Taula de continguts
52 les relacions: Aiguafort, Alexandre de Riquer i Ynglada, Barcelona, Biblioteca Museu Víctor Balaguer, Biennal Hispanoamericana d'Art, Camprodon, Casa de Correus i Telègrafs (Barcelona), Casa de la Ciutat (Barcelona), Castell de Peralada, Cercle Artístic de Sant Lluc, Consell de l'Escola Nova Unificada, Dibuix, Diputació de Barcelona, Edicions de 1984, Enric Prat de la Riba i Sarrà, Ernest Maragall i Noble, Escola de la Llotja, Escola Superior dels Bells Oficis, Esteve Monegal i Prat, Exposició Internacional de Barcelona, Exposició universal, Guerra Civil espanyola, Guillem Rodríguez i Puig, Ignasi Mallol i Casanovas, Joan Miró i Ferrà, Josep Llorens i Artigas, Lluís Plandiura i Pou, Londres, Mancomunitat de Catalunya, Manuel Humbert i Esteve, Marià Antoni Espinal i Armengol, Miguel Primo de Rivera Orbaneja, Modernisme, Noucentisme, Palau Nacional (Barcelona), Pedagogia, Pintor, Pintura, Pompeu Fabra i Poch, Rafael Benet i Vancells, Realisme, Simbolisme, Suïssa, 1880, 1906, 1928, 1929, 1939, 1958, 1965, ... Ampliar l'índex (2 més) »
Aiguafort
Goya, «''Eso es peor''», 1812-1815 L'aiguafort (del llatí, aqua forte, aigua forta) és una modalitat de gravat al buit en què la tinta es diposita a les parts gravades o buidades.
Veure Francesc d'Assís Galí i Fabra і Aiguafort
Alexandre de Riquer i Ynglada
Alexandre de Riquer i Ynglada ("Inglada", segons algunes fonts), comte de Casa Dávalos (Calaf, l'Anoia, 3 de maig de 1856 - Palma, Mallorca, 13 de novembre de 1920) fou un intel·lectual i polifacètic artista català: dissenyador, dibuixant, pintor, gravador, bibliòfil, exlibrista, escriptor i poeta, essent una de les figures més importants del modernisme a Catalunya.
Veure Francesc d'Assís Galí i Fabra і Alexandre de Riquer i Ynglada
Barcelona
Barcelona (pronunciat en català central) és una ciutat i metròpoli a la costa mediterrània de la península Ibèrica.
Veure Francesc d'Assís Galí i Fabra і Barcelona
Biblioteca Museu Víctor Balaguer
La Biblioteca Museu Víctor Balaguer, ubicada al municipi de Vilanova i la Geltrú, va ser fundada l'any 1884 per Víctor Balaguer.
Veure Francesc d'Assís Galí i Fabra і Biblioteca Museu Víctor Balaguer
Biennal Hispanoamericana d'Art
La Biennal Hispanoamericana d'Art (Bienal Hispanoamericana de Arte, en castellà) fou un certamen internacional d'art contemporani, organitzat per l'Instituto de Cultura Hispánica.
Veure Francesc d'Assís Galí i Fabra і Biennal Hispanoamericana d'Art
Camprodon
Camprodon (pronúncia local 'camprudon') és un municipi de la comarca del Ripollès i està situat al nord-est de la regió de l'Alt Ter.
Veure Francesc d'Assís Galí i Fabra і Camprodon
Casa de Correus i Telègrafs (Barcelona)
La Casa de Correus i Telègrafs és un edifici situat a la plaça de Correus (fins al 2021 anomenada d'Antoni López), els carrers de la Fusteria, Hostal d'en Sol, Àngel Baixeras i la Via Laietana de Barcelona, catalogat com a bé cultural d'interès local.
Veure Francesc d'Assís Galí i Fabra і Casa de Correus i Telègrafs (Barcelona)
Casa de la Ciutat (Barcelona)
La Casa de la Ciutat de Barcelona és la seu l'Ajuntament de Barcelona.
Veure Francesc d'Assís Galí i Fabra і Casa de la Ciutat (Barcelona)
Castell de Peralada
El castell de Peralada és un edifici del municipi de Peralada (Alt Empordà) declarat bé cultural d'interès nacional.
