Taula de continguts
47 les relacions: Adalbert II d'Ivrea, Agnès d'Aquitània (emperadriu consort), Agnès de Borgonya, comtessa de Poitiers, Bordeus, Bourgueil, Casa de Lusignan, Charroux, Comtat d'Angulema, Comtat d'Anjou, Comtat d'Herbauges, Comtat de Blois, Comtat de Poitiers, Confolents, Ducat d'Aquitània, Ducat de Gascunya, Emma de Blois, Enric II del Sacre Imperi Romanogermànic, Folc III Nerra, Fulbert de Chartres, Guillem IV d'Aquitània, Guillem VI d'Aquitània, Guillem VII d'Aquitània, Guillem VIII d'Aquitània, Jofré II Martell, Lluís IV de França, Loudun, Maillezais, Mecenatge, Odó de Poitiers, Otó Guillem de Borgonya, Parthenay, Perigús, Poitiers, Ruffec (Charente), Sanç V Guillem de Gascunya, Senyoria de Parthenay, Teobald I de Blois, Tours, Ulric Manfred II, Vescomtat d'Aunay, Vescomtat de Rechoard, Vescomtat de Thouars, 1014, 1022, 1030, 31 de gener, 969.
- Ducs d'Aquitània
Adalbert II d'Ivrea
Aubert o Adalbert II d'Ivrea (Aubert o Adalbert I d'Italia) (931- 972) va ser marquès d'Ivrea i rei d'Itàlia (rei conjuntament amb el seu pare, Berenguer II (950-962) en oposició al rei d'Alemanya, Otó I, marquès o marcgravi d'Ivrea, comte d'Aosta i comte de Llombardia.
Veure Guillem V d'Aquitània і Adalbert II d'Ivrea
Agnès d'Aquitània (emperadriu consort)
Agnès d'Aquitània (Poitiers, vers 1025 - Roma, 14 de desembre de 1077), també coneguda com a Agnès de Poitiers o Emperadriu Agnès, va ser emperadriu consort del Sacre Imperi Romanogermànic del seu casament amb Enric III el 1043 fins a enviudar el 1056, i governà com a regent pel seu fill Enric IV des del 1056 fins al 1062.
Veure Guillem V d'Aquitània і Agnès d'Aquitània (emperadriu consort)
Agnès de Borgonya, comtessa de Poitiers
Agnès de Borgonya (?- 9 de novembre de 1068) fou comtessa de Poitiers, tercera esposa de Guillem V d'Aquitània el Gran, III de Poitiers.
Veure Guillem V d'Aquitània і Agnès de Borgonya, comtessa de Poitiers
Bordeus
Bordeus (Bordèu en occità; Bordeaux en francès)Martínez Arrieta, Santiago, & Sumien, Domergue (2006) "Els lligams entre català i occità: alguns problemes de representació, descripció i estandardització", in Miscel·lània Joan Veny, vol.
Veure Guillem V d'Aquitània і Bordeus
Bourgueil
Bourgueil és un municipi francès, situat al departament de l'Indre i Loira i a la regió de 37031.
Veure Guillem V d'Aquitània і Bourgueil
Casa de Lusignan
reis de Xipre senyors d'Issoudun La Casa de Lusignan fou una família senyorial originada a la senyoria homònima del Regne de França, localitzada al Poitou, que també governaren als comtats de la Marca i Angulema, i foren reis de Jerusalem, Xipre i el Regne Armeni de Cilícia.
Veure Guillem V d'Aquitània і Casa de Lusignan
Charroux
* Charroux o Charós, municipi al departament de l'Alier (regió d'Alvèrnia-Roine-Alps, França).
Veure Guillem V d'Aquitània і Charroux
Comtat d'Angulema
Ubicació del comtat d'Angulema El comtat d'Angulema, més tard ducat, fou una jurisdicció feudal sorgida en temps dels successors de Carlemany.
Veure Guillem V d'Aquitània і Comtat d'Angulema
Comtat d'Anjou
Ubicació del Comtat d'Anjou El Comtat d'Anjou, més tard ducat d'Anjou, fou una jurisdicció feudal de França fundada al segle IX amb capital a Angers, que comprenia la regió d'Anjou.
Veure Guillem V d'Aquitània і Comtat d'Anjou
Comtat d'Herbauges
El comtat d'Herbauges fou una jurisdicció feudal de França formada per les senyories del baix Poitou creada per tal de lluitar eficaçment contra l'amenaça normanda.
Veure Guillem V d'Aquitània і Comtat d'Herbauges
Comtat de Blois
Premers comtes de Blois: D'azur, una banda d'argent, flanquejada separada per dues línies d'or. Comtes de Blois de la família de Châtillon El comtat de Blois fou una jurisdicció feudal de França originada vers el 900.
Veure Guillem V d'Aquitània і Comtat de Blois
Comtat de Poitiers
El comtat de Poitiers (sovint anomenat com a comtat de Poitou tot i que mai no va existir un comtat amb aquest nom) fou una jurisdicció feudal del regne de França, inicialment de gran extensió, centrada a Poitiers.
