Taula de continguts
19 les relacions: Api Herdoni, Aventí, Capitoli, Cònsol romà, Cursus honorum, Decemvir, Dictador romà, Dionisi d'Halicarnàs, Gens Clàudia, Lex Canuleia, Marc Horaci Barbat, Patrici (classe romana), Plebs, Regillum, Sabí, Terentia de legibus consularis imperii, Tribú amb potestat consular, Tribú de la plebs, Triomf.
Api Herdoni
Api Herdoni (Appius Herdonius) va ser un capitost sabí que va destacar l'any 460 aC durant els disturbis que van precedir a la lex Terentilla a Roma.
Veure Gai Claudi Sabí і Api Herdoni
Aventí
LAventí (en Aventino) és un dels set turons de Roma; és el més meridional, i en part està voltat pel riu Tíber.
Veure Gai Claudi Sabí і Aventí
Capitoli
La plaça del Capitoli, amb l'Ajuntament i l'estàtua de Marc Aureli El Capitoli (en Campidoglio), situat entre el Fòrum i el Camp de Mart, és un dels set turons de Roma.
Veure Gai Claudi Sabí і Capitoli
Cònsol romà
Els cònsols (llatí: consules) eren magistrats romans que, amb noms i atribucions diferents segons el període, desenvoluparen les seves funcions des dels primers anys de la República Romana, cap al principi del, fins que l'emperador romà d'Orient Lleó VI el Filòsof abolí el càrrec a la darreria del.
Veure Gai Claudi Sabí і Cònsol romà
Cursus honorum
Cursus honorum en llatí, que significa la 'carrara política de magistrat', era la successió de càrrecs públics que podia assolir una persona a l'antiga Roma, tant en l'època republicana com durant l'Imperi.
Veure Gai Claudi Sabí і Cursus honorum
Decemvir
Decemvir (en llatí decemviri) va ser una magistratura romana extraordinària formada per deu persones, nomenada en moments específics i amb funcions determinades.
Veure Gai Claudi Sabí і Decemvir
Dictador romà
El dictador és un magistrat extraordinari de la República Romana.
Veure Gai Claudi Sabí і Dictador romà
Dionisi d'Halicarnàs
Dionisi d'Halicarnàs (en Dionysius) va ser un historiador de l'antiga Grècia natural d'Halicarnàs, a l'Àsia Menor, grec, fill d'Alexandre d'Halicarnàs, que va néixer entre el 78 aC i el 54 aC i va morir poc després del 7 aC, any en què va completar i publicar el seu gran llibre sobre la història de Roma, que ha arribat fins als nostres dies.
Veure Gai Claudi Sabí і Dionisi d'Halicarnàs
Gens Clàudia
La Gens Clàudia va ser una família patrícia i plebea romana.
Veure Gai Claudi Sabí і Gens Clàudia
Lex Canuleia
La lex Canuleia (Lex Canuleia de conubio patrum et plebis) va ser una llei establerta l'any 309 de la fundació de Roma (445 aC) a proposta del tribú de la plebs Gai Canuleu, quan eren cònsols Marc Genuci i Gai Curci.
Veure Gai Claudi Sabí і Lex Canuleia
Marc Horaci Barbat
Marc Horaci Barbat (Marcus Horatius M.F.M.N. Barbatus) va ser un dels principals opositors del segon decemvirat quan aquest grup de magistrats va decidir mantindre's al poder després de l'any que s'havia previst.
Veure Gai Claudi Sabí і Marc Horaci Barbat
Patrici (classe romana)
Els patricis, segons els primers historiadors, eren una de les dues divisions en què des del seu inici estava dividida la societat romana.
Veure Gai Claudi Sabí і Patrici (classe romana)
Plebs
La plebs és una paraula llatina usada a l'antiga Roma que se suposa que vol dir 'el poble, 'la gent comuna', 'la multitud', els plebeus, en contraposició a una altra classe social privilegiada, els patricis.
Veure Gai Claudi Sabí і Plebs
Regillum
Regillum (Regillum Ῥήγιλλον) va ser una ciutat dels sabins esmentada per antics escriptors com a lloc de residència d'Atta o Attius Clausus, que va emigrar a Roma cap a l'any 505 aC amb un gran nombre de clients i seguidors, i va adoptar el nom d'Appius Claudius, fundant la tribu i la gens Clàudia.
Veure Gai Claudi Sabí і Regillum
Sabí
* Antropologia: Sabí, individu del poble dels sabins que habitaven la península Itàlica a l'antiguitat i que van ser absorbits per Roma.
Veure Gai Claudi Sabí і Sabí
Terentia de legibus consularis imperii
Terentia de legibus consularis imperii va ser una llei romana que regulava l'apel·lació al poble de les decisions dels cònsols.
Veure Gai Claudi Sabí і Terentia de legibus consularis imperii
Tribú amb potestat consular
Els tribuni militum consulari potestate («tribuns militars amb potestat consular»), comunament coneguts també com a tribuns consulars, van ser tribuns elegits amb poder consular durant l'anomenat «conflicte dels Ordres» a la República Romana, començant l'any 444 aC, i després de forma contínua des del 408 aC fins al 394 aC i el 391 aC de nou al 367 aC.
Veure Gai Claudi Sabí і Tribú amb potestat consular
Tribú de la plebs
El tribú de la plebs (en llatí Tribunus plebis) de vegades traduït com a tribú del poble era un càrrec públic de la República Romana sorgit cap al.
Veure Gai Claudi Sabí і Tribú de la plebs
Triomf
Alma Tadema, 1885). Moneda encunyada per celebrar el triomf de Trajà sobre els dacis Triomf (Triumphus) era el màxim honor que es podia donar a una persona en l'antiga Roma, gairebé sempre era dedicat a un general després d'una victòria i s'acompanyava amb una celebració desfilant pels carrers principals de la ciutat.
Veure Gai Claudi Sabí і Triomf
També conegut com Gai Claudi Sabí Regil.lense, Gai Claudi Sabí Regil·lense, Gai Claudi Sabí Regil•lense, Gai Claudi Sabí Regiŀlense.