Taula de continguts
65 les relacions: Administració Nacional dels Oceans i de l'Atmosfera, Altocúmul, Altoestrat, Ascendència (meteorologia), Boira, CALIPSO, Cúmulus, Cicló (meteorologia), Circulació atmosfèrica, Cirrocúmulus, Cirroestrat, Cirrus, Condicions meteorològiques extremes, Convecció, Cumulonimbus, Depressió atmosfèrica, Dissolució sobresaturada, Energia, Equilibri, Estratocúmulus, Estratus, Front (meteorologia), Front càlid, Front fred, Gebre, Gradient (matemàtiques), Gradient adiabàtic, Gravetat, Humitat relativa, Llei de Raoult, Mecànica, MODIS, Muntanya, Núvol, Nimboestrat, Nivell de condensació per convecció, Nivell de congelació, Nucli de condensació del núvol, Nuvolositat, Orografia, Otto von Guericke, Pascal (unitat), Precipitació atmosfèrica, Pressió atmosfèrica, Pressió de vapor, Procés de Bergeron, Profunditat òptica, Punt de rosada, Radar meteorològic, Radiació tèrmica, ... Ampliar l'índex (15 més) »
Administració Nacional dels Oceans i de l'Atmosfera
LAdministració Nacional dels Oceans i de l'Atmosfera (National Oceanic and Atmospheric Administration o NOAA) és una agència científica del Departament de Comerç del govern dels Estats Units enfocat en l'estudi de les condicions dels oceans i l'atmosfera.
Veure Física dels núvols і Administració Nacional dels Oceans i de l'Atmosfera
Altocúmul
Un altocúmul (en llatí, altocúmulus) és un núvol de mitjana altitud caracteritzat per masses globulars aplanades o enrotllaments en capes o pegats; es disposen de manera irregular.
Veure Física dels núvols і Altocúmul
Altoestrat
L'altoestrat o altoestratus és un tipus de núvol mitjà que forma un vel força homogeni, fibrós o estriat de color més o menys gris o blavenc i que es caracteritza per la uniformitat de la seva superfície inferior.
Veure Física dels núvols і Altoestrat
Ascendència (meteorologia)
Ascendència tèrmica L'ascendència en és el moviment cap amunt d'un objecte.
Veure Física dels núvols і Ascendència (meteorologia)
Boira
Boira. Boira sobre una carretera. La boira o broma (i boirassa o bromassa quan és molt espessa; boirina o boirim quan és lleu) és una condensació d'aigua situada a prop o fregant la superfície de la Terra format per petites gotes d'aigua en suspensió.
Veure Física dels núvols і Boira
CALIPSO
CALIPSO (Cloud-Aerosol Lidar and Infrared Pathfinder Satellite Observations, Observacions exploratòries per satèl·lit de núvols i aerosols en l'infraroig i mitjançant Lidar) és un satèl·lit artificial de la NASA i del CNES dedicat a realitzar observacions d'alta resolució dels aerosols de l'atmosfera superior utilitzant un telescopi d'1 metre de diàmetre equipat amb LIDAR i un radiòmetre infraroig.
Veure Física dels núvols і CALIPSO
Cúmulus
El cúmulus o cúmul (Cu) (del llatí, «acumulació») és un núvol que s'assembla a una massa feta de cotó fluix, amb túmuls i/o torres, de base aplanada i amb una part superior semblant a la d'una coliflor.
Veure Física dels núvols і Cúmulus
Cicló (meteorologia)
Imatge captada per un satèl·lit mostrant un cicló situat al sud-est de la costa d'Islàndia. La forma d'espiral dels núvols és deguda al fet que els vents que es dirigeixen cap a la zona de baixes pressions del centre es corben per efecte de la força de Coriolis En meteorologia, un cicló, també conegut com a baixa, és una àrea de moció fluida circular tancada que gira en la mateixa direcció que la Terra.
Veure Física dels núvols і Cicló (meteorologia)
Circulació atmosfèrica
Representació de la circulació atmosfèrica a gran escala a la Terra (a l'equinocci) Mitjana de precipitacions mensuals a llarg termini La circulació atmosfèrica és un moviment de l'aire atmosfèric a gran escala i el medi pel qual la calor és distribuïda sobre la superfície de la Terra (juntament amb la circulació oceànica).
