16 les relacions: Arquitecte, Barroc, Barroc sicilià, Cúpula, Columna, Escultura, Façana, Neoclassicisme, Palerm, Roma, Sicília, Sicilià, 1729, 1747, 1759, 1814.
Arquitecte
Larquitecte és el professional que s'encarrega de projectar edificacions o espais urbans, i vetllar per l'adequat desenvolupament de la seva construcció.
Nou!!: Giuseppe Venanzio Marvuglia і Arquitecte · Veure més »
Barroc
Palau de Versalles (ca. 1660–1715) El barroc és, a la vegada, un període històric i un moviment cultural que es va estendre a Europa i a les seves colònies cap als inicis del i els inicis del.
Nou!!: Giuseppe Venanzio Marvuglia і Barroc · Veure més »
Barroc sicilià
Catània, dissenyada per Stefano Ittar, al voltant de 1768 El barroc sicilià és la forma distintiva de l'arquitectura barroca que es va desenvolupar a l'illa de Sicília, al sud d'Itàlia, durant els segles i. L'estil es reconeix no solament pels seus típics revolts i floritures barroques, sinó també per les seves màscares somrients i putti amb la particular extravagància que li ha donat a Sicília una identitat arquitectònica única i la fase més interessant de l'art sicilià.
Nou!!: Giuseppe Venanzio Marvuglia і Barroc sicilià · Veure més »
Cúpula
Cúpula central de la basílica de Sant Pere del Vaticà, dissenyada per Miquel Àngel. Té 42,5 metres de diàmetre i 132 metres d'alçària Una cúpula és un element estructural de l'arquitectura que s'assembla a la meitat del buit d'una esfera; és una volta la geometria de la qual és una semiesfera per l'interior.
Nou!!: Giuseppe Venanzio Marvuglia і Cúpula · Veure més »
Columna
Tipus de columnes segons els ordres clàssics Una columna és un element arquitectònic de suport, molt més alt que ample, caracteritzat pel fet d'ésser de secció circular a diferència del pilar que és de secció quadrada o poligonal Ambdós elements acompleixen la funció de suportar les pressions verticals i obliqües de l'arquitrau i l'arc.
Nou!!: Giuseppe Venanzio Marvuglia і Columna · Veure més »
Escultura
La ''Victòria de Samotràcia'', escultura de l'antiga Grècia Lescultura (del llatí sculptura) és una de les belles arts.
Nou!!: Giuseppe Venanzio Marvuglia і Escultura · Veure més »
Façana
Una façana, frontera, fatxada o un frontis és, per extensió, qualsevol parament exterior d'un edifici; encara que per defecte, quan es parla de façana, es fa al·lusió a la davantera o principal, indicant-se més dades en cas contrari (façana posterior, façana nord, etc.) El mot deriva de faç, i es coneix en català des de 1294.
Nou!!: Giuseppe Venanzio Marvuglia і Façana · Veure més »
Neoclassicisme
Antonio Canova, ''Les Tres Gràcies'', castell de Belvoir, Leicestershire El Neoclassicisme és un estil artístic inspirat en l'art clàssic (el grecoromà) i desenvolupat durant el i principis del, com a reacció a les exageracions del Barroc i el Rococó.
Nou!!: Giuseppe Venanzio Marvuglia і Neoclassicisme · Veure més »
Palerm
Palerm (en sicilià, Palermu; en italià i oficialment, Palermo) és la capital de Sicília i la cinquena ciutat d'Itàlia (675.801 habitants).
Nou!!: Giuseppe Venanzio Marvuglia і Palerm · Veure més »
Roma
Roma és la capital i la ciutat més gran i més poblada d'Itàlia, de la regió del Laci i de la ciutat metropolitana homònima.
Nou!!: Giuseppe Venanzio Marvuglia і Roma · Veure més »
Sicília
Sicília (Sicìlia en sicilià i Sicilia en italià) és l'illa més gran de la Mediterrània, al sud de Nàpols, entre la mar Tirrena i la Jònica, que pertany a l'estat italià i en forma una regió amb estatut especial.
Nou!!: Giuseppe Venanzio Marvuglia і Sicília · Veure més »
Sicilià
El sicilià és una llengua romànica que es parla a l'illa mediterrània de Sicília, a la part centre i sud de Calàbria i a la part sud de la Pulla (Itàlia).
Nou!!: Giuseppe Venanzio Marvuglia і Sicilià · Veure més »
1729
;Països Catalans.
Nou!!: Giuseppe Venanzio Marvuglia і 1729 · Veure més »
1747
Làpida del monestir de Sant Pere de Besalú;Països Catalans;Resta del món.
Nou!!: Giuseppe Venanzio Marvuglia і 1747 · Veure més »
1759
Llinda d'una casa del carrer del Pont de Santa Pau.
Nou!!: Giuseppe Venanzio Marvuglia і 1759 · Veure més »
1814
Aprovat pel rei el 4 de maig del 1814 a València, reimprès per Vicente Olíva (Impressor Reial) el 1814 a Girona. Document escanejat per la Biblioteca de la Universitat Pompeu Fabra pdf;Països Catalans.