Taula de continguts
28 les relacions: Agustí Pedro i Pons, Antoni Gaudí i Cornet, Artés, Bandera d'Espanya, Bandera de Catalunya, Barcelona, Congrés de Metges i Biòlegs de Llengua Catalana, Facultat de Medicina i Ciències de la Salut de la Universitat de Barcelona, Felip Cid i Rafael, Francisco Franco Bahamonde, Hepatologia, Hepatopatia, Hospital Clínic de Barcelona, Joan García Junceda i Supervia, Josep Alsina i Bofill, Malaltia de l'aparell digestiu, Metge, Moisès Broggi i Vallès, Museu d'Història de la Medicina de Catalunya, Pandèmia de grip de 1918, Ramon Suriñach i Senties, Societat Mèdico-Farmacèutica dels Sants Cosme i Damià, Tramvia, Tuberculosi, 10 d'octubre, 1885, 1943, 7 d'octubre.
Agustí Pedro i Pons
Agustí Pedro i Pons (Barcelona, 9 de maig de 1898 - Barcelona, 17 de març de 1971) va ser un metge català.
Veure Francesc Ferrer i Solervicens і Agustí Pedro i Pons
Antoni Gaudí i Cornet
Antoni Gaudí i Cornet (Reus o Riudoms,Existeix una certa polèmica sobre si va néixer a Reus o a Riudoms, localitat molt propera a Reus d'on era originària la seva família paterna. Tanmateix, gran part dels especialistes s'inclinen per Reus: «Gaudí va néixer, segons gran part de les versions, al carrer de Sant Joan, al costat de la plaça Prim de Reus (…) Tanmateix, més tard Gaudí va deixar maliciosament obertes aquelles portes en donar a entendre que, de fet, podia haver nascut al taller del seu pare, situat tot just entrant al límit municipal de Riudoms».
Veure Francesc Ferrer i Solervicens і Antoni Gaudí i Cornet
Artés
Artés és una vila i municipi de Catalunya situat a la comarca del Bages.
Veure Francesc Ferrer i Solervicens і Artés
Bandera d'Espanya
La bandera d'Espanya, amb tots els seus elements actuals, va ser adoptada per la Llei 39/1981, de 28 d'octubre del 1981 que a l'article segon, diu: Anteriorment, amb l'aprovació de la vigent Constitució espanyola el 6 de desembre de 1978, ja s'havia establert en el seu article 4t que la: 1.
Veure Francesc Ferrer i Solervicens і Bandera d'Espanya
Bandera de Catalunya
La bandera de Catalunya, també impròpiament anomenada senyera, és una bandera amb el fons groc i quatre barres horitzontals roges, anomenades «faixes», en heràldica.
Veure Francesc Ferrer i Solervicens і Bandera de Catalunya
Barcelona
Barcelona (pronunciat en català central) és una ciutat i metròpoli a la costa mediterrània de la península Ibèrica.
Veure Francesc Ferrer i Solervicens і Barcelona
Congrés de Metges i Biòlegs de Llengua Catalana
El Congrés de Metges i Biòlegs de Llengua Catalana és una reunió periòdica que aplega metges, biòlegs i altres professionals de les ciències de la vida i de la salut de parla catalana.
Veure Francesc Ferrer i Solervicens і Congrés de Metges i Biòlegs de Llengua Catalana
Facultat de Medicina i Ciències de la Salut de la Universitat de Barcelona
La Facultat de Medicina i Ciències de la Salut de la Universitat de Barcelona és una institució d'educació superior i recerca biomèdica amb seu al carrer de Casanova, dintre del complex docent i assistencial anomenat Campus Clínic - August Pi Sunyer (vegeu edifici de la Facultat de Medicina).
Felip Cid i Rafael
Felip Cid i Rafael (Barcelona, 1930- L'Estany, 2015) fou catedràtic d'Història de la Medicina de la Universitat Autònoma de Barcelona i autor de diverses obres de divulgació de la història de la Medicina.
Veure Francesc Ferrer i Solervicens і Felip Cid i Rafael
Francisco Franco Bahamonde
Francisco Franco Bahamonde (Ferrol, conegut del 1938 al 1982 com a Ferrol del Caudillo, 4 de desembre del 1892 - Madrid, 20 de novembre de 1975) fou un militar i dictador gallec, cap d'Estat autoproclamat des del 1939 fins al 1975.
Veure Francesc Ferrer i Solervicens і Francisco Franco Bahamonde
Hepatologia
L'Hepatologia és la branca de la medicina que estudia i tracta les patologies del fetge, la vesícula, les vies biliars i el pàncrees.
Veure Francesc Ferrer i Solervicens і Hepatologia
Hepatopatia
La hepatopatia o malaltia del fetge o malaltia hepàtica, és un tipus de dany o malaltia del fetge.