Veure Francesc d'Assís Galí i Fabra і Castell de Peralada
Cercle Artístic de Sant Lluc
El Cercle Artístic de Sant Lluc és un centre de pràctica artística i foment cultural fundat a Barcelona el 1893 per Joan Llimona, Josep Llimona, Antoni Utrillo, Alexandre de Riquer, pel regidor Alexandre M. Pons i un grup d'artistes seguidors del bisbe Josep Torras i Bages, com a reacció a l'humor anticlerical del modernisme i al Cercle Artístic de Barcelona, que consideraven frívol.
Veure Francesc d'Assís Galí i Fabra і Cercle Artístic de Sant Lluc
Consell de l'Escola Nova Unificada
El Consell de l'Escola Nova Unificada (CENU) va ser una institució (inicialment "Comitè") creada el 27 de juliol de 1936 a Barcelona.
Veure Francesc d'Assís Galí i Fabra і Consell de l'Escola Nova Unificada
Dibuix
Dibuix de l'home Vitruvià fet per Leonardo da Vinci Dibuix amb ploma i tinta El dibuix és una art que instrueix a dibuixar.
Veure Francesc d'Assís Galí i Fabra і Dibuix
Diputació de Barcelona
Casa Serra, seu de la Diputació de Barcelona Diputació de Barcelona. Logo entrada de la casa serra La Diputació de Barcelona és una institució de l'Estat espanyol que forma part de l'administració local i està dotada de certes competències administratives per al govern i administració de la província de Barcelona.
Veure Francesc d'Assís Galí i Fabra і Diputació de Barcelona
Edicions de 1984
Edicions de 1984 és una editorial catalana nascuda a Barcelona l'any 1984, quan es constitueix com a societat anònima per Àngels Agulló, Jordi Rojas, Carme Sansa i Josep Cots.
Veure Francesc d'Assís Galí i Fabra і Edicions de 1984
Enric Prat de la Riba i Sarrà
Enric Prat de la Riba i Sarrà (Castellterçol, Moianès, 29 de novembre de 1870 – 1 d'agost de 1917), advocat i periodista, fou el primer president de la Mancomunitat de Catalunya (1914–1917) i un dels principals artífexs del ressorgiment del sentiment nacional català del.
Veure Francesc d'Assís Galí i Fabra і Enric Prat de la Riba i Sarrà
Ernest Maragall i Noble
Ernest Maragall i Noble (Barcelona, 3 de novembre de 1903 - Caracas, 1991) va ser un escultor català establert a Caracas, on va realitzar la majoria de les seves obres.
Veure Francesc d'Assís Galí i Fabra і Ernest Maragall i Noble
Escola de la Llotja
LEscola Superior de Disseny i Art Llotja (ESDA Llotja), també coneguda com a Escola de la Llotja o simplement la Llotja és un centre de formació artística ubicat a Barcelona, creat el 1775 amb el nom inicial d'Escola Gratuïta de Disseny i Nobles Arts.
Veure Francesc d'Assís Galí i Fabra і Escola de la Llotja
Escola Superior dels Bells Oficis
L'Escola Superior dels Bells Oficis fou un centre d'ensenyament destinat a la formació d'obrers especialitzats; fundat a Barcelona per la Diputació el 18 de maig de 1914 i clausurat el 1924 durant la dictadura del general Primo de Rivera.
Veure Francesc d'Assís Galí i Fabra і Escola Superior dels Bells Oficis
Esteve Monegal i Prat
''Monument a Joan Alcover'', 1928, Palma. Esteve Monegal i Prat (Barcelona, 1 de maig de 1888 - 23 de desembre de 1970) fou un escultor i empresari.
Veure Francesc d'Assís Galí i Fabra і Esteve Monegal i Prat
Exposició Internacional de Barcelona
LExposició Internacional de Barcelona tingué lloc del 20 de maig de 1929 al 15 de gener de 1930 a Barcelona i va ser la segona exposició universal a Barcelona.
Veure Francesc d'Assís Galí i Fabra і Exposició Internacional de Barcelona
Exposició universal
Una exposició universal és una exposició de gran envergadura celebrada des de la segona meitat del en localitzacions arreu del món.
