Accés més ràpid que el navegador!
17 les relacions: Angel Otaegi Etxeberria, Català, Esquerra abertzale, Euskadi Ta Askatasuna, Eusko Gudarostea, Franquisme, Front Revolucionari Antifeixista i Patriota, Govern d'Euzkadi, Gudari, Guerra Civil espanyola, Jon Paredes Manot, José Antonio Aguirre i Lecube, Lehendakari, Nacionalisme basc, Partit Nacionalista Basc, Penal del Dueso, Santoña.
Angel Otaegi Etxeberria
Cartells d'homenatge a Angel Otaegi (dreta) i Jon Paredes Manot ''Txiki'' Angel Otaegi Etxeberria (Nuarbe, Azpeitia, Guipúscoa, gener de 1942 - Burgos, 27 de setembre de 1975) fou un militant d'ETA conegut per ser un dels cinc darrers afusellats pel franquisme.
Nou!!: Gudari Eguna і Angel Otaegi Etxeberria · Veure més »
Català
El català (denominació oficial a Catalunya, a les Illes Balears, a Andorra, a la ciutat de l'Alguer i tradicional a Catalunya del Nord) o valencià (denominació oficial al País Valencià i tradicional al Carxe) és una llengua romànica parlada a Catalunya, el País Valencià (tret d'algunes comarques i localitats de l'interior), les Illes Balears (on també rep el nom de mallorquí, menorquí, eivissenc o formenterer segons l'illa), Andorra, la Franja de Ponent (a l'Aragó), la ciutat de l'Alguer (a l'illa de Sardenya), la Catalunya del Nord, el Carxe (un petit territori de Múrcia habitat per pobladors valencians), i en comunitats arreu del món (entre les quals destaca la de l'Argentina, amb 200.000 parlants).
Nou!!: Gudari Eguna і Català · Veure més »
Esquerra abertzale
El terme esquerra abertzale (del basc abertzale, en català: patriota; admès en el Gran Diccionari de la Llengua Catalana amb l'acceptació d'«independentista») es fa servir per fer referència als partits o organitzacions d'ideologia nacionalista i independentista basca que alhora són d'esquerres, sigui en forma de marxisme, comunisme, socialisme o socialdemocràcia.
Nou!!: Gudari Eguna і Esquerra abertzale · Veure més »
Euskadi Ta Askatasuna
ETA (Euskadi Ta Askatasuna, País Basc i Llibertat) fou una organització basca armada i clandestina, la qual es proclamava independentista i socialista, que tenia com a objectiu la creació d'un estat basc euskaldun i socialista, independent de l'Estat espanyol i de l'Estat francès, incloent-hi els set territoris bascos històrics (Euskal Herria): tres que pertanyen a l'Estat francès (dins el departament de Pirineus Atlàntics), tres províncies de l'Estat espanyol que formen l'actual País Basc, i la província de Navarra.
Nou!!: Gudari Eguna і Euskadi Ta Askatasuna · Veure més »
Eusko Gudarostea
Eusko Gudarostea (Exèrcit Basc) va ser la denominació utilitzada per l'exèrcit del Govern d'Euzkadi durant la Guerra Civil espanyola.
Nou!!: Gudari Eguna і Eusko Gudarostea · Veure més »
Franquisme
El franquisme va ser un règim polític autoritari i dictatorial vigent a Espanya entre 1939 i 1975, i també és anomenada com a tal la ideologia en què es basà.
Nou!!: Gudari Eguna і Franquisme · Veure més »
Front Revolucionari Antifeixista i Patriota
El Front Revolucionari Antifeixista i Patriota (FRAP) (en castellà, Frente Revolucionario Antifascista y Patriota, FRAP) fou una organització antifeixista sorgida a Espanya durant el règim de Francisco Franco, amb voluntat d'instaurar-hi una República Popular i Federativa a través d'un moviment insurreccional.
Nou!!: Gudari Eguna і Front Revolucionari Antifeixista i Patriota · Veure més »
Govern d'Euzkadi
Govern d'Euzkadi fou el nom que va adoptar el govern autònom basc format el 7 d'octubre de 1936 en plena guerra civil espanyola.
Nou!!: Gudari Eguna і Govern d'Euzkadi · Veure més »
Gudari
Gudari (guerrer en basc, plural basc: gudariak) pot referir-se a.
Nou!!: Gudari Eguna і Gudari · Veure més »
Guerra Civil espanyola
La Guerra Civil espanyolaEl conflicte que es va desenvolupar a Espanya també ha estat anomenada Guerra d'Espanya, i segons els bàndols bel·ligerants per als uns va ser el Alzamiento Nacional i per als altres la Rebel·lió Feixista.
Nou!!: Gudari Eguna і Guerra Civil espanyola · Veure més »
Jon Paredes Manot
Jon Paredes Manot, de malnom Txiki, (Zalamea de la Serena, 20 de febrer de 1954 - Cerdanyola del Vallès, 27 de setembre de 1975) fou un militant d'ETA (pm), considerat el darrer condemnat a mort del franquisme.
Nou!!: Gudari Eguna і Jon Paredes Manot · Veure més »
José Antonio Aguirre i Lecube
Jose Antonio Agirre Lekube a l'Aberri Eguna de 1933. José Antonio Aguirre i Lecube i en basc Agirre ta Lekubetar Joseba Andoni (Bilbao, 6 de març de 1904 - París, 22 de març de 1960) va ser el primer lehendakari o president d'Euskadi, càrrec que va assumir durant la Guerra Civil espanyola.
Nou!!: Gudari Eguna і José Antonio Aguirre i Lecube · Veure més »
Lehendakari
Lehendakari o Lendakari (en català, primer responsable), oficialment Eusko Jaurlaritzako Lehendakaria (en català, President del Govern Basc), és el president de la Comunitat Autònoma Basca.
Nou!!: Gudari Eguna і Lehendakari · Veure més »
Nacionalisme basc
"Ets al País Basc, no a Espanya" - un adhesiu en anglès de Gazte Abertzaleak al nucli antic de Bilbao. Simbologia nacionalista basca en un mural a Pasaia. Nacionalisme basc és una ideologia política que advoca per la unitat i defensa de l'entitat política dels territoris que entén que configuren la nació basca i que actualment es reparteixen entre Espanya i França, pel que la seva extensió territorial es correspondria amb la d'Euskal Herria.
Nou!!: Gudari Eguna і Nacionalisme basc · Veure més »
Partit Nacionalista Basc
El Partit Nacionalista Basc (oficialment Euzko Alderdi Jeltzalea-Partido Nacionalista Vasco, EAJ-PNV), és un partit polític basc fundat el 31 de juliol de 1895 per Sabino Arana.
Nou!!: Gudari Eguna і Partit Nacionalista Basc · Veure més »
Penal del Dueso
El Penal del Dueso és una antiga i llegendària presó i colònia penitenciària espanyola, encara en funcionament, situada arran de mar, al barri homònim de la ciutat de Santoña, antigament a la província de Santander, i avui a la Comunitat de Cantàbria.
Nou!!: Gudari Eguna і Penal del Dueso · Veure més »
Santoña
Palau de Chiloeches Santoña és un municipi de la zona oriental de Cantàbria, situat en la badia del seu nom.
Nou!!: Gudari Eguna і Santoña · Veure més »
