Estem treballant per restaurar l'aplicació de Unionpedia a la Google Play Store
SortintEntrant
🌟Hem simplificat el nostre disseny per a una millor navegació!
Instagram Facebook X LinkedIn

Gasparinus de Bèrgam

Índex Gasparinus de Bèrgam

Gasparinus de Bèrgam (en italià, Gasparino (da) Barizizza o Gasparino (da) Barzizza; en francès, Gasparin de Pergame; en llatí, Gasparinus Barzizius Pergamensis) (vers 1360 – vers 1431) fou un gramàtic i educador italià, reconegut per haver introduït un nou estil epistolari en llatí, inspirat en les obres de Ciceró Influí, igual que Pier Paolo Vergerio (el Vell), en el desenvolupament de l'humanisme a Pàdua.

Taula de continguts

  1. 29 les relacions: Antonio Beccadelli, Ciceró, Concili de Constança, Felip Maria Visconti, Ferrara, Francès, Gramàtica, Italià, Leon Battista Alberti, Llatí, Martí V, Milà, Ortografia, Pavia, Pàdua, Pier Paolo Vergerio (el Vell), Retòrica, Sèneca, Terenci, Venècia, Virgili, Vittorino da Feltre, 1403, 1407, 1418, 1420, 1421, 1431, 1470.

Antonio Beccadelli

Antonio Beccadelli (Palerm 1394 — Nàpols 1471), anomenat el Panormita, fou un humanista italià, poeta, doctor en dret i membre de la cort d'Alfons el Magnànim.

Veure Gasparinus de Bèrgam і Antonio Beccadelli

Ciceró

Marc Tul·li Ciceró, en llatí Marcus Tullius Cicero (Arpinum, 3 de gener de 106 aC - Formia, 7 de desembre de 43 aC), fou polític, filòsof i orador de l'antiga Roma.

Veure Gasparinus de Bèrgam і Ciceró

Concili de Constança

Placa que commemora el Concili de Constança El Concili de Constança va ser un concili ecumènic de l'Església cristiana, convocat el 30 d'octubre de 1413 per l'antipapa Joan XXIII de Pisa, amb l'acord de l'emperador Segimon.

Veure Gasparinus de Bèrgam і Concili de Constança

Felip Maria Visconti

Filippo Maria Visconti en una medalla de Pisanello Felip Maria Visconti (en italià: Filippo Maria Visconti) (Milà, Senyoriu de Milà 1392 - íd. 1447) fou el comte de Pavia entre 1402 i 1412 i 3r Duc de Milà entre 1412 i 1447.

Veure Gasparinus de Bèrgam і Felip Maria Visconti

Ferrara

Ferrara (Fràra en el dialecte de Ferrara) és un municipi italià capital de la província homònima, dins la regió d'Emília-Romanya.

Veure Gasparinus de Bèrgam і Ferrara

Francès

El francès o francés (français o la langue française és una llengua romànica occidental també coneguda com a llengua d'oïl -encara que no ho és, només és una llengua que prové de la llengua d'oïl- (per la manera de dir el mot «sí», i en oposició a l'occità, que empra «òc»).

Veure Gasparinus de Bèrgam і Francès

Gramàtica

Una de les primeres gramàtiques catalanes datada l'any 1676: '''''Gramatica cathalana, breu y clara: explicada ab molts exemples''','' escrita per Llorenç Cendrós La gramàtica és la ciència del llenguatge o estudi del sistema d'una llengua determinada.

Veure Gasparinus de Bèrgam і Gramàtica

Italià

Litalià (o lingua italiana) és una llengua romànica parlada principalment a Europa: Itàlia, Suïssa, San Marino, Ciutat del Vaticà, com a segon idioma a Malta, Eslovènia i Croàcia, i per minories a Albània, Crimea, Eritrea, França, Líbia, Mònaco, Montenegro, Romania i Somàlia, - Gordon, Raymond G., Jr.

Veure Gasparinus de Bèrgam і Italià

Leon Battista Alberti

Leon Battista Alberti (18 de febrer de 1404, Gènova, República de Gènova - 25 d'abril de 1472, Roma, Estats Pontificis) fou un arquitecte, matemàtic i poeta genovès.

Veure Gasparinus de Bèrgam і Leon Battista Alberti

Llatí

El llatí és una llengua indoeuropea de la branca itàlica, parlada antigament pels romans.

