic italià і Abadia de Sant Denís
Ambrogio Lorenzetti
''Mare de Déu amb Infant'', de 1319. La seua primera obra coneguda Ambrogio Lorenzetti, també dit Ambruogio Laurati, va ser un pintor italià de l'Escola senesa, nascut probablement l'any 1290.
Veure Gòtic italià і Ambrogio Lorenzetti
Andrea Pisano
Baptisteri de Sant Joan a Florència: ''Enterrament de Sant Joan Baptista'', d'Andrea Pisano. Andrea Pisano, el vertader nom del qual era Andrea d'Ugolino da Pontedera (Pontedera, c. 1290 – Orvieto, 1348/1349) va ser un escultor i arquitecte italià.
Veure Gòtic italià і Andrea Pisano
Arc apuntat
Diagrama representant un d'arc ogival Larc apuntat, també dit arc ogival, és un tipus d'arc i paradigmàtic element estructural de l'arquitectura gòtica que substituí l'arc de mig punt utilitzat àmpliament durant el romànic o en l'arquitectura de l'Antiga Roma.
Veure Gòtic italià і Arc apuntat
Arnolfo di Cambio
Arnolfo di Cambio (Colle di Val d'Elsa, c. 1240 – 1300/1310) va ser un arquitecte i escultor italià.
Veure Gòtic italià і Arnolfo di Cambio
Arquitectura del Renaixement
Interior de la cúpula de la Catedral de ''Santa Maria dei Fiori''. L' Arquitectura del Renaixement o renaixentista correspon al període artístic del Renaixement europeu, que inclou els segles XIV, i. Es caracteritza per ser un moment de ruptura a la Història de l'arquitectura, en especial respecte a l'estil arquitectònic previ: el gòtic.
Veure Gòtic italià і Arquitectura del Renaixement
Arquitectura paleocristiana
V L'arquitectura paleocristiana, també anomenada arquitectura cristiana primitiva, és aquella que fou realitzada entre finals del —sota el mandat de Constantí I el Gran— i fins al —l'època de l'emperador Justinià I. Nasqué principalment per satisfer la necessitat de construcció d'estructures pròpies per a la religió cristiana.
Veure Gòtic italià і Arquitectura paleocristiana
Arquitectura romana antiga
Nîmes, un exemple clàssic d'arquitectura romanaL'arquitectura romana és probablement el testimoni més significatiu de la civilització romana.
Veure Gòtic italià і Arquitectura romana antiga
Arquitectura romana d'Orient
citació.
Veure Gòtic italià і Arquitectura romana d'Orient
Art gòtic
Porta dels Apòstols de la Catedral de València, un clar exemple d'art gòtic Lart gòtic és un estil arquitectònic i decoratiu que fou predominant a Europa entre mitjans del i inicis del, amb la implantació del nou període anomenat Renaixement.
Veure Gòtic italià і Art gòtic
Baptisteri de Pisa
El Baptisteri de Pisa, dedicat a sant Joan Baptista, és davant la catedral a l'extrem occidental de la Piazza dei Miracoli.
Veure Gòtic italià і Baptisteri de Pisa
Basílica de la Santa Creu
Santa Creu La Basílica de la Santa Creu, situada a la plaça homònima de Florència, és una de les esglésies més grans oficiades pels franciscans i una de les majors realitzacions del gòtic a Itàlia.
Veure Gòtic italià і Basílica de la Santa Creu
Basílica de Sant Antoni de Pàdua
La Basílica de Sant Antoni (en italià Basilica di Sant'Antonio) és un temple religiós de la ciutat italiana de Pàdua, construït entre els anys 1238 i 1310.
Veure Gòtic italià і Basílica de Sant Antoni de Pàdua
Basílica de Sant Francesc d'Assís
La basílica papal de Sant Francesc d'Assís (en italià Basilica Papale di San Francesco, en llatí Basilica Sancti Francisci Assisiensis) és una basílica situada a Assís (Itàlia) catalogada com a Patrimoni de la Humanitat per la UNESCO des de l'any 2000.
