Accés més ràpid que el navegador!
15 les relacions: Anglaterra, Articles de la Confederació, Batalla de Gettysburg, Declaració d'Independència dels Estats Units d'Amèrica, Estat de Nova York, Estats Units d'Amèrica, Gal·les, Guerra Civil dels Estats Units, Guerra de la Independència dels Estats Units, Powys, Queens, Segon Congrés Continental, Tretze Colònies, Trinity Church, William A. Wellman.
Anglaterra
Anglaterra (England en anglès, Pow Sows en còrnic, Lloegr en gal·lès) és una de les nacions que formen el Regne Unit de la Gran Bretanya i Irlanda del Nord, la més gran en extensió i població.
Nou!!: Francis Lewis і Anglaterra · Veure més »
Articles de la Confederació
Els Articles de la ConfederacióEls Articles de la Confederació i Unió Perpètua, coneguts simplement com els Articles de la Confederació van constituir el primer document de govern dels Estats Units d'Amèrica.
Nou!!: Francis Lewis і Articles de la Confederació · Veure més »
Batalla de Gettysburg
La Batalla de Gettysburg (1-3 de juliol de 1863) va ser la batalla que va causar més baixes de tota la Guerra Civil americana i sovint s'ha descrit com el punt d'inflexió de la guerra. L'Exèrcit del Potomac, del general George Gordon Meade, de la Unió, va aturar l'atac de l'Exèrcit de Virgínia del Nord, dirigit per Robert Lee, acabant-ne la invasió del Nord. Després de l'èxit de la batalla de Chancellorsville el maig de 1863, Lee va portar el seu exèrcit per la vall de Shenandoah per envair el Nord per segona vegada, amb l'esperança d'arribar fins a Harrisburg, Pennsilvània, o fins i tot Filadèlfia i influir en els polítics del Nord perquè abandonessin la guerra. Lincoln va fer que el general Joseph Hooker el perseguís amb el seu exèrcit, però va ser rellevat només tres dies abans de la batalla pel general Meade. Els xocs entre els exèrcits van començar a Gettysburg l'1 de juliol de 1863, a mesura que Lee hi concentrava les seves forces. Una divisió de cavalleria de la Unió defensava al principi uns petits promontoris del nord-oest de la ciutat, i aviat van ser reforçats amb dos cossos d'infanteria de la Unió. Això no obstant, dos cossos nombrosos dels confederats els van assaltar des del nord-oest i del nord, trencant les línies de la Unió, i fent retirar els defensors pels carrers de la ciutat cap als pujols que hi havia al sud. El segon dia de batalla, la major part dels dos exèrcits ja s'havia reunit. La línia de la Unió es va disposar en formació defensiva en forma d'ham. Lee va llançar un assalt contra el flanc esquerre de la Unió i va haver-hi lluites ferotges en diferents punts. A la dreta de la Unió, les primeres escaramusses van convertir-se en assalts complets en dos pujols. Per tot el camp de batalla, malgrat les pèrdues significatives, els defensors de la Unió van aguantar les línies. El tercer dia de batalla, van continuar les lluites als pujols de la dreta, i va haver-hi batalles de cavalleria cap a l'est i al sud, però el punt culminant va ser un assalt d'infanteria de 12.500 confederats contra el centre de la línia de la Unió a Cemetery Ridge, que ha passat a la història com la Càrrega de Pickett. La càrrega va ser rebutjada pels fusellers i foc d'artilleria, provocant grans pèrdues a l'exèrcit confederat. Lee va dirigir el seu exèrcit en una difícil retirada cap a Virgínia. Entre 46.000 i 51.000 americans van ser baixes en la batalla. El novembre d'aquell any, el president Lincoln va aprofitar la cerimònia d'inauguració del Cementiri Nacional de Gettysburg per honrar els caiguts i redefinir l'objectiu de la guerra al seu històric discurs de Gettysburg. Aquest mapa en forma oval mostra com era el camp de batalla de Gettysburg durant l'1 i el 3 de juliol de 1863. S'hi veuen les posicions de les tropes, de l'artilleria i els moviments, el relleu del terreny, drenatge, camins, ferrocarrils i cases amb el nom dels residents a l'època de la Batalla de Gettysburg.