Veure Francesc Ferrer i Solervicens і Hepatopatia
Hospital Clínic de Barcelona
L'Hospital Clínic de Barcelona, oficialment Hospital Clínic i Provincial de Barcelona, és un hospital universitari fundat l'any 1906.
Veure Francesc Ferrer i Solervicens і Hospital Clínic de Barcelona
Joan García Junceda i Supervia
, conegut com a Joan Junceda, fou dibuixant i il·lustrador, un dels caricaturistes catalans més destacats de la primera meitat del.
Veure Francesc Ferrer i Solervicens і Joan García Junceda i Supervia
Josep Alsina i Bofill
Josep Alsina i Bofill (Palafrugell, Baix Empordà, 1904 – Calella de Palafrugell, Baix Empordà, 1993) fou un metge català.
Veure Francesc Ferrer i Solervicens і Josep Alsina i Bofill
Malaltia de l'aparell digestiu
Les malalties de l'aparell digestiu (terme preferible al de malalties gastrointestinals, per influència anglesa) es refereixen a malalties que afecten a l'aparell digestiu, és a dir, l'esòfag, l'estómac, l'intestí prim, l'intestí gros i el recte, i els òrgans accessoris de la digestió, el fetge, la vesícula biliar i el pàncrees.
Veure Francesc Ferrer i Solervicens і Malaltia de l'aparell digestiu
Metge
''El doctor i el seu pacient'' (segle XVII) de Jan Havicksz Steen. Un metge (en femení, metja o metgessa) és un professional que practica la medicina i que intenta mantenir i recuperar la salut humana mitjançant l'estudi, el diagnòstic i el tractament de la malaltia o lesió del pacient.
Veure Francesc Ferrer i Solervicens і Metge
Moisès Broggi i Vallès
Moisès Broggi i Vallès (Barcelona, 18 de maig de 1908 – 31 de desembre de 2012) fou un metge i pacifista català.
Veure Francesc Ferrer i Solervicens і Moisès Broggi i Vallès
Museu d'Història de la Medicina de Catalunya
El Museu d'Història de la Medicina de Catalunya (MHMC) és una institució, depenent del Col·legi de Metges de Barcelona, creat el 1981, que té com a missió la preservació del patrimoni mèdic i a la comunicació de la història de la medicina mitjançant la cultura material de la medicina contemporània.
Veure Francesc Ferrer i Solervicens і Museu d'Història de la Medicina de Catalunya
Pandèmia de grip de 1918
Morts per grip espanyola durant els anys 1918 i 1919. La pandèmia de grip de 1918, també coneguda com a grip espanyola, va ser una pandèmia de grip (malaltia infecciosa viral) particularment greu, que va causar la mort d'entre 50 i 100 milions de persones a tot el món durant els anys 1918 i 1919.
Veure Francesc Ferrer i Solervicens і Pandèmia de grip de 1918
Ramon Suriñach i Senties
El Tresor dels pobres Ramon Suriñach i Senties (Barcelona, 23 d'octubre de 1881 - Barcelona, 23 de febrer de 1964) va ser un novel·lista, poeta i dramaturg català d'una extensa i diversa producció literària.
Veure Francesc Ferrer i Solervicens і Ramon Suriñach i Senties
Societat Mèdico-Farmacèutica dels Sants Cosme i Damià
La Societat Mèdico-Farmacèutica dels Sants Cosme i Damià fou una associació civil, ubicada a Barcelona entre els anys 1887 i 1935, que reunia a professionals de la medicina i farmàcia defensors dels valors i la moral cristiana en l'àmbit de la sanitat catalana.
Veure Francesc Ferrer i Solervicens і Societat Mèdico-Farmacèutica dels Sants Cosme i Damià
Tramvia
Tramvia a París, França Tramvia a Berlín, Alemanya Un tramvia, o també tram, és un vehicle de propulsió elèctrica sobre rails i mode de transport públic que circula majoritàriament per àrees urbanes i en superfície.
Veure Francesc Ferrer i Solervicens і Tramvia
Tuberculosi
La tuberculosi (TBC) és una malaltia infecciosa causada generalment pel bacteri Mycobacterium tuberculosis (MTB).
Veure Francesc Ferrer i Solervicens і Tuberculosi
10 d'octubre
El 10 d'octubre és el dos-cents vuitanta-tresè dia de l'any del calendari gregorià i el dos-cents vuitanta-quatrè en els anys de traspàs.
Veure Francesc Ferrer i Solervicens і 10 d'octubre
1885
Font de Sant Roc de la plaça de les Coromines de la Pobla de Lillet;Països Catalans.
Veure Francesc Ferrer i Solervicens і 1885
1943
;Països Catalans.
Veure Francesc Ferrer i Solervicens і 1943
7 d'octubre
El 7 d'octubre és el dos-cents vuitantè dia de l'any del calendari gregorià i el dos-cents vuitanta-unè en els anys de traspàs.
Veure Francesc Ferrer i Solervicens і 7 d'octubre