Veure Francesc d'Assís Galí i Fabra і Exposició universal
Guerra Civil espanyola
La Guerra Civil espanyolaEl conflicte que es va desenvolupar a Espanya també ha estat anomenada Guerra d'Espanya, i segons els bàndols bel·ligerants per als uns va ser el Alzamiento Nacional i per als altres la Rebel·lió Feixista.
Veure Francesc d'Assís Galí i Fabra і Guerra Civil espanyola
Guillem Rodríguez i Puig
Guillem Rodríguez i Puig (Barcelona, 1902 - Sant Celoni, Vallès Oriental, 1976) va ser un pintor català deixeble de Fèlix Mestres i Borrell, a l'Escola de la Llotja, i de Francesc d'A. Galí.
Veure Francesc d'Assís Galí i Fabra і Guillem Rodríguez i Puig
Ignasi Mallol i Casanovas
Ignasi Mallol i Casanovas (Tarragona, 1892 - Bogotà, Colòmbia, 1940) fou un pintor i pedagog català que exercí un paper fonamental per a la conservació del patrimoni artístic i cultural tarragoní durant la Guerra Civil espanyola.
Veure Francesc d'Assís Galí i Fabra і Ignasi Mallol i Casanovas
Joan Miró i Ferrà
Joan Miró i Ferrà (Barcelona, 20 d'abril de 1893 - Palma, Mallorca, 25 de desembre de 1983) va ser un pintor, escultor, gravador i ceramista català, considerat un dels màxims representants del surrealisme.
Veure Francesc d'Assís Galí i Fabra і Joan Miró i Ferrà
Josep Llorens i Artigas
Josep Llorens i Artigas (Barcelona, 16 de juny de 1892 - ídem, 11 de desembre de 1980) fou un ceramista i crític d'art català.
Veure Francesc d'Assís Galí i Fabra і Josep Llorens i Artigas
Lluís Plandiura i Pou
Lluís Plandiura i Pou (Barcelona, 8 de juliol de 1882 - Barcelona, 20 de juny de 1956) fou un industrial, polític i col·leccionista català.
Veure Francesc d'Assís Galí i Fabra і Lluís Plandiura i Pou
Londres
Londres (anglès: London) és la capital i ciutat més poblada d'Anglaterra i del Regne Unit.
Veure Francesc d'Assís Galí i Fabra і Londres
Mancomunitat de Catalunya
La Mancomunitat de Catalunya va ser una institució activa entre 1914 i 1923/1925 que agrupà les quatre diputacions catalanes: Barcelona, Girona, Tarragona i Lleida.
Veure Francesc d'Assís Galí i Fabra і Mancomunitat de Catalunya
Manuel Humbert i Esteve
Manuel Humbert i Esteve (Barcelona, 6 d'agost de 1890 - Cubelles, 1 de febrer de 1975) va ésser un pintor i dibuixant català.
Veure Francesc d'Assís Galí i Fabra і Manuel Humbert i Esteve
Marià Antoni Espinal i Armengol
Marian Espinal i Armengol (Terrassa, 30 d'octubre de 1897 - Cunit, 1974) va ser un pintor i col·leccionista d'art.
Veure Francesc d'Assís Galí i Fabra і Marià Antoni Espinal i Armengol
Miguel Primo de Rivera Orbaneja
II marquès d'Estella i VII de Sobremonte fou un militar espanyol que imposà una dictadura (dictadura de Primo de Rivera) i ocupà el càrrec de president del govern espanyol (1923-1930).
Veure Francesc d'Assís Galí i Fabra і Miguel Primo de Rivera Orbaneja
Modernisme
Palau de la ''Sezession'' a Viena. The Summit,'' 1912, obra modernista del pintor Cesare Saccaggi, de Tortona El modernisme va ser un moviment cultural, literari i artístic produït a Occident a la fi del i al començament del.
Veure Francesc d'Assís Galí i Fabra і Modernisme
Noucentisme
Paseo del Prado de Madrid (1963). El noucentisme va ser un moviment cultural i ideològic molt present a la Catalunya dels primers trenta anys del.
Veure Francesc d'Assís Galí i Fabra і Noucentisme
Palau Nacional (Barcelona)
El Palau Nacional vist des de l'avinguda de Maria Cristina El Palau Nacional, situat a Montjuïc (Barcelona), és un palau construït entre el 1926 i el 1929 per a l'Exposició Internacional de Barcelona de 1929 i que des del 1934 allotja el Museu Nacional d'Art de Catalunya.
