Taula de continguts
38 les relacions: Ésser humà, Barcelona, Bec, Cràcids, Cuculiformes, Dieta, Dit, Editorial De Vecchi, Espècie, Faisà, Faisà comú, Família (biologia), Fasianins, Fasiànids, Francolí, Gall, Gall dindi, Gall fer comú, Guatlla comuna, Hoatzín, Holàrtic, Invertebrats, Megapòdids, Meleagris, Numídids, Ocells, Odontofòrids, Ordre, Països Catalans, Paó, Perdicins, Perdiu, Perdiu blanca, Perdiu xerra, Plantes, Tetraonins, Txatxalaca, 1987.
Ésser humà
Els éssers humans o homes (Homo sapiens) són una espècie de primats bípedes de la família dels homínids.
Veure Gal·liformes і Ésser humà
Barcelona
Barcelona (pronunciat en català central) és una ciutat i metròpoli a la costa mediterrània de la península Ibèrica.
Veure Gal·liformes і Barcelona
Bec
El bec és una estructura anatòmica externa còrnia dels ocells que —a més de permetre’ls menjar— fan servir per endreçar-se, manipular objectes, matar preses, cercar menjar, fer la cort i alimentar les cries.
Veure Gal·liformes і Bec
Cràcids
Els cràcids (Cracidae) són una família de l'ordre dels gal·liformes (Galliformes) pròpia de les zones tropicals i subtropicals d'Amèrica.
Veure Gal·liformes і Cràcids
Cuculiformes
Els cuculiformes (Cuculiformes) són un ordre d'ocells que practiquen un parasitisme reproductor, fet que no s'observa pas en cap altre ordre d'ocells europeus.
Veure Gal·liformes і Cuculiformes
Dieta
La dieta és el conjunt d'hàbits alimentaris i tipus d'aliments que consumeix un organisme o població.
Veure Gal·liformes і Dieta
Dit
Mà i dits Els dits són les extremitats articulades de les mans i els peus de l'ésser humà i d'alguns animals com els simis i altres vertebrats.
Veure Gal·liformes і Dit
Editorial De Vecchi
Editorial de Vecchi S.A. és el nom de la filial espanyola de l'empresa italiana Giovanni de Vecchi Editore S.PA fundada a Milà l'1 de gener de 1962.
Veure Gal·liformes і Editorial De Vecchi
Espècie
En biologia, una espècie és una de les unitats bàsiques de la biodiversitat.
Veure Gal·liformes і Espècie
Faisà
Faisà és el nom amb què es coneixen els individus d'unes 35 espècies que pertanyen a 11 gèneres de la subfamília Phasianinae, família dels fasiànids.
Veure Gal·liformes і Faisà
Faisà comú
'' Ou de Phasianus colchicus '' '' Esquelet de Phasianus colchicus '' El faisà comú (Phasianus colchicus), és un ocell de la família dels faisans (Phasianidae).
Veure Gal·liformes і Faisà comú
Família (biologia)
La família és la unitat sistemàtica o taxonòmica situada entre l'ordre i el gènere.
Veure Gal·liformes і Família (biologia)
Fasianins
Els fasianins (Phasianinae) són una de les subfamílies de la família dels fasiànids (Phasianidae), inclosa a l'ordre dels gal·liformes (Galliformes).
Veure Gal·liformes і Fasianins
Fasiànids
Els fasiànids (Phasianidae) són una família d'ocells de l'ordre dels gal·liformes a què pertanyen, entre altres, els faisans, la perdiu, el gall, la guatlla, el francolí i el paó.
Veure Gal·liformes і Fasiànids
Francolí
El Francolí és un riu de Catalunya que desguassa al mar Mediterrani, al port de Tarragona, i és el riu més important dels que neixen a les comarques de Tarragona.
Veure Gal·liformes і Francolí
Gall
El gall (Gallus gallus domesticus) és un ocell domèstic; la femella s'anomena gallina; els mascles capats, capons, i els galls joves, especialment els destinats al consum, pollastres.
Veure Gal·liformes і Gall
Gall dindi
El gall dindi (Meleagris gallopavo) és una de les dues espècies d'ocells del gènere Meleagris, gènere d'aus gal·liformes de la família dels fasiànids.
Veure Gal·liformes і Gall dindi
Gall fer comú
El gall fer, gall de bosc o gall salvatge, també conegut com a indiot salvatge (Tetrao urogallus), és un rar i esquerp tetraònid, i el més gros dels gal·linacis dels Països Catalans.