Veure Física dels núvols і Circulació atmosfèrica
Cirrocúmulus
Els cirrocúmulus (o cirrocúmuls) són núvols blanquinosos o llençols de núvols blancs, sense ombres, compostos per elements molt petits en forma de grans ondulacions, units o separats i distribuïts amb major o menor regularitat.
Veure Física dels núvols і Cirrocúmulus
Cirroestrat
El cirroestrat (del llatí, cirrostratus) és un tipus de núvol compost, principalment, de cristalls de gel i es presenta sovint amb l'aspecte anomenat com a fenomen òptic d'halo.
Veure Física dels núvols і Cirroestrat
Cirrus
Els cirrus són núvols d'una altitud compresa entre els 6.000 i 10.000 m, formats per partícules de glaç molt fines i disperses.
Veure Física dels núvols і Cirrus
Condicions meteorològiques extremes
Front de tempesta a Nebraska Pedra d'una de diàmetre superior a 2 cm després d'una tempesta a prop de Perth (Austràlia) Les condicions meteorològiques extremes o temps violent són situacions meteorològiques de perill produïdes pels fenòmens meteorològics perillosos que poden causar danys, trastorns socials greus o morts.
Veure Física dels núvols і Condicions meteorològiques extremes
Convecció
Cel·les de convecció durant l'escalfament d'un fluid La convecció és una de les tres formes de transferència de calor i es caracteritza pel fet que aquesta es produeix a través del desplaçament de matèria entre regions amb diferents temperatures.
Veure Física dels núvols і Convecció
Cumulonimbus
Un cumulonimbus o cumulonimbe (Cb) és una mena de núvol (del tipus cúmulus) de desenvolupament vertical que ocupen els tres pisos d'altura definits per als núvols (alt, mitjà i baix), i arriben fins al límit superior de la troposfera, la capa inferior de l'atmosfera.
Veure Física dels núvols і Cumulonimbus
Depressió atmosfèrica
Una depressió a Islàndia. Una depressió atmosfèrica és una zona amb la pressió atmosfèrica més baixa que les zones del voltant.
Veure Física dels núvols і Depressió atmosfèrica
Dissolució sobresaturada
Despreniment de diòxid de carboni de la Coca-Cola Light en posar-se amb contacte amb una pastilla de Mentos Una dissolució sobresaturada és una dissolució amb una concentració de solut superior a la solubilitat per a una determinada temperatura i pressió.
Veure Física dels núvols і Dissolució sobresaturada
Energia
Recolector d'energia Lenergia és una magnitud física que és un atribut present en qualsevol mode de sistema físic i que es pot manifestar en forma de treball útil, de calor, de llum o altres maneres.
Veure Física dels núvols і Energia
Equilibri
* Biologia.
Veure Física dels núvols і Equilibri
Estratocúmulus
Els estratocúmulus o stratocumulus (nom internacional en llatí) és un tipus de núvols baixos que formen masses globulars o acanalades.
Veure Física dels núvols і Estratocúmulus
Estratus
Un estratus, estrat o stratus (del llatí «estès, eixamplat») és un tipus de núvols baixos que formen un mantell nuvolós estès i força uniforme, de color gris, que pot ocupar tot el cel.
Veure Física dels núvols і Estratus
Front (meteorologia)
Símbols en el mapa del temps: 1. front fred 2. front càlid 3. front oclús 4. front estacionari. En meteorologia, un front és una franja de separació entre dues masses d'aire de diferents temperatures, i se'ls classifica com freds, càlids, estacionaris i oclusos segons les seves característiques.
Veure Física dels núvols і Front (meteorologia)
Front càlid
Il·lustració d'un front càlid (''Warm front'')la massa d'aire càlid, en verd, s'eleva per sota de la massa d'aire fred, en taronja, provocant la formació de núvols, el més sovint nimbostratus. Representació simbòlica del front càlid (amb semicercles vermells).
Veure Física dels núvols і Front càlid
Front fred
El símbol d'un front fred Un front fred és un límit entre dues masses d'aire, el front fred està situat al darrere del límit del sentit del desplaçament.