Veure Francesc d'Assís Galí i Fabra і Palau Nacional (Barcelona)
Pedagogia
Guixant a una pissarra La pedagogia és el conjunt de sabers sobre l'educació.
Veure Francesc d'Assís Galí i Fabra і Pedagogia
Pintor
Un pintor fent una aquarel·la a Dolceacqua, Ligúria, Itàlia. Un pintor és un artista que practica l'art de la pintura, que consisteix a crear quadres, frescs i en general a decorar superfícies d'una manera artística.
Veure Francesc d'Assís Galí i Fabra і Pintor
Pintura
Kunsthistorisches Museum de Viena La pintura és l'art de pintar, d'expressar-se sobre una superfície mitjançant formes i colors.
Veure Francesc d'Assís Galí i Fabra і Pintura
Pompeu Fabra i Poch
va ser un filòleg català conegut com el «seny ordenador de la llengua catalana» per la seva tasca de capdavanter establidor de la normativa moderna de la llengua catalana.
Veure Francesc d'Assís Galí i Fabra і Pompeu Fabra i Poch
Rafael Benet i Vancells
Rafael Benet i Vancells (Terrassa, 2 de juny de 1889 - Barcelona, 16 de gener de 1979) va ser un pintor, crític d'art i historiador de l'art català.
Veure Francesc d'Assís Galí i Fabra і Rafael Benet i Vancells
Realisme
''Bonjour, Monsieur Courbet'' (1854), pintura realista de l'artista francès Gustave Courbet El realisme tant pot ser una actitud estilística o de teoria de l'art que identifica art i realitat, com pot designar un corrent artístic del que abasta tant en escultura i en pintura com en la literatura.
Veure Francesc d'Assís Galí i Fabra і Realisme
Simbolisme
344x344px El simbolisme va ser un moviment artístic de les darreries del, d'origen francès i belga, en la poesia i altres arts.
Veure Francesc d'Assís Galí i Fabra і Simbolisme
Suïssa
Suïssa (romanx: Svizra), oficialment la Confederació Suïssa (alemany: Schweizerische Eidgenossenschaft; francès: Confédération Suisse; italià: Confederazione Svizzera; romanx: Confederaziun svizra; llatí: Confœderatio Helvetica), és un Estat alpí sense accés al mar localitzat a Europa central, i amb una superfície de 41.285 km².
Veure Francesc d'Assís Galí i Fabra і Suïssa
1880
;Països Catalans.
Veure Francesc d'Assís Galí i Fabra і 1880
1906
;Països Catalans.
Veure Francesc d'Assís Galí i Fabra і 1906
1928
Enderroc de les Quatre Columnes. Placa de la casa de la vila de Santa Pau Terrassa, Can Vinyals, al carrer Major, el 1928;Països Catalans.
Veure Francesc d'Assís Galí i Fabra і 1928
1929
Exposició Internacional de 1929, a Barcelona Finalitza la reforma de l'Estació de França de Barcelona fou una de les principals estacions ferroviàries fins a la construcció de l'Estació de Sants;Països Catalans.
Veure Francesc d'Assís Galí i Fabra і 1929
1939
Pont WPA a Nova Orleans.
Veure Francesc d'Assís Galí i Fabra і 1939
1958
1958 (MCMLVIII) fou un any començat en dimecres.
Veure Francesc d'Assís Galí i Fabra і 1958
1965
Placa del pont Vell de Besalú.
Veure Francesc d'Assís Galí i Fabra і 1965
22 de novembre
El 22 de novembre o 22 de santandria és el tres-cents vint-i-sisè dia de l'any del calendari gregorià i el tres-cents vint-i-setè en els anys de traspàs.
Veure Francesc d'Assís Galí i Fabra і 22 de novembre
23 de setembre
El 23 de setembre és el dos-cents seixanta-sisè dia de l'any del calendari gregorià i el dos-cents seixanta-setè en els anys de traspàs.
Veure Francesc d'Assís Galí i Fabra і 23 de setembre
També conegut com Francesc d'A. Galí, Francesc d'A.Galí, Francesc d'Assís Galí, Francesc d'Assís Galí Fabra.