Taula de continguts
25 les relacions: Adam Smith, Anarcocapitalisme, Bé comú, Capitalisme, Consens de Washington, Conservadorisme liberal, Darwinisme social, Economia mixta, Esclavitud, Externalitat, Financial Times, Fons Monetari Internacional, George Soros, Igualtat social, Intervencionisme, Joseph Eugene Stiglitz, Laissez faire, Liberalisme econòmic, Lliure comerç, Neoliberalisme, Objectivisme, Paul Krugman, Politico, Premi del Banc de Suècia de Ciències Econòmiques en memòria d'Alfred Nobel, Proteccionisme.
Adam Smith
Adam Smith (5 de juny de 1723 - 17 de juliol de 1790) fou un economista i filòsof escocès.
Veure Fonamentalisme del mercat і Adam Smith
Anarcocapitalisme
Bandera de l'anarcocapitalisme L'anarcocapitalisme és una ideologia política liberal anarquista.
Veure Fonamentalisme del mercat і Anarcocapitalisme
Bé comú
El bé comú o procomú és, en l'àmbit de la filosofia, l'economia i la ciència política, allò que és compartit i que és beneficiós per a tots o gran part dels membres d'una comunitat determinada, o, en alguns casos, allò que s'ha aconseguit per la ciutadania, ja sigui per acció col·lectiva o per la participació en l'acció política i el servei públic d'una comunitat determinada.
Veure Fonamentalisme del mercat і Bé comú
Capitalisme
IDH molt alts. El capitalisme es forma per mitjà de la propietat privada dels mitjans de producció i la llibertat de gestionar-los. En la imatge un exemple d'empresa privada a Oxford. El capitalisme és un sistema econòmic en què els mitjans de producció són, en la seva majoria, propietat privada, i en què el capital s'inverteix en la producció, distribució i el comerç dels béns i serveis per tal d'obtenir guanys o el benefici màxim en un mercat lliure i competitiu.
Veure Fonamentalisme del mercat і Capitalisme
Consens de Washington
El “Consens de Washington“ fa referència a una sèrie de 10 prescripcions en polítiques econòmiques que pretenien ser un programa adequat per als països en vies de desenvolupament per tal d'impulsar el creixement, inspirades en la ideologia neoliberal de l'Escola d'Economia de Chicago, establertes als anys 90 per institucions financeres internacionals que tenien la seu a Washington DC i basades en institucions tals com el Fons Monetari Internacional (FMI), el Banc Mundial i el Departament del Tresor dels Estats Units.
Veure Fonamentalisme del mercat і Consens de Washington
Conservadorisme liberal
El conservadorisme liberal és una ideologia política que combina polítiques conservadores amb postures liberals, especialment en qüestions econòmiques, socials i ètiques, que representa una marca de conservadorisme polític fortament influenciada pel liberalisme.
Veure Fonamentalisme del mercat і Conservadorisme liberal
Darwinisme social
El darwinisme social (o, sintèticament, sociodarwinisme) fou una ideologia sociopolítica, sorgida a partir dels volts de 1860, que aplicava els conceptes biològics de la teoria de l'evolució a la filosofia, la sociologia i la política: interpretava el concepte darwinià de «la supervivència del més apte» com a «la supervivència del més fort», i amb un determinisme mecanicista, l'aplicava il·legítimament a les societats humanes; tot plegat, amb pretensions científiques i en nom del progrés social i de la millora de l'espècie.
Veure Fonamentalisme del mercat і Darwinisme social
Economia mixta
LEconomia mixta és un sistema econòmic el qual la seva organització està dividida entre el sector públic i el sector privat.
Veure Fonamentalisme del mercat і Economia mixta
Esclavitud
''L'esclavitud al Brasil'', per Jean-Baptiste Debret (1768-1848) Lesclavitud, esclavisme o esclavatge (totes del grec medieval sklábos que al seu torn prové d'eslau, per ser els eslaus els esclaus més freqüents quan es va encunyar el terme) és la condició que implica el control d'una o més persones contra la seva voluntat, obligades per la violència o d'altres formes de coacció.
Veure Fonamentalisme del mercat і Esclavitud
Externalitat
La pol·lució generada pels vehicles és una externalitat Les externalitats són en la teoria econòmica els efectes negatius o positius de la producció o del consum d'un bé que tenen una incidència sobre el seu entorn, sense que l'empresa productora en porti tot el cost ni el repercuteixi en els preus de mercat.