Veure Guillem V d'Aquitània і Comtat de Poitiers
Confolents
Confolents (en francès: Confolens) és una ciutat d'Occitània, i oficialment de França, situada al departament de Charanta i a la regió de Peitau-Charantas.
Veure Guillem V d'Aquitània і Confolents
Ducat d'Aquitània
El Ducat d'Aquitania fou una jurisdicció feudal de França.
Veure Guillem V d'Aquitània і Ducat d'Aquitània
Ducat de Gascunya
El ducat de Gascunya fou una jurisdicció feudal del sud-oest de França, que ocupava la part sud d'Aquitània (vegeu Gascunya).
Veure Guillem V d'Aquitània і Ducat de Gascunya
Emma de Blois
Restes de l'abadia de Maillezais (2012) que fundaren Emma i el seu marit Emma de Blois (Comtessa de Poitou i duquessa d'Aquitània, filla de Teobald I de Blois i de Luitgarda de Vermandois) morta després del 1004.
Veure Guillem V d'Aquitània і Emma de Blois
Enric II del Sacre Imperi Romanogermànic
Enric II (6 de maig de 973-13 de juliol de 1024), anomenat el Sant i també conegut com a Sant Enric (per tal com va ser canonitzat per l'Església Catòlica), va ser el cinquè i darrer emperador del Sacre Imperi Romà de la dinastia saxona (o otoniana) des de la seva coronació a Roma el 1014 fins a la seva mort una dècada més tard.
Veure Guillem V d'Aquitània і Enric II del Sacre Imperi Romanogermànic
Folc III Nerra
Vestigis del Castell de Loches, una de les nombroses residències de Folc III Nerra. Folc III Nerra fou el fill i successor de Jofré I Grisegonelle al comtat d'Anjou.
Veure Guillem V d'Aquitània і Folc III Nerra
Fulbert de Chartres
Fulbert de Chartres (960 - 10 d'abril de 1028) fou un bisbe de Chartres, amic i deixeble de Gerbert d'Aurillac.
Veure Guillem V d'Aquitània і Fulbert de Chartres
Guillem IV d'Aquitània
Guillem IV d'Aquitània i II de Poitiers, de malnom Braç de Ferro, fou duc d'Aquitània i comte de Poitiers del 963 al 995.
Veure Guillem V d'Aquitània і Guillem IV d'Aquitània
Guillem VI d'Aquitània
França vers 1030 Guillem IV de Poitiers i VI d'Aquitània el Gras (1005-1038) fou comte de Poitou (1030-1038) fill de Guillem V d'Aquitània (III de Poitiers) i d'Adalmodis de Gavaldà.
Veure Guillem V d'Aquitània і Guillem VI d'Aquitània
Guillem VII d'Aquitània
Guillem VII d'Aquitània i V de Poitiers (1023 - 1058) de malnom Aigret fou duc d'Aquitània i comte de Poitiers (1039-1058).
Veure Guillem V d'Aquitània і Guillem VII d'Aquitània
Guillem VIII d'Aquitània
Guillem VIII d'Aquitània i VI de Poitiers, de naixement Guiu o Guiu-Jofré, fou duc de Gascunya (1052-1086) i duc d'Aquitània i comte de Poitiers (1058-1086).
Veure Guillem V d'Aquitània і Guillem VIII d'Aquitània
Jofré II Martell
Jofré II Martell fou fill i successor de Folc III Nerra al Comtat d'Anjou el 1040.
Veure Guillem V d'Aquitània і Jofré II Martell
Lluís IV de França
Lluís IV, dit el d'Ultramar (francès: Louis IV, dit d'Outremer; nascut entre setembre del 920 i setembre del 921No es coneix la data exacta del seu naixement. Segons els Annals de Flodoard, nasqué a la regió de Laon-Reims i el 936 tenia quinze anys. i mort el 10 de setembre del 954 a Reims), fou un rei dels francs de la dinastia carolíngia entre el 936 i la seva mort.
Veure Guillem V d'Aquitània і Lluís IV de França
Loudun
Loudun és un municipi francès situat al departament de la Viena i a la regió de la Nova Aquitània.
Veure Guillem V d'Aquitània і Loudun
Maillezais
Maillezais és un municipi francès situat al departament de Vendée i a la regió de 85133.
Veure Guillem V d'Aquitània і Maillezais
Mecenatge
dèspotes il·lustrats es preaven de protegir arts i lletres, i promoure el progrés científic. Retrat de Sir Endymion Porter, de Van Dyck. Mecenes i artista es representen junts. Rafael) va ser un dels principals mecenes del Renaixement, i en gran manera responsable del canvi de la centralitat cultural de Florència a Roma, a on va atreure artistes de la talla de Miquel Àngel, amb el qual va mantenir una tempestuosa relació.
Veure Guillem V d'Aquitània і Mecenatge
Odó de Poitiers
França 1030 Eudes o Odó (1012-1039) fou duc de Gascunya (1032-1039), comte de Poitiers i duc d'Aquitània (1038-1039).
