Taula de continguts
63 les relacions: Agustí Duran i Sanpere, Ajuntament de Barcelona, Alcalá de Henares, Àrab, Bages, Barcelona, Bíblia, Canonge, Català, Cúria romana, Cementiri del Poblenou, Censura, Ciutat del Vaticà, Diòcesi d'Astorga, Diccionari d'escriptors catalans, Espanya, Fèlix Amat de Palou i Pont, Ferran VII d'Espanya, Filosofia, Francès, Galeria de Catalans Il·lustres, Grec, Hebreu, Ignasi Torres i Amat de Palou, Italià, Jansenisme, Jaume Balmes i Urpià, José Amador de los Ríos y Serrano, Llista de bisbes de Barcelona, Madrid, Prelat, Reial Acadèmia de Bones Lletres de Barcelona, Reial Acadèmia de la Història, Reial Acadèmia Espanyola, Renaixença, Roma, Sallent, Sant Jeroni de la Murtra, Senat, Tarragona, Teologia, Trienni Liberal, Universitat de Cervera, 1 de maig, 13 de gener, 1794, 1796, 1806, 1807, 1816, ... Ampliar l'índex (13 més) »
Agustí Duran i Sanpere
Agustí Duran i Sanpere (Cervera, 5 de juny de 1887 - Barcelona, 29 d'abril de 1975) va ser un historiador, arqueòleg, arxiver i museòleg català.
Veure Fèlix Torres i Amat de Palou і Agustí Duran i Sanpere
Ajuntament de Barcelona
L'Ajuntament de Barcelona és una de les quatre administracions públiques amb responsabilitat política a la ciutat de Barcelona, al costat de l'Administració General de l'Estat d'Espanya, la Generalitat de Catalunya i la Diputació de Barcelona.
Veure Fèlix Torres i Amat de Palou і Ajuntament de Barcelona
Alcalá de Henares
Alcalá de Henares és una ciutat de la Comunitat de Madrid (Espanya).
Veure Fèlix Torres i Amat de Palou і Alcalá de Henares
Àrab
Banderes dels estats de llengua àrab La llengua àrab (en àrab) és la llengua parlada en origen pel poble àrab.
Veure Fèlix Torres i Amat de Palou і Àrab
Bages
La comarca del Bages es troba al centre de Catalunya.
Veure Fèlix Torres i Amat de Palou і Bages
Barcelona
Barcelona (pronunciat en català central) és una ciutat i metròpoli a la costa mediterrània de la península Ibèrica.
Veure Fèlix Torres i Amat de Palou і Barcelona
Bíblia
La Bíblia és el conjunt de textos religiosos del cristianisme.
Veure Fèlix Torres i Amat de Palou і Bíblia
Canonge
Un canonge és un dignitari dins l'església catòlica, membre d'un capítol d'una catedral o d'una col·legiata.
Veure Fèlix Torres i Amat de Palou і Canonge
Català
El català (denominació oficial a Catalunya, a les Illes Balears, a Andorra, a la ciutat de l'Alguer i tradicional a Catalunya del Nord) o valencià (denominació oficial al País Valencià i tradicional al Carxe) és una llengua romànica parlada a Catalunya, el País Valencià (tret d'algunes comarques i localitats de l'interior), les Illes Balears (on també rep el nom de mallorquí, menorquí, eivissenc o formenterer segons l'illa), Andorra, la Franja de Ponent (a l'Aragó), la ciutat de l'Alguer (a l'illa de Sardenya), la Catalunya del Nord, el Carxe (un petit territori de Múrcia habitat per pobladors valencians), i en comunitats arreu del món (entre les quals destaca la de l'Argentina, amb 200.000 parlants).
Veure Fèlix Torres i Amat de Palou і Català
Cúria romana
Representació idealitzada de la ciutat de Roma durant els temps de la república (gravat de Friedrich Polack, 1896) Cúria era l'edifici on es reunia el més alt òrgan de l'estat a les ciutats llatines i gregues.
Veure Fèlix Torres i Amat de Palou і Cúria romana
Cementiri del Poblenou
El cementiri del Poblenou, també conegut com cementiri Vell (per oposició al de Montjuïc), està situat al carrer del Taulat, 2 de Barcelona, i està catalogat com a Bé Cultural d'Interès Local.
Veure Fèlix Torres i Amat de Palou і Cementiri del Poblenou
Censura
Novel·la passada per la censura l'any 1924 La censura (del llatí censura) és l'ús de poder, per part d'un estat, organització o qualsevol tipus de grup influent, per a controlar la llibertat d'expressió.
