Taula de continguts
35 les relacions: Arrodoniment vocàlic, Català, Consonant africada, Consonant alveolar, Consonant aproximant, Consonant bategant, Consonant bilabial, Consonant dental, Consonant fricativa, Consonant labiodental, Consonant labiovelar, Consonant lateral, Consonant nasal, Consonant oclusiva, Consonant palatal, Consonant postalveolar, Consonant velar, Fonologia, Llengües occitanoromàniques, Occità, Occità llenguadocià, Pronúncia de l'occità, Punt d'articulació, Vocal anterior, Vocal central, Vocal oberta anterior no arrodonida, Vocal posterior, Vocal semioberta, Vocal semioberta anterior no arrodonida, Vocal semioberta posterior arrodonida, Vocal semitancada, Vocal semitancada anterior no arrodonida, Vocal tancada anterior arrodonida, Vocal tancada anterior no arrodonida, Vocal tancada posterior arrodonida.
- Llengües de França
- Occità
Arrodoniment vocàlic
En fonètica, larrodoniment vocàlic es refereix a un tipus de labialització consistent en protuberar els llavis formant una forma rodona durant l'articulació de la vocal.
Veure Fonologia de l'occità і Arrodoniment vocàlic
Català
El català (denominació oficial a Catalunya, a les Illes Balears, a Andorra, a la ciutat de l'Alguer i tradicional a Catalunya del Nord) o valencià (denominació oficial al País Valencià i tradicional al Carxe) és una llengua romànica parlada a Catalunya, el País Valencià (tret d'algunes comarques i localitats de l'interior), les Illes Balears (on també rep el nom de mallorquí, menorquí, eivissenc o formenterer segons l'illa), Andorra, la Franja de Ponent (a l'Aragó), la ciutat de l'Alguer (a l'illa de Sardenya), la Catalunya del Nord, el Carxe (un petit territori de Múrcia habitat per pobladors valencians), i en comunitats arreu del món (entre les quals destaca la de l'Argentina, amb 200.000 parlants).
Veure Fonologia de l'occità і Català
Consonant africada
Una consonant africada (o simplement africada en l'àmbit de la fonètica) és aquella consonant que s'articula com una oclusiva més una fricativa al mateix punt d'articulació.
Veure Fonologia de l'occità і Consonant africada
Consonant alveolar
Una consonant alveolar o simplement alveolar en fonètica és aquella consonant que s'articula mitjançant l'acostament de la punta o la part superior de la llengua i la cresta alveolar.
Veure Fonologia de l'occità і Consonant alveolar
Consonant aproximant
Una consonant aproximant (o simplement aproximant en l'àmbit de la fonètica) és aquella consonant que s'articula per l'aproximació entre els òrgans sense interrompre totalment el corrent d'aire (com succeeix en les oclusives) o produir estricció amb turbulència audible (com succeeix en les fricatives).
Veure Fonologia de l'occità і Consonant aproximant
Consonant bategant
Una consonant bategant (o simplement bategant en l'àmbit de la fonètica) és aquella consonant on hi ha un contacte ràpid de la llengua amb algun punt de la boca sense que es talli en cap moment el pas de l'aire de manera total (és a dir, sense produir una oclusiva).
Veure Fonologia de l'occità і Consonant bategant
Consonant bilabial
Una consonant bilabial (o simplement bilabial en l'àmbit de la fonètica) és aquella consonant que s'articula mitjançant el contacte o l'acostament de tots dos llavis.
Veure Fonologia de l'occità і Consonant bilabial
Consonant dental
Una consonant dental (o simplement dental en l'àmbit de la fonètica) és aquella consonant que s'articula mitjançant el contacte o l'acostament de l'àpex de la llengua i la part interior de les dents incisives superiors.
Veure Fonologia de l'occità і Consonant dental
Consonant fricativa
Una consonant fricativa (o simplement fricativa en l'àmbit de la fonètica) és aquella consonant que s'articula produint una fricció o turbulència en el pas de l'aire per la boca provocada per l'apropament màxim dels òrgans articuladors sense que s'arribin a tancar del tot (en aquest cas s'articularia una oclusiva).