Veure Gòtic italià і Basílica de Sant Francesc d'Assís
Basílica de Sant Petroni
La Basílica de Sant Petroni és l'església principal de la ciutat italiana de Bolonya, de la que domina la Plaça Major.
Veure Gòtic italià і Basílica de Sant Petroni
Basílica de Santa Maria Major
La Basílica de Santa Maria Major (en italià Basilica di Santa Maria Maggiore, també coneguda com a Basilica di Santa Maria della Neve i Basilica Liberiana) és una antiga basílica catòlica de Roma, anomenada així perquè era la més gran de les vuitanta esglésies que estaven dedicades a la Mare de Déu.
Veure Gòtic italià і Basílica de Santa Maria Major
Benedetto Antelami
Benedetto Antelami o Antelami de Parma va ser un arquitecte i escultor Italià especialment actiu a la zona de Parma durant l'edificació del Baptisteri i uns altres entre els anys 1178 i 1200.
Veure Gòtic italià і Benedetto Antelami
Bolonya
Bolonya (en; en emilià: Bulåggna) és la capital de la regió d'Emília-Romanya (al nord d'Itàlia) i de la ciutat metropolitana de Bolonya, entre els rius Reno i Sàvena, prop dels Apenins.
Veure Gòtic italià і Bolonya
Ca' d'Oro
La Ca' d'Oro (literalment, en venecià, 'Casa d'Or') és un notable edifici de Venècia, que actualment alberga un museu.
Veure Gòtic italià і Ca' d'Oro
Capitell
Capitell romànic del claustre de Sant Miquel de Cuixà, actualment al museu ''The Cloisters'' (Nova York). Capitell del mercat del peix de Venècia Capitell del mercat del peix de Venècia El capitell és la part superior d'una pilastra o columna, sovint ornamentat amb escultures.
Veure Gòtic italià і Capitell
Castel del Monte
El Castel del Monte és un edifici del construït per Frederic II, a la Pulla, a la ciutat d'Andria, prop de Santa Maria del Monte.
Veure Gòtic italià і Castel del Monte
Catedral de Bamberg
Altar de Veit Stoss Nau central La catedral de Bamberg (en alemany: Bamberger Dom), dedicada a Sant Pere i Sant Jordi, és un dels monuments arquitectònics més coneguts a Alemanya i ha estat la fita més famosa de Bamberg des del seu acabament al.
Veure Gòtic italià і Catedral de Bamberg
Catedral de Colònia
La catedral de Colònia (en alemany: Kölner Dom, oficialment Hohe Domkirche St. Peter und Maria) és la seu de l'arquebisbe de Colònia, sota l'administració de l'Església catòlica romana i és reconeguda com a monument del cristianisme, de l'arquitectura gòtica, i de la fe de les persones d'aquesta ciutat.
Veure Gòtic italià і Catedral de Colònia
Catedral de Milà
La catedral de Milà, coneguda també com el Duomo de Milà, és la catedral de Milà, a la Llombardia, Itàlia.
Veure Gòtic italià і Catedral de Milà
Catedral de Nàpols
La catedral de Nàpols (en italià: Duomo di Napoli o Duomo di Santa Maria Assunta) és el principal edifici de culte de Nàpols.
Veure Gòtic italià і Catedral de Nàpols
Catedral de Parma
La Catedral de Parma (Duomo) és un temple i seu episcopal de Parma, Emília-Romanya (Itàlia).
Veure Gòtic italià і Catedral de Parma
Catedral de Siena
La catedral de Siena (en italià: Duomo di Siena) és una església medieval de Siena (Itàlia), dedicada des dels seus primers temps com a església catòlica mariana, i ara dedicada a l'Assumpció de Maria.
Veure Gòtic italià і Catedral de Siena
Càpua
Amfiteatre Càpua és una ciutat italiana de la Campània a la província de Caserta, a la riba del riu Volturno.