Veure Gasparinus de Bèrgam і Llatí

Martí V

Martí V (Genazzano, 1368 - Roma, 20 de febrer de 1431) va ser Papa de l'Església catòlica del 1417 al 1431.

Veure Gasparinus de Bèrgam і Martí V

Milà

Milà (Milan en llombard, miˈlãː, Milano en italià, miˈlaːno) és la ciutat principal del nord d'Itàlia, capital de la regió de la Llombardia, una de les regions italianes més desenvolupades.

Veure Gasparinus de Bèrgam і Milà

Ortografia

L'ortografia és un conjunt de convencions per escriure una llengua, que inclou les normes ortogràfiques, l'ús dels accents, signes de puntuació, i les majúscules, l'espai entre mots i les negretes, que configuren la manera considerada correcta d'escriure les paraules d'una llengua.

Veure Gasparinus de Bèrgam і Ortografia

Pavia

Pavia (l'antiga Ticinum, en llombard i italià Pavia, paˈvia) és una ciutat situada al sud-oest de la Llombardia, al nord d'Itàlia, a 35 km al sud de Milà.

Veure Gasparinus de Bèrgam і Pavia

Pàdua

La ciutat de Pàdua (en llatí Patavium, en vènet Pàdoa, en italià Padova) és el centre econòmic i de comunicacions de la regió del Vèneto, al nord d'Itàlia.

Veure Gasparinus de Bèrgam і Pàdua

Pier Paolo Vergerio (el Vell)

Pier Paolo Vergerio el Vell (Capodistria, 23 de juliol de 1370 - Budapest, 8 de juliol de 1444 o 1445) fou un humanista, estadista i advocat de dret canònic.

Veure Gasparinus de Bèrgam і Pier Paolo Vergerio (el Vell)

Retòrica

La retòrica o eloqüència és «l'art de parlar bé» o «l'art de l'eloqüència», en altres paraules, és l'art o la tècnica de la persuasió, normalment mitjançant l'ús de la paraula.

Veure Gasparinus de Bèrgam і Retòrica

Sèneca

Bust representant Sèneca el jove, Museu del Prado Luci Anneu Sèneca (en llatí Lucius Anneus Seneca) usualment conegut com a Sèneca o Sèneca el Jove (Corduba, actual Còrdova, 4 aC - Roma, 65) va ser un escriptor romà, filòsof, polític, dramaturg i, en una obra, humorista, de l'edat d'argent de la literatura llatina.

Veure Gasparinus de Bèrgam і Sèneca

Terenci

Publi Terenci Àfer (Publius Terentius Afer), conegut simplement com a Terenci (Cartago, c. 184 aC - Estimfal, Arcàdia, ~159 aC), va ser un comediògraf en llatí d'origen amazic.

Veure Gasparinus de Bèrgam і Terenci

Venècia

Venècia (en vènet: Venèsia, en italià: Venezia) és una ciutat del nord d'Itàlia, capital de la regió del Vèneto i de la ciutat metropolitana homònima.

Veure Gasparinus de Bèrgam і Venècia

Virgili

Publi Virgili Maró, conegut habitualment com a Virgili (Publius Vergilius Maro; Andes, prop de Màntua, ca. 70 aC - Brindes, actual Bríndisi, 19 aC) fou un poeta romà, autor de les Bucòliques, les Geòrgiques i lEneida.

Veure Gasparinus de Bèrgam і Virgili

Vittorino da Feltre

Vittorino da Feltre (Feltre, 1373 o 1378 – Màntua, 2 de febrer de 1446).

Veure Gasparinus de Bèrgam і Vittorino da Feltre

1403

; Països Catalans.

Veure Gasparinus de Bèrgam і 1403

1407

; Països Catalans; Resta del món.

Veure Gasparinus de Bèrgam і 1407

1418

;Països Catalans.

Veure Gasparinus de Bèrgam і 1418

1420

El 1420 (MCDXX) fou un any de traspàs començat en dilluns del calendari julià.

Veure Gasparinus de Bèrgam і 1420

1421

;Països Catalans.

Veure Gasparinus de Bèrgam і 1421

1431

;Països Catalans.

Veure Gasparinus de Bèrgam і 1431

1470

Mapa d'Europa a l'any 1470.

Veure Gasparinus de Bèrgam і 1470