Veure Física dels núvols і Front fred
Gebre
Gebrada sobre un arbre. El gebre és un fenomen meteorològic que es tracta del gel de les boires que es diposita sobre les superfícies d'objectes sòlids que es troben a una temperatura inferior als 0 °C.
Veure Física dels núvols і Gebre
Gradient (matemàtiques)
En càlcul vectorial, el gradient \nabla f d'un camp escalar f és un camp vectorial que indica en cada punt del camp escalar la direcció del màxim increment d'ell mateix.
Veure Física dels núvols і Gradient (matemàtiques)
Gradient adiabàtic
El gradient adiabàtic és la variació de temperatura que experimenten les masses d'aire en moviment vertical.
Veure Física dels núvols і Gradient adiabàtic
Gravetat
La gravetat és la força d'atracció mútua que experimenten dos objectes amb massa.
Veure Física dels núvols і Gravetat
Humitat relativa
Falgueres arbories en un bosc ennuvolat al mont Kinabalu, Borneo La humitat relativa (en anglès relative humidity o RH) és la relació de la pressió parcial de vapor d'aigua a l'equilibri de la pressió del vapor d'aigua a una temperatura determinada.
Veure Física dels núvols і Humitat relativa
Llei de Raoult
François Marie Raoult Comportament idealComportament realLa llei de Raoult, publicada el 1887 pel químic francès François Marie Raoult, diu que: Matemàticament s'expressa així: p_i.
Veure Física dels núvols і Llei de Raoult
Mecànica
Animació del ''Newton's cradle'' sobre el llibre de Newton ''Principia Mathematica''. La mecànica (del grec Μηχανική mekanicos) és la part de la física que estudia el moviment dels cossos físics i les causes d'aquests moviments, tals com les forces o les energies.
Veure Física dels núvols і Mecànica
MODIS
Huracà Katrina a prop de la península de Florida MODIS (Espectroradiòmetre d'imatges de resolució Moderada o Moderate-resolution Imaging Spectroradiometer en anglés) és un instrument científic llançat a l'òrbita terrestre per la NASA l'any 1999 a bord del Satèl·lit Terra, i el 2002 a bord del Satèl·lit Aqua.
Veure Física dels núvols і MODIS
Muntanya
Muntanya de Montserrat Cervino a Itàlia, Matterhorn a Suïssa Una muntanya o montanya és qualsevol elevació natural, acusada i abrupta del terreny.
Veure Física dels núvols і Muntanya
Núvol
Un cúmul En la meteorologia, un núvol (var. nugul, nigul) o broma és un conjunt de gotes d'aigua o cristalls de gel o tots dos alhora a l'atmosfera, sobre de la superfície terrestre.
Veure Física dels núvols і Núvol
Nimboestrat
El nimboestrat o nimboestratus (del llatí, nimbostratus) és un núvol de pluja format per capes força uniformes.
Veure Física dels núvols і Nimboestrat
Nivell de condensació per convecció
Emagrama que mostra que T aixecada la longitud de la adiabàtica seca i a informe de barreja constant permet de trobar el NCC i per tant l'altura de la base d'un cúmulus El nivell de condensació per convecció (NCC) és l'altura en l'atmosfera on el nivell de condensació ha arribat després de la convecció de l'aire de la superfície terrestre.
Veure Física dels núvols і Nivell de condensació per convecció
Nivell de congelació
El nivell de congelació és el nivell de l'atmosfera on es produeix la congelació de l'aigua, és a dir l'altitud a la qual es troba la isoterma de zero graus.
Veure Física dels núvols і Nivell de congelació
Nucli de condensació del núvol
Contaminació de l'aire sobre el nord de l'Índia i Bangladesh - NASA Els nuclis de condensació en els núvols o CCNs (també coneguts com llavors dels núvols) són petites partícules típicament de 0,2 µm, o 1/100 de la mida d'una goteta de núvol) sobre les quals poder fer coalescència les gotes dels núvols.
Veure Física dels núvols і Nucli de condensació del núvol
Nuvolositat
La nuvolositat (també coneguda com a coberta de núvols) es refereix a la fracció del cel enfosquida pels núvols quan s'observen des d'una ubicació particular.