Veure Gòtic italià і Càpua
Cúpula de Santa Maria del Fiore
La cúpula de Santa Maria del Fiore és la coberta del creuer de la basílica de Santa Maria del Fiore de Florència.
Veure Gòtic italià і Cúpula de Santa Maria del Fiore
Cimabue
Cenni di Pepo, (Giovanni) Cimabue (c. 1240 — c. 1302), també conegut com a Bencivieni di Pepo o Benvenuto di Giuseppe, fou un pintor italià i creador de mosaics florentí.
Veure Gòtic italià і Cimabue
Convent
Convento Concepción, Agreda El convent (de cum venire, "trobar-se") és l'edifici que acull els religiosos, frares o monges, especialment dels ordes mendicants, que no s'aparten dels homes o dones sinó que viuen entre ells.
Veure Gòtic italià і Convent
Croades
Història d'Ultramar'' de Guillem de Tir) Les croades foren una sèrie de guerres de religió iniciades, predicades i ocasionalment dirigides per l'Església Llatina en l'edat mitjana.
Veure Gòtic italià і Croades
De arte venandi cum avibus
Retrat de Frederic II del Sacre Imperi Romanogermànic de la segona pàgina de ''De art venandi cum avibus'' De arte venandi cum avibus ('Sobre l'art de caçar amb les aus') és un tractat de l'emperador Frederic II del Sacre Imperi Romanogermànic sobre la caça amb falcons.
Veure Gòtic italià і De arte venandi cum avibus
Domenico Ghirlandaio
Autoretrat a l'''Adoració dels Reis Mags'', 1488, Ospedale degli Innocenti, Florència Domenico Ghirlandaio (Florència, 1449 - Florència, 11 de gener de 1494) va ser un pintor florentí, considerat com un dels grans mestres del Renaixement italià.
Veure Gòtic italià і Domenico Ghirlandaio
Donatello
Donato di Niccolò di Betto Bardi o Donatello (Florència, c. 1386 - Florència, 13 de desembre de 1466) va ser un famós artista i escultor italià de principis del Renaixement.
Veure Gòtic italià і Donatello
Duccio di Buoninsegna
Panell amb el cicle de la Passió, dins la ''Maestà'', Catedral de Siena Duccio di Buoninsegna (Siena, 1255 - 1318) va ser un pintor italia del considerat tradicionalment com el primer mestre de l'Escola senesa.
Veure Gòtic italià і Duccio di Buoninsegna
Duocento
Púlpit del Baptisteri de Pisa Duocento o Dugento -a la seva versió arcaica- és la denominació del de la història d'Itàlia, especialment de la història de l'art.
Veure Gòtic italià і Duocento
Efecte d'hivernacle
Una representació esquemàtica dels intercanvis d'energia entre l'espai exterior, l'atmosfera terrestre, i la superfície de la Terra. L'habilitat de l'atmosfera de capturar i reciclar energia emesa per la superfície terrestre és la definició característica de l'efecte hivernacle.
Veure Gòtic italià і Efecte d'hivernacle
Emília (regió)
L'Emilia (Emeja en emilià) és una regió històrica italiana estructurada a l'entorn de la via romana que li va donar nom (la via Emília) i que juntament amb la regió històrica de la Romanya constitueix avui dia la regió administrativa d'Emília-Romanya.
Veure Gòtic italià і Emília (regió)
Escola de Lucca
''Madonna'', tremp i or sobre fusta, d'autor anònim de l'escola de Lucca, circa 1200. Escola de Lucca, o de Lucca i Pisa, és el nom amb el qual la historiografia designa la producció pictòrica dels mestres –la major part d'ells anònims– de la zona sud i oest de la Toscana que va florir en els segles i, període corresponent a la pintura romànica a Europa Occidental, però que a Itàlia es relaciona també estretament amb la pintura romana d'Orient i amb la continuïtat de la pintura de l'antiguitat clàssica i paleocristiana.