Veure Guillem V d'Aquitània і Odó de Poitiers
Otó Guillem de Borgonya
Otó Guillem de Borgonya (962 - 1026) fou comte de Borgonya (986-1026) i duc de Borgonya (1002-1004).
Veure Guillem V d'Aquitània і Otó Guillem de Borgonya
Parthenay
Parthenay és un municipi francès, situat al departament de Deux-Sèvres i a la regió de la Nova Aquitània.
Veure Guillem V d'Aquitània і Parthenay
Perigús
Perigús (en occità Peireguers o Periguers '; en francès Périgueux) és una comuna francesa, situada al departament de la Dordonya i a la regió de la Nova Aquitània, i capital històrica de la regió del Perigord.
Veure Guillem V d'Aquitània і Perigús
Poitiers
Poitiers (en francès; en català, tradicionalment Peiteu o Piteu; en poiteví Potchiers; en occità Peitieus) és un municipi francès, capital històrica de la regió del Peitau.
Veure Guillem V d'Aquitània і Poitiers
Ruffec (Charente)
Ruffec és un municipi francès situat al departament del Charente i a la regió de la Nova Aquitània.
Veure Guillem V d'Aquitània і Ruffec (Charente)
Sanç V Guillem de Gascunya
Sanç V Guillem de Gascunya (darreries del - 4 d'octubre de 1032) fou duc de Gascunya i comte de Bordeus, des de la mort del seu germà Bernat Guillem el 1009 fins a 1032.
Veure Guillem V d'Aquitània і Sanç V Guillem de Gascunya
Senyoria de Parthenay
La senyoria de Parthenay fou una jurisdicció feudal d'Aquitània, un feu del comtat de Poitou.
Veure Guillem V d'Aquitània і Senyoria de Parthenay
Teobald I de Blois
Teobald I o Tibau I de Blois el Trampós (francès Thibaut de Blois le Trincheur), nascut cap a 910, mort el 16 de gener de 975/977, va ser comte de Blois, de Chartres, vescomte de Tours, comte sobirà de Châteaudun, senyor de Vierzon i de Sancerre, de Chinon, de Saumur, de Beaugency i de Provins (senyoria anomenada sovint com comtat de Provins).
Veure Guillem V d'Aquitània і Teobald I de Blois
Tours
Tours (o Tors) és un municipi francès al departament d'Indre i Loira (regió de Centre - Vall del Loira).
Veure Guillem V d'Aquitània і Tours
Ulric Manfred II
Ulric Manfred II (o Olderic Manfred II) fou marquès de Torí i Susa.
Veure Guillem V d'Aquitània і Ulric Manfred II
Vescomtat d'Aunay
El vescomtat d'Aunay s'esmenta per primer cop cap al 900 quan era vescomte Maingot com a feudatari del comte de Poitou; Segueix després Cadeló I, al que va succeir el seu fill Cadeló II mort cap a l'any 950.
Veure Guillem V d'Aquitània і Vescomtat d'Aunay
Vescomtat de Rechoard
El vescomtat de Rechoard fou una jurisdicció feudal de França al Llemosí.
Veure Guillem V d'Aquitània і Vescomtat de Rechoard
Vescomtat de Thouars
El vescomtat de Thouars fou una jurisdicció feudal d'Aquitània amb capital al castell de Thouars.
Veure Guillem V d'Aquitània і Vescomtat de Thouars
1014
* '''Expedició normanda''' a Galícia.
Veure Guillem V d'Aquitània і 1014
1022
El 1022 (MXXII) fou un any comú iniciat en dilluns pertanyent a l'edat mitjana.
Veure Guillem V d'Aquitània і 1022
1030
El 1030 (MXXX) fou un any comú començat en dijous del calendari julià.
Veure Guillem V d'Aquitània і 1030
31 de gener
El 31 de gener és el trenta-unè dia de l'any del calendari gregorià.
Veure Guillem V d'Aquitània і 31 de gener
969
El 969 (CMLXIX) fou un any comú començat en divendres del calendari julià.
Veure Guillem V d'Aquitània і 969
Vegeu també
Ducs d'Aquitània
- Acfred I d'Aquitània
- Austrobald de Tolosa
- Bigó
- Desideri de Tolosa
- Ebles Manzer
- Elionor d'Aquitània
- Enric II d'Anglaterra
- Enric VI d'Anglaterra
- Eudes I d'Aquitània
- Gonçal de Borbó i Dampierre
- Guillem I d'Aquitània
- Guillem II d'Aquitània
- Guillem III d'Aquitània
- Guillem IV d'Aquitània
- Guillem IX d'Aquitània
- Guillem V d'Aquitània
- Guillem VI d'Aquitània
- Guillem VII d'Aquitània
- Guillem VIII d'Aquitània
- Guillem X d'Aquitània
- Hunald I d'Aquitània
- Hunald II
- Llop I d'Aquitània
- Lluís V de França
- Lluís VII de França
- Odó de Poitiers
- Rainulf I de Poitiers
- Rainulf II de Poitiers
- Ricard Cor de Lleó
- Waifré
També conegut com Guillem III de Poitiers, Guillem III de Poitou.