Taula de continguts
10 les relacions: Dictador romà, Fidenes, Gai Sergi Fidenat, Gens Sèrgia, Gens Servília, Luci Sergi Fidenat (cònsol), Mani Sergi Fidenat, Nom romà, Quint Servili Prisc Fidenat, Tribú amb potestat consular.
Dictador romà
El dictador és un magistrat extraordinari de la República Romana.
Veure Fidenat і Dictador romà
Fidenes
Fidenes (Fidenae Φιδήνη) va ser una antiga ciutat del Latium a l'esquerra del Tíber, a la via Salària, a uns 8 km (40 estadis) de Roma.
Veure Fidenat і Fidenes
Gai Sergi Fidenat
Gai Sergi Fidenat (en Gaius Sergius Fidenas) va ser un magistrat romà del.
Veure Fidenat і Gai Sergi Fidenat
Gens Sèrgia
La gens Sèrgia (en gens Sergia, plural Sergii) va ser una gens romana d'origen patrici.
Veure Fidenat і Gens Sèrgia
Gens Servília
La gens Servília (Servilia gens) va ser una gens romana originalment patrícia i després també plebea.
Veure Fidenat і Gens Servília
Luci Sergi Fidenat (cònsol)
Luci Sergi Fidenat (en Lucius Sergius C. f. C. n. Fidenas) va ser un magistrat romà del.
Veure Fidenat і Luci Sergi Fidenat (cònsol)
Mani Sergi Fidenat
Mani Sergi Fidenat (en Manius Sergius C. f. C. n. Fidenas) va ser un magistrat romà del.
Veure Fidenat і Mani Sergi Fidenat
Nom romà
''Avlia L.F. Secunda''"Aulia Secunda, filla de Lucius" El nom romà seguia unes pautes, acordades socialment, que el va caracteritzar durant generacions.
Veure Fidenat і Nom romà
Quint Servili Prisc Fidenat
Quint Servili Prisc Fidenat (Quintus Servilius P. f. Sp.) va ser un magistrat romà del.
Veure Fidenat і Quint Servili Prisc Fidenat
Tribú amb potestat consular
Els tribuni militum consulari potestate («tribuns militars amb potestat consular»), comunament coneguts també com a tribuns consulars, van ser tribuns elegits amb poder consular durant l'anomenat «conflicte dels Ordres» a la República Romana, començant l'any 444 aC, i després de forma contínua des del 408 aC fins al 394 aC i el 391 aC de nou al 367 aC.
Veure Fidenat і Tribú amb potestat consular
També conegut com Fidenes (cognom).