Veure Gòtic italià і Escola de Lucca
Escola florentina
Sant Francesc dona la seva capa a un cavaller pobre'' (vers 1295), església Superior de Sant Francesc, Assís Giotto di Bondone, ''Noli me tangere (Crist ressuscitat i Maria Magdalena'' (vers 1304). Capella de l'Arena (o dels Scrovegni). Pàduaboda de la Mare de Déu'', (vers 1304).
Veure Gòtic italià і Escola florentina
Escola senesa
Duccio, Madonna Rucellai, 1285, Galleria degli Uffizi, Florència. Lescola de Siena o escola senesa representa el llegat dels models i la tècnica de la maniera greca i fonamentà l'estil elegant del gòtic internacional.
Veure Gòtic italià і Escola senesa
Escoles de pintura italiana
Giotto di Bondone, ''NOLI ME TANGERE (Crist resucitat i Maria Magdalena'', (vers 1304). Capella de l'Arena (o dels Scrovegni). Pàdua. Pàdua Les escoles italianes de pintura són les escoles artístiques que la historiografia ha definit entre els mestres de la pintura italiana, agrupant-los per les ciutats on van realitzar el seu aprenentatge, van establir els seus tallers i van transmetre al seu torn als seus deixebles les seves tècniques i estil, mantenint característiques recognoscibles al llarg de les generacions, que es percep com una personalitat local.
Veure Gòtic italià і Escoles de pintura italiana
Façana
Una façana, frontera, fatxada o un frontis és, per extensió, qualsevol parament exterior d'un edifici; encara que per defecte, quan es parla de façana, es fa al·lusió a la davantera o principal, indicant-se més dades en cas contrari (façana posterior, façana nord, etc.) El mot deriva de faç, i es coneix en català des de 1294.
Veure Gòtic italià і Façana
Família franciscana
Emblema de la família franciscana: dos braços creuats, un de vestit i un de despullat, sortint d'un núvol amb una creu (mosaic a Santa Dorotea in Trastevere, Roma) Francesc d'Assís, fundador de l'orde dels frares menors. Aquest és el retrat més antic conegut del sant, que es remunta a la retirada de Sant Francesc a Subiaco (1223–1224) S'anomena família franciscana al conjunt de grups i comunitats catòlics --instituts de vida consagrada (ordes i congregacions) i grups de seglars-- que segueixen alguna de les regles inspirades per Sant Francesc d'Assís.
Veure Gòtic italià і Família franciscana
Filippo Brunelleschi
Filippo di Ser Brunellesco Lapi, conegut com a Filippo Brunelleschi (Florència, 1377 - 15 d'abril de 1446), va ser el gran arquitecte florentí del Renaixement italià.
Veure Gòtic italià і Filippo Brunelleschi
Fra Angelico
Fra Angelico (c. 1395-18 de febrer de 1455), nat Guido di Pietro, va ser un pintor del primer Renaixement italià, referit a les Vides d'Artistes de Vasari com posseïdor d'un «rar i perfecte talent».
Veure Gòtic italià і Fra Angelico
Frederic II del Sacre Imperi Romanogermànic
Frederic II (Jesi, 26 de desembre del 1194 - Fiorentino di Puglia, 13 de desembre de 1250), de la casa de Hohenstaufen, va ser un pretendent al títol de Rei dels Romans des de 1212 i monarca indiscutit a partir de 1215.
Veure Gòtic italià і Frederic II del Sacre Imperi Romanogermànic
Gaddo Gaddi
Gaddo Gaddi (1239 - 1312) va ser un pintor i artista italià del.
Veure Gòtic italià і Gaddo Gaddi
Gòtic internacional
Colart de Laon, '' L'oració a l'hort amb el donant Lluís I d'Orleans, vers 1405-1408, Museu del Prado El gòtic internacional és un subconjunt de l'art gòtic desenvolupat a Borgonya, Bohèmia i al nord d'Itàlia de la fi del i a l'inici del.