Veure Física dels núvols і Nuvolositat
Orografia
Un mapa orogràfic de l'est de Sibèria fet per Peter Kropotkin el 1875 Lorografia (dels mots grecs όρος, 'turó', i γραφία, 'escriure') és la part de la geografia física, i també de la geomorfologia, que estudia el relleu, i la seva estructuració en una regió determinada.
Veure Física dels núvols і Orografia
Otto von Guericke
Gravat de l'experiment amb els hemisferis de Magdeburg Otto von Guericke (Magdeburg, 20 de novembre de 1602 - Hamburg, 11 de maig o 11 de novembre de 1686) fou un físic alemany.
Veure Física dels núvols і Otto von Guericke
Pascal (unitat)
El pascal (símbol: Pa) és una unitat derivada del Sistema Internacional utilitzada per mesurar la pressió interna, la tensió mecànica, el mòdul de Young i la resistència a la tracció.
Veure Física dels núvols і Pascal (unitat)
Precipitació atmosfèrica
Repartició de la precipitació mitjana a la Terra mes a mes segons les dades disponibles entre 1961 i 1990. En meteorologia, la precipitació és l'aigua procedent de l'atmosfera que es diposita sobre la superfície de la Terra en forma sòlida o líquida com a conseqüència dels processos de condensació i agregació que afecten al vapor d'aigua dins dels núvols.
Veure Física dels núvols і Precipitació atmosfèrica
Pressió atmosfèrica
Un baròmetre aneroide La pressió atmosfèrica és la pressió que exerceix l'atmosfera terrestre sobre la Terra a causa del pes de l'aire sobre la superfície.
Veure Física dels núvols і Pressió atmosfèrica
Pressió de vapor
Esquema de partícules de la transició de la fase líquida a gasosa i a l'inrevés com a resultat de la pressió de vapor La pressió de vapor o tensió de vapor és la pressió exercida per un vapor en equilibri termodinàmic amb les seves fases condensades (sòlida o líquida) a una temperatura concreta i en un sistema tancat.
Veure Física dels núvols і Pressió de vapor
Procés de Bergeron
Repartiment dels tipus de precipitació en un núvol segons la temperatura: 1) Cristalls de gel 2) Neu i gotetes sobrefoses (dominat per l'efecte Bergeron) 3) Gotetes sobrefoses (dominat per la coalescència) 4) Gotetes de pluja El procés o efecte de Bergeron o Procés Wegener–Bergeron–Findeisen (dels científics Alfred Wegener, Tor Bergeron i W.
Veure Física dels núvols і Procés de Bergeron
Profunditat òptica
La profunditat òptica és una mesura de transparència definida com el logaritme negatiu de la fraccio de radiació (per exemple llum) que no està dispersada o absorbida en un camí.
Veure Física dels núvols і Profunditat òptica
Punt de rosada
Gràfic que mostra la quantitat d'aigua (en percentatge) que pot contenir l'atmosfera dins un interval de temperatures Gràfic que mostra la relació entre el punt de rosada i la temperatura de l'aire per a diferents nivells d'humitat (segons les aproximacions d'August-Roche-Magnus) El punt de rosada és la temperatura a la qual ha de baixar una massa d'aire, a pressió constant, perquè la humitat relativa arribi al 100%, és a dir, perquè aquesta massa d'aire quedi saturada.
Veure Física dels núvols і Punt de rosada
Radar meteorològic
Radar meteorològic a Norman, Oklahoma. (Font: NOAA) El radar és un aparell electrònic capaç de localitzar i identificar objectes a distància mitjançant ones de ràdio d'alta freqüència.
Veure Física dels núvols і Radar meteorològic
Radiació tèrmica
Aquest diagrama mostra com la quantitat radiada de longitud d'ona màxima i total, varia amb la temperatura. Tot i que aquest gràfic mostra unes temperatures relativament altes, aquesta relació és vàlida per qualsevol temperatura fins al zero absolut. La llum visible se situa entre 380-750 nm.
Veure Física dels núvols і Radiació tèrmica
Radiància espectral
Els cossos calents emeten radiació tèrmica en tot l'espectre electromagnètic, sobretot en la zona de l'infraroig.