Veure Fèlix Torres i Amat de Palou і Censura
Ciutat del Vaticà
El Vaticà (el nom oficial és Estat de la Ciutat del Vaticà; en llatí: Status Civitatis Vaticanæ .
Veure Fèlix Torres i Amat de Palou і Ciutat del Vaticà
Diòcesi d'Astorga
La diòcesi d'Astorga es té la seu episcopal en la Catedral de Santa María, a la ciutat lleonesa d'Astorga.
Veure Fèlix Torres i Amat de Palou і Diòcesi d'Astorga
Diccionari d'escriptors catalans
Memorias para ayudar a formar un diccionario crítico de los autores catalanes y dar alguna idea de la antigua y moderna literatura de Cataluña més conegut com a Diccionari d'escriptors catalans és un repertori biobliogràfic concebut per Ignasi Torres i Amat i elaborat conjuntament amb el seu germà Fèlix, qui el finalitza el 1836.
Veure Fèlix Torres i Amat de Palou і Diccionari d'escriptors catalans
Espanya
Espanya o el Regne d'Espanya (en castellà i gallec: Reino de España, en basc: Espainiako Erresuma, en asturià: Reinu d'España, en occità: Reialme d'Espanha, en aragonès: Reino d'Espanya) és un estat del sud-oest d'Europa, que ocupa la major part de la península Ibèrica, la qual comparteix amb Andorra, França (l'Alta Cerdanya), Gibraltar i Portugal.
Veure Fèlix Torres i Amat de Palou і Espanya
Fèlix Amat de Palou i Pont
Fèlix Amat de Palou i Pont (Sabadell, 10 d'agost de 1750 - Barcelona, 11 de novembre de 1824) fou un escriptor, filòsof, lexicògraf i teòleg jansenista català de la Il·lustració.
Veure Fèlix Torres i Amat de Palou і Fèlix Amat de Palou i Pont
Ferran VII d'Espanya
Ferran VII d'Espanya, dit el Desitjat (L'Escorial, 14 d'octubre de 1784 - Madrid, 29 de setembre de 1833), fou príncep d'Astúries (1788-1808) i rei d'Espanya (1808 i 1814-1833).
Veure Fèlix Torres i Amat de Palou і Ferran VII d'Espanya
Filosofia
La filosofia (del grec Φιλοσοφία filossofia, 'amor per la saviesa') és un camp d'estudi que cerca, per mitjà d'arguments raonats, donar una explicació de tots els coneixements possibles i del lloc que ocupa la persona a la naturalesa.
Veure Fèlix Torres i Amat de Palou і Filosofia
Francès
El francès o francés (français o la langue française és una llengua romànica occidental també coneguda com a llengua d'oïl -encara que no ho és, només és una llengua que prové de la llengua d'oïl- (per la manera de dir el mot «sí», i en oposició a l'occità, que empra «òc»).
Veure Fèlix Torres i Amat de Palou і Francès
Galeria de Catalans Il·lustres
La galeria de Catalans Il·lustres és una galeria de retrats de personalitats catalanes creada per l'Ajuntament de Barcelona l'any 1871, gràcies a l'impuls de Francesc de Paula Rius i Taulet.
Veure Fèlix Torres i Amat de Palou і Galeria de Catalans Il·lustres
Grec
La llengua grega (en grec modern: ελληνική γλώσσα, o, simplement, ελληνικά) constitueix la seva pròpia branca dins de les llengües indoeuropees.
Veure Fèlix Torres i Amat de Palou і Grec
Hebreu
Lhebreu és una llengua semítica occidental de la família lingüística afroasiàtica.
Veure Fèlix Torres i Amat de Palou і Hebreu
Ignasi Torres i Amat de Palou
Ignasi Torres i Amat de Palou (Sallent, Bages, 12 de març de 1768 - 26 de maig de 1811) fou un eclesiàstic i erudit.
Veure Fèlix Torres i Amat de Palou і Ignasi Torres i Amat de Palou
Italià
Litalià (o lingua italiana) és una llengua romànica parlada principalment a Europa: Itàlia, Suïssa, San Marino, Ciutat del Vaticà, com a segon idioma a Malta, Eslovènia i Croàcia, i per minories a Albània, Crimea, Eritrea, França, Líbia, Mònaco, Montenegro, Romania i Somàlia, - Gordon, Raymond G., Jr.