Veure Gòtic italià і Gòtic internacional
Gòtic radiant
catedral de Notre-Dame de París La Sainte Chapelle Gòtic radiant (rayonnant en francès) és la denominació historiogràfica d'una de les fases de l'art gòtic, encunyada específicament per a l'arquitectura gòtica de França i coincident en gran manera amb el regnat de Lluís IX (1226-1270).
Veure Gòtic italià і Gòtic radiant
Gentile da Fabriano
''La coronació de la Verge'' (c. 1420), Museu J. Paul Getty, Los Angeles ''Adoració dels Reis Mags'', de Gentile da Fabriano Cal·ligrafia pseudocúfica a l'aurèola de la Verge Maria, detall de l'''Adoració dels Mags'' (1423) de Gentile da Fabriano.
Veure Gòtic italià і Gentile da Fabriano
Giorgio Vasari
Giorgio Vasari (Arezzo, 30 de juliol de 1511 - Florència, 27 de juny de 1574) va ser un arquitecte, pintor i escriptor italià.
Veure Gòtic italià і Giorgio Vasari
Giotto di Bondone
Giotto di Bondone (més conegut simplement com a Giotto, ca. 1267, Vicchio - 8 de gener de 1337, Florència) va ser un pintor i arquitecte italià.
Veure Gòtic italià і Giotto di Bondone
Giovanni Pisano
Giovanni Pisano (1248 - 1315) va ser un escultor italià, pintor i arquitecte.
Veure Gòtic italià і Giovanni Pisano
Illa de França
L'Illa de França (en francès i oficialment, Île-de-France) és una regió francesa que compta amb 8 departaments.
Veure Gòtic italià і Illa de França
Itàlia
Itàlia (en italià: Italia), oficialment la República Italiana (en italià: Repubblica Italiana), és un Estat europeu situat a la península Itàlica i que inclou les dues illes més grans de la mar Mediterrània, Sicília i Sardenya.
Veure Gòtic italià і Itàlia
Leon Battista Alberti
Leon Battista Alberti (18 de febrer de 1404, Gènova, República de Gènova - 25 d'abril de 1472, Roma, Estats Pontificis) fou un arquitecte, matemàtic i poeta genovès.
Veure Gòtic italià і Leon Battista Alberti
Lorenzo Ghiberti
Lorenzo Ghiberti (Florència, 1378 - id., 1 de desembre de 1455).
Veure Gòtic italià і Lorenzo Ghiberti
Lorenzo Maitani
Façana de la catedral d'Orvieto Lorenzo Maitani (Siena, c. 1275 - 1330) va ser un arquitecte i escultor italià.
Veure Gòtic italià і Lorenzo Maitani
Lorenzo Monaco
Mare de Déu entronitzada Lorenzo Monaco (Siena, c. 1370 - Florència, 1425), nascut Piero di Giovanni, fou un pintor i miniaturista florentí.
Veure Gòtic italià і Lorenzo Monaco
Margaritone d'Arezzo
Margarito o Margaritone d'Arezzo (fl c. 1250-1290) va ser un pintor italià d'Arezzo.
Veure Gòtic italià і Margaritone d'Arezzo
Masaccio
Tommaso di ser Giovanni di Mone Cassai, anomenat Masaccio (San Giovanni in Altura, avui San Giovanni Valdarno, Arezzo, 21 de desembre del 1401 - Roma, tardor del 1428), va ser un pintor italià del Quattrocento.
Veure Gòtic italià і Masaccio
Nanni di Banco
''Quatre sants coronats'', Florència, Orsanmichele Giovanni di Antonio di Banco, dit Nanni di Banco (Florència, c. 1380 - 1421) va ser un escultor italià.
Veure Gòtic italià і Nanni di Banco
Neogòtic
Palau de Westminster. El nou Ajuntament de Múnic. Església votiva de Viena. La ciutat fortificada de Carcassona, restaurada per Viollet-le-Duc. Castell de Hohenzollern. La façana neogòtica de la catedral de Barcelona El neogòtic és un estil arquitectònic desenvolupat al i continuat encara al.