Veure Fonamentalisme del mercat і Externalitat
Financial Times
El Financial Times és un diari internacional d'economia.
Veure Fonamentalisme del mercat і Financial Times
Fons Monetari Internacional
El Fons Monetari Internacional (FMI) és l'organització internacional encarregada de vigilar el sistema financer global, d'observar les taxes de canvi de monedes i la balança de pagaments, i d'oferir assistència tècnica i financera quan es requereixi.
Veure Fonamentalisme del mercat і Fons Monetari Internacional
George Soros
George Soros (nascut el 12 d'agost de 1930 a Budapest, com a Schwartz György), és un empresari financer, inversionista i activista polític, d'origen hongarès i nacionalitat estatunidenca.
Veure Fonamentalisme del mercat і George Soros
Igualtat social
Igualtat social La igualtat social és l'objectiu de buscar una mateixa quantitat de riquesa, de felicitat, de respecte i d'igual tracte en la justícia per a totes les persones.
Veure Fonamentalisme del mercat і Igualtat social
Intervencionisme
S'entén en un sentit ampli per intervencionisme a l'acció de l'administració pública encaminada a regular l'activitat d'un altre àmbit públic o privat, fixant normes o realitzant activitats en substitució d'aquell.
Veure Fonamentalisme del mercat і Intervencionisme
Joseph Eugene Stiglitz
Joseph Eugene Stiglitz (Gary, EUA 1943) és un economista, escriptor i professor universitari nord-americà guardonat amb el Premi del Banc de Suècia de Ciències Econòmiques en memòria d'Alfred Nobel l'any 2001.
Veure Fonamentalisme del mercat і Joseph Eugene Stiglitz
Laissez faire
L'expressió francesa "laissez faire, laissez passer" ("deixeu fer, deixeu passar") il·lustra la teoria econòmica que preconitza una llibertat absoluta: lliure mercat, lliure manufactura, impostos molt baixos o nuls, lliure mercat laboral i intervenció mínima dels governs.
Veure Fonamentalisme del mercat і Laissez faire
Liberalisme econòmic
298x298px El liberalisme econòmic és una teoria política i d'economia desenvolupada a l'època de la Il·lustració (segle XVIII) i formulada per Adam Smith segons la qual l'economia s'autorregula sense cap intervenció per part de l'Estat i que reclama, doncs, que aquesta sigui mínima o si pot ser nul·la.
Veure Fonamentalisme del mercat і Liberalisme econòmic
Lliure comerç
El lliure comerç o la llibertat de comerç és un model de mercat en què el comerç de béns i serveis entre els països flueix de manera ininterrompuda sense qualsevol obstacle artificial.
Veure Fonamentalisme del mercat і Lliure comerç
Neoliberalisme
Típicament, el terme neoliberalisme es refereix a la filosofia politicoeconòmica que propugna la mínima intervenció d'organismes estatals sobre l'economia i la política.
Veure Fonamentalisme del mercat і Neoliberalisme
Objectivisme
L'objectivisme és el sistema filosòfic desenvolupat per la filòsofa russoestadounidenca Ayn Rand (Alisa Zinovievna Rosenbaum, Sant Petersburg, 1905—Nova York, 1982).
Veure Fonamentalisme del mercat і Objectivisme
Paul Krugman
Paul Robin Krugman (Nova York, Estats Units, 1953) és un economista, divulgador i periodista estatunidenc, un keynesià convençut i, per tant, favorable a la intervenció pública.
Veure Fonamentalisme del mercat і Paul Krugman
Politico
Politico és un setmanari especialitat en política que disposa d'una edició a Washington i des del 2015 amb una edició a Brussel·les.
Veure Fonamentalisme del mercat і Politico
Premi del Banc de Suècia de Ciències Econòmiques en memòria d'Alfred Nobel
El Premi del Banc de Suècia de Ciències Econòmiques en memòria d'Alfred Nobel, popularment conegut com a Premi Nobel d'Economia, va ser instituït pel Banc de Suècia —el banc central més antic del món— l'any del seu 300è aniversari, el 1968.
Proteccionisme
El proteccionisme és un corrent econòmic que aposta per la producció nacional i imposa taxes i aranzels als productes internacionals per limitar les importacions.
Veure Fonamentalisme del mercat і Proteccionisme
També conegut com Fonamentalisme de lliure comerç, Fonamentalisme de mercat, Fonamentalisme del lliure comerç, Fonamentalisme del lliure mercat.