Veure Fèlix Torres i Amat de Palou і Italià
Jansenisme
Cornelius Jansen (1585 - 1638), del nom del qual prové el mot jansenisme El jansenisme va ser la doctrina predicada per Cornelius Jansen (1585 - 1638) i els seus deixebles que propugnava un rigorisme moral radical i pretenia limitar la llibertat humana a partir del principi que la gràcia s'atorga a alguns éssers des del seu naixement i a d'altres se'ls nega.
Veure Fèlix Torres i Amat de Palou і Jansenisme
Jaume Balmes i Urpià
Jaume Llucià Balmes i Urpià (Vic, Osona, 28 d'agost de 1810 - Vic, Osona, 9 de juliol de 1848) fou un filòsof, teòleg i clergue catòlic català.
Veure Fèlix Torres i Amat de Palou і Jaume Balmes i Urpià
José Amador de los Ríos y Serrano
José Amador de los Ríos y Serrano (Baena, 30 d'abril de 1818 - Sevilla, 17 de febrer de 1878), fou historiador de l'art, crític literari i arqueòleg espanyol.
Veure Fèlix Torres i Amat de Palou і José Amador de los Ríos y Serrano
Llista de bisbes de Barcelona
La llista de bisbes de Barcelona inclou els personatges al capdavant del bisbat i, des de 1964, arquebisbat de Barcelona.
Veure Fèlix Torres i Amat de Palou і Llista de bisbes de Barcelona
Madrid
Madrid (IPA: (oc.) o (or.), en català; en castellà local) és un municipi i ciutat d'Espanya, capital de l'Estat i de la Comunitat de Madrid.
Veure Fèlix Torres i Amat de Palou і Madrid
Prelat
Timbre per a l'escut d'un Prelat Un prelat és un eclesiàstic amb una certa autoritat a l'Església Catòlica, o bé perquè està al capdavant d'una jurisdicció o bé perquè té aquest títol honorífic.
Veure Fèlix Torres i Amat de Palou і Prelat
Reial Acadèmia de Bones Lletres de Barcelona
La Reial Acadèmia de Bones Lletres de Barcelona (RABLB) és una societat literària creada a Barcelona el 1729 per Segimon Comas i Vilar, Bernat Antoni de Boixadors, comte de Peralada i altres intel·lectuals barcelonins, preocupats pel trasllat de la Universitat de Barcelona a Cervera, l'ensenyament del jovent i la divulgació de la història de Catalunya.
Veure Fèlix Torres i Amat de Palou і Reial Acadèmia de Bones Lletres de Barcelona
Reial Acadèmia de la Història
La Reial Acadèmia de la Història d'Espanya és la institució encarregada de l'estudi de la història d'Espanya "antiga i moderna, política, civil, eclesiàstica, militar, de les ciències, lletres i arts, o sigui, dels diversos rams de la vida, civilització i cultura dels pobles espanyols", i té la seu a Madrid.
Veure Fèlix Torres i Amat de Palou і Reial Acadèmia de la Història
Reial Acadèmia Espanyola
Seu de la ''Real Academia Española''. La Reial Acadèmia Espanyola (Real Academia Española en castellà) o RAE és la institució responsable de la regulació de la llengua castellana.
Veure Fèlix Torres i Amat de Palou і Reial Acadèmia Espanyola
Renaixença
La Renaixença fou un moviment cultural i literari del català del (1833-1892).
Veure Fèlix Torres i Amat de Palou і Renaixença
Roma
Roma és la capital i la ciutat més gran i més poblada d'Itàlia, de la regió del Laci i de la ciutat metropolitana homònima.
Veure Fèlix Torres i Amat de Palou і Roma
Sallent
Sallent és una vila, cap del municipi del mateix nom, de la comarca del Bages.
Veure Fèlix Torres i Amat de Palou і Sallent
Sant Jeroni de la Murtra
El monestir de Sant Jeroni de la Murtra o de Sant Jeroni de Nostra Senyora de la Vall de BetlemAquest és el nom que Joaquim Font i Cussó transcriu de l'obra Història de Badalona, del clergue badaloní Josep Barriga, escrita a finals del, el qual esmenta que aquest és el nom correcte per referir-se al monestir.
Veure Fèlix Torres i Amat de Palou і Sant Jeroni de la Murtra
Senat
El Senat és una cambra de representació, existent en els països amb sistemes bicamerals, i que és considerada la cambra alta, formant junt amb la cambra baixa, el parlament.