Veure Gòtic italià і Neogòtic
Nicola Pisano
Nicola Pisano (també anomenat Niccolò Pisano, Nicola de Apulia o Nicola Pisanus; c. 1220/1225 – c. 1284) va ser un escultor italià que va emprar un estil basat en l'escultura clàssica romana.
Veure Gòtic italià і Nicola Pisano
Orde de Sant Agustí
LOrde de Sant Agustí (en llatí Ordo Sancti Augustini) és un orde religiós mendicant de l'Església Catòlica fundada pel papa Innocenci IV el (1244), per la necessitat d'unificar una sèrie de comunitats de monjos a la Toscana (Itàlia) que seguien les directrius conegudes com la Regla de Sant Agustí, que és un extracte de les cartes i sermons de sant Agustí d'Hipona (mort el 430).
Veure Gòtic italià і Orde de Sant Agustí
Orde del Cister
Lorde del Cister, orde del Cistell o orde de Cîteaux (llatí: ordo cisterciensis) és un orde monàstic de dret papal.
Veure Gòtic italià і Orde del Cister
Orde dels Predicadors
Lorde dels Predicadors (Ordo Praedicatorum), coneguts popularment com a dominics o dominicans, és un orde mendicant fundat per Sant Domènec de Guzmán a Tolosa, a Occitània.
Veure Gòtic italià і Orde dels Predicadors
Palau Ducal
Palau Ducal i Basílica de Sant Marc El Palau Ducal (en italià Palazzo Ducale) situat a l'extrem oriental de la plaça de Sant Marc, és un dels símbols de la glòria i el poder de Venècia.
Veure Gòtic italià і Palau Ducal
Palazzo Vecchio
El Palazzo Vecchio ('Palau Vell') es troba a la Piazza della Signoria, a Florència (Itàlia).
Veure Gòtic italià і Palazzo Vecchio
Pesta Negra
La Pesta Negra fou una pandèmia, molt probablement de pesta, que possiblement s'originà el 1346 al nord de la Xina i, a través de Síria, s'estengué successivament per Anatòlia i Tràcia fins a arribar a Grècia, Egipte i els Balcans.
Veure Gòtic italià і Pesta Negra
Pietro Cavallini
''Judici Final'', detall d'un dels apòstols. L'''Anunciació'', Santa Maria in Trastevere. Pietro Cavallini (c. 1250 – c. 1330) va ser un pintor italià del gòtic.
Veure Gòtic italià і Pietro Cavallini
Pintura al fresc
Fresc txola del temple Brihadiswara, Thanjavur. Suport de fusta emprat al Museu Nacional d'Art de Catalunya en la reconstrucció d'una pintura mural arrencada per la tècnica de l'''strappo'' Un fresc és una pintura realitzada sobre una superfície coberta amb dues capes de morter de calç, la primera (arricio) de major gruix, amb calç apagada, sorra de riu i aigua, i la segona (intonaco) més fina formada per pols de marbre, calç apagada i aigua, sobre la qual es van aplicant els pigments, quan aquesta darrera capa encara està humida, i per jornades (giornatas).
Veure Gòtic italià і Pintura al fresc
Pisa
Pisa és una ciutat italiana situada prop de la desembocadura del riu Arno, a la Toscana.
Veure Gòtic italià і Pisa
Pisano
* Biografies.
Veure Gòtic italià і Pisano
Prato (municipi toscà)
Prato és un municipi italià, capital de la Província de Prato, a la regió de la Toscana.
Veure Gòtic italià і Prato (municipi toscà)
Pulla
La Pulla (en italià Puglia, en tarentí Pugghie, en llatí Apulia) és una regió d'Itàlia meridional a la costa Adriàtica.
Veure Gòtic italià і Pulla
Regne de Nàpols
El Regne de Nàpols o Regne de Sicília peninsular fou un estat situat al sud de la península Itàlica entre el i el.