Veure Gal·liformes і Gall fer comú
Guatlla comuna
Ous de guatlles La guatlla,guatla o guàtlera a les Balears (Coturnix coturnix), és un ocell petit de la família dels Phasianidae.
Veure Gal·liformes і Guatlla comuna
Hoatzín
Lhoatzín (Opisthocomus hoazin) és una espècie particular d'ocell tropical que habita les zones pantanoses que envolten el riu Amazones i Orinoco a Sud-amèrica.
Veure Gal·liformes і Hoatzín
Holàrtic
Zona holàrtica. Holàrtic (ecozona holàrtica) fa referència als hàbitats que es troben a través del conjunt del continents de l'hemisferi nord.
Veure Gal·liformes і Holàrtic
Invertebrats
Invertebrats Els invertebrats són els animals que no tenen columna vertebral ni endoesquelet.
Veure Gal·liformes і Invertebrats
Megapòdids
Els megapòdids (Megapodiidae) són una família de l'ordre dels gal·liformes, coneguda pels seus hàbits reproductius.
Veure Gal·liformes і Megapòdids
Meleagris
Ou de gall dindi salvatge (''Meleagris gallopavo'') Meleagris és el nom de l'únic gènere de la subfamília dels meleagridins (Meleagridinae), que forma part de la família dels fasiànids (Phasianidae), a l'ordre dels gal·liformes (Galliformes).
Veure Gal·liformes і Meleagris
Numídids
Els numídids (Numididae) són una família d'ocells de l'ordre dels gal·liformes, malgrat que algunes autoritats els consideren la subfamília numidinins (Numidinae) dins la família dels fasiànids.
Veure Gal·liformes і Numídids
Ocells
Els ocells o aus (Aves) són una classe de vertebrats bípedes de sang calenta que es caracteritzen per pondre ous de closca dura i per tenir plomes, un bec mancat de dents, un metabolisme ràpid, un cor de quatre cambres i un esquelet lleuger però robust.
Veure Gal·liformes і Ocells
Odontofòrids
Els odontofòrids (Odontophoridae) són una família d'aus de l'ordre dels gal·liformes (Galliformes) distribuïda de manera natural pel continent americà i que s'ha introduït a altres indrets.
Veure Gal·liformes і Odontofòrids
Ordre
En biologia, l'ordre o orde és la unitat sistemàtica entre la classe i la família.
Veure Gal·liformes і Ordre
Països Catalans
Els Països Catalans són els territoris de cultura catalana on la llengua autòctona és el català, o bé els territoris que formen part d'una unitat geogràfica, històrica, cultural i lingüística de predomini català.
Veure Gal·liformes і Països Catalans
Paó
Plomes de paó Paó és un gènere d'ocells que inclou dues espècies asiàtiques.
Veure Gal·liformes і Paó
Perdicins
La subfamília dels perdicins (Perdicinae) és un grup de més de cent espècies d'ocells, inclosos a la família dels fasiànids (Phasianidae), dins l'ordre dels gal·liformes (Galliformes).
Veure Gal·liformes і Perdicins
Perdiu
La perdiu o perdiu roja i també camavermella a les Balears (Alectoris rufa) és una espècie d'ocell de l'ordre dels gal·liformes de la família dels fasiànids (Phasianidae).
Veure Gal·liformes і Perdiu
Perdiu blanca
''Lagopus muta helvetica'' fotografiat a Suïssa amb plomatge d'estiu. Exemplar amb plomatge d'hivern fotografiat al Alaska. La perdiu blanca, mussola, pollassa pàl·lida o perdiu de neu (Lagopus muta) és un ocell gal·liforme de la família dels tetraònids.
Veure Gal·liformes і Perdiu blanca
Perdiu xerra
La perdiu xerra (Perdix perdix), també coneguda com a perdiu grisa o simplement com a perdiu o perdriu, és un ocell de l'ordre dels gal·liformes.
Veure Gal·liformes і Perdiu xerra
Plantes
Les plantes (Plantae) són organismes multicel·lulars autòtrofs (productors primaris).
Veure Gal·liformes і Plantes
Tetraonins
Gall fer (''Tetrao urogallus'') fotografiat a Turíngia (Alemanya). Els tetraonins són una família d'ocells de l'ordre dels gal·liformes.
Veure Gal·liformes і Tetraonins
Txatxalaca
Les txatxalaques són un dels grups d'aus de la família dels cràcids (Cracidae), a l'ordre dels gal·liformes (Galliformes).
Veure Gal·liformes і Txatxalaca
1987
1987 (MCMLXXXVII) fon un any començat en dijous.
Veure Gal·liformes і 1987
També conegut com Galliformes, Gal·liforme.