Veure Física dels núvols і Radiància espectral
Reflexió
Reflexió del mont Hood sobre el llac Mirror d'Oregon (Estats Units) La reflexió és el canvi de la direcció o del sentit de propagació d'un front d'ona en una interfície (superfície de separació) entre dos medis diferents de tal manera que el front d'ona retorna cap al medi en el qual s'havia originat.
Veure Física dels núvols і Reflexió
Sal comuna
Un saler La sal comuna o sal de cuina, coneguda comunament com a sal, és un condiment o additiu alimentari format principalment per una sal, el clorur de sodi, la fórmula química del qual és NaCl.
Veure Física dels núvols і Sal comuna
Satèl·lit meteorològic
Imatge artística del GOES-8. Un satèl·lit meteorològic és un tipus de satèl·lit artificial que s'utilitza principalment per supervisar el temps atmosfèric i el clima de la Terra.
Veure Física dels núvols і Satèl·lit meteorològic
Sembra de núvols
La sembra dels núvols es pot fer per generadors des de terra, avions o coets. La sembra de núvols, una forma intencional de control del temps meteorològic, és l'intent de canviar la quantitat o tipus de precipitació que cau des dels núvols, mitjançant la dispersió de substàncies dins l'aire que serveixin de nuclis de condensació o nuclis de gel, els quals alteren els processos microfísics dins el núvol.
Veure Física dels núvols і Sembra de núvols
Solució química
Preparació d'una solució d'aigua i sal En química, una solució o dissolució (del llatí disolutio) és una mescla o barreja homogènia a nivell molecular de dues o més substàncies pures que no reaccionen entre si.
Veure Física dels núvols і Solució química
Subsidència (atmosfera)
Ràfegues descendents en una tempesta Subsidència és el desplaçament de l'aire cap al sòl dins l'atmosfera.
Veure Física dels núvols і Subsidència (atmosfera)
Temperatura
Simulació de la vibració tèrmica d'un segment d'una proteïna, l'amplitud de la vibració s'incrementa amb la temperatura. La temperatura és una magnitud física variable de la matèria que expressa quantitativament les nocions comunes de calor i fred.
Veure Física dels núvols і Temperatura
Tempesta
Cel de tempesta Una tempesta, tempestat, borrasca o cicló és una forta pertorbació meteorològica de l'atmosfera acompanyada de vent, pluja, neu o pedra i especialment d'intensa activitat elèctrica.
Veure Física dels núvols і Tempesta
Tensió superficial
sabaters, insectes que aprofiten la tensió superficial per desplaçar-se per damunt de l'aigua. La superfície de qualsevol líquid es comporta com si sobre aquesta existís una membrana de tensió.
Veure Física dels núvols і Tensió superficial
Teranyina
Teranyina amb rosada Una teranyina és una estructura construïda per una aranya amb la seda produïda per les fileres de les glàndules sericígenes que posseeix al final de l'abdomen.
Veure Física dels núvols і Teranyina
Tor Bergeron
Tor Bergeron (15 d'agost de 1891 – 13 de juny de 1977) va ser un meteoròleg suec que va proposar un mecanisme per explicar la formació de la precipitació en els núvols.
Veure Física dels núvols і Tor Bergeron
Transpiració vegetal
L’aigua es mou del xilema a les cèl·lules mesofil·les, s’evapora de les seves superfícies i surt de la planta per difusió a través dels estomes Transpiració d’aigua a Xilema microscopi electrònic de rastreig coloritzat núvols d’aquesta imatge de la selva amazònica són el resultat de l’ evapotranspiració.
Veure Física dels núvols і Transpiració vegetal
Tropopausa
La tropopausa marca el límit dins l'atmosfera terrestre entre la troposfera i l'estratosfera.
Veure Física dels núvols і Tropopausa
Universitat de Califòrnia a Los Angeles
The seal of the University of California, Los Angeles (UCLA) La Universitat de Califòrnia a Los Angeles, més coneguda en anglès com a UCLA o University of California, Los Angeles, ubicada al barri de Westwood de la ciutat de Los Angeles, Califòrnia, Estats Units és una universitat pública destinada a la formació acadèmica i a la recerca científica.
Veure Física dels núvols і Universitat de Califòrnia a Los Angeles
També conegut com Ascenció convectiva, Ascensió orogràfica.