Veure Gòtic italià і Regne de Nàpols
Renaixement
Home Vitruvià, estudi de les mesures humanes, de Leonardo da Vinci Santa Maria del Fiore, amb la cúpula dissenyada per Brunelleschi El Renaixement o Renaiximent és una època artística, i per extensió cultural, que marca el pas de l'edat mitjana a l'edat moderna abastant els segles XV i XVI, caracteritzats per un esforç per reviure i superar idees i assoliments de l'antiguitat clàssica.
Veure Gòtic italià і Renaixement
Romànic llombard
Sant Climent de Taüll Larquitectura llombarda fou l'estil arquitectònic dominant a Catalunya durant el període romànic del.
Veure Gòtic italià і Romànic llombard
Rosassa
La rosassa, rosetó, rosó,DCVB rosa o O és un element ornamental, majoritàriament, a les catedrals durant el període gòtic.
Veure Gòtic italià і Rosassa
San Giorgio de Ferrara
San Giorgio di Ferrara, consagrada el 1135, és la catedral de Ferrara Façana de la catedral San Giorgio di Ferrara Quan es va completar la part més baixa de la façana romànica i les façanes laterals el 1135 es va consagrar la catedral.
Veure Gòtic italià і San Giorgio de Ferrara
San Miniato al Monte
La Basílica de San Miniato al Monte es troba en un dels llocs més alts de la ciutat de Florència i és un dels millors exemples de romànic a tota la Toscana.
Veure Gòtic italià і San Miniato al Monte
Santa Maria del Fiore
La basílica de Santa Maria del Fiore és la catedral de Florència, una de les obres mestres de l'art gòtic i del primer Renaixement italià.
Veure Gòtic italià і Santa Maria del Fiore
Santa Maria in Trastevere
La Basílica de Santa Maria in Trastevere és una església de Roma situada al barri del Trastevere.
Veure Gòtic italià і Santa Maria in Trastevere
Santa Maria Novella
Planta esquemàtica del convent Santa Maria Novella és un convent i basílica considerat un dels grans conjunts religiosos de Florència (Toscana, Itàlia).
Veure Gòtic italià і Santa Maria Novella
Simone Martini
Simone Martini (Siena, 1284 - Avinyó, Regne de França, 1344), conegut també com a "Simone Sanese", fou un dels grans pintors del Trecento a italià, va pertànyer a l'escola senesa a la qual pertanyien també els grans pintors Duccio di Buoninsegna, Lippo Memmi i els germans Ambrogio i Pietro Lorenzetti.
Veure Gòtic italià і Simone Martini
Tino di Camaino
és un escultor gòtic de Siena.
Veure Gòtic italià і Tino di Camaino
Torres de Bolonya
Les Dues Torres el 1767 Les torres de Bolonya són edificis d'època medieval a la ciutat italiana de Bolonya.
Veure Gòtic italià і Torres de Bolonya
Toscana
Paisatge característic de la Toscana. La Toscana és una de les regions d'Itàlia.
Veure Gòtic italià і Toscana
Trecento
Mosaic del ''baptisteri San Giovanni'', sobre el judici final - obra d'un mestre florentí, a prop de 1300 El Trecento és un període de la Història de l'Art que segueix a l'edat mitjana a Itàlia.
Veure Gòtic italià і Trecento
Universitat de Bolonya
La Universitat de Bolonya (en italià Università degli Studi di Bologna) és la universitat més antiga d'Europa i del món occidental, havent estat fundada a Bolonya (Itàlia) el 1088 per Irnerius.
Veure Gòtic italià і Universitat de Bolonya
Volta
església de Santa Maria del Mar, Barcelona La volta és una estructura arquitectònica pròpia per a cobrir espais o recintes.
Veure Gòtic italià і Volta
Volta d'aresta
Esquema de volta d'aresta La volta d'aresta o per aresta és la formada per la intersecció de dues voltes de canó iguals i que es creuen perpendicularment.
Veure Gòtic italià і Volta d'aresta