Taula de continguts
21 les relacions: Cònsol romà, Ciceró, Crassí, Cursor (família), Dictionary of Greek and Roman Biography and Mythology, Gai Papiri, Gai Papiri Turde, Gens (família), Leges regiae, Llatí, Luci Papiri Petus, Masó (família), Mugil·là (cognom), Papiri Carbó, Patrici (classe romana), Petus, Plebs, Regne Romà, República Romana, Rex sacrorum, Roma.
Cònsol romà
Els cònsols (llatí: consules) eren magistrats romans que, amb noms i atribucions diferents segons el període, desenvoluparen les seves funcions des dels primers anys de la República Romana, cap al principi del, fins que l'emperador romà d'Orient Lleó VI el Filòsof abolí el càrrec a la darreria del.
Veure Gens Papíria і Cònsol romà
Ciceró
Marc Tul·li Ciceró, en llatí Marcus Tullius Cicero (Arpinum, 3 de gener de 106 aC - Formia, 7 de desembre de 43 aC), fou polític, filòsof i orador de l'antiga Roma.
Veure Gens Papíria і Ciceró
Crassí
Crassí (en llatí Crassinus) o Cras (Crassus) va ser un cognomen que van portar antigament diversos membres de les famílies patrícies de les gens Clàudia, Papíria i Licínia.
Veure Gens Papíria і Crassí
Cursor (família)
Cursor era el nom d'una família de la gens Papíria que es va donar probablement per primer cop a un dels membres que es va destacar en les curses a peu.
Veure Gens Papíria і Cursor (família)
Dictionary of Greek and Roman Biography and Mythology
El Dictionary of Greek and Roman Biography and Mythology (Diccionari de biografia i mitologia grega i romana) és una enciclopèdia o diccionari biogràfic del 1849, tot i que fou publicat originalment el 1844 sota un títol lleugerament diferent.
Veure Gens Papíria і Dictionary of Greek and Roman Biography and Mythology
Gai Papiri
Gai Papiri o Sext Papiri (en llatí Caius Papirius o Sextus Papirius) va ser el suposat redactor de les anomenades Leges regiae, o Jus Papirianum, o Jus Civile Papirianum.
Veure Gens Papíria і Gai Papiri
Gai Papiri Turde
Gai Papiri Turde (en llatí Caius Papirius Turdus) va ser un magistrat romà del.
Veure Gens Papíria і Gai Papiri Turde
Gens (família)
La Gens (en llatí plural gentes) és una paraula llatina que originalment, a la societat romana, era equivalent a un grup famíliar patrilineal que portava el mateix nomen gentilicum.
Veure Gens Papíria і Gens (família)
Leges regiae
Les leges regiae (del llatí: «lleis reials») van ser les primeres lleis romanes que els historiadors clàssics, com Plutarc, van esmentar que van ser introduïdes pels reis de Roma.
Veure Gens Papíria і Leges regiae
Llatí
El llatí és una llengua indoeuropea de la branca itàlica, parlada antigament pels romans.
Veure Gens Papíria і Llatí
Luci Papiri Petus
Luci Papiri Petus (Lucius Papirius Paetus) fou un amic de Ciceró conegut gràcies a les seves lletres, part de les quals estan adreçades a Papiri Petus.
Veure Gens Papíria і Luci Papiri Petus
Masó (família)
Masó (en llatí Maso o de vegades Masso) era el nom d'una família d'origen patrici de la gens Papíria.
Veure Gens Papíria і Masó (família)
Mugil·là (cognom)
Mugil·là (en llatí Mugillanus) va ser un cognomen que va portar una de les branques patrícies de la gens Papíria.
Veure Gens Papíria і Mugil·là (cognom)
Papiri Carbó
Els Papiri Carbó foren una família romana d'origen plebeu que formava part de la gens Papíria i que portava el cognom de Carbó.
Veure Gens Papíria і Papiri Carbó
Patrici (classe romana)
Els patricis, segons els primers historiadors, eren una de les dues divisions en què des del seu inici estava dividida la societat romana.
Veure Gens Papíria і Patrici (classe romana)
Petus
Petus (en Paetus, literalment 'guenyo, borni') va ser un cognom romà portat per membres de diverses gens; originàriament, feia referència a una persona que tenia un defecte a l'ull (Plini el relaciona amb el terme strabo), però sense una desviació completa de la vista.
Veure Gens Papíria і Petus
Plebs
La plebs és una paraula llatina usada a l'antiga Roma que se suposa que vol dir 'el poble, 'la gent comuna', 'la multitud', els plebeus, en contraposició a una altra classe social privilegiada, els patricis.
Veure Gens Papíria і Plebs
Regne Romà
El Regne de Roma o Regne Romà o Monarquia Romana (del llatí: Regnum Romanum) va ser el govern monàrquic de la ciutat de Roma i els seus territoris des de la seva fundació.
Veure Gens Papíria і Regne Romà
República Romana
La República de Roma o República Romana fou el període de la civilització romana en què la forma de govern era la república.
Veure Gens Papíria і República Romana
Rex sacrorum
Rex sacrorum o Rex sacrificulus o Rex sacrificus fou el magistrat romà que després de l'establiment de la república va rebre algunes de les funcions religioses que abans corresponien als reis.
Veure Gens Papíria і Rex sacrorum
Roma
Roma és la capital i la ciutat més gran i més poblada d'Itàlia, de la regió del Laci i de la ciutat metropolitana homònima.
Veure Gens Papíria і Roma
També conegut com Papisia, Papíria.