Nou!!: Francis Lewis і Batalla de Gettysburg · Veure més »
Declaració d'Independència dels Estats Units d'Amèrica
La Declaració d'Independència dels Estats Units d'Amèrica (el títol oficial de la qual és The unanimous declaration of the thirteen United States of America) és un document redactat pel segon Congrés Continental —a la Cambra Estatal de Pennsilvània (ara Saló de la Independència) de Filadèlfia el 4 de juliol de 1776— que va proclamar que les Tretze Colònies nord-americanes —llavors en guerra amb el Regne de la Gran Bretanya— s'havien autodefinit com a tretze nous estats sobirans i independents i ja no reconeixien el domini britànic; i en lloc de l'estatus anterior, ara formaven una nova nació: els Estats Units.
Nou!!: Francis Lewis і Declaració d'Independència dels Estats Units d'Amèrica · Veure més »
Estat de Nova York
Nova York és un dels cinquanta estats dels Estats Units d'Amèrica, a cavall entre les regions del Nord-est i l'Atlàntic Mitjà.
Nou!!: Francis Lewis і Estat de Nova York · Veure més »
Estats Units d'Amèrica
Els Estats Units d'Amèrica (anglès: United States of America) són una república federal i constitucional integrada per 50 estats i un districte federal.
Nou!!: Francis Lewis і Estats Units d'Amèrica · Veure més »
Gal·les
El País de Gal·les o simplement Gal·les és una de les nacions que conformen el Regne Unit.
Nou!!: Francis Lewis і Gal·les · Veure més »
Guerra Civil dels Estats Units
La Guerra Civil dels Estats Units, Guerra Civil Nord-americana o Guerra de Secessió dels Estats Units, va ser un conflicte bèl·lic ocorregut entre 1861 i 1865 entre vint-i-tres estats del nord dels Estats Units i una coalició d'onze estats del sud que van declarar-ne la independència i el dret a la secessió.
Nou!!: Francis Lewis і Guerra Civil dels Estats Units · Veure més »
Guerra de la Independència dels Estats Units
La Guerra de la Independència dels Estats Units d'Amèrica (també anomenada Guerra de la Revolució Americana) va començar com una revolució de tretze colònies britàniques a Amèrica del Nord que va conduir a una guerra oberta contra el Regne de Gran Bretanya, i va acabar en una guerra mundial entre diverses grans potències europees.
Nou!!: Francis Lewis і Guerra de la Independència dels Estats Units · Veure més »
Powys
Powys és un dels comtats de Gal·les establerts en la divisió administrativa del 1974.
Nou!!: Francis Lewis і Powys · Veure més »
Queens
Comtat de Queens dins l'Estat de Nova York, en vermell El comtat de Queens, sovint referit simplement com a Queens, és un districte metropolità (borough), el més gran dels cinc que componen la ciutat de Nova York, Estats Units.
Nou!!: Francis Lewis і Queens · Veure més »
Segon Congrés Continental
S'anomena Segon Congrés Continental a la convenció de les Tretze Colònies dels anglesos als futurs Estats Units, que començà l'estiu de 1775 just després de l'esclat de la guerra entre la corona britànica i les colònies.
Nou!!: Francis Lewis і Segon Congrés Continental · Veure més »
Tretze Colònies
Les Tretze Colònies eren part de l'Amèrica britànica, un nom utilitzat per la Gran Bretanya, fins al Tractat de París de 1783 que reconegué la independència dels Estats Units d'Amèrica.
Nou!!: Francis Lewis і Tretze Colònies · Veure més »
Trinity Church
Trinity Church (literalment església de la Trinitat) és una església de confessió episcopal situada a la intersecció de Wall Street i de Broadway al sud de Manhattan, a New York.
Nou!!: Francis Lewis і Trinity Church · Veure més »
William A. Wellman
William Augustus Wellman (Brookline, Massachusetts, 29 de febrer de 1896 - Los Angeles, 9 de desembre de 1975) fou un director de cinema estatunidenc especialitzat en pel·lícules d'aventures.