Veure Fèlix Torres i Amat de Palou і Senat
Tarragona
Tarragona és una ciutat del sud de Catalunya, capital de la comarca del Tarragonès i de la província de Tarragona.
Veure Fèlix Torres i Amat de Palou і Tarragona
Teologia
Plató La teologia (del grec θεος, theos, "Déu", + λογος, logos, "estudi") és la disciplina que s'ocupa de l'estudi de Déu i, per extensió, també s'aplica a l'estudi dels temes relacionats amb la religió.
Veure Fèlix Torres i Amat de Palou і Teologia
Trienni Liberal
Document en què consta el jurament a la Constitució espanyola de 1812 per part de Ferran VII d'Espanya El Trienni Liberal (1820-1823) va ser un període liberal del regnat de Ferran VII, que es va iniciar amb el pronunciament de Riego l'1 de gener de 1820 a Las Cabezas de San Juan, que havia rebut l'encàrrec de dirigir una expedició contra els insurgents de les colònies d'Amèrica.
Veure Fèlix Torres i Amat de Palou і Trienni Liberal
Universitat de Cervera
La Universitat de Cervera, bastida entre el 1718 i el 1740, és un imponent edifici de planta rectangular i amb torres prismàtiques als angles, ubicat prop de l'antic call jueu de Cervera.
Veure Fèlix Torres i Amat de Palou і Universitat de Cervera
1 de maig
El primer de maig és el cent vint-i-unè dia de l'any del calendari gregorià i el cent vint-i-dosè en els anys de traspàs.
Veure Fèlix Torres i Amat de Palou і 1 de maig
13 de gener
El 13 de gener és el tretzè dia de l'any del calendari gregorià.
Veure Fèlix Torres i Amat de Palou і 13 de gener
1794
;Països Catalans.
Veure Fèlix Torres i Amat de Palou і 1794
1796
;Països Catalans;Resta del món.
Veure Fèlix Torres i Amat de Palou і 1796
1806
Plànol de Barcelona, l'any 1806.
Veure Fèlix Torres i Amat de Palou і 1806
1807
;Països Catalans:;Resta del món.
Veure Fèlix Torres i Amat de Palou і 1807
1816
Llinda d'una casa del carrer del Pont de Santa Pau.
Veure Fèlix Torres i Amat de Palou і 1816
1821
;Països Catalans.
Veure Fèlix Torres i Amat de Palou і 1821
1824
;Països Catalans;Resta del món.
Veure Fèlix Torres i Amat de Palou і 1824
1831
;Països Catalans;Resta del món.
Veure Fèlix Torres i Amat de Palou і 1831
1833
;Països Catalans.
Veure Fèlix Torres i Amat de Palou і 1833
1835
;Països Catalans.
Veure Fèlix Torres i Amat de Palou і 1835
1837
;Països Catalans.
Veure Fèlix Torres i Amat de Palou і 1837
1839
;Països Catalans.
Veure Fèlix Torres i Amat de Palou і 1839
1847
;Països Catalans.
Veure Fèlix Torres i Amat de Palou і 1847
29 de desembre
El 29 de desembre és el tres-cents seixanta-tresè dia de l'any del calendari gregorià i el tres-cents seixanta-quatrè en els anys de traspàs.
Veure Fèlix Torres i Amat de Palou і 29 de desembre
30 de juliol
El 30 de juliol és el dos-cents onzè dia de l'any del calendari gregorià i el dos-cents dotzè en els anys de traspàs.
Veure Fèlix Torres i Amat de Palou і 30 de juliol
5 de maig
El 5 de maig és el cent vint-i-cinquè dia de l'any del calendari gregorià i el cent vint-i-sisè en els anys de traspàs.
Veure Fèlix Torres i Amat de Palou і 5 de maig
5 de setembre
El 5 de setembre és el dos-cents quaranta-vuitè dia de l'any del calendari gregorià i el dos-cents quaranta-novè en els anys de traspàs.
Veure Fèlix Torres i Amat de Palou і 5 de setembre
6 d'agost
El 6 d'agost és el dos-cents divuitè dia de l'any del calendari gregorià i el dos-cents dinovè en els anys de traspàs.
Veure Fèlix Torres i Amat de Palou і 6 d'agost
També conegut com Fèlix Torres Amat, Fèlix Torres i Amat, Torres Amat, Torres i Amat.