Accés més ràpid que el navegador!
22 les relacions: Augment (lingüística), Condicional, Conjugació gramatical, Flexió verbal del català, Fonologia de l'occità, Futur (gramàtica), Imperfet d'indicatiu, Infinitiu, Llatí, Occità alvernès, Occità antic, Occità gascó, Occità llemosí, Occità llenguadocià, Occità provençal, Occità vivaroalpí, Occitània, Participi, Present (gramàtica), Subjuntiu, Verb, Verb incoatiu.
Augment (lingüística)
A la lingüística, un augment és una síl·laba afegida a l'inici d'una paraula a certes llengües indoeuropees, en particular al grec, l'armeni i les llengües indoiranianes com ara el sànscrit, per formar el temps passat.
Nou!!: Conjugacions occitanes і Augment (lingüística) · Veure més »
Condicional
En lingüística, el condicional és un mode del verb en el qual les frases fan referència a situacions, fets o accions hipotètiques o possibles, i que depèn d'accions o circumstàncies passades.
Nou!!: Conjugacions occitanes і Condicional · Veure més »
Conjugació gramatical
La conjugació o flexió verbal, en gramàtica, és l'acte de combinar les terminacions o morfemes verbals per a aconseguir una paraula que implique una acció i que tinga un sentit complet.
Nou!!: Conjugacions occitanes і Conjugació gramatical · Veure més »
Flexió verbal del català
La flexió verbal és el procés en què s'obté diferents formes d'un verb i els morfemes gramaticals que intervenen en la flexió, els morfemes flectius.
Nou!!: Conjugacions occitanes і Flexió verbal del català · Veure més »
Fonologia de l'occità
La fonologia de l'occità és similar a la del català fent que es puga parlar d'un grup lingüístic occitanocatalà.
Nou!!: Conjugacions occitanes і Fonologia de l'occità · Veure més »
Futur (gramàtica)
En gramàtica, un temps futur és una forma verbal que generalment marca l'esdeveniment descrit pel verb com a no succeït encara, però que s'espera que passi en el futur.
Nou!!: Conjugacions occitanes і Futur (gramàtica) · Veure més »
Imperfet d'indicatiu
Limperfet d'indicatiu o pretèrit imperfet d'indicatiu és un temps verbal que prové del llatí que s'ha preservat en totes les llengües romàniques i presenta una gran estabilitat a través de la història.
Nou!!: Conjugacions occitanes і Imperfet d'indicatiu · Veure més »
Infinitiu
L'infinitiu és una de les formes verbals no finites o no personals del verb.
Nou!!: Conjugacions occitanes і Infinitiu · Veure més »
Llatí
El llatí és una llengua indoeuropea de la branca itàlica, parlada antigament pels romans.
Nou!!: Conjugacions occitanes і Llatí · Veure més »
Occità alvernès
L'alvernès (cultisme) (de cops auvernès) o alvernyès (en occità: auvernhat) és el dialecte occità parlat dins la major part de l'Alvèrnia (llevat vers Orlhac), dins la major part de Velai (llevat vers Sinjau) i dins la meitat sud de Borbonès, tot el departament de Puèg de Doma i una part del Cantal, de l'Alt Léger, d'Alièr i de Cruesa.
Nou!!: Conjugacions occitanes і Occità alvernès · Veure més »
Occità antic
Loccità antic (occità: occitan ancian), també dit romanç o provençal antic, va ser la primera forma de les llengües occitanoromàniques; és atestat en escrits que daten del al XIV.
Nou!!: Conjugacions occitanes і Occità antic · Veure més »
Occità gascó
El gascó (en occità: gascon) és el dialecte més occidental de l'occità, prou diferenciat per raó d'un substrat basc.
Nou!!: Conjugacions occitanes і Occità gascó · Veure més »
Occità llemosí
El llemosí (en occità: lemosin) és un dialecte nord-occità que surt dels límits actuals de la regió Llemosí dins la meitat nord del departament de Dordonya (24) i la meitat est de la Charanta llemosina (16) a l'est d'Angulema.
Nou!!: Conjugacions occitanes і Occità llemosí · Veure més »
Occità llenguadocià
El llenguadocià (lengadocian, en occità) és el dialecte occità parlat al Llenguadoc.
Nou!!: Conjugacions occitanes і Occità llenguadocià · Veure més »
Occità provençal
El provençal (en occità de Provença, provençau) és el dialecte occità que es parla a la Provença i a alguns territoris veïns.
Nou!!: Conjugacions occitanes і Occità provençal · Veure més »
Occità vivaroalpí
El vivaroalpí (en occità vivaroalpenc, vivaroaupenc) és un dialecte de l'occità.
Nou!!: Conjugacions occitanes і Occità vivaroalpí · Veure més »
Occitània
Occitània és un país de l'Europa occidental i l'àrea històrica de domini de la llengua occitana.
Nou!!: Conjugacions occitanes і Occitània · Veure més »
Participi
El participi és una forma no personal del verb que té un caràcter molt proper a l'adjectiu.
Nou!!: Conjugacions occitanes і Participi · Veure més »
Present (gramàtica)
El present és un temps verbal que s'usa per indicar que l'acció expressada pel verb està tenint lloc en el mateix moment de l'enunciació o bé que així es presenta per als parlants.
Nou!!: Conjugacions occitanes і Present (gramàtica) · Veure més »
Subjuntiu
El subjuntiu és un mode verbal dels modes irreals epistèmics, és a dir, que es refereix a aquelles afirmacions que podrien esdevenir-se però que encara no tenen lloc (i podrien no passar pas).
Nou!!: Conjugacions occitanes і Subjuntiu · Veure més »
Verb
Un verb és una paraula que expresa una acció.
Nou!!: Conjugacions occitanes і Verb · Veure més »
Verb incoatiu
Els verbs incoatius són un nombrós grup de verbs del grup III que, en la conjugació dels seus presents d'indicatiu i de subjuntiu, adjunten a l'arrel un element de naturalesa discutida (encara que majoritàriament es considera un tipus de morfema), que s'anomena habitualment increment.
Nou!!: Conjugacions occitanes і Verb incoatiu · Veure més »