Veure Fonologia de l'occità і Consonant fricativa
Consonant labiodental
Una consonant labiodental (o simplement labiodental en l'àmbit de la fonètica) és aquella consonant que s'articula mitjançant l'acostament del llavi inferior i les dents incisives superiors.
Veure Fonologia de l'occità і Consonant labiodental
Consonant labiovelar
Una consonant labiovelar (o simplement labiovelar en l'àmbit de la fonètica) és aquella consonant que s'articula amb la participació dels llavis, el postdors de la llengua i el vel del paladar.
Veure Fonologia de l'occità і Consonant labiovelar
Consonant lateral
Una consonant lateral (o simplement lateral en l'àmbit de la fonètica) és aquella consonant que s'articula deixant escapar l'aire pels costats de la llengua, que actua obstruint el pas de l'aire.
Veure Fonologia de l'occità і Consonant lateral
Consonant nasal
Una consonant nasal (o simplement nasal en l'àmbit de la fonètica) és aquella consonant o vocal nasalitzada (usualment per assimilació amb una consonant propera) que s'articula deixant escapar alhora l'aire pel nas i per la boca.
Veure Fonologia de l'occità і Consonant nasal
Consonant oclusiva
Una consonant oclusiva (o simplement oclusiva en l'àmbit de la fonètica) és aquella consonant que s'articula produint una interrupció o tancament total del pas de l'aire durant un moment (d'aquí ve el nom d'oclusiva).
Veure Fonologia de l'occità і Consonant oclusiva
Consonant palatal
Una consonant palatal (o simplement palatal en l'àmbit de la fonètica) és aquella consonant que s'articula recolzant la llengua sobre el paladar, amb obstrucció o no de l'aire.
Veure Fonologia de l'occità і Consonant palatal
Consonant postalveolar
Una consonant postalveolar (o simplement postalveolar en l'àmbit de la fonètica) és aquella consonant que s'articula tocant amb la punta de la llengua la part mitjana de la boca, una posició intermèdia entre un so alveolar i un de palatal (de fet en algunes llengües es considera una subdivisió d'aquest darrer).
Veure Fonologia de l'occità і Consonant postalveolar
Consonant velar
Una consonant velar (o simplement velar en l'àmbit de la fonètica) és aquella consonant que s'articula tocant amb la base de la llengua a la part posterior del paladar.
Veure Fonologia de l'occità і Consonant velar
Fonologia
La fonologia és la ciència que estudia els fonemes, les classes de sons considerats distintius en un sistema lingüístic concret, i les relacions entre ells.
Veure Fonologia de l'occità і Fonologia
Llengües occitanoromàniques
La branca de les llengües occitanoromàniques ajunta tots els dialectes de les llengües occitana i catalana, situades majoritàriament al sud de França, Andorra, Mònaco, al nord-est d'Espanya, a l'oest de la Itàlia continental i a la ciutat italiana de l'Alguer.
Veure Fonologia de l'occità і Llengües occitanoromàniques
Occità
L'occità o llengua d'oc (en occità: occitan, lenga d'òc) és la llengua romànica pròpia d'Occitània.
Veure Fonologia de l'occità і Occità
Occità llenguadocià
El llenguadocià (lengadocian, en occità) és el dialecte occità parlat al Llenguadoc.
Veure Fonologia de l'occità і Occità llenguadocià
Pronúncia de l'occità
Per a conèixer la llista de les lletres de l'occità, vegeu: alfabet occità. ---- La pronunciació de l'occità, en norma clàssica occitana, es fa segons regles de lectura constants i regulars, amb ben poques excepcions.
Veure Fonologia de l'occità і Pronúncia de l'occità
Punt d'articulació
El punt d'articulació és el lloc on s'uneixen o es troben els òrgans articulatoris en la producció dels sons.
Veure Fonologia de l'occità і Punt d'articulació
Vocal anterior
Una vocal anterior és un so vocal articulat amb un acostament del dors de la llengua a la part anterior de la volta palatina, a diferència de les vocals centrals i posteriors.
Veure Fonologia de l'occità і Vocal anterior
Vocal central
Una vocal central és un tipus de so de vocal usat en algunes llengües parlades.
Veure Fonologia de l'occità і Vocal central
Vocal oberta anterior no arrodonida
La vocal oberta anterior no arrodonida és un fonema que es representa en l'AFI, com la lletra a minúscula. És un dels sons més freqüents del món i un dels que primer pronuncien els nens. Acústicament té el primer formant sobre els 600Hz i el segon als 1200 Hz.
Veure Fonologia de l'occità і Vocal oberta anterior no arrodonida
Vocal posterior
a. Una vocal posterior o velar és un so vocàlic que s'articula amb la llengua retreta, acostant el dors cap al vel.
Veure Fonologia de l'occità і Vocal posterior
Vocal semioberta
Una vocal semioberta (també vocal mitjana oberta o vocal mitjana baixa) és un tipus de so de vocal usat en algunes llengües parlades.
Veure Fonologia de l'occità і Vocal semioberta
Vocal semioberta anterior no arrodonida
La vocal semioberta anterior no arrodonida o e oberta és un so que es representa en l'AFI, és a dir, la lletra èpsilon minúscula de l'alfabet grec.
Veure Fonologia de l'occità і Vocal semioberta anterior no arrodonida
Vocal semioberta posterior arrodonida
La vocal semioberta posterior arrodonida és un so de la parla que es transcriu en l'AFI, una o oberta minúscula llatina tipogràficament una c invertida.
Veure Fonologia de l'occità і Vocal semioberta posterior arrodonida
Vocal semitancada
Una vocal semitancada (també vocal mitjana-tancada o vocal mitjana alta') és un tipus de so de vocal usat en algunes llengües parlades.
Veure Fonologia de l'occità і Vocal semitancada
Vocal semitancada anterior no arrodonida
La vocal semitancada anterior no arrodonida es coneix en català com a e tancada i la seva transcripció en l'AFI és, és a dir, la lletra e minúscula.
Veure Fonologia de l'occità і Vocal semitancada anterior no arrodonida
Vocal tancada anterior arrodonida
La vocal tancada anterior arrodonida es representa amb el símbol en l'AFI.
Veure Fonologia de l'occità і Vocal tancada anterior arrodonida
Vocal tancada anterior no arrodonida
La vocal tancada anterior no arrodonida es representa amb una en l'AFI, és a dir, la lletra i minúscula.
Veure Fonologia de l'occità і Vocal tancada anterior no arrodonida
Vocal tancada posterior arrodonida
La vocal tancada posterior arrodonida es representa en l'AFI, com la lletra u minúscula.
Veure Fonologia de l'occità і Vocal tancada posterior arrodonida
Vegeu també
Llengües de França
- Ídix
- Alsacià
- Armeni occidental
- Basc
- Berrichon
- Borgonyó
- Bretó
- Caló
- Caló basc
- Cors
- Flamenc occidental
- Fonologia de l'occità
- Fràncic lorenès
- Francès
- Franc-comtès
- Francoprovençal
- Frontera lingüística mosel·lana
- Gòtic (llengua)
- Lígur
- Lígur brigasc
- Llatí
- Llengües d'oïl
- Llengües de França
- Llengües frànciques
- Llengües occitanoromàniques
- Lorenès
- Luxemburguès
- Mentonasc
- Normand
- Occità
- Occità alvernès
- Occità llemosí
- Occità llenguadocià
- Occità niçard
- Peitoví
- Peitoví-saintongès
- Picard
- Roiasc
- Romaní
- Saintongès
- Tregorès
- Uniformisme lingüístic a França
- Való
- Xampanyès
Occità
- Alfabet occità
- Aranès
- Betacisme
- Conjugacions occitanes
- Consell de la Llengua Occitana
- Creixent
- Fonologia de l'occità
- Institut d'Estudis Occitans
- La Calandreta
- La Gàrdia
- Lutte Occitane
- Mentonasc
- Norma mistralenca
- Occità
- Occità alvernès
- Occità antic
- Occità llemosí
- Occità llenguadocià
- Occità niçard
- Occità vivaroalpí
- Partit Occità
- Per Noste
- Vergonha
També conegut com Característiques fonètiques de l'occità, Fonètica de l'occità.